.jpeg)
L'arboç del Cipreret, un dels arbres contemplats dins del catàleg d'Arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre, s'ha contagiat de la Xilella Fastijosa, igual que diversos arbres del voltant, que estan sent eleminats, el que posa en perill la seua supervivència. De moment està en tractament amb productes fitosanitaris.
Nota de premsa
La Coordinadora s’ha reunit darrerament amb dos representants del PP, d’una banda, Javier Sendra, el nou secretari autonòmic d’infraestructures i transport, i que abans era diputat d’emergències, recursos humans i repte demogràfic; i, d'altra banda, Carlos Pastor, regidor d’Alcoi i diputat de desenvolupament econòmic i projectes europeus. No va poder ser però la intenció de la Coordinadora també era la de reunir-se amb Magdalena Martínez, alcaldessa de Biar i diputada de medi ambient, residus i energia.
Des que s’engegara la campanya de pagar als llauradors per mantindre les terres treballades i així generar discontinuïtat en el combustible, la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i el Rentonar, han volgut donar-li un caràcter transversal, tant pel que fa a grups polítics (s’ha parlat amb tots) i pel que fa a sectors de la societat. La defensa de la revitalització del mosaic agroforestal és una idea de consens que agrada a tothom i això és un punt fort.
Javier Sendra va comentar que ell va estar en primera línia quan l’incendi de Vall d’Ebo i que va viure amb drama com al camp de tir de Margarida el foc va acaçar els bombers que van haver-se d’amagar sota del camió si no n’haurien mort una quinzena. I com és d'important que els bancals que estan pel mig de la serra puguen treballar-se no només per als incendis sinó també perquè els caçadors tinguen possibilitat de fer sembradura. Sendra considerava que la
modificació de la llei de monts no ajudava a eixa recuperació del mosaic.
La Coordinadora va quedar en revisar si vertaderament hi ha llacunes legals per a recuperar bancals abandonats.
Carlos Pastor, per la seua part, es va mostrar molt receptiu a la idea del mosaic i va estar fent propostes més aplicades, com que potser seria interessant començar amb una experiència pilot en les nostres comarques i després expandir-ho a d’altres que tinguen la mateixa tipologia agrícola (paisatge muntanyenc, amb petits bancals intercalats). Pastor va mostrar pegues al fet que la proposta de la Coordinadora fora que aquestes ajudes als llauradors no tributaren a l’IRPF, perquè, segons va dir, és un assumpte consubstancial a una subvenció. La Coordinadora va quedar amb cercar exemples d’altre tipus d’ajudes que tampoc tributen.
Siga com fora, el nou conseller del PP d’Agricultura, aigua, ramaderia i pesca, Miguel Barrachina, darrerament en una entrevista, va anunciar la importància de preservar el mosaic com a mètode de prevenció d’incendis, cosa de la qual es congratula la Coordinadora perquè entronca en el nucli de la seua petició.
Amb aquestes entrevistes al PP es tanca la ronda de contactes als diputats. Amb tots ells ens hem emplaçat a continuar treballant perquè l’objectiu de la Coordinadora és continuar vetllant per a què la idea prospere en les institucions.
Nota de premsa
La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i l’associació el Rentonar en el seu afany de prodigar per tota la societat la iniciativa de què cal pagar per mantindre el mosaic agroforestal, ara s’ha adreçat en persona a una associació agrícola que defensa les cireres de muntanya. El president de la Indicació Geogràfica Protegida, Hilari Calabuig ha estat rebent la iniciativa des del moment que va sorgir i ens ha explicat que ja des de l’inici de la legislatura, van estar mantenint contactes amb la conselleria d’agricultura per tal de fer un pla de reactivació i potenciació del sector agrari. També va contar, que ara, amb una reestructuració de la conselleria, han d’engegar de nou.
Per la nostra part, la Coordinadora va traslladar al president que s’està fent didàctica per intentar explicar a tota la societat què és el mosaic, una paraula que és específica, però que representa una realitat molt quotidiana en la que hem viscut i estem vivint tots els que estem als pobles rurals, i és una imbricació de la serra amb els bancals. I que tindre el mosaic actiu és una garantia per a evitar grans incendis forestals i que cal subvencionar-lo per a poder mantindre’l.
En un plànol més tècnic, el president de la IGP ens va explicar que hui en dia, la manera de validar les tasques quan demanes una subvenció, és que faces fotos goereferenciades de l’abans i després de la feina (per exemple l’esguerdat de la poda) que poden ser verificades per l’organisme emissor de l’ajuda. I que aquesta manera potser la via perfecta per a rebre aquest suport econòmic que proposa la Coordinadora de 1000 € per 10 hectàrees treballades a l’any pot ser també validada per aquest mecanisme.
.jpeg)
L’alcalde de Fageca i també diputat provincial pel PSPV i portaveu d’esports, emergències i despoblament, Ismael Vidal, ens ha demanat una entrevista que s’ha realitzat a l’Ajuntament de Fageca aquest dilluns. Sabedor dels moviments de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, ha volgut explicar-nos les iniciatives que ell ha portat endavant en la Diputació d’Alacant fins ara i s’ha interessat de com podia ajudar en aquesta.
Li hem traslladat que estem iniciant una campanya per fer coneixedora a la gent dels pobles i a tots els representants polítics de què és el mosaic mediterrani, quina importància té per a evitar que es produïsquen grans incendis i com, per a mantindre’l, cal pagar per incentivar a la gent a què treballe els bancals que té abandonats (i compensar a aquells que no han abandonat l’agricultura minifundista i gens rentable d’aquestes comarques). I, de retruc, revitalitzar els pobles menuts.
El diputat ens ha explicat que la idea té possibilitats d’eixir com a declaració institucional aprovada per tots els partits. En un context d’emergència per sequera com l’actual, és totalment versemblant que s’aproven unes ajudes com les del COVID, sense tributar. Ens ha explicat que Fageca està portant l’aigua en cubes i que l’escenari no preveu millora i cal actuar a mitjà i llarg termini. Nosaltres hem reiterat que aquesta mesura ha de tindre una continuïtat en el temps per a què la gent es motive a treballar bancals erms.
Per últim, li hem traslladat la nostra voluntat de reunir-nos amb qui siga necessari per a què tothom, en especial els habitants dels pobles, senten la idea de mantindre el mosaic com a pròpia i en facen un clam per a què els polítics, de tots els colors, ho defensen també.
El Rentonar és una associació de caràcter civil, sense ànim de lucre i formada per gent voluntària amb unes inquietuds per la defensa del territori i del nostre patrimoni.
El Rentonar naix en 1994 com a grup de voluntariat contra incendis motivats per l’increment de la destrucció provocada pel foc als voltants del nostre territori.
El 22 d’octubre d’aquest any es formalitzen els estatuts del grup.
Durant els primers anys l’activitat del Rentonar, es limita a actuacions puntuals de suport als bombers en cas d’incendi al terme del poble.
Aprofitant que l’administració obliga a l’actualització dels estatus, l’any 2007, en una reunió es plantejaran els nous objectius i interessos i es modificarà el nom del grup, convertint-se en Rentonar, per la defensa de la Natura i el Patrimoni.
Totes les nostres activitats, experiències i idees d’aquests anys han comptat amb el suport tecnològic del projecte Sóc de Poble (portal de pobles connectats) coordinador de la nostra associació, el qual ens ha facilitat el desenvolupament, difusió i comunicació dels projectes que hem tirat endavant.
D’entre totes les nostres actuacions al llarg d’aquests anys podem fer menció de les següents:
.......
Activitat dels primers anys 1994
Activitat dels primers anys 1995
Activitat dels primers anys 1996
Activitat dels primers anys 1997
Activitat dels primers anys 1998 – 2002
Seus del Rentonar
El Radar de la Serra d’Els Plans
Explotació de la Pedrera de la Serra d’Els Plans
Carta de la Muntanya
Abocadors Il·legals
Neteja de camins
Aigüera Canta Grill
Secció Muntanya Rentonar
Campanyes de conscienciació ambiental
Replantacions
La planta de tractament dels Fangs de Penàguila
Aplecs
Arbres
Mercat
Projeccions de documentals i conferències
Excursions Rentonar. Secció Muntanya
Macrourbanitzacions
Pinars i incendis. Un problema per resoldre
Brull Viu
Llibres i música en valencià
Col·laboració amb diverses entitats
Els camins. Vies Pecuàries
Defensa patrimonial d’edificis històrics i industrials
......
No solament hem participat activament en totes aquestes lluites també hem informat i denunciat davant de les administracions corresponents els abusos de partiular i empreses i la indiferència de les 
nostres autoritats locals i autonòmiques respecte al nostre patrimoni arquitectònic i natural (vies pecuàries, camins tradicionals, edificis històrics, recuperació d'espais naturals emblemàtics...).
Com a grup de voluntariat som conscients de les nostres limitacions, sabem que no podem intervindre ni resoldre determinades situacions que depenen exclusivament de les autoritats competents o de la pressió que puga exercir la població.
A pesar d'aquest reconeixement i del cansament que suposa l'enfrontament a la incomprensió i a la indiferència, continuarem amb la nostra lluita, que a vegades ha obtingut els seus fruits i en altres ha sembrat unes llavors respecte a determinats temes, que esperem que es resolguen en un futur.
