divendres, 26 de juliol del 2024

Defensa patrimonial dels edificis històrics i industrials

 

Com molt bé contempla el nom de la nostra associació, Rentonar per la defensa de la Natura i el Patrimoni, a banda de l'interés que els nostres socis mostren pels temes de tipus mediambiental, també entren dins dels nostres objectius la defensa dels béns patrimonials, principalment edificis.

La Torre té catalogat com edificis patrimonials:

La Casa Alta

De titularitat municipal. Un bé públic restaurat per Conselleria i l'Ajuntament de La Torre en 2006-2007. És considerada com a bé d'interés cultural (BIC)  per la Conselleria de cultura.


Villa Edelmira, mas fortificat, edifici també conegut com el mas de la Foia de Cortés.

Es desconeix l'època precisa dels seus orígens, la construcció actual és el resultat de reformes que es van haver de fer a mitjans del segle XIX, per tal d'ajustar i transformar la casa en un element defensiu, de manera que permetés l'aguait o la defensa davant la incursió de partides de bandolers.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, gairebé quadrada, la tipologia del qual s'adscriu a la masia, els quatre cantons estan dotats de garitons.
La nova coberta a dues aigües es troba acabada en teula ceràmica corba. 


L'edifici es troba molt deteriorat. Part de la coberta s'ha enfonsat i la resta presenta males condicions. Tres dels garitons estan en estat ruïnós. Tant l'Ajuntament com la Conselleria de Cultura estan assabentats de la situació de l'edifici. 

La nostra associació ha mantingut amb aquestes dues administracions una llarga 
correspondència durant els últims temps que es pot consultar en la nostra web en
Villa Edelmira front les administracions
El mas de la Foia en estat d'emergència
La Foia de Cortés. Villa Edelmira

És un edifici de propietat privada, considerat com a bé d'interés cultural (BIC)  per la Conselleria de cultura.

Esperem que les administracions actuen i impedisquen l'enfonsament d'aquest bé patrimonial


El Pa Beneït

Respecte del ritual del Pa Beneït declarat Bé d'Interés Cultural Inmaterial, la nostra opinió és que devia recuperar-se el Patronat de Festes, el qual seria l'organisme que establira les normes per a la millora i conservació de tots els elements que formen part d'aquest ritual, que no es poden deixar ni als criteris ni als capritxos i ocurrències individuals.

 




L'església Parroquial de Santa Anna 

del segle XVIII-XIX i estil neoclàssic amb planta de creu llatina, conserva una necròpolis en el seu interior. El temple va ser cremat el 1936 i reconstruït posteriorment. És considerat com a bé de rellevància local per la Conselleria de cultura.

 


El Pou de neu del Rentonar 

Situat a la serra del Rentonar a 1.160 m, és un edifici industrial del qual hi ha referències respecte del seu funcionament des de l'any 1724, és de propietat privada i és considerat com a un Bé de Rellevància Local (BRL).



Aquest edifici està complimentat per un altre de xicotetes dimensions que serviria com a refugi dels treballadors i dels animals que treballaven en tot el procés d'elaboració i transport del gel.


Foto Conselleria de Patrimoni

Aquest edifici complementari està actualment en ruïnes. 
El pou, a causa de la seua situació de desprotecció, sofreix un deteriorament progressiu. Ha de ser l'administració local la que promoga la seua salvaguarda i recuperació a fi d'evitar el seu enfonsament.
 

La nostra associació hem informat en diverses ocasions sobre l'estat de conservació d'aquest edifici i també, des de l'any 2020, sobre l'error administratiu que situa el pou a la comarca de l'Alcoià dins dels Béns de Rellevància Local de Benifallim, assumpte que segueix sense resoldre's.
 

Sobre aquests temes, hem mantingut correspondència amb l'Ajuntament i la Conselleria perquè es facen els passos necessaris, tant per a la solució d'aquest error com per a la protecció de l'edifici.

Junt amb aquests béns d'interés cultural i de rellevància local, considerem que devien estar inclosos com a tals La Font del Bassi, el safareig i la bassa de regants com un conjunt a protegir, així com La Font Major i l'antiga Font de l'Om.

La Font i el safareig. 1985. Reproducció de l'antiga


Altres Inventaris Sectorials no inclosos en l'IGPCV

Alguns bens patrimonials i algunes zones del nostre terme no estan incloses dins de l'Inventari General Patrimonial del País Valencià, però sí que ho estan dins d'un inventari sectorial amb diferents categories: Arqueologia, Etnologia, Arquitectura, Campanes, i per tant deuen ser considerades dins de l'administració local com a béns patrimonials a protegir.
 
Arqueologia

Cova de la Barcella - Cova sepulcral
Cova del Pou de neu - Cova sepulcral
Covatxa sepulcral del camí real - Cova sepulcral
El Baló - Hàbitat concentrat. Poblat en altura
El Molí - Hàbitat Concentrar. Poblat en pla
El Planet - Hàbitat Concentrat. Poblat en pla
El Portell - Hàbitat concentrat. Poblat en altura
El Xipreret - Hàbitat concentrat. Poblat en pla
Els Arrendadors - Hàbitat dispers
Foia de Cortés o Villa Edelmira - Hàbitat dispers. Alqueria
Freginal de la Font Major - Hàbitat concentrat. Poblat en pla
La Cervera- Hàbitat concentrat. Poblat en pla
Mas de Corriola - Hàbitat dispers. Alqueria
Mas dels Castellans - Hàbitat concentrat. Poblat en pla
Montagut -Hàbitat concentrat. Poblat en pla. Hàbitat dispers: Alqueria
Morro de la Forca - Fosa
Penya de Caroxita o del Comanador - Hàbitat concentrat. Poblat en altura
Pla de Santana - Hàbitat concentrat. Poblat en pla

Cova sepulcral del Morro la Barcella.


Mas del Xipreret, actualment en ruïnes. Darrere La Foia de Cortés.

Mas del Baló. Actualment en ruïnes.

 Etnologia

Aqueducte de la Rambla de la Torre (s.XIX)

Altres pobles veïns sí que han inventariat i inclòs llocs equivalents a les de La Torre dins del seu patrimoni. Si l'administració local d'un poble que és la millor coneixedora del seu territori i dels seus edificis, no posa interés en la seua defensa i conservació segurament perdrà el seu patrimoni, la memòria històrica i, per tant, part de la seua identitat.

Tenim clars exemples de perdudes patrimonials per la falta de protecció:

El Sanatori Antituberculós de la Torre

Un edifici situat a la serra del Rentonar que data de 1919 construït per la Companyia de Jesús i utilitzat com a casa de repòs, que l'any 1931, durant la II república fou destinat a colònia infantil i en la guerra civil, com a hospital militar.

 Acabada la guerra es va convertir en hospital antituberculós fins a l'any 1963 que es va tancar perquè la malaltia va ser neutralitzada a l'estat espanyol.


Des d'aquell moment va estar en mans de diversos organismes i els possibles projectes que sobrevolaven sobre el futur de l'edifici, no van fructificar. L'edifici durant uns anys va tindre una vigilància, però després va ser abandonat sofrint un progressiu deteriorament. A l'inici del segle XXI l'edifici va ser una víctima més de l'especulació urbanística i com no comptava amb cap mena de protecció va ser desmantellat i espoliat en espera d'un projecte que mai es va dur a terme ha arribat als nostres dies amb una penosa imatge d'un esquelet, restes d'aquell magnífic edifici que va ser mentre va ser d'utilitat.

El Primer Molí a la zona del Brull.

Un molí d'aigua que va ser utilitzat com a molí fariner i bataner ha anat sofrint un deteriorament progressiu fins a un estat de ruïna irrecuperable tant ell com el seu entorn del que ja hem parlat anteriorment. Un model d'indústria que va ser substituït pel molí fariner elèctric situat dins del nucli urbà.

 Ruïnes del Primer Molí any 2007

Mai ha estat considerat com a bé d'interés local.

Altres mostres de falta de catalogació i indiferència de l'administració local son:

El Molí Fariner elèctric


Actualment tancat no es pot visitar fàcilment. Es conserva en bones condicions a pesar del pas del temps. És un bé cultural que s'hauria de protegir i restaurar per la seua rellevància històrica i cultural.


La nostra associació que va col·laborar en donar a conéixer aquesta infraestructura industrial i va recopilar fotografies i informació entre els anys 2014 i 2016 va publicar un llibre que es pot 
consultar o adquirir a les pàgines de Sóc de Poble
Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes

Les ermites privades de masos emblemàtics del nostre terme

L'ermita del Comanaor.

Dedicada a Sant Gabriel Arcàngel, està situada a la finca del mateix nom a les faldes de la penya. Zona d'interés arqueològic on es va trobar una necròpoli de l'edat del bronze i un poblament ibèric. L'ermita construïda en mamposteria, es troba molt degradada i carent de béns culturals a l'interior.

Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com

Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com

L'ermita de la Foia Boix

Dedicada a Sant Josep o a la Mare de Déu del Pilar, segons diferents fons consultades. Forma part d'un mas de grans dimensions d'interés històric i cultural, representant d'un model burgés d'explotació agrícola i rural. L'ermita que ocupa un dels cantons de la façana principal de la finca, està rematada per arcs.

Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com

L'ermita de Montoro.

A la partida de Viola trobem el mas de Montoro, recentment reformat, prop del Barranc de la Zurca. Aquest mas també gaudeix d'una capella, amb una façana carent d'ornamentació, i sobre la porta una espadanya amb campana.

Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com

El mateix es pot dir de moltes masies tradicionals i que representen una època, i ens ajuden a entendre una forma de vida al voltant de l'agricultura. 

Mas del Collao

Algunes encara conserven la seua estructura i identitat com el mas dels Arrendadors, el mas del Buitre, el Collao, la Foia Boix, Villa Maria..., altres estan en estat ruïnós com el mas del Baló, el mas Nou, les Alcoies de Baix, el Xipreret... i altes que han sigut reformats sense tindre en compte les característiques de les nostres construccions tradicionals i han perdut la seua identitat, com els Castellans, El Clèrio...

El mas Nou

Tots aquests edificis deurien tindre un tipus de protecció per evitar la perduda d'elements fonamentals que ens donen un caràcter i formen part del nostre patrimoni i història. 

 
El Moral. Conjunt de masies, ni catalogades ni incloses en cap Inventari

Una menció a banda mereixen les aigüeres del Portell o de Montagut, i la del Comanaor, per les seues dimensions i estar dotades de motes, obres de terra o pedra fetes per l'home per la desviació d'aigües, que van excavar i canalitzar els nostres avantpassats mitjançant túnels de terra i de pedra des del seu naixement fins a arribar al riu de La Torre

La del Portell naix al Mas de Praos i travessa la carretera de Xixona i el túnel de Villa Maria fins a desembocar en el riu de la Torre.

Conducció artificial d'aigues al Mas de Praos. Inici de l'aigüera

Aigüera del Portell a la vora del Poble

Tunel de l'Aigüera del Portell que creua la carretera de Xixona

Tunel de Villa Maria. Final de l'aigüera abans d'incorporar-se al riu de La Torre.

En la del Comanaor la baixada del barranc ve determinada per marges de pedra que determinen la llera de l'aigüera, fins arribar a una mota situada en el camí de La Penya, travessa un túnel excavat en la terra, fins a arribar a la carretera d'Alcoi on va ser entubada als anys 90, per desembocar a la zona dels Alcavons.

Mota de l'Aigüera del Comanaor

Mota de l'Aigüera del Comanaor

Aigüera del Comanaor


A banda d'aquestes consideracions l'administració local ha de tindre clar quines son al nostre terme les zones a protegir per ser aquïfers, zones d'interés arqueológic o d'especial caràcter, per blindar-les i evitar en aquestes futures especulacion.