MIG SEGLE D'HISTÒRIA D'UNA INDÚSTRIA ESTRATÈGICA PER AL MÓN
RURAL
Des de l'Associació El Rentonar ens hem proposat documentar el procés
de producció del Molí Fariner del nostre poble amb totes les fotos
d'arxiu que tenim (realitzades en 2004 i 2016) i amb la informació que
hem pogut aconseguir.
Aquest és el resultat, que es pot veure en
diversos
formats:
Ara necessitem i, des d'ací demanem col·laboració, a persones que ens
puguen ajudar a millorar i ampliar aquesta informació.
LA TORRE DE LES MAÇANES,
ESPÈCIE PROTEGIDA
Quan començàrem la campanya “La
Torre de les Maçanes, Espècie Protegida“, ens vam proposar dos
objectius: el primer i principal la conscienciació ciudatana per a posar
en valor el nostre entorn privilegiat, la nostra història, tradició, i
patrimoni cultural; i en segon lloc, dur a cap les mesures necessàries
per a preservar i protegir realment aquell patrimoni natural o fet per
mà de l‘home, que considerem d’interès.
El Molí Fariner Elèctric de La Torre, actualment
està tancat
i és complicat concertar una visita. Encara que sabem que
es conserva
en bones condicions, tot i el pas de el temps. Des de la nostra
associació, considerem que aquest molí
és un recurs que ha de ser
protegit i, amb el temps, restaurat, per la seua rellevància
històrica i cultural.
Aquest és un exemple de geolocalització de recursos, que, des de
El
Rentonar, pretenem desenvolupar al
Projecte
Sóc de Poble per crear una xarxa d’utilitat social on
compartir informació dels nostres pobles.
RESSENYA SOBRE EL MOLÍ
FARINER ELÈCTRIC DE LA TORRE
Mig segle d'una indústria
estratègica al món rural
Any d’instal·lació: 1932. Anys de decadència i tancament: dècada dels
80. El calendari, encara penjat a l'oficina, ens dóna una pista de
la data de tancament del molí.
Nom dels propietaris fundadors: Antonio Verdú Coloma (Toni l’Estanc) i
María Espí Bernabeu (pares de Francisco Verdú Espí, conegut com a
Quico de María Espí o, a Xixona, com Quico del Molí).
Per dur avant l’instal·lació inicial de maquinària, van establir
conveni amb la família de la seua cunyada Leonor Espí, sent fiadors
Antonio Gisbert Llinares (de l’Ermita), Valeriano Llinares Espí (Curro)
i Antonio Llinares Espí (Curro).
La maquinària va ser subministrada per “José Mª Verdú y Compañia
Sucesor”, d’Alcoi.
En 1934 va requerir una segona reforma, l'ampliació d'un
cilindre,
adquirit a “Francés y Berenguer Hermanos”, d’Alacant.
El molí es troba en bon estat de conservació, a pesar del temps que
porta sense funcionament.
PROCÉS PRODUCTIU DE
TRANSFORMACIÓ DEL BLAT
Descripció general
El molí fariner elèctric de La Torre de les Maçanes es troba a
l’entrada del poble i és un edifici de dues plantes.
En la primera planta era
descarregada i pesada la collita i
enregistrada
la seua entrada, abans d'introduir-la en un dipòsit,
la tolva,
moment en el qual començava el procés de producció de la farina.
Aquest procés de transformació
era un procediment que no permetia cap
manipulació directa. No es podia tocar la matèria primera.
El
blat entrava en les instal·lacions i circulava fins a esdevenir farina
per les diferents màquines que configuren tot l’organigrama fariner,
mentre recorria les diferents plantes de l’edifici.
La
circulació continuada del blat era factible per l’existència
de:
- Els elevadors (sénies i catúfols), culleres que pujaven el
cereal i possibilitaven el transit del blat d’una màquina a una altra.
- Els comunicadors, funcionaven per la força de la gravetat.
- El transportador sense fi, que transportava el producte en
horitzontal entre diferents màquines.
Les impureses i la pols produïda per les màquines de neteja no es
projectava a l’exterior, sinó que era
recollida i enviada per uns
conductes d’aire
a un gran sifó anomenat
Cicló, per ser
empaquetades
en el
recol·lector de residus.
El viatge de transformació del gra en farina era llarg i laberíntic.
Aquest procés productiu, feia que el gra i la farina es mogués de forma
contínua per les dues plantes de la fàbrica.
El blat, en el seu procés de transformació dins el molí, cobria
diversos trajectes:
pujava per a la neteja, baixava per a la mòlta,
tornava a pujar per ser cernut i classificat, i baixava, finalment, per
a l'envasament.
1. RECEPCIÓ DEL GRA
El blat arriba al molí
El procés de producció de la farina començava amb la recepció de la
matèria primera (el blat) a granel, que era transportada del camp al
molí.
Un cop
pesada en bàscula i
registrada l'entrada, aquesta
era
buidada a la tolva de recepció de la fàbrica, des d'on es
feia
una primera preneteja del gra, gràcies a
una malla que retenia
els residus més grans.
La tolva
La boca d'aquest dipòsit està situada
a la planta primera
de l'edifici.
El blat queia pel seu propi pes
fins a una tolva situada
al
soterrani on s'emmagatzemava i des d'allí
era transportat
emprant els elevadors de catúfols a la planta segona, en la que es
duia a terme la
neteja.
2. NETEJA DEL GRA
Preparant el blat per a la
molturació
La transformació del blat en farina s'havia de fer amb molta cura,
garantint, abans de moldre, el seu perfecte estat de neteja, a fi que la
farina guardara la blancor immaculada que tot moliner perseguia.
Aquesta
neteja del gra es feia
en dos passos:
- S'eliminaven del blat les impureses o cossos estranys que
pogueren acompanyar al gra, com ara palles, pedres, partícules
metàl·liques, llavors d'altres plantes...
- Es pelava i s'espellofava el gra.
Primer pas:
Tarara o desterradora
Inicialment el blat era traslladat, emprant els
elevadors, des de
la
planta baixa fins a la
tarara o desterradora, que
estava situada en la
segona planta de l'edifici. Aquesta màquina
consisteix en un
ventilador aspirador.
El ventilador produïa un corrent d'aire que feia que
el blat en gra
caigués per una tolva a unes xapes obliqües amb diferents
perforacions. Aquestes xapes eren aspirades, de manera que
les
impureses lleugeres com palla, herbes o pols eren transportades
per
una banda i les més pesades com terra o grans estranys,
per una
altra. D'aquesta manera eren separats els grans del blat.
Despedregadora
Posteriorment, el
blat sense impureses, obtingut per la tarara,
era conduït a la
despedregadora. Aquesta màquina
separava la
sorra i la terreta gràcies al moviment de vaivé i la diferència de
densitat de pes específic entre el gra i aquests residus. Aquests
residus
eren dipositats en
un recipient acumulador que era buidat amb
regularitat.
Triarvejón
De la
despedregadora passava a una màquina per
extraure les
llavors redones, negres i grans partits: el triarvejón.
Despuntadora
Del
triarvejón, el gra anava a la
despuntadora, que
separava
el germen del blat i la pols produïda per l’arrossegament del gra.
Rentadora-assecadora
A continuació el blat passava pel
ruixador que li
afegia
l'aigua necessària per al bon condicionament. S'humitejava el gra
amb
l'objectiu de fer la closca més flexible per facilitar la separació
de la closca del gra.
Dipòsits de repòs
D'ací
queia als dipòsits de repòs per aconseguir que tot el gra
tinguera la mateixa humitat, romanent en ells entre setze i divuit
hores segons la seua duresa.
Dipòsit de volteig
Els dosificadors de blat net de la planta baixa, recollien el gra dels
dipòsits de repòs i l'enviaven al dipòsit de volteig, annex a ells.
L'aspirador de volteig, a més de
recollir la pols que
s'origina en el moviment del gra, servia perquè es
refrescara el gra
si és que s'escalfava per la humitat.
Segon pas:
Separador magnètic i
satinadora
Posteriorment es procedia a la
segona neteja, amb el
separador
magnètic i la
satinadora.
El separador magnètic, instal·lat a l'interior de la satinadora,
eliminava les partícules metàl·liques que s'hagueren pogut barrejar amb el
gra.
La satinadora conté un mantell d'esmeril (o pedra de llima) perquè
el
blat siga
raspat sobre ell mateix per a la seua
millor
neteja.
Sedàs de repàs
Passava després el blat a un
sedàs de repàs, per separar les
puntes de gra trencades i la pols que no havia separat la satiandora.
D'aquí va al
polvoritzador.
Polvoritzador
El polvoritzador, incorporava humitat a l'exterior del gra perquè
quedara corretjós i no es disgregara en la trituració, així les
farines
serien
més blanques i netes.
Dipòsit d'espera
D'ací el gra queia a un
dipòsit d'espera abans de la primera
trituració,
on s'eixugava per produir un blat sense excessiva
humitat.
Dipòsit d'oreig
Des d'aquí era transportat fins al
dipòsit d'oreig, on era
emmagatzemat fins a aconseguir una humitat adequada, moment en el
qual estava preparat per a moldre.
3. MOLTA DEL GRA
De blat a sémoles
Un cop net el blat i adquirida la humitat adequada, l'objectiu
d'aquesta fase era estripar, triturar i transformar aquest blat net en
la quantitat més gran possible de farina.
Tres molins de cilindres
El sistema de trituració i mòlta era el denominat de cilindres.
Aquest consistia en una successió de
parells de rodets estriats
amb diferents gruixos
i cilindres llisos que giraven enfrontats, i
que a poc a poc, trituraven, completament, el gra per cisallament.
Cada parell s'encarregava de fer una mòlta selectiva i constituïen
un pas del procés de mòlta.
El molí elèctric de La Torre de les Maçanes té
tres molins situats a
la primera planta amb quatre parells de cilindres de trituració i un
parell de cilindres compressors.
La velocitat de rotació dels cilindres, la profunditat de les seues
estries, així com la distància entre ells és diferent per a cada parell.
Les característiques de cadascun d'aquests quatre parells depén del pas
que li correspon dins del procés.
Així, els
cilindres del primer pas compten
amb les estries
més profundes i els cilindres compressors de l'últim pas són
completament llisos per obtenir una farina de la millor qualitat
possible.
Sedàs o "plansichter"
A la sortida del molí, com a resultat del procés de molta
s'obtenen
una diversitat de productes que s'havien de separar i seleccionar.
Aquesta operació la feia el
sedàs o "plansichter", que
seleccionava el producte triturat de manera que,
els trossos grans
anirien al següent cilindre o
molí de trituració de rodets estriats
i
les sémoles anirien a una altra màquina,
el sasor.
Sasor
El sasor classificava sémoles i semolines i
alimentava amb sémola
pura de granulació homogènia el cilindre compressor (l'últim de la
cadena de molins). El procés es repetia fins a obtenir farines de
qualitat.
Els cilindres de compressió esclafaven i polvoritzaven les sèmoles o
semolines fins a convertir-les en farina. Aquesta farina
tornava
a pujar i passar pel "plansichter" i pel sasor per tal de fer una
selecció
definitiva en farina de primera, farina baixa, de tercera i segó.
4. TAMISAT I CLASSIFICACIÓ
De sémoles a farina
Les màquines de l'operació de tamisat que estan a la segona planta,
són màquines que mitjançant moviments vibratoris realitzaven un
cribratge emprant tamisos de teles de seda per a la separació de la
sèmola (farina), del segó (cobertes llenyoses del gra).
Aquesta operació
es realitzava amb el producte resultant de cada
pas de mòlta
quatre vegades.
La sortida d'aquesta operació és
enviada al sasor, per a la
selecció de les sèmoles.
Sedàs o "plansichter"
El producte resultant del pas de mòlta era
enviat per
canonades d'aspiració al sedàs o "plansichter" situat a la planta
segona, que separava i
seleccionava la diversitat de productes,
distribuint-los
a diferents màquines, conforme a la seua densitat.
Cada caixa del sedàs està
composta de diversos
compartiments
on es troben els
tamisos.
El sedàs, que és una màquina doble,
està formada per caixes o
calaixos de fusta superposats amb un fons de roba (seda o niló) que fa
de tamís i classifica. La classificació que fa pot variar en funció
de la roba que es col·loca en el fons dels calaixos i de la velocitat a
què fan moure el sedàs.
Aquesta màquina té un
moviment característic de sacsejada, circular,
sense vibracions apreciables ni soroll. Imita el moviment d'un sedàs a mà.
Sasor
Les sémoles obtingudes pel sedàs passaven al sasor (màquina que
purificava les sèmoles per tamisat i aspiració simultània). El sasor
classificava
el producte segons grandària i pes.
El procediment que emprava consistia en una
succió d'aire, de
baix a dalt,
a través d'una sèrie de tamisos que feien un moviment de
vaivé amb un mecanisme automàtic de balanceig, pel qual s'obtenia
finalment una capa de producte net.
La sortida del sasor, és a dir
la sèmola pura, era enviada als
cilindres compressors (els últims de la cadena de molins).
Cernedor
Obtingudes sémoles i semolines en l'operació de tamisat, l'objectiu era
separar
el segó de la farina. Aquesta operació la realitzava el cernedor,
màquina destinada a
classificar els productes de la mòlta segons la
mida de les partícules. Estava composta per
un bastidor que
sostenia un sedàs.
Els productes a tamisar eren
conduïts per diferents
canonades
al cernedor centrífug, que tenia la funció de separar la
farina del segó. Per fer-ho emprava una sèrie de
batedors sotmesos a
moltes revolucions que projectaven la farina enèrgicament
contra
les teles de guarnició.
Del producte que s'obtenia del tamisat,
la farina de qualitat era
enviada a l'embaladora, i la resta d'elements rebutjats pel
cernedor,
el segó i altres partícules, eren arrossegats cap a
l'obertura d'evacuació.
El segó que es produïa en aquesta fase era
enviat a la
raspalladora, que s'encarregava de realitzar una
neteja metòdica
sobre el producte amb l'objectiu de
recuperar les últimes partícules
de farina i separar el segó gruixut del fi.
Transportador sense fi
Les farines que és produïen en cada passada
queien en una
transportadora sense fi,
que els enviava als dipòsits d’ensacar.
Recol·lector de mànigues
múltiples
Durant tot aquest procés de tamisat i classificació
es generava una
sèrie de residus (partícules lleugeres) que eren recollides pel
recol·lector de mànigues múltiples.
Aquesta màquina
feia un treball similar al del cicló de neteja, però
amb els residus procedents de la fase de mòlta.
L'aire de les conduccions es filtrava per
les mànigues de tela,
que de tant en tant
eren oprimides per facilitar la caiguda de la pols
de farina a una caixa
amb la intenció d'incorporar els residus
una altra vegada al sistema de fabricació.
5. EMPAQUETAT I ENVASAT
Els productes finals
Del gra del blat, el moliner, podia treure el màxim de profit.
Així ja en el procés de neteja,
el germen i la pellorfa exterior eren
aprofitats per a ser comercialitzats com a producte animal. Aquestes
parts anomenades subproductes eren ensacades, pesades i venudes. Únicament
es llançaven les pedres, la pols, el ferro i altres productes estranys.
Ensacadora
La farina, el segó, i altres subproductes eren ensacats i pesats, i
entraven en el circuit de comercialització o eren arreplegats pels
llauradors de l'entorn.
REFERÈNCIES
Enllaços web
Definicions
Més info
