.jpg)
.jpg)
 |
| Palau Comtal Cocentaina |
 |
| Mural de Muro |
El Camíjove és una iniciativa del Camí al País Valencià, per donar un espai per a la gent més jove (menors de 30 anys) dins de les activitats del Camí, així com per anar treballant el relleu generacional de l'associació, que es porta a cab gràcies a l'ajuda de Joves d'Acció Cultural del País Valencià. Els dies 29 i 30 de juny tindrà lloc aquesta trobada per incentivar el Camí.
El dia 29 es va fer una visita guiada el palau de Cocentaina, una ruta a peu fins a Muro on es va visitar el poble.
L'associació Rentonar hem participat en la jornada del dia 30, consistent en una caminada de Muro a Agres.
 |
| Caminant per la vora del riu d'Agres |
 |
| Paratge Natural. Font del Baladre a Muro |
 |
| Paratge Natural. Font del Baladre a Muro |
 |
| Antiga estació del Tren Xitxarra a Muro |
 |
| Font de l'Anficosset |
 |
| Poblat iber de La Mola |
 |
| Agres i Bocairent al fons |
 |
| Font de l'Assut a Agres |
 |
| Safareig d'Agres |
 |
| Església d'Agres |
 |
| Zones afectades per la Xylella Fastidiosa a La Torre de les Maçanes el 29-06-2024 |
https://visor.gva.es/visor/?capas=spa_icv_biod_areas_prioritarias
https://visor.gva.es/visor/?capas=spa_icv_biod_habitats10000
https://visor.gva.es/visor/?capas=spa_icv_fore_mfe50
https://visor.gva.es/visor/?capas=spa_icv_biod_habitats
 |
| Eixida de Benifallim |
 |
| De camí |
 |
| Recinte pintures rupestres |
 |
| Visita guiada |
 |
| Vista del Puig i la Serreta (poblats íbers) |
 |
| La Sarga |
 |
| Mas de La Cova |
 |
| Fi de la caminada |
ABAI, Acció Ecologista Agró Marina Baixa, CAECV, Colla la Carrasca Alcoi, Rentonar, Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, Callosa Sostenible, Espai Veïnal, Ebo Viu, Plataforma NO a la MAT Comarques de Castelló, La Unió Llauradora i Ramadera, Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera y Adensva.
Si estàs interessat a veure la conferència pots trobar-la en aquest enllaç:1ª Jornada Divulgativa dels Models Territorials
Dins la febra fotovoltaica que envaeix l’estat espanyol la província d’Alacant lidera el boom solar del País Valenciana, que afecta les comarques de l’Alt, mitjà i Baix Vinalopó, la Vega Baixa, La Foia de Castalla i l’Alacantí, tenint en Xixona el major complex del País Valencià.
La energètica Marpani Solar 3, S.L. filial de X-Elio tenia projectada una planta fotovoltaica de 49,7 Mwp entre Xixona i La Torre de les Maçanes, però a causa de les al·legacions que es presentaren durant el període d’exposició pública i d’alguns informes desfavorables van haver de modificar el projecte reduint la superficie d’ocupació a la mitat i amb el condicionant de haver de soterrar la línia d’evacuació d’alta tensió.
La nostra associació, junt amb La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, vam presentar al·legacions el 15 de gener de 2022 per no donar conformitat al projecte desglossades en 20 punts que assenyalàvem les seues irregularitats, i el seu cost ecològic.
La superfície que afectava al terme de La Torre va ser eliminada del projecte.
Finalment, la energètica ha obtingut una declaració d’impacte ambiental favorable.
 |
| Central Fotovoltaica Los Turroneros. Xixona |
La Generalitat salva 31 hectáreas de gran valor ambiental de la planta solar entre Xixona, Busot y La Torre 10-01-2023
La Generalitat tumba dos polémicas plantas solares y reduce a casi un tercio otra proyectada en Xixona 22-01-2023
Inician la ampliación en Xixona de la mayor planta solar de la Comunidad 06-05-2023
El recorte de 83 hectáreas en dos plantas solares entre Xixona, La Torre y Busot obliga a la promotora a replantear los proyectos 22-10-2023
El Ministerio recorta en un 55% una megaplanta solar proyectada entre Busot y El Campello 18-11-2023
Una empresa presenta otra gran planta solar en Castalla pese a la suspensión de licencias 23-01-2024
La provincia lidera un boom solar en la Comunidad en plena fase de expansión 01-07-2024
Las macroplantas solares amenazan el interior rural valenciano 20-01-2024
Si passegem per la pedrera de la serra dels Plans ens trobem amb uns quants refugis de pedra seca, que van alçar els picapedrers per protegir-se de les inclemències del temps.
Són construccions molt simples (però ben fetes), quadrades, pensades per estar assegut, i amb una capacitat entre 1 i 5 persones. L’ample del refugi ve determinat per la longitud de les lloses que conformen el sostre.
La vegetació en continu creixement i la climatologia són les amenaces d’aquestes estructures de pedra. Actualment, algunes d’elles, tenen goteres i en cas de temporal no ofereixen la mateixa seguretat que abans. Però en general, la majoria, es conserven prou bé.
Abans existia una sendera més o menys transitable, que les comunicava, però la vegetació ha transformat el paisatge i dificulta el poder visitar-les amb facilitat.
En l'última visita les visitarem en el seguent ordre:
 |
| Zona de la Serra on trobarem els refugis |
 |
| Zona de la Serra on trobarem els refugis |
La primera caseta que trobem, la més gran, a la dreta d'una construcció, segurament un antic corral o refugi per al ramat. Té un aspecte peculiar amb el sostre, fet de lloses inclinades i recolzades unes amb altres, dibuixat un triangle. El seu estat de conservació és ruïnós.
 |
 |
Des de la primera construcció podem veure en el vessant dreta de la serra, una caseta menuda a la que li ha caigut el sostre, encara que conserva la seua estructura.
Seguint un camí que passa per la vorera d'aquest corral, cap al final, ens trobem amb la caseta més gran i millor conservada, que mira cap al poble.
Tot seguit, cap a l'esquerra, en trobem una altra.
I un poc més avant, altra. L'accés per arribar a elles, és molt dificultos. Ens veiem obligats a caminar per un runar de pedres grans.
Continuant cap a l'esquerra i un poc més amunt que les dues anteriors en trobem una que mostra la peculiaritat de tindre una xicoteta ampliació, o amagatall, per guardar coses.El refugi està seriosament amenaçat pel coscollar que té a la vora, que de moment ha afectat l'amagatall.
Continuem caminant i trobem les restes d'una antiga pedrea artesanal. D'aquesta zona segurament, es traurien les lloses de pedra de les voreres dels carrers del poble, Avinguda d'Espanya, carrer La Creu, Carrer Major... actualment desaparegudes.
Des d'aquest lloc en el vessant de la serra d'enfront, podem veure un altre refugi.
Per trobar l'última caseta que hem visitat, hem de transladar-nos a la nova pedrera industrial. La trobem davall d'un camí que ens porta al cim des de la pedrera.
És una supervivent de la potent extracció de pedra que va tindre lloc al voltant del canvi de segle.
Des de el camí es pot veure l'aspecte d'aquest refugi vist des de dalt.
Aquestes casetes són una curiositat més d'aquesta serra, junt amb el pou de neu, amb una història vinculada a la seua explotació industrial i agricola i ramadera, que formen part de la nostra memoria.
Esperem que es conserven durant molt de temps.
