dilluns, 9 de novembre de 2020

Cims per la llengua. Els Plans.

Ja tenim amb nosaltres la segona de les excursions dels Cims per la llengua! 



En aquesta ocasió pujarem al cim dels Plans, en una excursió de dificultat moderada i amb durada d'entre 4 i 5 hores, per visitar també el pou de neu del Rentonar i la pedrera. Us recordem que el límit màxim de places és de 30 persones i que per realitzar correctament les inscripcions és imprescindible que figure el nom, l'edat de les persones assistents i si formeu part de cap col·lectiu dels organitzadors o de muntanya.

Us esperem diumenge 22 de novembre a les 09.00h a l'esplanada del Port de Benifallim.

Ubicació: https://maps.app.goo.gl/8MLiAjCiYr89fw2o7

Inscripcions a: info@casalpopulartiocuc.cat

Sumeu-vos a conéixer l'Alacantí des de les altures!

#CimsPerLaLlengua



divendres, 30 d’octubre de 2020

Caminada per la Marina Alta; de la platja de la Granadella a Moraira

Organitza Associació Cívica el Camí al País Valencià.

Data activitat: 01 del 11 de 2020. Marina Alta.

 

Fitxa de la caminada

Full d'inscripció

La fissura del sostre del pou de neu


En l'última visita al pou de neu del Rentonar del dia 28 d'octubre hem apreciat una fissura al sostre de la Cava per la qual entra la llum, la qual cosa implica que possiblement a curt termini puga caure el sostre, una autèntica meravella arquitectònica.
Podeu apreciar-ho al centre de la fotografia que adjuntem a aquest comentari.
Per aquest motiu posarem demà mateix en coneixement de l'administració local aquest fet per veure com podria resoldre's aquest assumpte.
Recordar que el pou no és de titularitat pública, però és de lliure accés i forma part del nostre patrimoni arquitectònic.



dimecres, 14 d’octubre de 2020

Nova edició de Cims per la Llengua



Per a conéixer el nostre patrimoni natural, la nostra toponímia, els nostres indrets. Per a redescobrir les nostres serres. Per a defensar i fer ús de la nostra llengua. Per a posar en valor la nostra comarca com a centre des del qual construir un País de llibertat.


Per tot això i més des de La Cívica-Escola Valenciana, Rentonar, Aiguadut, El Camí al País Valencià, ACPV, Mirem per Agost i el Casal Popular Tio Cuc ens hem organitzat per a posar en marxa una nova edició dels Cims per la Llengua i conéixer l'Alacantí des de les altures. Us convidem a sumar-vos a una activitat on proposem un oci diferent i compatible amb la cura col·lectiva de la nostra salut. Des del pròxim 25 d'octubre i fins al maig, un diumenge de cada mes, pujarem un nou cim de la nostra comarca. I ho farem amb mascareta, amb distància, amb roba còmoda i per descomptat amb una bona planificació de les rutes!

És per això que amb cadascuna de les pujades haureu de fer una reserva a info@casalpopulartiocuc.cat indicant el nombre d'assistents, l'edat i si formeu part d'algun dels col·lectius convocants o de grups excursionistes o de muntanya. I també perquè per a l'organització dels grups si fora necessari hem establert el límit d'assistents en 30 persones.

De moment, vos deixem el calendari amb la programació de l'any perquè pugueu reservar dates i la informació de la primera pujada a la Carrasqueta el pròxim diumenge 25 d'octubre. Ens trobarem a les 09.00 h a l'aparcament de dalt de la Carrasqueta, emplaçat a la següent ubicació: https://goo.gl/maps/JzkUgY53jopdfjEa6 i descobrirem durant el trajecte que transcorre en tot moment per PR alguns llocs d'interés com el Pou del Surdo, el Mas de Sant Ignasi o el refugi Esbarzerets. La durada aproximada serà d'entre 3 i 4 hores i l'activitat és de dificultat baixa, però no oblideu fer cas a les indicacions del cartell
.


Sumeu-vos a conéixer l'Alacantí des de les altures!




Caminada pel Comptat: de Benilloba a Gorga

 


El proper dissabte 17/10/2020 farem la caminada pel Comtat, de Benilloba a Penàguila, Benasau i Gorga. Té una distància de 15,65 quilòmetres i una dificultat moderada.
L'etapa té un desnivell acumulat positiu de 473 metres i un desnivell acumulat negatiu de 446 metres.
Els detalls els podeu trobar a la fitxa de la caminada i us podeu inscriure a la caminada al formulari d'inscripció.
L'activitat és organitzada per l'Associació Cívica el Camí al País Valencià.

dijous, 18 de juny de 2020

Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes

MIG SEGLE D'HISTÒRIA D'UNA INDÚSTRIA ESTRATÈGICA PER AL MÓN RURAL

Des de l'Associació El Rentonar ens hem proposat documentar el procés de producció del Molí Fariner del nostre poble amb totes les fotos d'arxiu que tenim (realitzades en 2004 i 2016) i amb la informació que hem pogut aconseguir. Aquest és el resultat, que es pot veure en diversos formats:

Ara necessitem i, des d'ací demanem col·laboració, a persones que ens puguen ajudar a millorar i ampliar aquesta informació.

LA TORRE DE LES MAÇANES, ESPÈCIE PROTEGIDA

Quan començàrem la campanya “La Torre de les Maçanes, Espècie Protegida“, ens vam proposar dos objectius: el primer i principal la conscienciació ciudatana per a posar en valor el nostre entorn privilegiat, la nostra història, tradició, i patrimoni cultural; i en segon lloc, dur a cap les mesures necessàries per a preservar i protegir realment aquell patrimoni natural o fet per mà de l‘home, que considerem d’interès.
El Molí Fariner Elèctric de La Torre, actualment està tancat i és complicat concertar una visita. Encara que sabem que es conserva en bones condicions, tot i el pas de el temps. Des de la nostra associació, considerem que aquest molí és un recurs que ha de ser protegit i, amb el temps, restaurat, per la seua rellevància històrica i cultural.
Aquest és un exemple de geolocalització de recursos, que, des de El Rentonar, pretenem desenvolupar al Projecte Sóc de Poble per crear una xarxa d’utilitat social on compartir informació dels nostres pobles.

RESSENYA SOBRE EL MOLÍ FARINER ELÈCTRIC DE LA TORRE

Mig segle d'una indústria estratègica al món rural

Any d’instal·lació: 1932. Anys de decadència i tancament: dècada dels 80. El calendari, encara penjat a l'oficina, ens dóna una pista de la data de tancament del molí.

Nom dels propietaris fundadors: Antonio Verdú Coloma (Toni l’Estanc) i María Espí Bernabeu (pares de Francisco Verdú Espí, conegut com a Quico de María Espí o, a Xixona, com Quico del Molí).

Per dur avant l’instal·lació inicial de maquinària, van establir conveni amb la família de la seua cunyada Leonor Espí, sent fiadors Antonio Gisbert Llinares (de l’Ermita), Valeriano Llinares Espí (Curro) i Antonio Llinares Espí (Curro).

La maquinària va ser subministrada per “José Mª Verdú y Compañia Sucesor”, d’Alcoi.
En 1934 va requerir una segona reforma, l'ampliació d'un cilindre, adquirit a “Francés y Berenguer Hermanos”, d’Alacant.
El molí es troba en bon estat de conservació, a pesar del temps que porta sense funcionament.

PROCÉS PRODUCTIU DE TRANSFORMACIÓ DEL BLAT

Descripció general

El molí fariner elèctric de La Torre de les Maçanes es troba a l’entrada del poble i és un edifici de dues plantes.
En la primera planta era descarregada i pesada la collita i enregistrada la seua entrada, abans d'introduir-la en un dipòsit, la tolva, moment en el qual començava el procés de producció de la farina.
Aquest procés de transformació era un procediment que no permetia cap manipulació directa. No es podia tocar la matèria primera. El blat entrava en les instal·lacions i circulava fins a esdevenir farina per les diferents màquines que configuren tot l’organigrama fariner, mentre recorria les diferents plantes de l’edifici.
La circulació continuada del blat era factible per l’existència de:
  • Els elevadors (sénies i catúfols), culleres que pujaven el cereal i possibilitaven el transit del blat d’una màquina a una altra.
  • Els comunicadors, funcionaven per la força de la gravetat.
  • El transportador sense fi, que transportava el producte en horitzontal entre diferents màquines.
Les impureses i la pols produïda per les màquines de neteja no es projectava a l’exterior, sinó que era recollida i enviada per uns conductes d’aire a un gran sifó anomenat Cicló, per ser empaquetades en el recol·lector de residus.
El viatge de transformació del gra en farina era llarg i laberíntic. Aquest procés productiu, feia que el gra i la farina es mogués de forma contínua per les dues plantes de la fàbrica.
El blat, en el seu procés de transformació dins el molí, cobria diversos trajectes: pujava per a la neteja, baixava per a la mòlta, tornava a pujar per ser cernut i classificat, i baixava, finalment, per a l'envasament.

1. RECEPCIÓ DEL GRA

El blat arriba al molí

El procés de producció de la farina començava amb la recepció de la matèria primera (el blat) a granel, que era transportada del camp al molí.
Un cop pesada en bàscula i registrada l'entrada, aquesta era buidada a la tolva de recepció de la fàbrica, des d'on es feia una primera preneteja del gra, gràcies a una malla que retenia els residus més grans.

La tolva

La boca d'aquest dipòsit està situada a la planta primera de l'edifici.
El blat queia pel seu propi pes fins a una tolva situada al soterrani on s'emmagatzemava i des d'allí era transportat emprant els elevadors de catúfols a la planta segona, en la que es duia a terme la neteja.

2. NETEJA DEL GRA

Preparant el blat per a la molturació

La transformació del blat en farina s'havia de fer amb molta cura, garantint, abans de moldre, el seu perfecte estat de neteja, a fi que la farina guardara la blancor immaculada que tot moliner perseguia.
Aquesta neteja del gra es feia en dos passos:
  • S'eliminaven del blat les impureses o cossos estranys que pogueren acompanyar al gra, com ara palles, pedres, partícules metàl·liques, llavors d'altres plantes...
  • Es pelava i s'espellofava el gra.

Primer pas:

Tarara o desterradora

Inicialment el blat era traslladat, emprant els elevadors, des de la planta baixa fins a la tarara o desterradora, que estava situada en la segona planta de l'edifici. Aquesta màquina consisteix en un ventilador aspirador.
El ventilador produïa un corrent d'aire que feia que el blat en gra caigués per una tolva a unes xapes obliqües amb diferents perforacions. Aquestes xapes eren aspirades, de manera que les impureses lleugeres com palla, herbes o pols eren transportades per una banda i les més pesades com terra o grans estranys, per una altra. D'aquesta manera eren separats els grans del blat.

Despedregadora

Posteriorment, el blat sense impureses, obtingut per la tarara, era conduït a la despedregadora. Aquesta màquina separava la sorra i la terreta gràcies al moviment de vaivé i la diferència de densitat de pes específic entre el gra i aquests residus. Aquests residus eren dipositats en un recipient acumulador que era buidat amb regularitat.

Triarvejón

De la despedregadora passava a una màquina per extraure les llavors redones, negres i grans partits: el triarvejón.

Despuntadora

Del triarvejón, el gra anava a la despuntadora, que separava el germen del blat i la pols produïda per l’arrossegament del gra.

Rentadora-assecadora

A continuació el blat passava pel ruixador que li afegia l'aigua necessària per al bon condicionament. S'humitejava el gra amb l'objectiu de fer la closca més flexible per facilitar la separació de la closca del gra.

Dipòsits de repòs

D'ací queia als dipòsits de repòs per aconseguir que tot el gra tinguera la mateixa humitat, romanent en ells entre setze i divuit hores segons la seua duresa.

Dipòsit de volteig

Els dosificadors de blat net de la planta baixa, recollien el gra dels dipòsits de repòs i l'enviaven al dipòsit de volteig, annex a ells.
L'aspirador de volteig, a més de recollir la pols que s'origina en el moviment del gra, servia perquè es refrescara el gra si és que s'escalfava per la humitat.

Segon pas:

Separador magnètic i satinadora

Posteriorment es procedia a la segona neteja, amb el separador magnètic i la satinadora.
El separador magnètic, instal·lat a l'interior de la satinadora, eliminava les partícules metàl·liques que s'hagueren pogut barrejar amb el gra.
La satinadora conté un mantell d'esmeril (o pedra de llima) perquè el blat siga raspat sobre ell mateix per a la seua millor neteja.

Sedàs de repàs

Passava després el blat a un sedàs de repàs, per separar les puntes de gra trencades i la pols que no havia separat la satiandora. D'aquí va al polvoritzador.

Polvoritzador

El polvoritzador, incorporava humitat a l'exterior del gra perquè quedara corretjós i no es disgregara en la trituració, així les farines serien més blanques i netes.

Dipòsit d'espera

D'ací el gra queia a un dipòsit d'espera abans de la primera trituració, on s'eixugava per produir un blat sense excessiva humitat.

Dipòsit d'oreig

Des d'aquí era transportat fins al dipòsit d'oreig, on era emmagatzemat fins a aconseguir una humitat adequada, moment en el qual estava preparat per a moldre.

3. MOLTA DEL GRA

De blat a sémoles

Un cop net el blat i adquirida la humitat adequada, l'objectiu d'aquesta fase era estripar, triturar i transformar aquest blat net en la quantitat més gran possible de farina.

Tres molins de cilindres

El sistema de trituració i mòlta era el denominat de cilindres. Aquest consistia en una successió de parells de rodets estriats amb diferents gruixos i cilindres llisos que giraven enfrontats, i que a poc a poc, trituraven, completament, el gra per cisallament.

Cada parell s'encarregava de fer una mòlta selectiva i constituïen un pas del procés de mòlta.
El molí elèctric de La Torre de les Maçanes té tres molins situats a la primera planta amb quatre parells de cilindres de trituració i un parell de cilindres compressors.
La velocitat de rotació dels cilindres, la profunditat de les seues estries, així com la distància entre ells és diferent per a cada parell. Les característiques de cadascun d'aquests quatre parells depén del pas que li correspon dins del procés.
Així, els cilindres del primer pas compten amb les estries més profundes i els cilindres compressors de l'últim pas són completament llisos per obtenir una farina de la millor qualitat possible.

Sedàs o "plansichter"

A la sortida del molí, com a resultat del procés de molta s'obtenen una diversitat de productes que s'havien de separar i seleccionar. Aquesta operació la feia el sedàs o "plansichter", que seleccionava el producte triturat de manera que, els trossos grans anirien al següent cilindre o molí de trituració de rodets estriats i les sémoles anirien a una altra màquina, el sasor.

Sasor

El sasor classificava sémoles i semolines i alimentava amb sémola pura de granulació homogènia el cilindre compressor (l'últim de la cadena de molins). El procés es repetia fins a obtenir farines de qualitat.
Els cilindres de compressió esclafaven i polvoritzaven les sèmoles o semolines fins a convertir-les en farina. Aquesta farina tornava a pujar i passar pel "plansichter" i pel sasor per tal de fer una selecció definitiva en farina de primera, farina baixa, de tercera i segó.

4. TAMISAT I CLASSIFICACIÓ

De sémoles a farina

Les màquines de l'operació de tamisat que estan a la segona planta, són màquines que mitjançant moviments vibratoris realitzaven un cribratge emprant tamisos de teles de seda per a la separació de la sèmola (farina), del segó (cobertes llenyoses del gra).
Aquesta operació es realitzava amb el producte resultant de cada pas de mòlta quatre vegades.
La sortida d'aquesta operació és enviada al sasor, per a la selecció de les sèmoles.

Sedàs o "plansichter"

El producte resultant del pas de mòlta era enviat per canonades d'aspiració al sedàs o "plansichter" situat a la planta segona, que separava i seleccionava la diversitat de productes, distribuint-los a diferents màquines, conforme a la seua densitat.
Cada caixa del sedàs està composta de diversos compartiments on es troben els tamisos.
El sedàs, que és una màquina doble, està formada per caixes o calaixos de fusta superposats amb un fons de roba (seda o niló) que fa de tamís i classifica. La classificació que fa pot variar en funció de la roba que es col·loca en el fons dels calaixos i de la velocitat a què fan moure el sedàs.
Aquesta màquina té un moviment característic de sacsejada, circular, sense vibracions apreciables ni soroll. Imita el moviment d'un sedàs a mà.

Sasor

Les sémoles obtingudes pel sedàs passaven al sasor (màquina que purificava les sèmoles per tamisat i aspiració simultània). El sasor classificava el producte segons grandària i pes.
El procediment que emprava consistia en una succió d'aire, de baix a dalt, a través d'una sèrie de tamisos que feien un moviment de vaivé amb un mecanisme automàtic de balanceig, pel qual s'obtenia finalment una capa de producte net.
La sortida del sasor, és a dir la sèmola pura, era enviada als cilindres compressors (els últims de la cadena de molins).

Cernedor

Obtingudes sémoles i semolines en l'operació de tamisat, l'objectiu era separar el segó de la farina. Aquesta operació la realitzava el cernedor, màquina destinada a classificar els productes de la mòlta segons la mida de les partícules. Estava composta per un bastidor que sostenia un sedàs.
Els productes a tamisar eren conduïts per diferents canonades al cernedor centrífug, que tenia la funció de separar la farina del segó. Per fer-ho emprava una sèrie de batedors sotmesos a moltes revolucions que projectaven la farina enèrgicament contra les teles de guarnició.
Del producte que s'obtenia del tamisat, la farina de qualitat era enviada a l'embaladora, i la resta d'elements rebutjats pel cernedor, el segó i altres partícules, eren arrossegats cap a l'obertura d'evacuació.
El segó que es produïa en aquesta fase era enviat a la raspalladora, que s'encarregava de realitzar una neteja metòdica sobre el producte amb l'objectiu de recuperar les últimes partícules de farina i separar el segó gruixut del fi.

Transportador sense fi

Les farines que és produïen en cada passada queien en una transportadora sense fi, que els enviava als dipòsits d’ensacar.

Recol·lector de mànigues múltiples

Durant tot aquest procés de tamisat i classificació es generava una sèrie de residus (partícules lleugeres) que eren recollides pel recol·lector de mànigues múltiples.
Aquesta màquina feia un treball similar al del cicló de neteja, però amb els residus procedents de la fase de mòlta.
L'aire de les conduccions es filtrava per les mànigues de tela, que de tant en tant eren oprimides per facilitar la caiguda de la pols de farina a una caixa amb la intenció d'incorporar els residus una altra vegada al sistema de fabricació.

5. EMPAQUETAT I ENVASAT

Els productes finals

Del gra del blat, el moliner, podia treure el màxim de profit.
Així ja en el procés de neteja, el germen i la pellorfa exterior eren aprofitats per a ser comercialitzats com a producte animal. Aquestes parts anomenades subproductes eren ensacades, pesades i venudes. Únicament es llançaven les pedres, la pols, el ferro i altres productes estranys.

Ensacadora

La farina, el segó, i altres subproductes eren ensacats i pesats, i entraven en el circuit de comercialització o eren arreplegats pels llauradors de l'entorn.

REFERÈNCIES

Enllaços web

Definicions

Més info

divendres, 17 d’abril de 2020

El Pou de la neu del Rentonar

En molts indrets d’aquests paratges, l’excursionista sol trobar-se amb unes construccions que criden poderosament l’atenció per les seues formidables proporcions.

Pou de Neu del Rentonar

Josep Mª Segura Martí
Museu Arqueològic Municipal “Camilo Vicedo Moltó” d’Alcoi.
Fotos:Associació Rentonar per la conservació de la Natura i el Patrimoni.


Aquests dipòsits, generalment anomenats pous, neveres, caves o clots, eren autèntics magatzems de neu amb què abastir els pobles durant l’estiu.
Hui, mig derrocats, són l’únic record d’una activitat industrial que al País Valencià es desenvolupà, almenys, des del segle XVI fins als anys vint del segle XX.

Pou de Neu del Rentonar
Els nostres avis encara recorden aquell tragí dels arriers, durant els mesos estivals, que conduïen les bèsties que portaven a les sàrries la neu dels pous, que durant l’hivern havia estat arreplegada als ventisquers. L’antic comerç de la neu gaudí de força importància a les comarques meridionals del País Valencià, més concretament a les serres com la Mariola, Benicadell, Carrascar d’Alcoi i Ibi, Carrascar de Castalla, Maigmó, Serrella, Aitana, Carrasqueta, etc... on tenim catalogats vora de vuitanta dipòsits.

Pou de Neu del Rentonar
Al terme de La Torre de les Maçanes s’hi troba un d’aquests pous de neu, que de sempre ha rebut el nom de la zona on s’hi troba: El Rontonar. D’aquest i de la resta de pous de neu que s’hi localitzen a la zona del Corbó-Carrasqueta-Plans, vam tenir ocasió de publicar un treball a la revista Eines núm. 7 i 8 (Institut de Batxillerat "P.E. Victoria", d’Alcoi, 1987), anomenat “Els pous i l’antic comerç de la neu a Xixona”, del qual extractem les dades per aquest treball.

5. POU DEL RONTONAR. El Rontonar, Rontonal o Rentonar és una partida i serra que es situa entre els municipis de Benifallim al nord, i la Torre de les Maçanes al sud, creuant el terme d’ambdues poblacions a l’altura i a l’est del cim dels Plans.

Planta
El pou de neu que es localitza al Rontonar ocupa un ampli coll que s’obri als estreps orientals dels Plans, baix del cim, i al terme de La Torre de les Maçanes fintat amb el de Benifallim. L’orientació del ventisquer és al llevant, i s’hi troba a 1.160 m s/n/m., molt apartat de qualsevol via còmoda de comunicació, distant almenys quatre quilòmetres de La Torre de les Maçanes.









El dipòsit de neu fou bastit aprofitant el desnivell que existeix a l’est i terraplenant les terres de l’excavació per a donar-li major altura, mitjançant un paredó circular que, a mode de talús, l’envolta per aquesta part.

Secció lateral
L’edifici consta del pou de 13’ 75 m de profunditat del nivell de les boques o finestres superiors i de 9,80 m de diàmetre interior, estimant la seua capacitat en 1.030 metres cúbics. A la part sud s ‘obri un túnel amb volta rebaixada de maçoneria de 9,10 m de longitud per un ample inicial de 2,35 m. 12,10 m d’altura, que va estretint-se a l’interior i finalitza a la vora del pou en forma d’ingrés d'1,35 m d’ample màxim per 1,55 m d’altura, que ens situa a 10,00 m per damunt del fons del pou.

Els tres ingressos o finestres superiors (nord, oest i est), resten parcialment derrocades i hui estan cegades amb obra a excepció de la de l’oest, que té una amplària d’1,55 m i altura màxima d'1,70 m bastida en carreus i amb volta rebaixada de maçoneria disposada en sardinell. El gruix del mur en aquest punt és de 1,50 m.

Entrada finestra lateral
Finestra lateral





A l’interior del pou, en quant al cilindre es refereix, s’aprecia la maçoneria lluïda amb morter i s’observen uns esglaons buidats a la paret sota el túnel o ingrés sud. Entre aquest nivell i el de les finestres superiors observem embotides al mur les restes de quatre estreps d’arcs de carreus, que formen dos arcs creuats de pedra amb direcció NE-SW i NW-SE únics elements de l’antiga coberta o volta que subjectaria el trespol de teula.
Detall estrep d'arc de carreu

Finestra lateral




















Avui coneixem una segona coberta bastida per la successiva aproximació de filades de pedra – falsa volta-, que forma una perfecta coberta hemisfèrica, l’exterior de la qual apareix parcialment erosionada i amb molts esbornacs.

Falsa Volta
Sol del Pou
Un element poc freqüent en aquest tipus de dipòsits és el desguàs: en aquest pou el trobem a l’est on el terreny presenta major desnivell. Des del punt més baix del punt surt un estret passadís (0,50 m d’ample per 0,70 m d’altura) que amb un cert grau d’inclinació, desemboca a l’exterior després de recórrer 29, metres en línia recta, estant la major part d’ell excavat a la terra (tap) i en altres punts (principi i final) enllosat al sostre amb grans pedres planes, assemblant-se a un alcavó. A l’exterior no s’observa cap tipus de bassa o abeurador que arreplegara les aigües de desgel.

Desguàs del Pou de Neu
A trenta metres a l’oest del pou s’hi troba una petita edificació que hui escara s’utilitza com a corral i l’entorn immediat està parcialment abancalat (hui erm) i a les vessants dels cims trobem la pineda i l’alzinar.

Edificació prop del Pou de Neu
Les fonts documentals, trobades per nosaltres fins ara, que donen notícies del pou del Rontonar es remunten a 1724, any en què Alcoi era abastit de neu per Joseph Giner, de Cocentaina, que aleshores era propietari del pou del Rontonar i d’un altre o altres a la serra Aitana (Arxiu Municipal de Xixona. Cabildo de 16-IX-1924).

En 1728, Joseph Giner, que s’obligà a abastir a la ciutat de Xixona amb la neu del Rontonar i de l’Aitana, no ho va poder fer per no tindre neu en cap dels seus pous (Arxiu Municipal de Xixona. Cabildo de 2-V-1728).

En el segle XIX l’il•lustrat alacantí Manuel Rico García, fill d’un nevater de Xixona, escrigué una sèrie d’articles anomenats “Pozos de nieve. Su história y conservación”, publicats en el diari alacantí La Unión Democràtica dels dies 2, 6 i 8 de juliol de 1880, on anomena – d’entre els 23 pous de neu i 9 de gel que hi havia en explotació a la província d’Alacant – el pou del Rontonar, al qual li calculà 20.000 arroves de capacitat.

Així mateix, durant el XIX, els capítols de l’abast de la neu a Xixona arribaven mitjançant edictes a La Torre de les Maçanes, Ibi i Tibi, per tal de buscar licitadors per a la subhasta de l’arrendament de l’abast de la neu durant els mesos de maig a octubre.

Detall de la finestra principal
L’antiguitat del pou del Rontonar ha quedat sobradament documentada als arxius, que ens parlen d’ell des de 1724 i fins a 1880, encara que pensem que s’explotaria durant les dues primeres dècades del segle XX.

Així mateix la tipologia constructiva del dipòsit, pel que fa als estreps dels arcs primitius que suportaven la volta, ens confirma que el pou del Rontonar fou bastit entre els segles XVII al XVIII, ja que trobem paral·lels d’aquest tipus de construccions a Mariola i al Carrascar d’Alcoi i Ibi, documentats en aquest moment, i que també van conéixer una segona coberta bastida amb volta de maçoneria.

Arribant al Pou des de la vessant nord

La singularitat d’aquest pou, a causa del seu admirable estat de conservació, el fa mereixedor d’una atenció especial i mesures, que garantisquen la conservació d’aquest com legat cultural dels nostres avantpassats. Cal considerar aquesta obra, com patrimoni material del poble i testimoniatge de les activitats econòmiques de la muntanya.

Pou de Neu del Rentonar

diumenge, 22 de març de 2020

Quan tot era buit. Primer Acte


17 de març. 10'21

Diuen que l'aigua que corre pels canals de Venècia s'està aclarint... que es veuen els llimacs, el seno i la brossa que hi ha al fons... que els cignes i els ànecs naden lliures per la ciutat.
Diuen que el cel de les ciutats ja no és gris plom, que se sent cantar els ocells. Que els gats passegen per les grans avingudes enjogassats i que solament fugen quan alguns humans ixen al balcó i es posen a cantar.
Diuen que en els pobles menuts de les muntanyes a Itàlia, Portugal o per ací mateix la vida no és molt diferent a com era cada final d'hivern: la gent fa bescuits a casa vora la llar i els xiquets pinten casetes o dinosaures en uns fulls blancs que els han donat. I que els carrers estan buits i se sent molt bonic el campanar.
Diuen que els boscos estan plens de vida i que alguns arbres s'omplen de flors. Diuen que les ones treuen brossa de la mar i la deixen a les platges i que les gavines fan revols com sempre allà al port...
La vall que s'albira des del terrat de casa està plena de núvols i les muntanyes que ens acullen han amanegut mullades de milions de gotes d'aigua. El verd és intensí
ssim i no es veu la mar...?
Venus està reclosa i no hi ha qui li llance flors per saludar-la. Li han posat una mascareta blava i li han donat una màrfega per a què es gite en una cova. Nua, amb sols els seus cabells per cobrir-se...
I Joan té una visió: «Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut, i de mar ja no n'hi havia» [Ap21,1]


dissabte, 7 de març de 2020

Calçotada Popular 2020 a La Torre de les Maçanes

El pròxim 7 de març La Cívica – Escola Valenciana organitzen la 2ª calçotada popular a La Torre de les Maçanes, amb la col•laboració de l’associació local El Rentonar i l’associació comarcal LGTBI MARIola. 

Aquesta vegada comptarem, després del dinar, amb l’actuació de Natxo Gironés.
















dilluns, 30 de setembre de 2019

Festa pel final de la Zona 14


Salvar el planeta, una qüestió seriosa i important, no pot ser past de l'especulació


La comarca del Comtat està de celebració, després de més d'una quinzena d'anys de lluites, la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat hem aconseguit que es paralitze el projecte de construir molins de vent en serres que no tenen vent.

I volem celebrar-ho amb tota la gent que en va formar part, qui va signar una de les 40.000 al·legacions, qui ens va ajudar amb les reivindicacions, associacions afins que estaven també lluitant pel territori, alcaldies que van aprovar mocions, polítics i tècnics que van contribuir o simplement gent que es va riure de vore als diaris un tècnic de Conselleria amb una bufanda com si fóra un sofisticat instrument de medició eòlica.

Per això volem convidar a una picadeta a tothom que tinga a bé passar la vesprada del divendres 11 d'octubre en Benillup gaudint de l’esplèndida actuació de Xavi Castillo.

No podeu faltar!

Festa fi del pla eòlic de la zona 14


Data: Divendres 11 d’octubre de 2019

Lloc, Mirador de Travadell, Benillup

  • 19:00 h. Acte de presentació, parlaments, projecció presentació història coordinadora, etc…
  • 20:30 h. Actuació del gran Xavi Castillo, amb una obra exclusiva
  • A continuació la Coordinadora convida a una picadeta a tots els assistents

Presentació: 2019. La Fi del Pla Eòlic