diumenge, 12 de març de 2023

Recollida de signatures: No tenim ànim de lucre, NO ENS COBREU COMISSIONS!

Manifest de Poble

CONTA’NS EL TEU CAS! HEU HAGUT DE TANCAR EL COMPTE DE L’ASSOCIACIÓ PERQUÈ VOS COBRAVEN MOLTES COMISSIONS?

Aquesta proposta es troba al punt 6. INNOVACIÓ, DINAMITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL del MANIFEST DE POBLE (en format pdf).

6.4. Per donar suport a les associacions que treballen per la millora dels pobles des de qualsevol àmbit: ecologistes, jubilats, esportives, musicals, culturals…
- 6.4.1. Exempció de comissions bancàries per a associacions i altres grups sense ànim de lucre.

COMISSIÓ REDACTORA: COORDINADORA D’ESTUDIS EÒLICS DEL COMTAT i ASSOCIACIÓ EL RENTONAR amb el Projecte SOC DE POBLE.

CARTA ENVIADA A LES ENTITATS BANCÀRIES

BON DIA A LES ENTITATS FINANCERES QUE OPEREN EN EL TERRITORI RURAL VALENCIÀ

Ens adrecem a vostés des de dues plataformes cíviques que lluiten per la defensa del territori i el paisatge, en especial del medi rural. Portem dècades de trajectòria i ens hem adonat que calen accions directes per millorar la qualitat de vida dels habitants, i hem pensat contactar amb els bancs i caixes per fer-vos una petició molt menuda i molt raonable:

QUE LES ASSOCIACIONS SENSE ÀNIM DE LUCRE PUGUEN OBRIR UN COMPTE SENSE COMISSIONS

Sense cap comissió. Com sí que fa la modesta Caixa Guissona.

Els pobles més menuts tenen una associació (o cap), la comissió de festes que arreplega la quota per a poder fer una celebració en estiu, o potser una banda de música que arreplega les matrícules dels xiquets que volen aprendre solfa, o potser una entitat cultural que ha de pagar el lloguer d’un local. O tal volta una associació de veïnat que fa loteria de Nadal.

Tot quantitats irrisòries als qui unes comissions de 30 € els suposen un món i que han fet que persones individuals acaben gestionant els diners del grup des dels seus comptes privats o fins i tot haguem tornat a tindre els diners de l’associació sota el matalap. En tots els casos situacions surrealistes.

La petició, reiterem, és modesta. I entronca perfectament amb eixa responsabilitat social corporativa que tota empresa de cert volum ha de tindre. És a dir, que fins i tot podríeu traure pit en anuncis caríssims dient: nosaltres posem el nostre granet d’arena per a revitalitzar els pobles rurals.

COM HO VEIEU? ASSUMIBLE?

La vertebració del territori comença amb accions senzilles. Podem comptar amb vosaltres?

Gràcies, Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat,
El Rentonar, Natura i Patrimoni.

P.D. Vos informem que anem a fer una recollida de signatures i presentar mocions en els nostres pobles per fer pressió. A més de fer públiques aquestes accions.

RECOLLIDA DE SIGNATURES. FORMULARI PER EMPLENAR:

Més informació »

dimecres, 1 de març de 2023

La Coordinadora presenta al·legacions contra la macroplanta solar de Benifallim.

SI FA MOLTS ANYS HO EREN ELS AEROGENERADORS, ARA HO ESTAN SENT ESPECIALMENT LES PLANTES SOLARS D’ENERGIA UBICADES EN SECTORS AGRARIS

EN LA COMARCA SE N’ESTAN DEBATENT 3: BENIFALLIM, GAIANES I POLOP

Aquestes plantes fotovoltaiques són de nou, unes devoradores de terreny i generadores d’impacte ambiental visual trencant el paisatge, i de nou, són els sectors ambientalistes els que estan posant el crit al cel sobre la ubicació d’aquesta energia renovable.

Alguns sectors estan interessats en debats molt senzills, de sí o de no, i no es tracta d’això, òbviament hem de fer una migració cap a les energies no contaminants, el planeta ens ho demana a crits, però, no és menys cert que si eixes energies renovables degraden el planeta no haurem aconseguit res.

LA CLAU ESTÀ EN LA UBICACIÓ RACIONAL. EÒLICA (I SOLAR) SÍ, PERÒ NO AIXÍ, DÉIEM FA ANYS I ARA REMOU EN FORÇA

Instal·lar plaques solars de manera extensiva, és còmode i barat per a les grans empreses elèctriques, en canvi, fer-ho en teulades, a raó de 10 plaquetes cada propietari, en naus industrials, és complicat i farragós.

A més, les empreses només es plantegen el lloguer del terreny agrícola, no plantegen percentatges de benefici per als habitants dels pobles rurals (no només el propietari dels terrenys) que hauran de suportar la infraestructura.

O SIGA, DE NOU, UNA MISÈRIA PER A TAPAR BOQUES MENTRE ALGÚ FA EL NEGOCI DEL SEGLE EN TERRENYS ESPOLIATS. ALTRES POBLES, PERÒ, HAN OPTAT PER FÓRMULES DIFERENTS:

Benillup està engegant el projecte de Comunitat Energètica Local, on pretén posar plaques solars de dimensions moderades, en un solar on aparquen cotxes (que quedarien més protegits enfront de les inclemències del temps) i l’energia revertiria en el poble i tots els seus habitants en serien partícips.

SENSE DESTRUCCIÓ DEL TERRITORI, EN UN ESPAI JA ANTROPITZAT, GENERANT AUTONOMIA ENERGÈTICA I AMB BENEFICI REDISTRIBUÏT PER A TOTA LA COMUNITAT. MÉS POBLES HAURIEN DE SEGUIR EL SEU EXEMPLE.

Per tot açò, la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat va presentar el dia 21 de febrer 2023, davant Conselleria, al·legacions contra la macroplanta solar que es pretén instal·lar de 28.000 m² (o siga 4 camps de futbol) en Benifallim.

Perquè les empreses elèctriques que generen llum cada volta més barata, però ens la cobren al preu del gas rus en guerra, s’adonen que, com a poc, la societat civil està desperta i no acceptarà que li passen per damunt sense pleitejar abans.

dissabte, 3 de desembre de 2022

MANIFEST DE POBLE

ENLLAÇ AL MANIFEST DE POBLE

És un document obert que analitza la problemàtica dels xicotets pobles rurals de les comarques de l’Alcoià, el Comtat i les Marines i planteja solucions i escenaris de millora. Es poden fer comentaris al pdf, i a totes les pàgines hi ha la data de revisió. Està previst fer un Aplec pel Territori en gener per completar aquest Manifest i canalitzar les nostres demandes.

ENLLAÇ A LES PROPOSTES LOCALS AL MANIFEST DE POBLE

Arran de l’incendi d’Ebo en l’estiu del 2022 on es van cremar 12.000 ha i molts pobles van ser desallotjats, hem decidit unir esforços per posar fil a l’agulla i començar a treballar pel vertader problema dels pobles menuts mediterranis:

DESPOBLAMENT

ABANDONAMENT DE L’AGRICULTURA

REVITALITZANT ESTOS ASPECTES, LA RESTA FLUIRÀ SOL!

La Coordinadora d’Estudis Eòlics i l’Associació El Rentonar amb el Projecte Soc de Poble proposem a tots els pobles d’interior i menuts de les comarques de l’Alcoià, Comtat i Marines del País Valencià fer un llistat individualitzat d’exigències.

Les característiques puntuals són diferents, en turisme, en envelliment, en comunicacions, en proximitat a grans nuclis, en serveis bàsics… però les línies estratègiques conductores que ens afecten a tots els pobles són els que recull aquest manifest. Els sotasignats som associacions amb llarga trajectòria en la defensa del territori i del nostre patrimoni natural i humà vinculat sobre tot al món rural.

VERTEBRAR-NOS ÉS CRUCIAL PER A ENTENDRE QUE SOM ELS GARANTS DE LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI!

Posa’t en contacte amb la Comissió Redactora si creus que pots aportar!

ESTÀ PREVIST FER UN APLEC PEL TERRITORI EN GENER PER COMPLETAR AQUEST MANIFEST I CANALITZAR LES NOSTRES DEMANDES.

APLEC PEL TERRITORI. DIUMENGE, 29 DE GENER, A LES 10.30. BENILLUP

FORMULARI D’ADHESIÓ AL MANIFEST DE POBLE

ENLLAÇ AL FORMULARI D’ADHESIÓ AL MANIFEST DE POBLE

També pots firmar baix:

Més informació »

NOU APLEC PEL TERRITORI, ARREL DE L’INCENDI D’AQUEST ESTIU

APLEC PEL TERRITORI. DIUMENGE, 29 DE GENER, A LES 10.30. BENILLUP

LA COORDINADORA D’ESTUDIS EÒLICS I L’ASSOCIACIÓ EL RENTONAR AMB EL PROJECTE SOC DE POBLE HEM ORGANITZAT A BENILLUP UN NOU APLEC PEL TERRITORI COM A RESPOSTA A L’INCENDI QUE VA ASSOLAR LES NOSTRES COMARQUES EN AGOST DEL 2022.

El proper diumenge 29 de gener, a Benillup, a les 11 del matí les associacions Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i Rentonar han organitzat un Aplec pel territori motivat per l’incendi d’aquest estiu, però per a intentar tractar temes de més calat com són el despoblament rural i l’abandonament agrícola.

EL FORMAT DE L’APLEC ÉS INNOVADOR

No volem que facen discursos els ponents convidats sinó que escolten preguntes, inquietuds i suggeriments que la gent dels pobles els vulga formular. Només Enric Moltó, geògraf i climatòleg, farà una intervenció de 30 min.

Els ponents convidats representen un planter d’experts de tots els sectors vinculats al món rural:

Javier Cendra: Alcalde de Planes i Diputat per Alacant.
Javier Navarro: Alcalde de Benillup.
Rafa Climent: Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treballl.
Imma Orozco: Directora General de Política Territorial i Paisatge.
Rosa Pardo: Directora General de Política Territorial i Paisatge.
David Torres: Director General de Desenvolupament Rural.
Mauro Ferrando: Jove agricultor i treballador de l’almàssera de Milleneta.
Isabel Sancho: Regidora de Fageca, Tècnica de promoció econòmica en Cocentaina i vinculada a la promoció del turisme rural.
Òscar Ponsoda: President de la Societat de Caçadors de Famorca.
Adán Lloret: Bomber Forestal a la Font Roja.
Alejandro Molina: Llaurador i president de COARVAL i de la Cooperativa Cofrudeca de Bèlgida.
Artemi Cerdà: Geògraf, professor d’universitat i llaurador.

EN LA SEGONA QUINZENA D’AGOST UN INCENDI VA COLPIR EL NOSTRE TERRITORI CALCINANT MÉS DE 12.000 HA I 100 KM DE PERIMETRE.

Aquest incendi, originat de forma espontània en una tormenta seca va cremar a gran velocitat des de Pego fins a Benialfaquí. Alguns pobles van haver de ser desallotjats i moltes persones vam viure amb un ai al cor l’avanç de les flames. Els nombrosos mitjans van treballar de manera incansable tant en aquest incendi com en el de Begís.

Des d’aquell moment, les dues coordinadores es van plantejar que alguna cosa calia fer per entendre què estava passant amb els gran incendis i quin era el futur previsible. Un canvi de tendència en els diagnòstics va fer moure la necessitat de reflexionar sobre el fenòmen. D’una banda, la idea no és evitar el foc sinó saber què hem de fer quan passe perquè passarà, i d’altra banda, els incendis agafen grans dimensions perquè estem perdent el mosaic tan típic del mediterrani (paisatge mixt agro-forestal).

La conclusió lògica d’aquests arguments és que els focs de les nostres serres són deguts al despoblament i a l’abandonament agrícola. I és en aquesta doble línia que les coordinadores decidiren muntar un nou Aplec pel Territori. I clar, l’àrea de cobertura no només inclou les zones de l’incendi sinó altres pobles també que responen al mateix perfil.

Una de les mancances de es va detectar en l’incendi va ser el desempar que moltes persones van sentir quan se’ls va desallotjar de sa casa i, per aquest motiu, s’han iniciat un munt de reunions xicotetes en cadascun dels pobles per a preparar l’Aplec on se’ls informa de l’esdeveniment i també s’intenta fer un recull de peticions de cada poble per tal de lliurar-les als polítics que seran convidats a l’Aplec. El resultat d’aquestes reunions és el Manifest de Poble, un document viu i en constant actualització que pretén destacar les necessitats particulars que caldria atendre per tal de revitalitzar els nostres petits pobles rurals. L’enllaç es pot consultar ací.

Al 2n Aplec pel territori es pretén que tant científics, com polítics, com gent dels pobles puguen establir un fòrum de debat d’iniciatives per a dinamitzar els pobles. No es pretén buscar culpables sinó proposar solucions i cercar llocs on eixes idees hagen sigut ja satisfactòries per a poder-les implementar a casa nostra.

S’adjunta una foto d’una de les darreres reunions que englobava els pobles de Millena, Gorga, Balones i Quatretondeta. Altres reunions han sigut als pobles de Fageca, Tollos, Beniaia, Vall d’Alcalà, Vall de Gallinera, Planes, Benillup, Benialfaquí, Benimassot, La Torre de les Maçanes, Vall d’Ebo i n’hi ha d’altres previstes.

Enllaç al Manifest de Poble en Format PDF: És un document obert que analitza la problemàtica dels xicotets pobles rurals de les comarques de l’Alcoià, el Comtat i les Marines i planteja solucions i escenaris de millora. Es poden fer comentaris al pdf, i a totes les pàgines hi ha la data de revisió. Està previst fer un Aplec pel Territori en gener per completar aquest Manifest i canalitzar les nostres demandes.