dilluns, 27 de maig del 2024

XX Marxa per la desmilitarització de la serra d'Aitana




El passat diumenge 26 de maig va tindre lloc la XX marxa per la desmilitarització de la serra d'Aitana. Aquesta edició va comptar amb un important nombre de participants pertanyents la gran majoria a col·lectius vinguts de diferents comarques amb la voluntat de compartir aquest espai natural i difondre un missatge de pau i de defensa de la natura.
Com altres edicions hem sigut rebuts pels militars de la base Aitana i per un abundant nombre de  guàrdies civils.

La concentració d'enguany comptava amb diversos actes al peu de la base, com la lectura del manifest per la pau, la interpretació per part de tots el participants de la cançó "Aitana" acompanyats del cantautor "Atípiko Inkorfosmista".






Després d'esmorçar estaven programades una excursió a la font de l'Arbre on va haver-hi una taula redona participativa amb la temàtica "Record de la memòria de l’antimilitarisme i la no-violència al sud del País Valencià" amb l'intervenció d'un referent històric de l’Objecció de Consciència en temps de Franco, Arbre Agulló, i una caminada cap el cim de la serra, fins on les tanques de la base militar ho permeten. 

Crónica y fotos del grupo tortuga


Les organitzacions convocants d’aquesta edició de la Marxa han sigut les següents:
- Ateneu El Panical, Colla Ecologista la Carrasca, Mas del Potro, CSO Cals Flares i Col·lectiu 8 de Març, totes d’Alcoi i rodalíes.
- Biblioteca Social El Rebrot Bord, d’Albaida.
- Grup Antimilitarista Tortuga, d’Elx-Alacant.
- Margalló-Ecologistes en Acció, d’Elx.
- Alternativa Antimilitarista-Moc València.
- Col·lectiu Ecologista El Rentonar, de La Torre de les Maçanes.
- Plataforma Villena por la Paz.
- Grup Anarquista de La Marina, de La Marina Alta.
- Plataforma Elx per la Pau.
- Eco Xarxa L’Alacantí.
- Col·lectiu Anarquista de la Valldigna.
- Objectors de consciència de 1971.
- Ribonucléicos Teatro, Alacant.



MANIFEST XX MARXA PER LA DESMILITARITZACIÓ DE LA SERRA D'AITANA


Vint anys de consciència contra la guerra.

Ja han passat vint anys des d'aquell dissabte 22 de maig de 2004 en què es va celebrar la I Marxa per la Desmilitarització de la Serra d'Aitana.

En ella van participar algunes persones que avui ja no poden estar ací; en canvi, hi ha unes altres que avui escolten aquest manifest i que, aleshores, encara no havien despertat al món. I, clar, hi ha moltes altres que han assistit any rere any a la seua cita en aquesta convocatòria per la pau.

El món ha canviat des d'aleshores. Es diria que a millor si atenem els panegírics del progrés i el sistema. Segons aquests, el desenvolupament d'una mentalitat més oberta i uns espectaculars avanços tecnològics haurien de fer-nos enrojolar quan traiem el cap al passat.

Vint anys són bastants per a una fugaç biografia humana, pocs per al que abasta un manual d'Història Universal i res per a l'ocult moviment que esculpeix la roca calcària i la cobreix amb una casaca de bellesa i de vida.

Potser tots aquests processos van del no-res al no-res, però tenen el poder d'alimentar o marcir la nostra existència. Potser més amb l'argument que els dota de sentit que amb aquests canvis que no són més que girs circenses de 360 graus.

Ni com a individus ni com a espècie podem controlar tots els detalls de la nostra vida, de la nostra història o de l'evolució de l'univers. Però sí que podem teixir amb els fils conductors que uneixen present, passat i futur.

Un d'aquests fils és el sistema polític, econòmic, social i cultural que emmarca el pensament i l'acció humana. Després de vint anys d'excursions, esmorzars, reivindicacions i reflexions continua sent el mateix. Contrari a la vida i a la poesia, el capitalisme no ha parat d'inaugurar noves atraccions en aquesta Disneylandia que ha construït per a occidentals i classes adinerades, sempre a partir del dolor aliè i de l'ús de la violència.

Gaza, Ucraïna, Etiòpia, Filipines, Congo..., les gents humils posen els morts; les riques, els interessos. I, lamentablement, la nostra serra algunes de les instal·lacions necessàries per a aquesta immoralitat.

Ens conten que som cada vegada més tolerants, però, mentrestant, augmenten els pressupostos militars i de control social. L'estat espanyol va destinar en 2023, almenys, 60.000 milions d'euros a l'exercici de la violència i la imposició del poder. Més de 1.200 euros per habitant. Més que una mensualitat del salari mínim interprofessional!

I qui sap si els qui encara avui entrem al parc deixarem de fer-ho en un futur.

El nostre sistema és, en definitiva, impulsor i garant de desigualtat i mort. Però no és el nostre únic cabdell.

Un altre fil és la consciència, narradora d'aquesta barata que és la vida. La consciència ens permet identificar totes les permutes, analitzar-les i, malgrat elles, comprendre el que roman. Fins i tot més, ens capacita per a triar què muta i què persisteix, què construir, què desfer i què respectar.

Triar com viure és assumpte de la nostra consciència; canviar de sistema econòmic, polític, social i cultural també.

Tenim la ploma, la tinta, la imaginació i la prudència necessàries per a embellir la nostra biografia personal i la de la nostra espècie, i per a no acabar abans d'hora amb la del nostre planeta. Les tenim ara, les teníem fa vint anys i les tindrem dintre d'altres vint.

A la nostra mà està oposar-nos a la violència i la injustícia en totes les seues formes o continuar nodrint una màquina de matar cada vegada més perfecta.

Som fruit de 15.000 milions d’anys d'evolució: honrem aquest llegat, no l'ignorem.

Per una vida sense guerres!
Per una història sense guerres!
Per una serra sense guerres!
Per vint anys (i els que vindran) contra la guerra!


El Grup Antimilitarista Tortuga, organitzador i promotors d'aquesta activitat durant tots aquests anys, ha volgut fer una recopilació de fotos i cartells que resumeixen les 20 anys de marxa en defensa d'Aitana.
Espere gaudiu d'aquest interessant document.

Dues dècades de marxes per la pau



dimarts, 21 de maig del 2024

Un lluitador incansable


És important conéixer la tasca i l’èxit de La Coordinadora Eòlica del Comtat (Centre d'Estudis Eòlics del Comtat) amb la qual col·laborem i hem compartit anys de lluita per la defensa del territori i especialment d’un dels seus membres, el nostre company i amic Mariano Tomás, col·laborador amb altres associacions arreu de l’estat i lluitador incansable.



Lider del moviment ciutadà que s’ha produït a Aragó i en col·laboració amb Teruel Existe, ha aconseguit entre altres objectius que s’hagen desestimat tots els parcs eòlics d’Albarracín i s’haja anul·lat la línea de transport d’Alta Tensió a l’Eliana, el que impedeix que altres 100 parcs puguen construir-se.




Recreant les seues paraules: 

“A vegades es perd a vegades es guanya. Ara ens ha tocat guanyar. No sé fins a quin punt hem sigut determinants en la desestimació dels projectes i si alguns dels mil obstacles que els hem posat els han endarrerit i han excedit els terminis, però el cas és que s’han desestimat tots els parcs d’Albarracín

Gaudim una vegada més de véncer a Goliat.”


Teruel Existe:

Eco Teruel:

Huffpost:

Europapress:



diumenge, 19 de maig del 2024

El Camí. Benifallim La Sarga

El passat  19 de maig vam compartir amb El Camí al País Valencià, la caminada de Benifallim a la Sarga. 


Aquesta caminada, que va iniciar el seu recorregut a Benifallim,  va estar complementada amb la visita guiada a les pintures rupestres de Sarga, el Poblat Ibèric del Puig i va finalitzar a Alcoi, sota el monument a Ovidi Montllor.


Eixida de Benifallim

De camí

Recinte pintures rupestres

Visita guiada

Vista del Puig i la Serreta (poblats íbers)

La Sarga
Mas de La Cova


Fi de la caminada


dissabte, 18 de maig del 2024

Els Pobles que Volem


El passat dissabte 18 de maig va tindre lloc al saló d'actes de l'Espai Veïnal de Pego la I Jornada divulgativa sobre models territorials, en forma de debat sota el títol "Els pobles que volem".



La xerrada amb el títol "Ruralitat SOStenible" va estar a carrec del geògraf i professor en la Universitat de València, José Vicente Sánchez Cabrera, amb introducció a la problemàtica actual en els Pobles. A càrrec de Pego Viu i la presentació de la Plataforma "Salvem La Vall".




Aquest acte forma part de la mobilització ciutadana en contra de les macrourbanitzacions i camps de golf, en defensa d'una gestió hídrica i territorial racional i a favor de "un nou model social i econòmic als pobles", que va rebre el suport de les seguentes entitats: 

ABAI, Acció Ecologista Agró Marina Baixa, CAECV, Colla la Carrasca Alcoi, Rentonar, Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, Callosa Sostenible, Espai Veïnal, Ebo Viu, Plataforma NO a la MAT Comarques de Castelló, La Unió Llauradora i Ramadera, Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera y Adensva.

Si estàs interessat a veure la conferència pots trobar-la en aquest enllaç:

1ª Jornada Divulgativa dels Models Territorials


dissabte, 2 de desembre del 2023

Les casetes de pedra dels Plans

Si passegem per la pedrera de la serra dels Plans ens trobem amb uns quants refugis de pedra seca, que van alçar els picapedrers per protegir-se de les inclemències del temps.

Són construccions molt simples (però ben fetes), quadrades, pensades per estar assegut, i amb una capacitat entre 1 i 5 persones. L’ample del refugi ve determinat per la longitud de les lloses que conformen el sostre. 

La vegetació en continu creixement i la climatologia són les amenaces d’aquestes estructures de pedra. Actualment, algunes d’elles, tenen goteres i en cas de temporal no ofereixen la mateixa seguretat que abans. Però en general, la majoria, es conserven prou bé. 


Abans existia una sendera més o menys transitable, que les comunicava, però la vegetació ha transformat el paisatge i dificulta el poder visitar-les amb facilitat.

 En l'última visita les visitarem en el seguent ordre:


Zona de la Serra on trobarem els refugis

Zona de la Serra on trobarem els refugis

La primera caseta que trobem, la més gran, a la dreta d'una construcció, segurament un antic  corral o refugi per al ramat. Té un aspecte peculiar amb el sostre, fet de lloses inclinades i recolzades unes amb altres, dibuixat un triangle. El seu estat de conservació és ruïnós.




Des de la primera construcció podem veure en el vessant dreta de la serra, una caseta menuda a la que li ha caigut el sostre, encara que conserva la seua estructura.



Seguint un camí que passa per la vorera d'aquest corral, cap al final, ens trobem amb la caseta més gran i millor conservada, que mira cap al poble.



Tot seguit, cap a l'esquerra, en trobem una altra.

 



I un poc més avant, altra. L'accés per arribar a elles, és molt dificultos. Ens veiem obligats a caminar per un runar de pedres grans.

Continuant cap a l'esquerra i un poc més amunt que les dues anteriors en trobem una que mostra la peculiaritat de tindre una xicoteta ampliació, o amagatall, per guardar coses. 
El refugi està seriosament amenaçat pel coscollar que té a la vora, que de moment ha afectat l'amagatall.

 



Continuem caminant i trobem les restes d'una antiga pedrea artesanal. D'aquesta zona segurament, es traurien les lloses de pedra de les voreres dels carrers del poble, Avinguda d'Espanya, carrer La Creu, Carrer Major... actualment desaparegudes.

 


Des d'aquest lloc en el vessant de la serra d'enfront, podem veure un altre refugi.

 


Per trobar l'última caseta que hem visitat, hem de transladar-nos a la nova pedrera industrial. La trobem davall d'un camí que ens porta al cim des de la pedrera. 
És una supervivent de la potent extracció de pedra que va tindre lloc al voltant del canvi de segle.

 




Des de el camí es pot veure l'aspecte d'aquest refugi vist des de dalt.

 


Aquestes casetes són una curiositat més d'aquesta serra, junt amb el pou de neu, amb una història vinculada a la seua explotació industrial i agricola i ramadera, que formen part de la nostra memoria.  
Esperem que es conserven durant molt de temps.

 


diumenge, 22 d’octubre del 2023

Dues jornades de neteja de l’entorn del Pou de Neu.



Fa molt de temps que visitem l’entorn del Pou de Neu del Rentonar i el seu accés, i els documents fotogràfics ens demostren l’evolució de la vegetació que envolta tant el camí per arribar a aquest edifici com els seus voltants.






La zona es va veure greument afectada per l’incendi ocorregut en novembre de 2002, el que ha produït una modificació en la seua vegetació. Actualment, els pinetells creixen sense control i amenacen en tapar el camí d’accés des del campament.




La vegetació també amenaça l’edifici rodejat de pinetells, carrasques, coscolles i altres tipus d’arbusts, que amb les seues arrels poden perjudicar la seua estructura.


Badall a l'interior de la paret nord

Cúpula de la finestra sud-est

També hem observat que els visitants caminen per una zona inadequada que pot afectar la cúpula d’una de les finestres d’accés a l’interior.


Foto del sostre on, ampliada, es pot veure el forat produït per la perduda d'una pedra central


Durant els últims mesos hem realitzat dues jornades de neteja dels voltants del Pou i del camí d’accés.





Elaborant, a més a més, uns cartells informatius per intentar que els caminants que visiten aquest patrimoni, bé d’interés local, recuperen l’antiga senda de baixada a la finestra i al desguàs.



Esperem que al futur del Pou, siga millor que el destí d'aquesta cabra que li fa companyia en aquests moments.



Fotos de Javier LLinares.