dilluns, 22 de juliol del 2024

Complim 30 anys. Macrourbanitzacions i altres gaites

 El món rural en crisi des dels anys 60


Un gran canvi territorial va començar a produir-se al País Valencià a partir dels anys 60, a causa de diverses causes, les quals van afectar el món rural, motivat pels moviments migratoris a les grans ciutats i la costa, per la creixent industrialització i el turisme.
 

Tant les grans ciutats com les xicotetes poblacions costaneres van començar a sofrir enormes transformacions que les nostres administracions, en la majoria dels casos, no van saber gestionar correctament.
Aquestes transformacions van afectar, notablement i greument, sobretot les zones i poblacions costaneres i a poc a poc, en un moviment d'expansió imparable, van començar a afectar a les poblacions de l'interior.


Als inicis del segle XXI aquest moviment expansionista, moltes vegades en mans d'especuladors i depredadors del territori, va arribar al nostre poble.
Una sèrie d'interessos econòmics per part de promotors i polítics locals van iniciar uns moviments per requalificar grans finques rústiques que anteriorment havien estat en mans de famílies senyorials per fer promocions urbanístiques, sense comptar amb els recursos naturals del territori per al seu manteniment, ni tampoc amb l'opinió i beneplàcit dels hàbitats del nostre poble.


Extracte del DOGV de l'any 2005 respecte de la urbanització Los Monteros (Comanador)


Al voltant de la Penya estava programada la urbanització "Los Monteros"

En un intent fallit d'elaboració d'un PGOU, volien requalificar-se finques com: Els Arrendadors, El Comanador, El Buitre i el Pla Verd, per poder urbanitzar-les, algunes amb camp de golf i diverses infraestructures turístiques.
La carència principalment de recursos hídrics van frenar alguns d'aquests projectes. Únicament un d'ells, la urbanització a la finca El Buitre, va iniciar seriosament els tràmits per a la seua construcció.

El conseguidor de Ripoll planeó un pelotazo en Torremanzanas - La manchita marrón
El preu d'un PGOU que mai va ser

Tot aquest moviment urbanístic va comptar a l'oposició del grup ecologista Rentonar, que des de l'inici va intuir que aquest desenvolupament del territori no anava a aportar beneficis a la vida i economia del nostre poble, més bé o veiem com una amenaça de destrucció del nostre entorn i dels nostres recursos.



Va esdevindre la casualitat que l'any 2003 es va produir un canvi de govern al consistori de La Torre, entrant a governar, en minoria, El Bloc Nacionalista Valencià liderat per dues persones que compartien la seua activitat política i l'activisme en l'associació Rentonar, l'alcalde Pau Torregrosa Coloma i la tinent d'alcalde María José Miró Espí, que compartien els mateixos postulats i visió respecte a l'evolució urbanística i econòmica del nostre poble.

Las Provincias 09-07-2005

Las Provincias 10-07-2005

Pinar del Buitre. Un lloc per una urbanització de 1.000 vivendes?

Las Provincias 22-07-2005

Diario Información 25-07-2005

El Mundo 27-08-2006

El Mundo 27-08-2006

En aquest moment es van frenar diversos projectes que afectaven el nostre territori i amenaçaven el nostre entorn i la nostra forma de vida.

Mereixen especial menció la paralització de l'explotació industrial d'una pedrera que agredia greument, tant visualment com ambientalment la Serra d'Els Plans, així com la col·locació d'un radar de caràcter civil al seu cim.


Projecte d'execució de l'Estació Radar


Vista d'un trosset de la pedrera a la serra d'Els Plans

Així com la construcció de la urbanització que anava a afectar a la pinada del mas del Buitre, la més emblemàtica i pròxima al nucli urbà.

A més a més, i amb caràcter positiu, cal recordar que durant aquesta legislatura i amb el suport de Conselleria de Patrimoni, amb la intervenció fonamental de Concha Sirvent Bernabeu,  es va restaurar la torre almohade anomenada La Casa Alta que li dona nom al poble, una de les nostres principals reivindicacions.




Nous moviments d'especulació urbanística amenacen una altra vegada el territori del País Valencià, com ja va passar als anys seixanta, a les zones costaneres de la Marina Alta, i antics projectes que es van desestimar en el seu moment tornen a reviscolar amb més força.

L'ambició pels diners fàcils mai han tingut gens de respecte pel nostre entorn i el que va començar per la construcció vora mar de habitatges de luxe unifamiliars, a poc a poc, s'ha convertit en extenses "colmenes" que intenten alicatar les nostres serres.

S'ha d'estar alerta!!!, per si s'apropen.