Jornades d'Escolta a la Ciència i el Territori

 

Sevilla, Universitat Pablo de Olavide

35 PONÈNCIES ENTRE INVESTIGADORS, EXPERTS I COL·LECTIUS

L'Aliança Energia i Territori -ALIENTE- i la Universitat Pablo d'Olavide de Sevilla -UPO-, a través del Pla Complementari de Biodiversitat de CEI-CamBio i el Projecte CoNECT1, organitzen aquestes jornades “d'Escolta a la Ciència i el Territori” amb l'objectiu de fer una anàlisi en profunditat de l'actual procés de transició energètica i del desplegament d'energies renovables al nostre país.

Les ponències poden veures a:

Transición Ecològica o Especulación Energética (Mesa 1 y 2)
Transición Ecològica o Especulación Energética (Mesa 3)
Transición Ecològica o Especulación Energética (Mesa 4 y 5)
Transición Ecològica o Especulación Energética (Mesa 6) 

Mariano Tomás del Rio, membre de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, del Moviment Ciutadà Teruel Existe i de la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, va ser un dels ponents d'aquestes jornades (Mesa 1 y 2 - intervé minut 3:57:50 h).

Emisió de radio 3, El Escribano Palustre, que recull la intervenció de Mariano Tomás en les jornades de Aliente en Sevilla. (minut 15:15)

El Escribano Palustre - Rap Rural 24-11-2024

Complim 30 anys. Macrourbanitzacions i altres gaites

 El món rural en crisi des dels anys 60

Un gran canvi territorial va començar a produir-se al País Valencià a partir dels anys 60, a causa de diverses causes, les quals van afectar el món rural, motivat pels moviments migratoris a les grans ciutats i la costa, per la creixent industrialització i el turisme.

 

Tant les grans ciutats com les xicotetes poblacions costaneres van començar a sofrir enormes transformacions que les nostres administracions, en la majoria dels casos, no van saber gestionar correctament.
Aquestes transformacions van afectar, notablement i greument, sobretot les zones i poblacions costaneres i a poc a poc, en un moviment d'expansió imparable, van començar a afectar a les poblacions de l'interior.

Als inicis del segle XXI aquest moviment expansionista, moltes vegades en mans d'especuladors i depredadors del territori, va arribar al nostre poble.
Una sèrie d'interessos econòmics per part de promotors i polítics locals van iniciar uns moviments per requalificar grans finques rústiques que anteriorment havien estat en mans de famílies senyorials per fer promocions urbanístiques, sense comptar amb els recursos naturals del territori per al seu manteniment, ni tampoc amb l'opinió i beneplàcit dels hàbitats del nostre poble.

Extracte del DOGV de l'any 2005 respecte de la urbanització Los Monteros (Comanador)

Al voltant de la Penya estava programada la urbanització "Los Monteros"

En un intent fallit d'elaboració d'un PGOU, volien requalificar-se finques com: Els Arrendadors, El Comanador, El Buitre i el Pla Verd, per poder urbanitzar-les, algunes amb camp de golf i diverses infraestructures turístiques.

La carència principalment de recursos hídrics van frenar alguns d'aquests projectes. Únicament un d'ells, la urbanització a la finca El Buitre, va iniciar seriosament els tràmits per a la seua construcció.

El conseguidor de Ripoll planeó un pelotazo en Torremanzanas - La manchita marrón
El preu d'un PGOU que mai va ser

Tot aquest moviment urbanístic va comptar a l'oposició del grup ecologista Rentonar, que des de l'inici va intuir que aquest desenvolupament del territori no anava a aportar beneficis a la vida i economia del nostre poble, més bé o veiem com una amenaça de destrucció del nostre entorn i dels nostres recursos.

Va esdevindre la casualitat que l'any 2003 es va produir un canvi de govern al consistori de La Torre, entrant a governar, en minoria, El Bloc Nacionalista Valencià liderat per dues persones que compartien la seua activitat política i l'activisme en l'associació Rentonar, l'alcalde Pau Torregrosa Coloma i la tinent d'alcalde María José Miró Espí, que compartien els mateixos postulats i visió respecte a l'evolució urbanística i econòmica del nostre poble.

Las Provincias 09-07-2005

Las Provincias 10-07-2005

Pinar del Buitre. Un lloc per una urbanització de 1.000 vivendes?

Las Provincias 22-07-2005

Diario Información 25-07-2005

El Mundo 27-08-2006

El Mundo 27-08-2006

En aquest moment es van frenar diversos projectes que afectaven el nostre territori i amenaçaven el nostre entorn i la nostra forma de vida.

Mereixen especial menció la paralització de l'explotació industrial d'una pedrera que agredia greument, tant visualment com ambientalment la Serra d'Els Plans, així com la col·locació d'un radar de caràcter civil al seu cim.

Projecte d'execució de l'Estació Radar

Vista d'un trosset de la pedrera a la serra d'Els Plans

Així com la construcció de la urbanització que anava a afectar a la pinada del mas del Buitre, la més emblemàtica i pròxima al nucli urbà.

A més a més, i amb caràcter positiu, cal recordar que durant aquesta legislatura i amb el suport de Conselleria de Patrimoni, amb la intervenció fonamental de Concha Sirvent Bernabeu,  es va restaurar la torre almohade anomenada La Casa Alta que li dona nom al poble, una de les nostres principals reivindicacions.

La Casa Alta. Manipular la història

Nous moviments d'especulació urbanística amenacen una altra vegada el territori del País Valencià, com ja va passar als anys seixanta, a les zones costaneres de la Marina Alta, i antics projectes que es van desestimar en el seu moment tornen a reviscolar amb més força.

L'ambició pels diners fàcils mai han tingut gens de respecte pel nostre entorn i el que va començar per la construcció vora mar de habitatges de luxe unifamiliars, a poc a poc, s'ha convertit en extenses "colmenes" que intenten alicatar les nostres serres.

La pressió urbanística l'any 2005. Premsa

S'ha d'estar alerta!!!, per si s'apropen.

"Salvem el Molinar" exposa els seus arguments per oposar-se al projecte d'Alcoinnova a la Canal d'Alcoi

Comunicat de premsa de l'associació

Salvem l'Aqüífer del Molinar

30/07/2015

En l'última assemblea de Salvem l'Aqüífer del Molinar, a l'inici de juliol, vam decidir encetar una ronda de contactes amb els nous diputats autonòmics i amb els membres del nou Govern Valencià i del nou Govern Municipal d'Alcoi, per tal de tractar l'assumpte de l'Actuació Territorial Alcoinnova.

Així, després de diverses gestions i amb la col·laboració dels diferents partits polítics locals, fins ara ens hem pogut reunir:
Amb Covadonga Peremarch i Pep Almeria, diputats de Podem a les Corts Valencianes, el 14-07-2015, al Club UNESCO d'Alcoi.

Amb l'alcalde d'Alcoi (Toni Francés) i amb els regidors delegats amb competències en territori i medi ambient (Manolo Gomicia i Jordi Martínez), el dia 16-07-2015, a l'Ajuntament d'Alcoi.

Amb el director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental (Toni Marzo) i amb l'assessor d'assumptes generals del Gabinet de la Consellera (Carles Arnal), a la seu de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, el dia 21-07-2015.

Amb el conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball (Rafa Climent), amb la directora general d'Indústria i Energia (Júlia Company) i amb el director del Gabinet del Conseller (Rafa Carbonell), ahir en el Club UNESCO d'Alcoi.
Encara tenim pendent la reunió amb la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.

En totes aquestes reunions hem exposat els nostres arguments per a oposar-nos a la ubicació del projecte Alcoinnova a la Canal, on es posa en perill la principal i insubstituïble font d'aigua potable d'Alcoi.

També hem indicat que, com que totes les resolucions referents a l'actuació Alcoinnova estan recorregudes en els tribunals, tan per part de l'Ajuntament d'Alcoi com per part de la nostra associació, el nou Govern Valencià pot aplanar-se i corregir les greus il·legalitats comeses per l'anterior govern del PP.

Evidentment, mentre es resolen els contenciosos, demanem la paralització cautelar del projecte, per tal d'evitar l'entrada de maquinària i l'alteració del medi. No volem trobar-nos amb més projectes inacabats i desfetes mediambientals com la de Serelles o el Santiago Payà.

Des de l'associació Salvem l'Aqüífer del Molinar hem d'agrair la bona predisposició, tant del govern local com del nou Consell Valencià, per poder parlar i tractar amb serietat aquest tema, cosa que fins ara no havia ocorregut, ja que amb el govern del PP va ser impossible obrir cap via de diàleg.

Noticies relacionades
Aramultimedia
Les Muntanyes
Pàgina 66

La nova Directora General d'Energia es reuneix amb La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat

El Govern Valencià es planteja anul·lar els parcs eòlics del Comtat i, probablement, replantejar-se tot el Pla eòlic valencià

Pàgina 66 - La Coordinadora espera que 11 anys després els aerogeneradors siguen història

Valora de forma positiva la reunió amb Julia Company, directora general de energia.

La directora general d’Energia i Industria, Julia Company, s’ha reunit a Benillup amb la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat per parlar de l’expedient dels molins aerogeneradors de la zona 14.

El col·lectiu ha celebrat “el canvi d’actitud de la Conselleria envers aquest tema, ja que és la primera volta que la coordinadora es pot reunir amb el responsable directe del projecte del pla eòlic valencià. Mai la conselleria anterior va voler reunir-se amb nosaltres i això ja és un èxit”.

Segons ha explicat la mateixa coordinadora, “la directora general ha acudit a la reunió amb un informe elaborat pels seus tècnics on posava que al projecte no s’havien fet avanços administratius des de 2004 i que es plantejava iniciar un expedient de caducitat per clausurar-lo”.

Per la seua part, la Coordinadora d’Estudis Eòlics li ha donat un dossier amb les irregularitats per a ell més flagrants del projecte “amb ells crec que hi ha motius més que suficients per declarar la caducitat definitiva de la construcció d’aquestos 50 molins aerogeneradors de la zona 14”.

Al final de la reunió, ha hagut el compromís de fer-ne una segona en setembre, “una vegada els tècnics de la conselleria haguen pogut analitzar la documentació que se’ls ha lliurat. Volem convidar als alcaldes de la comarca a aquesta reunió”.

La Coordinadora ha valorat de forma positiva l’actitud de la directora general, “ha estat molt receptiva i ens ha explicat que li pareixia mal que la conselleria ignorara al Síndic de Greuges, qui ha emés recomanacions per descartar la zona 14 pels seus valors ambientals i per no tindre el vent suficient”.

Per últim, la Coordinadora d’Estudis Eòlics confia en que la propera reunió siga contundent “per poder dir que el molins són història després de 11 anys de lluita”.   

Diario Información - El Consell deja en el aire el Plan Eólico del Comtat
La Veu PV - Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat - Reunió amb la Directora general d’energia

Noticies abans de la reunió:

Pàgina 66
Diario Información
Radio Alcoy
Ara Multimedia

Xixona es mobilitza i ho aconsegueix

Diario Información
El nuevo Consell da marcha atrás en el proyecto de una incineradora provincial de basuras

La Conselleria de Medio Ambiente no contempla la creación de plantas para quemar residuos como la planeada por el anterior gobierno, cuya ubicación apuntaba a Piedra Negra
José Antonio Rico. 20/07/2015

La Generalitat apuesta por reducir en origen la cantidad de desperdicios.

Xixona parece que puede «respirar» tranquila. El nuevo gobierno autonómico no se plantea incineradoras de basuras como la que proyectaba el anterior ejecutivo en la provincia, donde debía levantarse una instalación para dar servicio a todo el territorio alicantino y cuyo emplazamiento parecía apuntar a Xixona. Esta posibilidad había llevado a que la población turronera se echara a la calle para rechazar esta infraestructura y a que se impulsara una plataforma ciudadana, además de una oposición frontal por parte del Ayuntamiento.

El nuevo secretario autonómico de Medio Ambiente y Cambio Climático, Julià Álvaro (Compromís), manifestó a este medio que «la política que iniciamos en la Conselleria no está en la línea de crear incineradoras. Apostamos por vías más sostenibles que no son coherentes con la incineración de residuos sólidos urbanos. Nuestra idea es revisar y modificar el Plan Integral de Residuos de la Comunidad de 2010, y así, intentar excluir la incineración y eliminarla de cualquier sistema de gestión de residuos urbanos».

Desde la Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural resaltaron que la gestión de la Generalitat «tiene que basarse en la reducción de los residuos en origen y no en la incineración», es decir mayor separación de basuras y recogida selectiva, y lo justifica en que la primera opción «genera más empleo, reduce el volumen de fracción orgánica en la planta de residuos, reduce el daño ambiental y el riesgo para la salud de las personas y es más eficaz en términos económicos». Desde el Consell ponen como ejemplo que una planta de incineración de 45.000 toneladas genera 880 puestos de trabajo mientras que la recogida selectiva de residuos y reciclaje 900.

De cualquier forma la Conselleria recuerda respecto al caso de Xixona que «a día de hoy, casi 10 años y medio de la aprobación del Plan Zonal, Piedra Negra no tiene un Proyecto de Gestión tramitado y aprobado, y sin un Proyecto de Gestión aprobado no se puede proyectar una incineradora».

Rechazo

Hay que recordar que desde el Ayuntamiento gobernado por el PSOE se ha mostrado en los últimos años su rechazo frontal a que Piedra Negra albergara una incineradora de residuos, alertando del riesgo de esta infraestructura por sus posibles problemas ambientales y daños al prestigio de la industria agroalimentaria local, más aún después de los años de malos olores y nefasta gestión que han soportado los xixonencs en este vertedero.


Igualmente un millar de personas se manifestaron en marzo contra la privatización de la planta de residuos y la posible instalación de la incineradora, en una protesta convocada por el colectivo ciudadano Aixama. Además, se había impulsado la creación de una plataforma para luchar contra esta posibilidad, pero el cambio de gobierno en la Generalitat ha dado un vuelco a esta situación, algo que por otra parte se intuía.


Sin ir más lejos PSOE, Compromís y EU, junto con ecologistas, mantienen recurrido en los tribunales el Plan Integral de Residuos aprobado en 2013 que reflejaba la valorización energética (incineración de residuos) como eje para la eliminación de las basuras, al oponerse entre otras cosas a la quema de desperdicios por sus problemas medioambientales y destrucción de materiales recuperables.


Y es que han sido muchos los indicios en los últimos años que han llevado a que Xixona se situara como principal candidata a albergar esta instalación sin quererlo, no sólo por su ubicación estratégica, llegando incluso a patrocinar Piedra Negra una charla en Valencia sobre incineración de residuos con relevantes grupos empresariales.


Privatización

La privatización de la planta de residuos cerrada hace unos meses también levantó sospechas al respecto. La empresa Cespa (Grupo Ferrovial), que tenía el 49% de las acciones de Reciclados y Compostaje Piedra Negra, compró a la Generalitat el 51% restante por 5,2 millones de euros en una subasta a la que sólo concurrió esta mercantil.


La alcaldesa Isabel López manifestó a este medio su satisfacción por la decisión de la nueva Generalitat, que «resuelve un problema que había creado la nefasta política del PP en materia de residuos, que se ha dedicado a pasear la basura desde Castellón hasta Alicante».

Xixona es mobilitza.Manifestació en Xixona contra la PRIVATITZACIÓ de l'abocador de "Piedra Negra" i la construcció de la INCINERADORA.
Posted by El Rentonar on dissabte, 21 / març / 2015

Benilloba diu no a la tala de sis xiprers del calvari

Diario Información
El nostre periòdic

Els veïns demanen a l’alcaldessa que exigisca una solució alternativa amb Iberdrola pel significat dels arbres per al poble.

Els veïns de Benilloba van rebutjar la iniciativa d’Ibedrola de talar sis dels ciprers del Calvari que travessa la línia elèctrica en l’assemblea oberta convocada divendres passat a la Casa de la Cultura del municipi per informar de les intencions de la companyia elèctrica.

L’alcaldessa, Ana Delia Gisbert «Taes», acompanyada pel regidor de Medi Ambient, Jordi Jiménez, van explicar als assistents -prop d’un centenar- la situació després que un tècnic d’Iberdrola demanara a l’Ajuntament permís per a talar els arbres que es troben a menys de 4 metres dels cables de la línia elèctrica.

Gisbert va explicar que el tècnic havia acudit a l’Ajuntament abans de les eleccions, però l’anterior corporació no li va donar resposta i ara ha tornat «demanant autorització per fer la tala en base a una llei que obliga que no hi haja vegetació a una distància de 4 metres de la línia elèctrica pel perill d’incendi o electrocució que comporta».

L’alcaldessa va explicar que després de negociar amb el tècnic, aquest va acceptar la possibilitat de podar els arbres, el que significaria rebaixar-los entre tres i mig i quatre metres. Una proposta que tampoc no va ser rebuda de bon grat pels veïns que consideren que tant l’impacte visual, com la possibilitat que els ciprers acabaren morin, com a no acceptable.

Les diferents intervencions que es van produir durant la reunió, que es va prolongar durant una hora i mitja, van anar adreçades a la responsabilitat de la companyia i exigint que aquesta optés per una mesura menys agressiva amb el patrimoni cultural de Benilloba, que conforma el Calvari de la localitat amb arbres centenaris.

Els assistents van demanar fermesa a l’alcaldessa davant el que van considerar una «intimidació» per part d’Iberdrola, que exigeix una resposta immediata de la seua petició d’actuar en aquests arbres.

El consistori ha decidit com a mesura preventiva aïllar els ciprers afectats amb tanques i demanar una reunió d’urgència amb el director territorial d’Iberdrola a Alacant per tractar de trobar una solució alternativa a la tala i/o poda dels arbres.

La indignació dels assistents davant la notícia va fer que molts dels veïns amenaçaren amb canviar-se de companyia elèctrica en el cas que Iberdrola faça cas omís de les demandes del poble i van exigir al Consistori que fes el mateix, a més que emprenga les mesures de pressió que considere oportunes, com la recollida de signatures o convocatòria de manifestacions.

Aramultimedia -  Benilloba i Iberdrola arriben a un principi d'acord pel que es dura a terme una poda mínima dels arbres més afectats  31/07/2015.

Cada arbre ens importa, i molt... i si sòn un símbol per a un poble, encara més...
Posted by El Rentonar on dijous, 16 / juliol / 2015

Planta de tractament de Fangs de Penàguila. Titulars de Premsa

01-04-2015 El Punt Avui. L'assemblea celebrada a Benilloba rebutja la planta de tractament de fangs de depuradora.

31-03-2015 Diario Información. Los vecinos reiteran su rechazo a la planta de lodos de Penàguila. 

30-03-2015 Radio Élite. Assemblea a Benilloba de rebuig a la Planta de tractament de fangs de depuradora. 

30-03-2015 Banyeres Digital. L’assemblea celebrada a Benilloba rebutja la planta de tractament de fangs de depuradora 

26-03-2015 Diario Información. Los vecinos piden a la empresa en la que trabaja el alcalde que informe de la planta de lodos 

24-03-2015 Radio Alcoy. Recurren al Síndic para conseguir datos sobre la planta de lodos 

23-03-2015 Les Muntanyes. Carta dels veïns de Penàguila contra la planta de compostatge 

20-03-2015 Diario Información. La Mancomunidad del Xarpolar se opone a la planta de lodos de Penàguila

18-03-2015 Radio Alcoy. El Xarpolar se opone por unanimidad a la instalación de una planta de lodos. 

18-03-2015 Pàgina 66. La Coordinadora d'Estudis Eòlics i el Rentonar presenten queixes al Síndic per la planta de compostatge. 

17-03-2015 El Punt Avui. Tots els regidors de Penàguila, menys l'alcalde, rebutgen la planta de tractament de llots.

13-03-2015 Diario Información.El pleno de Penàguila rechaza la planta de lodos con la abstención del alcalde.
12-03-2015 El Punt Avui. Penàguila aprova la moció contra la planta de residus.
12-03-2015 Radio Alcoy.Penàguila rechaza la planta de lodos con la abstención del alcalde.
11-03-2015 El Periodic.Penàguila aprova la moció de Compromís contra la planta de residus.
11-03-2015 Diario Información. Los opositores a la planta de lodos reclaman explicaciones a Bonig.
11-03-2015 Pàgina 66. L'Ajuntament aproba una moció contra la planta de compostatge de fangs
10-03-2015 Pàgina 66.Les Associacions li demanen explicacions a Bonig per la planta de compostatge en Penàguila
10-03-2015 Pàgina 66.Les Associacions li demanen explicacions a Bonig per la planta de compostatge en Penàguila
04-03-2015 Comarcal.Los vecinos de Penàguila preocupados por la Planta de lodos.
25-02-2015 Pàgina 66.Compromís per Penàguila posa en dubte la bona fe de l’alcalde.
24-02-2015 Diario Información.Los vecinos de Penáguila mantendrán las movilizaciones contra la planta de compostaje.
23-02-2015 Diario Información. Los vecinos mantienen la movilización contra la planta de lodos.
23-02-2015 Radio Alcoy. Compromís recoge las dudas de los vecinos por la planta de lodos.
22-02-2015 El Punt Avui. Hi ha dubtes sobre la «bona fe» del PP en la planta de compostatge de Penàguila.
20-02-2015 Radio Alcoy. El Consell duda de la viabilidad de una planta de lodos en Penàguila.
19-02-2015 Diario Información. El Consell desconoce el proyecto de la planta de lodos y ve muy complicado que pueda prosperar.

17-02-2015 Radio Alcoy. Una empresa promueve una planta para almacenar lodo fecal en Penàguila
17-02-2015 Diario Información.Penàguila se suma al rechazo a la planta de compostaje.
El alcalde reitera que el Ayuntamiento está «totalmente en contra» del proyecto.
13-02-2015 Diario Información. En torno al conflicto de los lodos.
13-02-2015 Ara Multimedia.El PSOE trasllada a la Diputació la preocupació dels veïns del Comtat per la instal·lació d'una planta de tractament de fangs a Penàguila.
11-02-2015 Diario Información.El PSOE llama a crear un frente común contra la planta de lodos de Penàguila
11-02-2015 Pàgina 66. El PSOE comarcal mostra la seua preocupació per la planta de compostatge
10-02-2015 Les Muntanyes. PSOE trasllada a Diputació la preocupació per la planta compostatge
09-02-2015 Pàgina 66.El Rentonar i la Coordinadora d'Estudis Eòlics mostren el seu malestar a Císcar.

08-02-2015 Banyeres Digital. Exigeixen explicacions a Ciscar per la planta de residus de Penàguila.
08-02-2015 El Punt Avui. Exigeixen explicacions a Ciscar per la planta de residus de Penàguila.
07-02-2015 Diario Información. Estudis Eòlics y El Rentonar exigen explicaciones a José Císcar sobre la planta de lodos
07-02-2015 La Veu del PV.Assemblea a Benifallim contra laplanta de compostatge.
06-02-2015 Diario Información.Exigen explicaciones al Consell y la Diputación sobre la planta de lodos de Penàguila.
03-02-2015 Cope Alcoy.Preocupación vecinal por la planta de compostaje de Penáguila
03-02-2015 El Punt Avui.Els veïns de Penàguila exigixen que es clarifique si es construirà una planta de tractament de fangs fecals.
03-02-2015 Diario Información. Estudis Eòlics y el Rentonar se suman a la movilización
03-02-2015 Diario Información. Los vecinos exigen al alcalde de Penàguila que rechace la planta de compostaje.

02-02-2015 Banyeres Digital.Els veïns de Penàguila exigixen que es clarifique si es construirà una planta de tractament de fangs fecals.
 27-01-2015 Diario Información. Lluís Torró preguntarà al Consell sobre la planta de compostaje de Penàguila.
26-01-2015 Pàgina 66. Torró pregunta per una futura planta de compostatge a Penàguila.

24-01-2015 Diario Información. Benifallim, Benilloba y Penàguila: 1973, 1994 y 2015.
23-01-2015 Diario Información. La Comarca se moviliza contra una planta de compostaje entre Benifallim y Benilloba.

Planta de tractament de fangs de Penàguila

  
Nota de premsa. 1 de febrero de 2015
Els veïns exigeixen a l’alcalde de Penàguila que clarifique si es construirà una planta de tractament de fangs fecals

El passat dissabte 31 de gener s’ha celebrat en la casa de la cultura de Benifallim (l’Alcoià) la segona assemblea dels pobles del Comtat i l'Alcoià per parlar de nou de la presumpta planta de tractament de fangs de depuradora que es pretén instal·lar en Penàguila (el Comtat), i que afectarà molt directament a Benifallim i Benilloba. La primera reunió es va celebrar el 3 de gener de 2015 i la Coordinadora d’Estudis

Eòlics del Comtat (www.zona14.org) junt al grup d'acció en defensa de la natura i el patrimoni "Rentonar" de La Torre de les Maçanes (facebook.com/rentonar) han estat present en ambdues convocatòries. En quest cas, una cinquantena de veïns dels pobles han assistit a l’acte.

L’objectiu d’aquesta reunió ha sigut exigir un posicionament clar de l’alcalde de Penàguila per a què es clarifique, sense cap mena de dubtes, si s’estan fent gestions o no per a instal·lar una planta de compostatge de fangs de depuradora de 30.000 tones de capacitat anual. Sembla ser que el lloc ja està triat i s’han fet estudis geotècnics per a esbrinar-ne la idoneïtat.

En la població de Calles (els Serrans), ja hi ha una planta de semblants característiques que va comptar amb nombrosa oposició veïnal i que només funciona al 26% de la seua capacitat. Quina necessitat hi ha de posar més plantes de compostatge en altres llocs si la planta que està funcionant ho està fent a un quart de la seua capacitat? La futura instal•lació en Penàguila suposarà el trànsit durant 24 hores de camions transportant els residus fecals de depuradores allunyades corresponents a una població de 600.000 habitants.

La Coordinadora d’Estudis del Comtat i El Rentonar, dues associacions caracteritzades en la defensa del territori, entren a formar part activa d’aquesta plataforma perquè consideren un atropellament cap a la població aquesta nova ocurrència que no fa més que enfonsar la nostra comarca. Pensem que les comarques de l’Alcoià i el Comtat tenen futur i no poden convertir-se en el lloc on construir totes aquelles infraestructures molestes que es rebutgen a les grans ciutats i a la costa.

El gran problema, però, és que aquest projecte naix de nou, com també el Pla Eòlic, sota l’ombra de l’especulació, on els interessos a favor del medi ambient brillen per la seua absència i on, presumptament, només interessos particulars, fora de la legislació i del planejament vigent, són el vertader motor d’un projecte tan polèmic com innecessari.

L’assemblea es reunirà per tercera volta en Penàguila en una data encara per concretar. De moment, aquesta nova reunió ha servit per analitzar les dades de què es disposa i per a coordinar les activitats i marcar les pautes futures en el cas de que el projecte de construcció de la planta de compostatge  a Penàguila no es paralitze immediatament.

 El Punt Avui

Cope Alcoi

Radio Elite Muro

Banyeres digital

La veu pv

Página 66

Tipografía La  Moderna - El día de la marmota
Diario Información

Nota de premsa. 5 de febrer de 2015

Les associacions es dirigeixen al conseller Ciscar per demanar-li explicacions sobre la planta de fangs de Penàguila.

Exigeixen que es compliment del Pla Director de Sanejament de la Generalitat que no preveu cap planta de tractament de fangs en aquesta comarca.

El Rentonar i la Coordinadora d'Estudis Eòlics, que, al costat dels veïns afectats, estan lluitant activament per la no implantació de la projectada Planta de Tractament de Fangs a la localitat de Penàguila, s'han dirigit al Sr. Ciscar, Vicepresident del Govern Valencià i Conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua per a sol·licitar-li més informació sobre el projecte.

Així mateix, li expressen el malestar existent entre la població de la zona per a la ubicació de la Planta prevista i, alhora, li exigeixen el compliment del Pla Director de Sanejament de la Comunitat Valenciana, que contempla cinc noves plantes de tractament de fangs en unes ubicacions concretes, donant-se el cas que encara cap de les cinc s'ha construït mentre, d'altra banda, es pretén començar a construir la planta de llots de Penàguila, que no està contemplada en el Pla i, per tant, quedaria, irregularment , al marge de qualsevol tipus de planejament territorial.

Diario Información
Grupo Socialista Diputación de Alicante
El Punt Avui
Banyeres digital

L'home blanc planta molins

Una comunitat indígena de Mèxic, la ASAMBLEA POPULAR DEL PUEBLO JUCHITECO, ha sol·licitat la col·laboració de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat per frenar la construcció de 6.000 aerogeneradors, part d'ells en terres considerades "sagrades" i de gran valor ecològic. El col·lectiu ha denunciat extorsions a les persones que s'oposen al projecte, avalat també per les administracions locals.

Els indígenes zapoteques, localitzats a l'istme de Tehuantapec, han demanat ajuda a la Coordinadora per evitar un projecte del qual participen diferents empreses europees, entre elles les espanyoles Gamesa, Endesa i Gas Natural. La comunitat denúncia l'impacte que tindrà sobre el medi natural la construcció de 6.000 molins sobre una superfície de 15.000 quilòmetres quadrats. Part del sòl afectat són terres comunals protegides, considerades sagrades pels indígenes.

Un dels líders del moviment contra la construcció de molins, Carlos Sánchez, un dels pocs indígenes que parla castellà, denuncia les pràctiques que està patint la comunitat. "Ens amenacen i fins i tot un company nostre ha estat assassinat", alerta Sánchez, qui detalla que les grans empreses embriaguen als indígenes perquè signen contractes que no entenen, ja que desconeixen el castellà.

Anna Climent, presidenta de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, considera important que el col·lectiu pugua difondre la causa dels indígenes i destaca que la lluita de la Coordinadora haga traspassat fronteres. "Ens va sorprendre que contactessin amb nosaltres i ara treballarem per evidenciar que el negoci brut de les eòliques es produeix en altres llocs del món i fins i tot atempta contra els drets humans", manifesta.

 

Somos Viento. Blog del Documental

La terra, el mar i el vent no es venen, s'estimen i es defenen!

Aquesta comunitat ha creat una queixa en la plataforma change.org a la que convidem a tothom a adherir-s’hi.

Més info:

• Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco.
• Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat.
• El Rentonar. L'home blanc planta molins.
• Diario Información. Indígenas mexicanos piden ayuda a la Coordinadora de El Comtat en su lucha contra 28 parques eólicos.
• Malos vientos. Apoya al pueblo Juchiteco en su lucha por la vida y por la tierra comunal.
• Somos Viento. Blog oficial del documental “Somos Viento”.
• Ràdio Alcoi, a partir del minut 14;22. Molt interessant!: La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat s'ha convertit en un exemple de resistència, de lluita i d'organització d'una comunitat de municipis enfront dels interessos de les grans empreses i no només en el territori valencià o en el territori espanyol sinó que també ha estat exemple per a una comunitat indígena de Mèxic que té un problema semblant, però per dir-ho d'alguna manera, “a lo bèstia”.

Acte reivindicatiu contra l'allotjament d'una incineradora a Xixona

El Col · lectiu Aixama organitza una marxa de protesta a la planta de tractament de residus de Pedra Negra simulant una "processó de Sant Diògenes"

El Col · lectiu Aixama defensa, com heu pogut llegir, un model de reciclatge que transforme els residus orgànics en fertilitzants agrícoles i que genere llocs de treball, així com un consum més racional.

Xixona Neta - Fotos Akraimagen Fotografia

Diario Información

Diario La verdad

Salvem les abelles

Gairebé ¾ dels cultius per a consum humà a la península ibèrica estan amenaçats pel declivi actual de les abelles i altres pol · linitzadors

- Kiwis, carabasses, melons, melons d'Alger, carabasseta, pomes, préssecs o ametlles són alguns dels cultius que podrien desaparèixer.

- El valor econòmic de la pol · linització per insectes puja a més de 2.400 milions d'euros anuals.

- Els sectors agrícoles més amenaçats són el de la fruita seca, el fructícola i el hortícola.

- A Espanya estan autoritzats 319 insecticides perillosos per a les abelles.

Foto Greenpeace

Cultius tan importants per a l'agricultura espanyola i per a la nostra alimentació com les ametlles, melons, melons d'Alger, carabassetes, carabasses, cogombres, kiwis, préssecs, pomes, peres, cireres ... depenen de la pol · linització per insectes ", ha afirmat Luís Ferreirim, responsable de la campanya d'Agricultura de Greenpeace. "La seva productivitat i la seva qualitat està altament amenaçada pel declivi de les abelles i altres insectes pol · linitzadors. Si no ho frenem potser el dia de demà una poma siga un article de luxe ", ha afegit.

"Un model d'agricultura que posa en perill els pol · linitzadors i l'equilibri ecològic del planeta no és un model a mantenir. És urgent prohibir tots els plaguicides tòxics per a les abelles i altres pol · linitzadors i donar suport decididament l'agricultura ecològica, l'única solució de futur ", ha conclòs Ferreirim. 

Per salvar les abelles, a l'agricultura i la nostra alimentació Greenpeace demanda a les autoritats espanyoles que:

• Prohibeixquen l'ús dels 319 plaguicides perillosos per a les abelles i altres pol · linitzadors abans del 2017 i no s'autoritzen altres sospitosos de ser-ho;

• Desenrotllen un pla integral d'acció per protegir les abelles mel · líferes i altres pol · linitzadors;

• Estableixquen un full de ruta amb vista a incrementar a 7,6 milions d'hectàrees (el 30% de la superfície agrícola espanyola) la superfície dedicada a l'agricultura ecològica el 2020, i perquè abans del 2050 l'agricultura a Espanya sigui 100% ecològica ;

• Les CC. AA. garanteixquen l'adopció de mesures a nivell local que permeten la protecció dels pol · linitzadors. I que fomenten també per la seva part les pràctiques agrícoles respectuoses basades en les tècniques d'agricultura ecològica.

Si estàs d'acord i vols signar punxa ací

Informe Greenpeace
Aliments sota amenaça