diumenge, 24 d’abril del 2011

La Vall de la Murta










La vall de La Murta fou declarada Paratge Natural Municipal en l’any 2004.
En un principi volíem visitar el monestir Jerònim, Nostra Senyora de la Murta, que data del 1376, però l’entorn era tant acollidor que desprès de visitar-lo i gaudir de la font de la Murta, decidírem muntar per una senda estreta i empinada, al cim mes proper, on es troba la Creu del Cardenal (545m).
Ens va sorprendre l’exuberant vegetació mediterrània i la gran varietat d’espècies autòctones acostumades a la humitat de la zona, que proporciona a aquest entorn un microclima especial.
La vall tota envoltada de serres, amb noms de conte, ens ofereix molts i atractius itineraris que podem escollir segons el temps y grau de dificultat que vulguem.: Cavall Bernat, ruta dels Monestirs, la Casella, el Pic de la Ratlla...
Amenaçats en tot moment per la pluja, vam gaudir de un dia fantàstic en el que vam suar més que passar fred.
Tornarem. Hi ha molt que conèixer en aquest territori.

Si vols veure més fotos:

dissabte, 16 d’abril del 2011

Montgó, Parc Natural







Som enamorats de les serres i ens agrada visitar-les sempre que podem.
El Montgó, en primavera, és una explosió de vida.
La serra ens va rebre, en un dia meravellós, vestida de colors i amb un tènue soroll d'insectes treballadors i excitats, i vam gaudir de les millors ofrenes possibles: sol, un agradable airet muntanyenc, vistes de la costa i de la seua bogeria urbanística i floretes...floretes molt boniquetes damunt d’un mantó verd que ens van acompanyar tota la sendera.
La resta per quadrar un dia perfecte, van ser els companys de camí.
Quan les coses ixen tan bé, t’entren ganes de repetir l'experiència.
Prompte ens veurem de nou en una altra serra.

Si vols veure més fotos:

divendres, 1 d’abril del 2011

ELS AGRAVIS COMPARATIUS


Portar avant un projecte privat en les nostres propietats,( fer una caseta, modificar un abancalament, posar una tanca, arreglar una fonteta o un camí veïnal) comporta una sèrie d’il•lusions i de despeses oneroses per a la nostra economia, (projectes, permisos, impostos, comprar terrenys per a poder arribar als metres necessaris...)

La majoria de les persones acaten les normes marcades per les administracions i metòdicament donen els passos necessaris per tindre els seus assumptes legalitzats, però alguns espavilats, que pensen que eixa majoria són imbècils, decideixen saltar-se les normes i tirar-li morro a la vida, fent en les seves propietats el que els dona la gana i incomplint les normes davant del pasme i el silenci de la resta de la ciutadania, que veuen com floreixen les activitats il•legals sense que passe res.

S’apropen unes eleccions locals i els polítics es posen nerviosos. Els rumors s’escampen pel poble, i la gent diu que aquestos o els altres quan arriben al poder legalitzaran, d’alguna manera, obres il•legals d’eixes persones espavilades, perquè clar, com es podrien arreglar tantes disbauxes en un poblet que no te màquina de bola i en el que tots som com una família.

En la meua opinió, l’administració està per a fer complir la llei i no per agraviar a les persones que amb molt d’esforç la respecten, ja que si s’obri molt la màniga, la bona gent pot pensar que als espavilats els ha eixit a compte, i que les lleis estan escrites per saltar-se-les, tal qual fan ells, el que és una invitació a que s’escampe la insolidaritat i la corrupció, un model, que per cert, té prou predicament en la nostra societat actual.