dissabte, 3 de desembre del 2022

MANIFEST DE POBLE

 

ENLLAÇ AL MANIFEST DE POBLE

És un document obert que analitza la problemàtica dels xicotets pobles rurals de les comarques de l’Alcoià, el Comtat i les Marines i planteja solucions i escenaris de millora. Es poden fer comentaris al pdf, i a totes les pàgines hi ha la data de revisió. Està previst fer un Aplec pel Territori en gener per completar aquest Manifest i canalitzar les nostres demandes.

ENLLAÇ A LES PROPOSTES LOCALS AL MANIFEST DE POBLE

Arran de l’incendi d’Ebo en l’estiu del 2022 on es van cremar 12.000 ha i molts pobles van ser desallotjats, hem decidit unir esforços per posar fil a l’agulla i començar a treballar pel vertader problema dels pobles menuts mediterranis:

DESPOBLAMENT

ABANDONAMENT DE L’AGRICULTURA

REVITALITZANT ESTOS ASPECTES, LA RESTA FLUIRÀ SOL!

La Coordinadora d’Estudis Eòlics i l’Associació El Rentonar amb el Projecte Soc de Poble proposem a tots els pobles d’interior i menuts de les comarques de l’Alcoià, Comtat i Marines del País Valencià fer un llistat individualitzat d’exigències.

Aplec pel Territori al Facebook

Les característiques puntuals són diferents, en turisme, en envelliment, en comunicacions, en proximitat a grans nuclis, en serveis bàsics… però les línies estratègiques conductores que ens afecten a tots els pobles són els que recull aquest manifest. Els sotasignats som associacions amb llarga trajectòria en la defensa del territori i del nostre patrimoni natural i humà vinculat sobre tot al món rural.

VERTEBRAR-NOS ÉS CRUCIAL PER A ENTENDRE QUE SOM ELS GARANTS DE LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI!

Posa’t en contacte amb la Comissió Redactora si creus que pots aportar!



ESTÀ PREVIST FER UN APLEC PEL TERRITORI EN GENER PER COMPLETAR AQUEST MANIFEST I CANALITZAR LES NOSTRES DEMANDES.

2n Aplec pel Territori.

APLEC PEL TERRITORI. DIUMENGE, 29 DE GENER, A LES 10.30. BENILLUP

2n Aplec pel Territori. Ponents.

FORMULARI D’ADHESIÓ AL MANIFEST DE POBLE

ENLLAÇ AL FORMULARI D’ADHESIÓ AL MANIFEST DE POBLE

També pots firmar baix:

NOU APLEC PEL TERRITORI, ARREL DE L’INCENDI D’AQUEST ESTIU

APLEC PEL TERRITORI. DIUMENGE, 29 DE GENER, A LES 10.30. BENILLUP

2n Aplec pel Territori.
Per al dinar s’ha de reservar taula al restaurant, que és el lloc on fem l’acte: Balcó de Travadell – 673 61 98 59.

LA COORDINADORA D’ESTUDIS EÒLICS I L’ASSOCIACIÓ EL RENTONAR AMB EL PROJECTE SOC DE POBLE HEM ORGANITZAT A BENILLUP UN NOU APLEC PEL TERRITORI COM A RESPOSTA A L’INCENDI QUE VA ASSOLAR LES NOSTRES COMARQUES EN AGOST DEL 2022.

El proper diumenge 29 de gener, a Benillup, a les 11 del matí les associacions Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i Rentonar han organitzat un Aplec pel territori motivat per l’incendi d’aquest estiu, però per a intentar tractar temes de més calat com són el despoblament rural i l’abandonament agrícola.


EL FORMAT DE L’APLEC ÉS INNOVADOR

No volem que facen discursos els ponents convidats sinó que escolten preguntes, inquietuds i suggeriments que la gent dels pobles els vulga formular. Només Enric Moltó, geògraf i climatòleg, farà una intervenció de 30 min.

Els ponents convidats representen un planter d’experts de tots els sectors vinculats al món rural:

  • Javier Cendra: Alcalde de Planes i Diputat per Alacant.
  • Javier Navarro: Alcalde de Benillup.
  • Rafa Climent: Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treballl.
  • Imma Orozco: Directora General de Política Territorial i Paisatge.
  • Rosa Pardo: Directora General de Política Territorial i Paisatge.
  • David Torres: Director General de Desenvolupament Rural.
  • Mauro Ferrando: Jove agricultor i treballador de l’almàssera de Milleneta.
  • Isabel Sancho: Regidora de Fageca, Tècnica de promoció econòmica en Cocentaina i vinculada a la promoció del turisme rural.
  • Òscar Ponsoda: President de la Societat de Caçadors de Famorca.
  • Adán Lloret: Bomber Forestal a la Font Roja.
  • Alejandro Molina: Llaurador i president de COARVAL i de la Cooperativa Cofrudeca de Bèlgida.
  • Artemi Cerdà: Geògraf, professor d’universitat i llaurador.

EN LA SEGONA QUINZENA D’AGOST UN INCENDI VA COLPIR EL NOSTRE TERRITORI CALCINANT MÉS DE 12.000 HA I 100 KM DE PERIMETRE.

Aplec pel Territori al Facebook

Aquest incendi, originat de forma espontània en una tormenta seca va cremar a gran velocitat des de Pego fins a Benialfaquí. Alguns pobles van haver de ser desallotjats i moltes persones vam viure amb un ai al cor l’avanç de les flames. Els nombrosos mitjans van treballar de manera incansable tant en aquest incendi com en el de Begís.

Des d’aquell moment, les dues coordinadores es van plantejar que alguna cosa calia fer per entendre què estava passant amb els gran incendis i quin era el futur previsible. Un canvi de tendència en els diagnòstics va fer moure la necessitat de reflexionar sobre el fenòmen. D’una banda, la idea no és evitar el foc sinó saber què hem de fer quan passe perquè passarà, i d’altra banda, els incendis agafen grans dimensions perquè estem perdent el mosaic tan típic del mediterrani (paisatge mixt agro-forestal).

La conclusió lògica d’aquests arguments és que els focs de les nostres serres són deguts al despoblament i a l’abandonament agrícola. I és en aquesta doble línia que les coordinadores decidiren muntar un nou Aplec pel Territori. I clar, l’àrea de cobertura no només inclou les zones de l’incendi sinó altres pobles també que responen al mateix perfil.

Una de les mancances de es va detectar en l’incendi va ser el desempar que moltes persones van sentir quan se’ls va desallotjar de sa casa i, per aquest motiu, s’han iniciat un munt de reunions xicotetes en cadascun dels pobles per a preparar l’Aplec on se’ls informa de l’esdeveniment i també s’intenta fer un recull de peticions de cada poble per tal de lliurar-les als polítics que seran convidats a l’Aplec. El resultat d’aquestes reunions és el Manifest de Poble, un document viu i en constant actualització que pretén destacar les necessitats particulars que caldria atendre per tal de revitalitzar els nostres petits pobles rurals. L’enllaç es pot consultar ací.

Al 2n Aplec pel territori es pretén que tant científics, com polítics, com gent dels pobles puguen establir un fòrum de debat d’iniciatives per a dinamitzar els pobles. No es pretén buscar culpables sinó proposar solucions i cercar llocs on eixes idees hagen sigut ja satisfactòries per a poder-les implementar a casa nostra.


S’adjunta una foto d’una de les darreres reunions que englobava els pobles de Millena, Gorga, Balones i Quatretondeta. Altres reunions han sigut als pobles de Fageca, Tollos, Beniaia, Vall d’Alcalà, Vall de Gallinera, Planes, Benillup, Benialfaquí, Benimassot, La Torre de les Maçanes, Vall d’Ebo i n’hi ha d’altres previstes.

Manifest de Poble. Logo
Enllaç al Manifest de Poble en Format PDF: És un document obert que analitza la problemàtica dels xicotets pobles rurals de les comarques de l’Alcoià, el Comtat i les Marines i planteja solucions i escenaris de millora. Es poden fer comentaris al pdf, i a totes les pàgines hi ha la data de revisió. Està previst fer un Aplec pel Territori en gener per completar aquest Manifest i canalitzar les nostres demandes.

dimecres, 26 d’octubre del 2022

El Camí. La Font de la Figuera - Moixent

Descobrim la Costera

El proper dissabte 5 de novembre farem una caminada per la Costera de la Font de la Figuera a Moixent. Farem una distància de 17,12 km

Font de la Plaça Major de La Font de la Figuera

Plaça Major de La Font de la Figuera

Estatua a la Plaça Major de Joan de Joanes

Parada per esmorzar a l'ombra de les carrasques


Guia local


Riu Canyoles

Torre Mudejar


Aqüeducte

Castell i campanar de l'esglesia de Moixent

dissabte, 15 d’octubre del 2022

El Camí. El Verger - Pego

Caminada pels arrossars de la Marina.

El proper 15 d'octubre farem una caminada per la Marina, del Verger a Pego, caminarem per la vora dels arrossars de la marjal de Pego-Oliva. Farem una distància de 18,58 km.

Plaça de l'ajuntament de Verger


La marjal Pego-Oliva


Caminant per la marjal


Caçador a la marjal


 Els arrossars


Per la vora els tarongers


Edifici industrial enmig dels tarongers


Porta de Sala. Muralla de Pego

Restos de la muralla de Pego

Recreació pictòrica de l'antiga muralla de Pego


Porta de Sala. Muralla de Pego

Homenatge a Rafel Bisquert

Després de dinar li farem un homenatge al nostre amic i company de Camí, Rafel Bisquert, mort en un fatal accident aquest estiu passat.
 

Homenatge a Rafel Bisquert al Casino bar de Pego


En record de Rafel Bisquert


El guia ens explica i ens ensenya el poble


Art de carrer a Pego


Ajuntament de Pego


Capella del Ecce-Homo


Casa de cultura. Pego


Casa de Pego

 

Església parroquial de l'Assumpció. Pego

Font dels quatre xorros a Pego

dimarts, 24 de maig del 2022

Erecció en Vila Reial a Torre de les Maçanes per Carlos IV


Erecció en Vila Reial a
Torre de les Maçanes per Carles IV
1794


Erecció en Vila Reial a Torre de les Maçanes per Carlos IV
donada a San Lorenzo d’ El Escorial el 8 de Novembre de 1794.
Arxiu Municipal de Torre de les Maçanes . Volum nº 56.
Transcripció per Antonio Germán Giner Santamaria
Edició numerada de 500 exemplars
Dipòsit legal: A. 849-1980

Sant Llorenç de l'Escorial, 8 novembre 1794.


D. Carles IV, per la Gràcia de Déu: Rei de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les dues Sicílies , de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Sardenya, de Córdoba, de Còrsega , de Múrcia, de Jaén, dels Algarves, d'Algesires de Gibraltar, de les Illes de Canàries, de les Índies Orientals i Occidentals; Illes i terra ferma de la Mar Oceans; Arxiduc d'Àustria, Duc de Borgonya, de Brabant, i de Milà, Comte d'Augsburg de Flandes, Firol i Barcelona; Senyor de Biscaia i de Molina Vrª. 
 
 
Puix que per part dels veïns del lloc de la Torre de les Maçanes al meu regne de València, es em va fer relació que aquest Poble de més de cent i vint veïns la major part Pagesos, i dista de la Ciutat de Xixona, al fet que està subjecte dues Llegües llargues, en el districte té acabo cert i conegut en què llaurar, independent del de Xixona raó per la qual pot viure la seua comuna sense subjecció a aquella Ciutat, governant- per una Justícia i Consell propi, sense detriment dels seus veïns.


Que no obstant això d'aquesta bona disposició són tals les del Corregidor i Cabildo de Xixona, que no hi ha al Regne, Poble que haja patit i patisca, tants perjudicis com el de la Torre. Que no només li reputa Xixona com Aldea, sinó que ha pretext de suposar- Barri o carrer de la Ciutat, impedeix que hi haga en ell Alcaldes, Regidors, Escrivans, ni una altra persona que un a què dóna el nom de Diputat, sense altra jurisdicció i facultat que les d'avisar al Corregidor de quals vulga novetat, prohibint que conega tot dels casos més lleus que els Pedanis poden resoldre i resolen a tot arreu.
 

Que aquesta conducta de la Ciutat, efecte del predomini de les Justícies i Consell, causa al Lloc de la Torre, i els seus veïns, els més crescuts perjudicis perquè no només pateix els d'unes dietes o salaris excessius que cobren els Escrivans i Agutzils, que amb freqüència pujava per als Inventaris i altres casos que ocorren, sinó que per qualsevol judici civil, per lleu que siga, han d'anar els veïns de la Torre a la Ciutat, amb les despeses que són considerables, sent no menys, atendible l'onerós dels judicis criminals, ja que sense només la translació a la Presó de la Ciutat, i la seua estada en ella, se separa totalment al veí de la vista de la seua família, i hisenda, de tal manera que per lleu que siga el motiu, és gravíssim, el prejudici, el qual s'augmenta a proporció que la necessitat de valer-se la família de l'infeliç (que arriba a ser tractat com a reu) d'un altre veí de la Ciutat, que li subministre l'aliment, i d'aquesta manera la manutenció que en el seu Poble, li costaria dos reals per exemple, ve a costar la despesa diària de vuit, a deu reals a la Ciutat, d'altra banda no havent-hi en ella subjecte que mirés amb interés els assumptes d'aquests veïns, si algun del Poble havia de manejar-los, o avisar-los personalment es tocava altre perjudici respectiu a la precisió d’haver de perdre la feina aquell que això volgués practicar tot el temps que dure qualsevol Plet. 
 
 
Del qual circumstància cedeix en conegut detriment de l'Estat i famílies. Que a més d'això es toca també de ple un altre perjudici molt atendible, pel remei estan clamant la Justícia i equitat; i és que en el Cabildo de Xixona, no hi ha cap persona que formalment represente el Lloc de la Torre, sent tots els individus veïns de la Ciutat, en el que està dit la facció i parcialitat d'aquests, i que han d'inclinar més a favor seu que al del Lloc, i fent-ho així, graven a aquests veïns i alleugen aquells amb el salconduit de no poder reclamar-ho, si més no posar-hi remei, perquè és tal l'obstinació a subjugar als de la Torre, que tanmateix d'haver manat l'Audiència de dit el meu regne de València que l'Alcalde Pedani, conegués en les instàncies verbals, exaccions de penes d'Ordenança, i queixes de poca importància, principien els Inventaris, i causes d'ofici, prohibint que el Corregidor faça comparéixer als veïns, si no és per motius greus, la determinació anàloga als Dictàmens de la Justícia i la raó, no havia pogut fer el Corregidor que evoqués l'eludia, elegint subjectes ineptes, irresolts i subjugats als seus i idees, i perseguint als quals no s’adherissen a elles, de manera que si no ocorrin-se a tants prejudicis experimentés el gravíssim extrem de despoblar- se el Lloc.


Que estant així gravat no aconsegueix el més petit benefici en la subjecció a la Ciutat, ja que encara aquesta ha cobrat, i unit als seus Propis els quatre mil cinc-cents reals que pertanyen a aquell, mai ha procurat prosperar de cap manera, com hi havia de, ja posant en l'Escola de Nens o Nenes, ja dotant Metge, o Cirurgià, i ja establint algun gènere d'indústria per a la seua millor subsistència; per manera que invertint aquells interessos en utilitat dels seus veïns de la Ciutat; ha mirat sempre el seu Ajuntament amb indolència el bé d'aquest poble, sense recordar-se d’ell, més que per fer-li responsable de comuns i particulars exaccions o repartiments, i per aquesta causa es veu també privat d'aquells arbitris que en un altre cas causarien l'augment i felicitat dels seus habitants.
 

 
I que no sent just es done motiu a aquesta destrucció, sí que es pose a causa remei a alleujament de tot vassall, majorment dels útils, com són els exponents, i propi de la Sobirania, llibertar a tot Poble de semblants opressions, impeditives de la prosperitat comuna tan interessant a l'Estat. En aquesta atenció, i en la que se'ls concedís el Privilegi de Vila que desitgen, satisfaran ho establert per semblants gràcies i a la Ciutat el cost que pogués haver tingut en la seua compra de qui insinua prevé el seu dret, em van suplicar fos jo servit, prèvies les diligències corresponents, concedir a l’esmenta’t Lloc de la Torre de les Maçanes, Cèdula i Privilegi, perquè per si i sense cap subjecció a Xixona, es regeixi i governe precedit el pagament oportú i que corresponga al nombre de veïns, d'acord amb el qual, faran també el de contribució, encapçalant amb la capital a què pertanya, o com la meua voluntat siga.
 

Vist al meu Consell de la Cambra, amb la contradicció feta a la referida instància per la Ciutat de Xixona, l’informa’t per l'esmentada meua Reial Audiència de València i posteriorment pel meu Corregidor de la Vila d'Alcoi, a qui es va donar comissió, perquè escoltant a ambdues parts exposés la seua opinió, segons el resultat de les diligències que practicaren, amb el que s'exposa sobre això pel meu fiscal, em va adonar de tot amb el seu dictamen el dit el meu Consell de la Cambra en consulta de vint-i-vuit de novembre de mil set-cents noranta-dos, i tenint present que així per la Informació rebuda com pels enunciats informes, resultaven justificats els prejudicis i extorsions que rep aquest Lloc de la Torre de les Maçanes, per resolució d'ella he vingut en concedir a l’expressa’t Lloc de la Torre de les Mançanes, el Privilegi que se li s'erigisca en VILA REAL, separant-la de la citada ciutat de Xixona amb la qualitat que no es faça novetat en la comunitat de Pastures, entre la Ciutat i el Poble.


Que l'Alcalde i Regidors del susdit Lloc de la Torre de les Maçanes, exercesquen jurisdicció ordinària, independent i lliure de la Ciutat de Xixona, així en les persones, i béns dels seus veïns com en el terme i jurisdicció que li toqués al donar-li la Possessió en virtut de Cèdula meua, del dia de la data d'aquesta meua carta. I amb aquesta Declaració, concessió a l'esmentat Lloc de la Torre de les Maçanes el Privilegi d'erigir-se en Vila independent de Xixona, servint els cent vint veïns útils que es compon, i està declarat, per dit el meu Consell de la Cambra que han de contribuir a aquest servei, amb set mil cinc sents maravedís de velló, per cada veí, Carrer hita, dels quals al present té dit Poble, amb la prevenció d'exigir-los per just repartiment, i sense que per això, prenga emprèstit, o cens, sobre els seus Propis, una que es governe privativament i per si, com Vila Exempta, i separada de la Jurisdicció de la Ciutat de Xixona, quedant en els altres comuns els termes i aprofitaments com fins aquí, exercint la jurisdicció en només el terme que se li assenyala.


Amb les qualitats i condicions, i la de què el servei i altres despeses que tinguen lloc amb motiu d'aquesta gràcia se satisfacen pels veïns, del dit Lloc de la Torre de les Maçanes, com particulars, sense que en cap manera es greuge al Poble.
És la meua Reial voluntat concedir-li, com li concedeix l'esmentada Gràcia, no tenint lloc les contradiccions posades per la citada Ciutat de Xixona. Per tant per la present, per motu propi, certa ciència i poder Reial absolut, que en aquesta part vull fer servir, i ús, com a Rei i Senyor natural, no reconeixent superior en el temporal: Eximisc, trac, i lliure a dit Lloc de la Torre de les Maçanes de la Jurisdicció de la Ciutat de Xixona, amb les qualitats que van referides, i la faig Vila de per si, i sobre si, amb Jurisdicció civil i criminal, alta i baixa, mer i mixt imperi en primera instància, perquè es governe per la seua jurisdicció, sense dependència alguna de la Ciutat de Xixona. 
 

I vull, i és la meua voluntat que a hora, i d'aquí endavant perpètuament per sempre més, els Alcaldes Ordinaris que hi hagués, i se li elegís i nomenés (en conformitat amb la nova planta de Govern establerta per a les ciutats, viles i llocs, del dit meu Regne de València puguen usar i exercir) en aquesta vila de la Torre de les Maçanes, i en el seu terme la dita jurisdicció, en primera instància, als quals done i concedisc Llicència i facultat per a això, i per conéixer de qualssevol causes, Plets i Negocis Civils i Criminals, que hi haja, i hi hagués, i s'oferissen en la dita vila de la Torre de les Maçanes, i al seu terme, i es tracten pels veïns d'ella i per altres qualssevol Persones que per assistència, o de pas assistiren-hi de qualsevol qualitat que siguen, així dins d'aquesta vila, com en el referit seu terme, quedant com ha de i és la meua voluntat quede, aquesta vila de la Torre de les Maçanes amb el terme i Jurisdicció que com queda dit se li assenyalés pel jutge que els anés a donar la Possessió en virtut de Cèdula meua del dia de la data de la meua Carta, quedant les Pastures, i aprofitaments comuns en la manera que hagués estat fins aquí i sense que per aquesta gràcia es faça novetat en això.


I done facultat, Llicència, Poder i Autoritat, a la dita Vila de la Torre de les Maçanes, perquè des del dia primer de la data d'aquesta meua Carta des d'ara, junta en el seu Ajuntament puguen nomenar, i proposar segons ho fan les altres viles del Regne de València, Persones perquè siguen Alcaldes Ordinaris, Regidors, Procurador General i Alcaldes de la Germandat, per al seu govern, durant la meua simple i lliure voluntat.


I mane que el Corregidor d'aquesta ciutat de Xixona, ni un altre Ministre algun d'ella, en cap temps i perpètuament per sempre més, i en cap cas puguen tenir, ni usar, tinguen, ni facen servir, jurisdicció civil, i Criminal, en aquesta vila de la Torre de les Maçanes, ni en la seua jurisdicció, terme ni territori perquè la meua intenció i determinada voluntat és, que el dit Alcalde i els seus Ministres perpètuament, usen i exerceixen aquesta jurisdicció civil i criminal, en la referida vila de la Torre de les Maçanes, en primera instància, al qual per descomptat li done plena facultat per utilitzar la nominada Jurisdicció en la forma, segons i de la manera que en aquesta meua Carta es declara,


i que a partir d'ara perpètuament el dit Corregidor de l'expressada Ciutat de Xixona, ni Ministre algun d'ella, no puga entrar ni exercir jurisdicció en la susdita vila de la Torre de les Maçanes, ni en el dit seu terme, ni fer ni facen acte algun de Jurisdicció perquè com queda dit, la meua mera intenció i determinada voluntat és, que des del dia de la data d'aquesta meua Carta des d'ara perpètuament per sempre més, els Alcaldes Ordinaris i altres Ministres que es nomenassen a aquesta vila de la Torre de les Maçanes, havien d'usar i exercir en ella, la dita jurisdicció, i en els seus veïns, i el seu terme territori, privativa, civil i criminal, en aquesta primera instància, en qualssevol Causes, Plets, i Negocis que hi ha, i hi ha i s'oferissen a aquesta vila de la Torre, i en el dit seu terme que es tractaren pels veïns d'ella, i per altres persones que per assistència, o de pas estiguessen en ella, en la forma, segons i de la manera que la fan servir, i exerceixen els alcaldes ordinaris de les altres viles d'aquests meus Regnes i Senyorius que la tenen.


Reservant com reserve les apel·lacions de les Actuacions i sentències dels seus alcaldes Ordinaris que es nomenaren en aquesta vila de la Torre de les Maçanes, a qui de dret toqués, perquè allà es prosseguisquen, finisquen i acaben, sentencien i determinen conforme a dret.


I així mateix mane al Corregidor, Justícies i Ministres de la referida Ciutat de Xixona, que ara ni en cap temps per sempre més en cap manera es puguen entremetre ni entremeten a pertorbar i ús i exercici de la jurisdicció civil i criminal en la referida primera instància, que així done, i concedisc a aquesta vila de la Torre de les Maçanes, abans bé la donen per això el favor i ajuda que els demanara i menester hi haguera. I permet i vull que puguen posar Forca i Picota, i les altres insígnies de Jurisdicció que solen i acostumen a posar les altres viles que fan servir i tenen jurisdicció per si i sobre si, alta i baixa, mer i mixt Imperi en l'esmentada primera instància, i que la deixen, i consenten fer, durant la meua simple i lliure voluntat la referida elecció d'oficis, sense cap dependència seua.


En conseqüència de tot això, Declaro, vull i és la meua voluntat, que tots i qualssevol Plets, Causes i Negocis, així civils com criminals de qualsevol qualitat, o importància que siguen, que davant qualsevol Jutges i Justícies d'aquesta Ciutat de Xixona estiguen pendents contra els veïns de l'expressada vila de la Torre de les Maçanes, es remeten originalment als alcaldes d'ella, en el punt i estat en què estiguen amb les Actuacions i Peces que hagueren perquè davant els dits Alcaldes Ordinaris es prosseguisquen en aquesta primera instància, i proveïsquen que els escrivans del nombre i Ajuntament d'aquesta Ciutat de Xixona, i altres, qualssevol Escrivans, davant de qui passassen o en poder del estiguessin qualssevol Processos i Causes, així civils, com criminals contra els seus veïns les lliuren per a aquest efecte als dits alcaldes, o als qui el seu poder hi haguessin, sense posar-hi excusa ni dilació.


I prohibisc, defense i Mane, que el Corregidor, agutzils, guàrdies, ni altres jutges, Justícies ni Ministres d'aquesta Ciutat de Xixona, no puguen entrar, ni entren a la dita vila de la Torre de les Maçanes ni en la seua jurisdicció, ni terme ni territori, a visitar ni prendre, ni fer ni facen (com dit és) un altre acte de Cap Jurisdicció, i que si ho fan, incorren en les Penes, en què cauen, i incorren els que entren en jurisdicció estranya, sense tenir facultat, ni comissió per a això. I en conformitat del que referit i en virtut d'aquesta meua Carta, done i faig concessió als alcaldes Ordinaris de la Vila de la Torre de les Maçanes, poder i facultat per a usar, i exercir la dita Jurisdicció privativa, civil i criminal, en la citada primera instància, en la forma que ho fan poden i han de fer per titul meu, dret o costum, els Alcaldes Ordinaris de les altres viles d'això meus Regnes on la tenen i que es guarden a aquesta vila de la Torre de les Maçanes, les preeminències, exempcions, prerrogatives, i immunitats, que es guarden, i han guardat les altres viles d'aquests meus Regnes i Senyorius, sense que en tot ni en part d'això expose ni consentisca posar dubte ni cap dificultat, abans la defensen, i s'emparen en tot el referit i en qualsevol cas, i part d'això. 
 

 
Tot la qual cosa mane es guarde, complisca i execute, a desgrat que nominada vila de la Torre de les Maçanes, haja estat fins ara de la Jurisdicció de la Ciutat de Xixona, i ho hagen exercit els seus Corregidors i altres Ministres o qualsevol llei, i Pragmàtiques d'això meus Regnes i Senyorius fur i drets, ordenances, estils, usos i costums que en contra d'això siguen, o ser puga, havent-les aquí per inserides i incorporades, com de verb ad verbum ho fossen, les dispense abrogue i va derogar cas, nul i done per cap i de cap i de cap valor ni efecte, i queda en la seua força i vigor pel de més endavant. I encàrrec del Sereníssim Príncep D. Fernando, el meu molt Caro i Estimat Fill 


i comandament als Infants, Prelats, Ducs, Marquesos, Comtes, Rics Homes, Priores de les Ordres, Comendadors, Subcomendadors Alcaldes dels Castells I Casa forts i planes, i al Governador i als del meu Consell, Presidents, Regents i Oïdors de les meues Cancelleries i Audiències, Alcaldes, agutzils de la meua Casa i Cort, Cancelleries i Audiències, i a tots els Corregidors, Assistents, Governadors, Alcaldes, Agutzils, Merinos, Prebostos i altres qualssevol meus jutges i Justícies d'aquests meus Regnes i Senyorius i singularment al meu Governador Capità General Regent i Audiència del dit meu Regne de València, i a altres qualssevol meus Ministres, i persones d'ell, de qualsevol estat, grau, qualitat, o condició que siguen, els que l'aquí contingut toc o tocar puga en qualsevol manera que guarden, complisquen i facen guardar i complir aquest meu Despatx, o Carta d'exempció, i tot el que s'hi contingut, i contra el seu tenor i forma no hi hagi ni passen ni consentisquen anar ni passar ara, ni en temps algun, ni per alguna manera, causa ni raó que hi haja, o ser puga.


I és d'aquesta mercé la referida Vila de la Torre de les Maçanes, o qualsevol dels seus veïns vull volen la meua Carta de Privilegi i confirmació d'ella MANE als meus concertadors i escrivans Majors dels Privilegis i Confirmacions, i al meu Majordom, Canceller i Notaris Majors, i als altres oficials que estan a la taula dels meus segells, que se la donen, lliuren, passen, i segellen el més fort, i bastant que els demanen i menester hi hagués que així és la meua voluntat. I que d'aquest despatx es prenga raó en les Comptadories Generals de Valors i Distribucions de la meua Real Hisenda, d'aquí a dos mesos comptant des de la data, expressant la de Valors haver-se pagat o quedar assegurat el dret de la mitjana Annata , amb declaració del que importare, i també de quedar feta l'Escriptura d'obligació corresponent a satisfer la mitjana Annata que dega cada quinze anys, sense la formalitat, 

Mane siga de cap valor ni efecte, i no siga admesa, ni tinga compliment aquesta mercé en els tribunals dins, i fora de la Cort. Donada a San Lorenzo el Real, a vuit de novembre, de mil set-cents noranta-quatre = Jo el Rei = Jo D. Pedro García Mayoral, secretari d'El Rei Nostre Senyor la vaig fer escriure pel seu mandat = Registrat = Leonardo Márquez = Pel Canceller major = Leonardo Márquez = El Marqués de Roda = Josef Antonio Fita =.

<< Conforma aquest trasllat amb el Reial Despatx Original de Privilegi de Vila i exempció de Jurisdicció, que existeix a l'Arxiu de l'Ajuntament de Torre de les Maçanes


El Rei =. D. Antonio Hernaez, Oficial de la meua Secretària de la Cambra de Gràcia i Justícia i Reial Patronat per què fa als Regnes de la Corona d'Aragó; Sapigueu: Que per Despatx del dia de la data d'aquesta he fet mercé al Lloc de la Torre de les Maçanes, al meu Regne de València, d'eximir-li treure'l de la jurisdicció de la Ciutat de Xixona, fent-ho Vila per si, i sobre si, amb jurisdicció Civil, i Criminal, alta i baixa, mer mixt imperi en primera instància perquè la facen servir i exercisquen els seus Alcaldes Ordinaris, en la forma i amb les qualitats i condicions en el citat Despatx declarades, segons més llarg en ell (a què em referisc) conté.


I perquè la meua voluntat és que tot el contingut en l'expressat Despatx tinga complet efecte, us Mane que després que amb ell, i aquesta la meua Cèdula us siga requerit per part de l'esmentat Lloc de la Torre de les Maçanes , aneu a càrrec seu a ell, i a les altres parts a què fóra necessari amb Vara de la meua Justícia, els doneu enterament la possessió de tot el contingut en l'esmentat Despatx, sense excedir d'això en cap cosa i donada l'emparareu i defensareu en ella, sense permetre ni donar lloc al fet que en tot ni en part alguna d'això siga desposseït si no fos sent oïda, i vençut per fur i dret, davant qui i com hi hagi de, executant en els reticents i inobedients que contravinguen a això, les penes que de la meua part els van imposar en les quals per descomptat els done per condemnats el contrari fent i esbrinareu que veïns té el dit Lloc, els quals comptareu Carrer hita, i els Sacerdots, Vídues i menors que hi ha en ell, citant per a tot el que fos necessari a les persones interessades en la qual cosa us ocupareu trenta dies, o els que menys fos necessari, amb més els de l'anada i tornada a la meua Cort, comptat a raó de vuit llegües per dia, i portareu de Salari en cada un d'ells, mil i dos-cents maravedís.
 

 I les Actuacions d'aquesta Comissió els fareu davant Manuel de Michelena, Escrivent Real i del Col·legio de la Vila de Madrid, el qual ha de portar també cinc-cents maravedís el dia de més de l'escrit, d'acord amb l'Aranzel, i el Alguacil que portareu per a l'execució del que s'oferís, altres cinc-cents maravedís, els quals els esmentats Salaris podreu notar i cobrareu de la part de l'expressat Lloc, que per a tot el que d'això depenguera, us done Comissió en forma la que per al cas es requereix sense limitació, que així és la meua voluntat. Data a San Lorenzo el Real, a vuit de Novembre de mil set-cents noranta-quatre = Jo el Rei = Per mandat de Rei Nostre Senyor = Pere Garcia Mayoral = Lloc de les tres rúbriques.