dimecres, 17 de novembre del 2010

El Tio Anselmo, Mestre Sabater


En aquesta ocasió, el Tio Anselmo i Auella ens han proposat fer un Curset d’Espart. El Tio Anselmo – Mestre Sabater – té moltes ganes de transmetre la seua experiència a la gent jove, per la qual cosa demanem que els que vinguen al curset, tinguen ganes i temps disponible per realitzar algun treball en espart, amb la finalitat d’aprendre el màxim possible i ajudar el Tio Anselmo en una propera edició del Curset per ensenyar a més gent.

Aprofitant la trobada, Auella ens vol ensenyar la fórmula de l’Herbero Torruà amb una degustació que, entre corda i corda, segur que ens animarà i inspirarà l’artístic treball que anem a realitzar.

A més de fer sabates, Auella ens proposa la possibilitat d’aprendre a fer aixames, per rodar la Nit de Nadal. Intentarem trobar temps per fer-ho tot.

El curset es farà al Centre Cultural El Carreró (La Torre de les Maçanes), els dissabtes 20, 27, 11, i 18 per la vesprada, i els diumenges 21, 28, 12 i 19 pel matí al mercat de La Torre. Ens falta concretar l’horari.

Podeu deixar les vostres preguntes i comentaris al final d’aquest article. També podeu enviar un correuet a: elcarrero@socdepoble.com amb l’assumpte: Curset d’Espart.

Per als que esteu al Facebook, més info a El Carreró, i a l’esdeveniment que hem preparat.

diumenge, 7 de novembre del 2010

No paren...


he trobat al diari abc del dia 4 de novembre de 2010 aquesta notícia que ha passat desapercebuda al poblet en el que vivim...
llegiu amb atenció
PAU TORREGROSSA


COMUNIDAD VALENCIANA


El "conseguidor" de Ripoll planeo un "pelotazo" en Torremanzanas

Querían recalificar 80 hectáreas de la finca Los Castellanos

M.A.Ruiz Coll / Alicante
Día 04/11/2010
El empresario Rafael Gregori -imputado en el "caso Brugal" y hombre de
la máxima confianza del presidente de la Diputación de Alicante, Joaquín
Ripoll - diseñó un "pelotazo" urbanístico del que esperaba beneficiarse
junto a su familiar en el municipio alicantino de Torremanzanas.
El sumario del «caso Brugal» recoge una conversación telefónica que Gregori mantuvo el 7 de octubre de 2008 con su cuñado, José Juan Aso, quien le propuso utilizar sus contactos para lograr la recalificación de la finca «Los Castellanos», de 80 hectáreas de superficie, aprovechando la redacción del nuevo Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) de Torremanzanas.
«Ahora mismo está como rústico», explica Aso sobre la citada finca durante la conversación; «si conseguimos que el Plan General que se aprueba el día 31 incluya la manchita marrón por Los Castellanos, de ser rústico pasa a urbanizable. Entonces la finca vale el doble o el triple».
Ayudas de Pedro Romero
Según explican los interlocutores, en aquel momento los propietarios habían puesto a la venta la explotación por un precio de un millón de euros. Aso propone a su cuñado reunir el dinero para comprar la finca como suelo rústico e impulsar su recalificación. Para ello, confiaba en las gestiones de un conocido en el Ayuntamiento, al que identifica como «Tolo» y «Cristóbal». «Si hablo con Cristóbal», afirma Aso, «la manchita marrón incluye Los Castellanos. Tengo total confianza para decirle “oye, Cristóbal, la manchita que pase por aquí”». Y añade: «Yo ahora mismo, aportar no puedo aportar», dice Aso en referencia a la inversión necesaria para comprar la finca, pero por el contacto que tengo allí puedo conseguir que la finca que hoy es rústica sea urbanizable. El único activo que yo pongo es la recalificación de la zona».
«Podemos construir unos chalecitos y hacer unas casas o lo que sea... y largarla», replica su cuñado, Rafael Gregori, quien en la trama principal del «caso Brugal» actuó de intermediario entre el presidente Ripoll y los empresarios Enrique Ortiz y Ángel Fenoll para cerrar el acuerdo sobre la adjudicación del Plan Zonal de residuos.
En la misma conversación, Rafael Gregori y su cuñado barajan la posibilidad de «pedir las ayudas que Pedro Romero me dijo este verano», para acondicionar la finca. Pedro Romero es el primer teniente de alcalde de Torremanzanas y diputado de Cultura de la Diputación de Alicante.
Destituciones en Calpe
Incluso, el cuñado de Gregori propuso fijar la fecha de la compra de la finca el mismo día en el que el Pleno debía aprobar el Plan General, para no correr riesgos: «Se pone el día de la recalificación en el Pleno y por teléfono me dicen “oye, que se ha recalificado”, vale, compramos. Que se ha aplazado, pues aplazamos la compra». Por otro lado, el alcalde de Calpe, Joaquim Tur, anunció ayer que destituirá a los tres ediles del PP que aparecen implicados en el sumario del «caso Brugal» en caso de que no dimitan.

La plataforma contra el hotel de la Font Roja presenta cinco informes sobre su inviabilidad







Cerca de 50 personas asisten a la jornada en la que se exponen los estudios que argumentan la oposición al plan

M.VICEDO
La plataforma contraria al hotel en la Font Roja celebró ayer, en el salón de actos de la Cámara de Comercio de Alcoy, una jornada en la que expusieron 5 informes, realizados por diferentes especialistas con los que este colectivo argumenta "la inviabilidad económica, ambiental y social" del proyecto de contrucción de un hotel en este parque natural que impulsa el gobierno municipal del PP de Alcoy y la Diputación de Alicante.
A las diez de la mañana se inició esta jornada en la que participaron alrededor de 50 personas que siguieron con detenimiento las exposiciones realizadas por los autores de los estudios. Unos informes que "fueron entregados junto a las alegaciones que presentamos el pasado mes de mayo", según indica Carles Mansanet, representante de la plataforma, que añadió que muestran la inviabilidad de este proyecto. Asimismo, Mansanet indicó que son unos informes "poco opinables porque están basados en datos concretos y en normas de la legislación".
El programa lo iniciaba José Ignacio Sirvent, ingeniero de Caminos, Canales y Puertos, que explicó el estudio que realizó sobre la capacidad de la depuradora de la Font Roja. A continuación fue el turno de Iñaki Sáez Mentxakatorre, arquitecto técnico , que presentó el "estudio de cumplimiento del Código Técnico de Edificación-Seguridad en caso de incendios" y también participó en este turno Lluís Serra Laliga que expuso el "análisis de los impactos sobre la vegetación derivados del cumplimiento de la normativa de seguridad" que indica, entre otras cosas, que tiene que haber una franja de 25 metros alrededor del hotel "con la eliminación de vegetación que eso supone", apuntó Mansanet.
Después Carlos Couzo fue el encargado de presentar el estudio sobre el acuífero del Molinar y por último, miembros de la asamblea leyeron unas notas sobre el estudio de viabilidad del proyecto enviadas por el autor, Moisés Hidalgo, que no pudo estar en el acto.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Marxa reivindicativa a la Serra Bèrnia






Font de la Bèrnia

Zona afectada pel Pla Parcial

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentado un extenso documento de alegaciones donde se denuncia lo injustificable e insostenible de este proyecto urbanístico, que afectaría a esta sierra emblemática, muy castigada ya por el urbanismo descontrolado.

Informat a la pàgina d'ecologistes en acció i també a la página de Callosa sostenible

Callosa Sostenible i Ecologistes en Acció, amb la col·laboració de l’expert en botànica Joan Piera, hem organitzat una Marxa Reivindicativa pel sector Anibits-Margequivir amb la intenció de conèixer de primera mà i amb especialistes els valors mediambientals i paisatgístics que li donen tanta importància a la serra de Bèrnia.

Aquesta àrea, de quasi 1.800.000 m2 està amenaçada per un Pla Parcial que preveu la construcció de 2.178 habitatges de segona residència, un hotel, 60 vil·les, locals comercials, un heliport, un camp de golf de 60 hectàrees, etc.

Totes les persones interessades podeu participar en aquesta marxa que tindrà lloc el proper diumenge 17 d’octubre. S'ha quedat a les 10.30 hores en el pàrquing de Caixa Altea del municipi d’Altea la Vella, on ens repartirem en els cotxes per pujar fins el lloc d’on començarà la marxa.

Us recomanem que porteu calçat adequat, aigua i l’esmorzar.

Vine a la Marxa!

Condenado a un año de cárcel por construir una vivienda ilegal en Mariola





Manifestación en la zona de Barxell sobre abusos urbanísticos en la Sierra de Mariola. diario información

La Audiencia Provincial confirma la sentencia de un juzgado de lo Penal de Alicante que obliga al propietario a demoler la casa, edificada en una parcela de suelo no urbanizable protegido situada dentro del paraje natural en la partida de Barxell


J. A. MARTÍNEZ/P. CERRADA La Audiencia Provincial ha confirmado la pena de un año de prisión a un vecino de Alcoy condenado por el juzgado de lo Penal número 8 de Alicante por construir una vivienda ilegal en una parcela situada dentro del paraje natural de la Sierra de Mariola. El tribunal considera al procesado autor de un delito contra la ordenación del territorio y además del año de prisión le condena a derribar la casa y a pagar una multa de 15 meses con una cuota diaria de seis euros.
Un tribunal de la Audiencia acaba de desestimar el recurso de apelación presentado por el afectado y confirma los hechos probados en la sentencia dictada el pasado mes de abril por el juzgado de lo Penal número 8. En dicho fallo se consideró como hechos probados que el acusado construyó en 2007 una vivienda unifamiliar "en la parcela 50 del polígono 19, situada en la partida de Barxell, del paraje natural de la Sierra de Mariola en el término municipal de Alcoy". Dicha parcela, según añade la sentencia, se encontraba situada "en terreno declarado como suelo no urbanizable protegido, siendo la edificación no autorizada y no vinculada a la explotación agrícola, según el Plan General de Ordenación de los Recursos Naturales de la Sierra de Mariola y el Plan Rector de Uso y Gestión del Parc Natural de la Serra de Mariola".

No pidió permiso
El acusado, añade la sentencia, no se dirigió en ningún momento al Ayuntamiento de Alcoy para solicitar autorización para construir la vivienda que debe ser demolida, aunque el fallo no especifica un plazo para derribarla pero sí que el coste del derribo correrá a cargo del procesado.
En los fundamentos jurídicos de la sentencia inicial, la magistrada ponente indica que queda probada la construcción en terreno no urbanizable y precisa que el propio acusado reconoció en el juicio que "no pidió autorización porque como ya había construido una pequeña casa en el año 1998 pensó que podía seguir construyendo". Además alegó que no solicitó el permiso porque "como es mecánico no sabía que necesitaba autorización para construir" ni sabía que la parcela estaba en un parque natural, algo que la juez considera "irrelevante" porque el desconocimiento no le exime de su obligación de cumplir las leyes.
La parcela donde hizo la casa está catalogada como suelo no urbanizable protegido y en esa zona sólo son autorizables las viviendas unifamiliares en las áreas agrícolas, supuesto que no se da en este caso, según recoge el fallo judicial. La resolución señala además que si el acusado hubiera acudido a solicitar la preceptiva autorización para la construcción le hubieran informado de que no era posible al ser un espacio protegido.
Asimismo, la sentencia precisa que llama la atención que poco antes de construir la vivienda el acusado fuera a un notario para que dejara constancia de las edificaciones ya existentes y de la intención de realizar obras en la parcela. Con esta acción, señala la juez, "no se proponía otro fin que el de que un notario diera fe del estado del terreno antes de la construcción, para llegado el momento en que se procediera contra él, poder acreditar que la vivienda ya existía, por lo que sí que tenía conocimiento de las posibles consecuencias de su actuar".

Alegó que era una zona sin vegetación
El abogado defensor del procesado por la casa ilegal presentó en el juicio un informe pericial realizado por un biólogo en el que se explica que la vivienda construida se encuentra situada en una zona que "no posee características naturales, en las que no existe vegetación y no hay afectación de especies vegetales". El biólogo, añade la sentencia, prestó declaración en el juicio y manifestó que la zona donde el acusado construyó "tiene apariencia urbanizada, ya que cuenta con servicios y no hay elementos vegetales especialmente protegidos, por lo que se podía construir pues no se lesionó el medio ambiente". El juzgado rechazó dicho informe al considerar que el artículo 319 del Código Penal lo que sanciona no es si la construcción tiene un impacto ambiental o no, "sino simplemente la construcción no autorizada en suelo protegido, como es el caso enjuiciado". El vecino de Alcoy condenado a un año de cárcel, de 59 años de edad, no tendrá que ingresar en prisión para cumplir la pena confirmada por la Audiencia Provincial de Alicante porque carece de antecedentes penales y es inferior a dos años de reclusión. P. C./J. A. M.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Anem a Benifallim



9 d'octubre, dia del País Valencià.
a les 9'00
a l'olivera de la plaça
EXCURSIÓ
TE'N VENS?...
anem a peu pel camí tradicional
i tornem amb cotxe

dissabte, 21 d’agost del 2010

diumenge, 15 d’agost del 2010

Xixona, ´inundada´por el agua de sus fuentes






"Les Fonts de Xixona" es una agrupación creada hace unos meses que se encarga de localizar, documentar y publicar las diversas fuentes naturales existentes en el municipio.

A pesar de estar en una zona de secano, la localidad presenta más de ochenta manantiales desde donde brotan tanto agua dulce como salada.

M. S. Xixona es una localidad que a pesar de ser de los municipios más secos de la provincia presenta una fuerte tradición de agua. La asociación "Les Fonts de Xixona", creada hace unos meses, persigue conservar el patrimonio cultural y dar a conocer las diversas fuentes existentes en la comarca. Por el momento van 83 fuentes encontradas y ocho más que están geolocalizadas pero que resulta imposible obtener documentación alguna.
"Comenzamos hace unos meses y cuando tuvimos cerca de ochenta decidimos constituir la asociación. Con esto queremos darle el espacio que se merece. Todas las fuentes tienen mucha tradición y es un valor que de algún modo se está perdiendo", declaró Favián López, vicepresidente de la agrupación. Al mismo tiempo, se pretende dar a conocer el enorme valor que tiene el agua en el municipio. Para ello, una vez al mes, se reúnen a través de redes sociales en una fuente concreta y envuelta en un ambiente festero y con el sonido de las guitarras de acompañamiento se narra la historia y se explica la relevancia que tiene preservar este bien tan preciado. Entre las actividades que realiza "Les Fonts de Xixona" se encuentran excursiones, concursos, señalización física de las fuentes en aquellas que esté permitido, publicar la información de las mismas así como la limpieza del entorno y los análisis químicos para determinar las propiedades. Todo ello con el objetivo de recuperar el valor histórico, cultural y turístico de las fuentes de Xixona y preservar su atractivo medioambiental.

Este mes ha sido el turno de "Les Piletes" que congregó entorno a ella a decenas de vecinos que no quisieron perderse la oportunidad de escuchar y compartir la historia de la misma. "Es curioso cómo cada fuente tiene su encanto. Hace poco por la zona de Las Salinas (cerca de Monnegre), un área totalmente seca, encontramos fuentes con agua salada mientras que pocos metros más hacia arriba brota agua dulce de otras fuentes, como la de la Mascuna. Sorprende cómo en pleno agosto, en una de las zonas más áridas de la provincia, brota el agua", afirmó López que, además, explicó que "es un patrimonio que queremos conservar y que tiene un fuerte valor social. Antiguamente las vías de paso se construían para que condujeran a pozos y a fuentes para poder sustraer agua. Es una pena que todo esto quede en el olvido".
La mayoría de estos manantiales están abandonados y en algunos casos todavía están en pie las construcciones destinadas para el lavadero de las mujeres, degradados por el paso del tiempo.

divendres, 13 d’agost del 2010

El Brull més viu que mai.


Aperitiu del 'Xef Auella', pel que va voler anar.


Toll de dalt

Toll del Brull

L’any passat el grup es va proposar la tasca de recuperació d’ una zona del Riu de la Torre, anomenada El Brull, a la vora d’un antic molí de farina(el primer Molí), lamentablement enderrocat no fa molt de temps.

Per a realitzar aquesta feina vam demanar una subvenció a la CAM, dins del seu programa mediambiental VOLCAM, i ens la van concedir.

Més de 50 persones, entre elles les de l’associació de Caminants d’Aigües, lluitàrem, de valent, contra l’esbarzer que, per diferents circumstancies, havia ocupat el llit del riu, convertint el Brull en un lloc inhòspit, i el netejàrem de residus sòlids (llenya sobre tot).

Enguany de forma més discreta i sense subvenció, hem seguit treballant per aconseguir el nostre objectiu.

En febrer vam plantar arbres de diferents espècies, i hem baixat de tant en tant per regar-los i controlar l’eixida d’esbarzer (una lluita sense fi... de moment.), i aquest estiu hem continuat la neteja dels tolls, buidant-los de fang. Ens hem centrat en el toll de baix (Toll del Brull).

N'hem llevat moltíssim, però segueix quedant-ne més del triple del que hem llevat.

A poc a poc.

Un altre any ho tornarem a intentar. Seguirem regant els arbres i arreglant la zona en la confiança de que un dia no molt llunyà El Brull, torne a ser un lloc més de referència a la Torre.

Si vols saber més. Punxa.
Si encara vols saber més.
Punxa.
Si vols veure fotos.
Punxa.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Dissabte 31 de juliol . Activitat Brull


· Convocatòria a les 7h. del matí en la font per a prendre un café

(les 'auelles' són matineres)

· Segona convocatòria a les 8h, del matí en el bar Amber (Josele) per a eixir en direcció al Brull.

· Treballs de neteja i manteniment en el Brull. Sobretot hi ha treball per a les màquines, però hi ha faena per fer sense patir.

· A les 11 del matí; esmorzar.

· A les 12 del matí, arreplegada de màquines i a casa...

· A les 2 del migdia, el Xef Auella, ens delectarà amb un 'arrocet negret' en el Carreró, per a recuperar les calories consumides aquest matí.

· A les 8 de la vesprada, tornem al brull a fer una espècie 'd’Inauguració Oficial' dels treballs realitzats en el Brull. Vinet d’honor i 'coraeta' per als amics que vullguen gaudir, amb el Rentonar, de l’espai natural del Brull. (convocatòria oberta a tot el món).

· A les 9,30 o 10h. de la nit excursió des del Brull a buscar l’entrador de la Rabosina i fer una volta per bon camí fins a tornar al poble. (la tradicional volta de la Rabosina, però esta vegada en sentit contrari.) A cremar calories una altra vegada.

· Arribats al poble, soparem tots junt a la fresca de la Plaça.

dimecres, 30 de juny del 2010

Mesures d'ordenació urbanística II



El darrers del Poble


El Morro de la Barcella encetat. Rustic Protegit. Necròpoli Prehistòrica


Tancament Vía Pecuària. Camino de Santiago.

Nova imatge del Mas del Clèrio

La Direcció General del Patrimoni ha iniciat l'expedient per a protegir l'entorn de la Casa Alta, declarada Bé d'Interés Cultural (BIC).

Les mesures d'ordenació urbanística implantades de Conselleria de Cultura, que afecten als voltant de la Casa Alta, l'edifici més emblematic del nostre poble i del qual portem el nom, haurien d'afectar a tot el casc antic del poble, i al nostre patrimoni ambiental i etnològic, ja que està demostrat que estem a costumats a fer el que ens dona la gana, mirant sempre la nostra conveniència i sense mostrar cap respecte per l'entorn i pel patrimoni natural , arquitectònic o cultural.

Podem parlar de:

  • Barrancs i aigüeres afectats o amenaçats per construccions il·legals o projectes faraònics amb conseqüencies imprevisibles.
  • Escombreres il·legals.
  • Masos tradicionals arrasats per fer noves edificacions de malt gust.
  • Noves edificacions (cotxeres, xalets...) constrüits sense respectar les normes urbanístiques, sense llicèsncia municipal o en llocs que fins ara romanien verges.
  • Espoli del patrimoni municipal amb apropiacions indegudes i construccuió d'edificis en solars que eren de tot el poble de la Torre.
  • Interrupció de les vies pecuàries ocupades per construccions o tallades descaradament per tancaments i portes metàl·liques.

De vegades les mesures que pren l'administració pareixen exagerades i la gent es rebota sense pensar que som nosaltres els que amb les nostres actituds i excessos forcem a les autoritats a prendre mesures dràstiques.

Les malifetes urbanístiques consentides, per les nostres autoritats locals i comunitàries, a veïns i a forasters aprofitats i amb pèssim gust, que han fet i desfet durant anys en el que
era seu i en que no ho era , fa que ara ens asombrem de normes que són normals en qualsevol lloc del nostre entorn.

Esperem que aquestes normes es facen cumplir i no quede tot en un brindis al sol o una bonica notícia d'estiu.



dimecres, 23 de juny del 2010

Mesures d'ordenació urbanística






Cultura protegerá el entorno histórico de la fortificación de Torre de les Maçanes

La Generalitat suspende temporalmente la concesión de licencias, incluso las ya otorgadas salvo las que el propio Consell autorice

La Dirección General de Patrimonio de la Conselleria de Cultura ha iniciado el expediente para proteger el entorno de la Torre Gra
n, la fortificación almohade de Torre de les Maçanes declarada Bien de Interés Cultural (BIC). Mientras se tramita el plan especial de preservación de este entorno, se suspenden las licencias. Además, cualquier obra que afecte al exterior de los edificios o a los espacios abiertos deberá obtener autorización del citado departamento.El Diario Oficial de la Generalitat publicó ayer la resolución por la que se abre el citado expediente y delimita el entorno de protección, donde cita como ejes las calles San Salvador y Castell, incluyendo Jutge Hernández.
El documento indica que, sin embargo, no será necesario recabar autorización de la citada Conselleria -aunque sí se precisará un informe técnico municipal motivado- cuando se acometan obras que no afecten al patrimonio y se justifique que sean ajenas a "los valores protegidos del ámbito monumental, como son las actuaciones dirigidas a la mera conservación, reparación y decoración interior de los inmuebles que conforman el mismo y que, por tanto, no comporten alteración alguna de la situación preexistente".
En todo caso, se suspende la concesión de licencias de parcelación, urbanización, construcción, demolición, actividad y cualesquiera actos de edificación y uso del suelo" en el entorno de la fortaleza. Incluso se paralizan las autorizaciones ya otorgadas. No obstante, la Dirección General de Patrimonio podrá dar vía libre a actuaciones cuando considere que no perjudican los valores del BIC o que se trata de obras de interés general inaplazables.
Cultura obligará a mantener la parcelación y las alineaciones históricas del entorno de la Torre Gran. Asimismo, señala el texto, "los edificios tradicionales del entorno, por su alto valor ambiental y testimonial de una arquitectura y tipología que caracteriza al mismo, deberán mantener las fachadas visibles desde la vía pública, preservando y restaurando los caracteres originarios de las mismas".
Los inmuebles construidos antes de 1940 no podrán variar su altura y el resto no podrán tener más de dos plantas, ni superar los siete me
tros. Si actualmente tienen más de dos plantas quedarán fuera de ordenación. Se autorizarán sótanos pero se prohíben los semisótanos, mientras que las cubiertas deberán ser de teja árabe.
También se prohíben los miradores y "las persianas, salvo las persianillas exteriores enrollables tradicionales". Los balcones tendrán una anchura máxima de vuelo de 40 centímetros, 15 de canto y una longitud máxima de 1,8 metros. Las carpinterías deberán ser de madera y Cultura recomienda la instalación de contraventanas mientras que no se autorizarán los acabados con materiales no tradicionales, como aplacados, alicatados o los enfoscados de mortero de cemento, entre otros.
Además, la Conselleria de Cultura indica que, para "conservar el paisaje tradicional de la Gran Torre entre la circunvalación y las manzanas más inmediatas a la fortaleza "no se permitirá edificación alguna para cualquier uso, permitiéndose, los usos agrícolas, forestales y zonas verdes".
En general, se precisará el permiso de la Generalitat para actuaciones en espacios libres como reurbanizaciones, ajardinamientos e instalación de mobiliario urbano, así como tratamientos de color a los edificios, implantación de rótulos, marquesinas, toldos o antenas, entre otros.



Les mesures d'ordenació urbanística que ha implantat Cultura, deurien afectar a tot el casc antic del poble, ja que està demostrat que estem a costumats a fer el que ens dona la gana, mirant sempre la nostra conveniència i sense mostrar cap respecte per l'entorn i pel patrimoni natural , arquitectònic o cultural.
A vegades les mesures que pren l'administració pareixen exagerades i la gent es rebota sense pensar que som nosaltres els que amb les nostres actituds i excessos forcem a les autoritats a prendre
mesures dràstiques.
Els desmans urbanístics consentits, per les nostres autoritats locals, a veïns aprofitats i amb pèssim gust, que han fet i desfet durant anys en el que era seu i en que no ho era , fa que ara ens asombrem de normes que són normals en qualsevol lloc del nostre entorn.
Esperem que aquestes normes es facen cumplir i no quede tot en un cant al sol o una bonica notícia d'estiu.

dijous, 6 de maig del 2010

La Font Roja també es nostra

Presenta les teues al·legacions contra l'hotel
Al·legacions contra l'hotel de la Font Roja
El 7 d'abril es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana l'anunci de la Conselleria de Medi Ambient pel qual s'inicia la informació pública de la sol·licitud d'autorització ambiental integrada i declaració d'impacte ambiental de l'hotel que es pretén construir en l'àrea del santuari de la Font Roja, en el cor del Parc Natural.Ens sembla molt important que es presenten a la Conselleria de Medi Ambient moltes al·legacions contra aquest projecte. Per això, hem preparat 10 al·legacions, cadascuna basada en un motiu diferent d'oposició a la construcció de l'hotel.Què et demanem?
Que et descarregues les al·legacions (en format de text o en pdf) i les imprimisques
Que afegisques les teues dades en les 10 al·legacions i les signes
Que ens les faces arribar abans del dijous 13 de maig (en el document s'indiquen els llocs on presentar-les)
Costa molt poca faena i és important.
Col·labora, en defensa de la Font Roja!
Assemblea de la Campanya La Font Roja també és nostra.
Hotel fora del Parc Natural

diumenge, 18 d’abril del 2010

Milers de persones es manifesten contra els transgènics

Nota de premsa
de la confederació estatal d'Ecologistes en Acció
17 d'abril de 2010.

Milers de persones s'han manifestat a Madrid en el Dia Internacional de la Lluita Camperola amb el lema "Per una Alimentació i una Agricultura Lliures de Transgènics". Agricultors, ecologistes, ONG, sindicats, col·lectius socials i polítics i consumidors de tot l'Estat han recorregut la ciutat fins les portes del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM) exigint al Govern que prohibisca el cultiu de panís transgènic.

L'Estat espanyol és l'únic país de la UE que cultiva transgènics a gran escala. L'any passat es van cultivar 76.000 hectàrees amb panís modificat genèticament (MON 810). Aquest cultiu s'està escampant amb una falta absoluta de transparència i control, amb nombrosos casos de contaminació de collites i aliments convencionals i ecològics. No obstant això, el Govern ignora els seus impactes socials, econòmics i ambientals, i les conseqüències sobre la salut i la biodiversitat que han portat a altres països a prohibir-lo.
Ens trobem en el semestre de Presidència Espanyola de la UE, i el Govern té encara més responsabilitat, si és això possible, per a impulsar un altre model d'agricultura i alimentació. No obstant això, quan la Comissió Europea va aprovar fa poques setmanes el cultiu d'una creïlla transgènica, Espanya va ser un dels pocs països que va donar suport a aquesta decisió.

La multitudinària manifestació suposa l'acte central d'una setmana d'accions contra els transgènics, amb desenes de protestes, xarrades i accions informatives per tot l'Estat i també davant de les ambaixades d'altres països europeus. Les organitzacions convocants consideren que aquesta mobilització suposa una demanda clara i contundent al Govern perquè actue en defensa del medi ambient, l'agricultura i els drets dels consumidors, i prohibisca el cultiu, la importació i l'ús de productes agroalimentaris transgènics a l'Estat espanyol.
En la manifestació, que ha transcorregut en un ambient festiu, els seus assistents han corejat crits com ara "Elena Espinosa, es
una mentirosa" o "No, no, transgènics no".
L'acte ha conclòs amb la lectura davant del ministeri d'Agricultura d'un manifest per part de José Luis Iranzo, membre del Consell de COAG, i Carmen Freire, secretària general del Sindicato Labrego Galego.
Segons Iranzo, "s'han demostrat danys per a la salut de transgènics autoritzats per a alimentació humana, multipliquen l'ús de productes químics en el camp, no han demostrat ser més productius i els seus negatius impactes sobre el medi ambient estan més que documentats".
Al seu torn, ha assegurat que "provoquen un deteriorament i una pèrdua de la biodiversitat agrícola, que afavoreixen la privatització i el control de les llavors per unes poques companyies i amenacen la diversitat dels cultius, l'agricultura camperola i el futur de l'agricultura mundial".
Per la seua banda, Freire ha indicat que continuaran lluitant fins aconseguir que el Govern "faça una aposta real per un model d'agricultura sostenible que genere ocupació en el medi rural, produïsca aliments sans i de qualitat i garantisca la nostra sobirania alimentària i la de totes les persones del planeta".
Finalment, ha demanat, en nom dels assistents, la "prohibició immediata del cultiu de panís transgènic" a Espanya.
La manifestació ha estat convocada per PLATAFORMA RURAL (ACSUD Las Segovias País Valencià, Amigos de la Terra, Cáritas Esp
añola, Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional (CERAI), Centro de Iniciativas para la Cooperación Bata (CIC BATA), Centro de Investigación y Formación en Actividades Económicas Sostenibles (CIFAES), Colectivo Tierra de Campos, Colectivos de Acción Solidaria (CAS), Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU), Coordinadora d'Agricultors i Ramaders (COAG), Ecologistes en Acció, Entrepobles, Fundació Emaús, Moviment de Joves Rurals Cristians (MJRC), Moviment Rural Cristià (MRC), MUNDUBAT, Red África Europa, Red de Semillas "Resembrando e Intercambiando", Sindicato Obrero del Campo de Andalucía (SOC), Sociedad Espanyola d'Agricultura Ecològica (SEAE), SODEPAZ, Universidad Rural "Paulo Freire" (U.R.P.F.), Veterinaris sense Fronteres (VsF), Xarxa de Consum Solidari) i Greenpeace, amb el suport de CCOO, la Confederación Española de Madres y Padres del Alumnado (CEAPA) o el Consell de la Joventut d'Espanya, entre moltes altres organitzacions.

Manifest
Per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics
Des de fa més de deu anys, l'Estat espanyol és l'únic estat membre de la Unió Europea que cultiva transgènics a gran escala. I ho fa amb una absoluta falta de transparència i control. Ningú sap on estan aquests cultius, ningú n'avalua els danys, ningú n'assumeix responsabilitats.
Molts països europeus han prohibit el cultiu de panís transgènic: França, Alemanya Polònia, Àustria, Luxemburg, Grècia o Hongria. I ho han fet basant-se en evidències científiques sobre els seus danys al medi ambient, en les incerteses sobre els seus efectes en la salut humana i animal, i en la impossibilitat de protegir l'agricultura convencional i ecològica de la contaminació genètica.
Mentrestant, ací, més 76.000 hectàrees de panís modificat genèticament contaminen els nostres camps i els nostres aliments, posant en perill els models d'agricultura més sostenibles.
L'agricultura convencional i l'ecològica estan en perill pels múltiples casos de contaminació. Agricultors i agricultores que havien optat per practicar una agricultura responsable amb el medi ambient, per produir aliments sans i de qualitat, veuen com tots els seus esforços i il·lusions es perden per culpa de l'avarícia d'unes multinacionals amb la complicitat del Govern estatal.
Els consumidors i les consumidores estem a més indefensos davant de la introducció, en contra de la nostra voluntat, i sense que en la majoria dels casos puguem evitar-ho, de transgènics en la nostra alimentació. Segons reconeix el Govern, el 15% dels aliments amb soja o panís ja estan contaminats. I fa poques setmanes, d'una forma antidemocràtica, i a pesar dels seus riscos, es va aprovar el cultiu d'una creïlla transgènica. Una creïlla destinada a la indústria, que si no fem alguna cosa acabarà en els nostres plats.
Els cultius transgènics es van introduir fa ja més de 12 anys amb la promesa d'acabar amb la fam i la pobresa, de produir aliments més sans, nutritius i barats, de solucionar els problemes dels i les agricultors i moltes altres promeses. No s'ha complit cap d'aquestes promeses, totes han resultat ser falses.
Així veiem com successius governs han autoritzat i continuen autoritzant l'alliberament de sers vius estranys en els nostres camps i en els nostres plats a pesar que:
  • S'han demostrat danys per a la salut de transgènics autoritzats per a alimentació humana.
  • Multipliquen l'ús de productes químics en el camp.
  • No han demostrat ser més productius.
  • Els seus negatius impactes sobre el medi ambient estan més que documentats.
  • No aporten cap millora en la qualitat dels aliments, només grans incerteses.
  • Provoquen un deteriorament i una pèrdua de la biodiversitat agrícola, afavorint la privatització i el control de les llavors per unes poques companyies i amenaçant la diversitat dels cultius, l'agricultura camperola i el futur de l'agricultura mundial.
  • La seua introducció no soluciona la fam ni la pobresa, sinó que agreuja els problemes existents, minant la sobirania alimentària dels països del Sud.
  • Posen l'alimentació mundial en mans d'unes poques multinacionals, les úniques beneficiades per aquests cultius.

En definitiva, els transgènics no són més que l'últim exponent d'un model d'agricultura, industrial i intensiva que produeix aliments de mala qualitat i dubtosa seguretat a costa de destrossar la sostenibilitat de l'agricultura local, el medi ambient i posar en risc la nostra salut i el futur de l'alimentació en tot el món.
En la nostra lluita contra els transgènics estem parlant d'agricultura, d'alimentació, però també d'un món rural viu, d'una vida digna de les gents del camp, de respecte al medi ambient, de qui controla l'alimentació mundial, de qui provoca i qui es beneficia de les crisis alimentàries. Avui mirem la situació de l'Estat espanyol, però ens solidaritzem també amb els altres pobles del món, l'agricultura i l'alimentació dels quals estan sent destrossades pels transgènics.
Ens hem reunit a Madrid gents vingudes de tots els punts de l'Estat per a tornar a expressar la nostra decepció, el nostre cansament i la nostra ràbia després d'anys de veure com els distints governs i administracions de l'Estat espanyol deixen que les multinacionals experimenten amb les persones i amb el medi ambient.
I en aquests mesos en què Espanya ocupa la presidència de torn de la Unió Europea, el Govern té més responsabilitat, si és possible encara, per a posar fre a aquest desgavell. Estem farts de viure en l'únic país europeu que cultiva transgènics a gran escala.
Per tot això volem dir prou!. Volem una alimentació i una agricultura 100% lliures de transgènics. Durant anys ens hem mobilitzat, i durant aquest mes d'abril hem fet i farem centenars d'actes i activitats per demanar de forma contundent als Governs estatal i autonòmics que canvien d'actitud.
No pararem. Continuarem lluitant fins que aconseguim que el Govern faça una aposta real per un model d'agricultura sostenible, que genere ocupació en el medi rural, produïsca aliments sans i de qualitat, i garantisca la nostra sobirania alimentària i la de totes les persones del planeta.
I el primer pas, fonamental, la nostra exigència irrenunciable al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, a la Ministra Espinosa, i al Govern del PSOE, és la prohibició immediata del cultiu de panís transgènic a l'Estat espanyol, i també de qualsevol altre experiment a camp obert amb organismes modificats genèticament.
Per una alimentació i una agricultura 100% lliures de transgènics!