dimarts, 28 de febrer del 2017

Els xops blancs del pont amenaçats

març de 2007

La política portada endavant, aquestos últims anys, per part del nostre Ajuntament en tema arborícola deixa molt que desitjar

Des de fa un temps i fruit de la globalització, el nostre patrimoni natural està veient-se afectat per determinades plagues (el fong de la grafiosi als oms, el morrut roig a les palmeres, la lagarta peluda a les carrasques, la cotxinilla del carmí a les paleres, el pulgó amb la seua melassa, etc.).

L’estiu passat vam sofrir una invasió espectacular de cotonet de xop que provenia del pont, que va derivar dies després en un incendi en el parc municipal, que afortunadament no va tindre conseqüències greus, però que podria haver sigut ser molt perillós d'arribar al riu.

Aquesta plaga, s’haguera pogut evitar amb el degut tractament aplicat a TOTS els xops del pont, i del parc municipal, en el seu moment

febrer 2017
Sabem positivament que des de que la grafiosi va arribar a les nostres terres, qualsevol om que no reba tractament corre seriós perill de morir. 

És el que els ha passat als oms del pont, que fa cosa de dos anys s’han assecat, per falta de tractament, per abandonament.

Ara els acaben de tallar i sentim molta curiositat per saber que van a fer, ara, cara a la primavera.

Ens agradaria que l'Ajuntament es decidira a  plantar uns altres arbres per a que junt als àlbers blancs, configuraren la imatge de l’entrada al nostre poble.

febrer 2017
Però l'exemple, del que pot passar, el tenim amb el que ha passat am el plàtan del pati de les escoles i no és molt esperançador.
De matí, amb premeditació i sense dir ni pruna a ningú, es van presentar uns operaris al pati de les escoles y en menys de mig hora van tallar el plàtan, que tenia 25 anys i bona salut i van tapar l’escocell amb ciment i “si t’ha vist no me’n recorde”, fins al dia de hui, 
Esperem que la història dels oms siga una altra.

Fa poc de temps ens ha arribat la notícia que els àlbers blancs del pont poden estar malalts i que inclús algunes persones del poble han anat a l’ajuntament a demanar que els tallen ja.

La nostra associació, alarmats per la gravetat del assumpte, ha presentat un escrit en l’ajuntament donat que aquest tema ens preocupa especialment, ja que són arbres significatius del poble que estan inventariats al “Catàleg d’arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre de les Maçanes” elaborat per D. Pedro Ferrer Rodríguez, enginyer tècnic forestal i biòleg, de Diputació i presentat en aquest consistori en l’any 2007.

El catàleg esmentat, referint-se als àlbers blancs del pont, diu:
“Aquest exemplar, junt amb un altre de dimensions paregudes, se situen des de fa molts d’anys a l’entrada del poble constituint un senyal d’identitat del mateix per als seus ciutadans. Per la seua ubicació presenta un alt valor recreatiu i ornamental”

Podem dir que fa 10 anys, aquests arbres gojaven de bon estat de salut. No sabem si la seua situació actual és diferent, però l’ajuntament de La Torre, com a vetllador del nostre patrimoni, deu fer complir tant en aquest com en altres casos, l’Ordenança de Protecció i Catalogació d’Arbres i Arbredes Emblemàtiques i Monumentals, subjecta a les lleis d’àmbit municipal i supramunicipals de protecció mediambiental.

febrer 2017

En aquest escrit demanem:

Que si les sospites són fundades, es faça un estudi seriós, per part de professionals competents, de l’estat de salut dels albers blancs del pont i se’ns informe del resultat d’aquest estudi i sobre les futures decisions que vaja a prendre aquest consistori respecte a aquest tema.

Que es faça una actuació de reposició dels arbres morts al nucli urbà
, donat que els arbres que moren no es reposen, així com un pla de renovació amb arbres joves que puguen substituir, en cas de necessitat, alguns arbres vells, com es va fer en el seu dia en el camí del Calvari, amb vista a mantenir una bona imatge del poble.

Que s’establisca una planificació temporal respecte dels tractaments anuals
que necessiten els arbres, i es complisquen aquests tractaments en les dates adequades, així s’evitarien plagues molestes, incidents perillosos com els de l’últim incendi al Parc Municipal, o queixes dels veïns per fumigacions fora de temps.

Estarem atents i pendents de les decisions i actuacions del nostre consistori.

dijous, 9 de febrer del 2017

Benidorm - La Vila Joiosa (Marina Baixa). Grup de Caminants



El Grup de Caminants d' "El Camí" organitzen aquesta caminada i hem quedat a les 9h. a l'Estació TRAM FGB Benidorm, en l'avinguda Beniardà.
Si vols anar és convenient que complimentes el full d'incripció, així també t'assabentaràs de l'organització de l'excursió.

El 12 de febrer farem una nova caminada per la Marina Baixa, caminarem de Benidorm a la Vila-Joiosa. El recorregut és senzill d'uns 12 km de distància per vora mar. En arribar a La Vila Joiosa dinarem i farem el recorreegut per la Vila.

A la fitxa de la caminada podeu trobar els detalls de la caminada

Podeu inscriure-vos al següent full d'inscripció


Tota la informació:


Powered by Wikiloc

Orxeta - Relleu. (Marina Baixa). Grup de Caminants.



El Grup de Caminants d' "El Camí" organitzen aquesta caminada i hem quedat a les 8:30h. a la Plaça Major d'Orxeta.
Si vols anar és convenient que complimentes el full d'incripció, així també t'assabentaràs de l'organització de l'excursió.

El dia 11 de febrer caminarem l'etapa d'El Camí d'Orxeta a Relleu a la Marina Baixa, és la segona etapa del tram d'el Camí de la Marina Baixa i l'Alacantí.

Seguirem l'antic camí del Peix en una part del recorregut, i també visitarem el pantà de Relleu que és dels embassaments més antics d'Europa , també visitarem el castell de Relleu.

Podeu apuntar-vos a la caminada al següent full d'inscripció


Tota la informació en:

dijous, 2 de febrer del 2017

Salvem Benillup

Nota de Premsa conjunta de les Associacions “Rentonar (Grup d'Acció en Defensa de la Natura i el Patrimoni en La Torre de les Maçanes)” i de la “Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat”
El Comtat, 2 de febrer del 2017


   


Escrits presentats a les institucions per a salvar Benillup


La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat i pel Grup en defensa de la natura i el patrimoni "Rentonar" han presentat diversos escrits a les institucions per demanar actuacions urgents encaminades a donar una solució definitiva als problemes amb els despreniments i solsides al Barranc de Caraita que posen en greu perill el futur del poble de Benillup.

Aquestes dues associacions recolzen i col·laboren amb els veïns i les veïnes de Benillup, que estan treballant en la creació de l’associació “Salvem Benillup”, que treballarà pels interessos del poble i dels seus habitants..


Els escrits estan dirigits a:
  • Direcció General de l’Aigua, de la Conselleria d’Agricultura, medi ambient, canvi climàtic i desenvolupament rural.
  • Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
  • Diputació d’Alacant.
En els documents presentat es fa un resum exhaustiu de la problemàtica que afecta a Benillup. La població està cada vegada més a prop del Barranc de Caraita a causa dels episodis de pluges que s’han produït en els últims anys. En les pluges dels últims dos mesos (desembre 2016 i gener 2017), les solsides són molt notables i hi ha vivendes situades a només 10 metres del precipici, amb el consegüent risc per a la població.

El poble de Benillup ve demanant una solució des de l’any 2004, i a dia de hui no s’ha realitzat cap tipus d’actuació sobre el barranc, de manera que en cada episodi de pluges l’avanç del barranc és constant. La sequera dels últims anys també ha perjudicat a l’estabilitat del talús, agreujat posteriorment amb les conseqüències de les pluges intenses i continuades.

Malgrat els contactes que hi ha hagut des de 2004 i de les sol·licituds fetes per part de l'Ajuntament de Benillup tant a la Diputació d'Alacant, com a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer com a la Generalitat Valenciana (Direcció general de l'Aigua), l'única actuació realitzada durant aquests 12 anys, ha estat, per part de la Diputació Provincial, la construcció d'un col·lector al nucli urbà, per canalitzar les aigües pluvials. Els episodis de pluges de 2011, 2012, 2016 i 2017 han demostrat que aquesta actuació va ser totalment insuficient per solucionar el problema, ja que els despreniments de terres han continuat.

Als escrits, també es fa menció de l’abundant jurisprudència existent sobre l'obligació constitucional de protecció a les persones, per part de les institucions públiques, incloent dins d'aquesta obligació la presa de mesures per a evitar despreniments de terres que els posen en perill. El Tribunal Europeu dels Drets Humans també recull aquesta qüestió.

Ja que hi ha un perill real -i no resolt- de despreniment, que a mig termini, podria, fins i tot, fer desaparèixer el poble en el seu conjunt i tot això afecta la seguretat dels veïns i ja té implicacions econòmiques negatives, i, considerant que, tant el Consell, com la Diputació Provincial, com la Confederació Hidrogràfica tenien l'obligació de fer tot el possible per resoldre el problema i, fins al moment, no ho han fet, demanen:
  • A la Generalitat Valenciana que, a través de la Direcció general de l'Aigua elabore el projecte i execute les obres oportunes per evitar els despreniments de terra sobre el Barranc de Caraita que posen en perill molts dels edificis del casc urbà de Benillup. Així mateix,  ja que són diverses les institucions implicades i amb responsabilitats compartides, es constituesca un "grup de treball tècnic" per a la resolució conjunta i coordinada del problema, format per personal de la Direcció general de l'Aigua, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Diputació Provincial d'Alacant.
  • A la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que elabore el projecte i execute les obres necessàries per al control, defensa i protecció del Barranc de Caraita, a fi d'evitar els despreniments de terres que periòdicament es produeixen en els voltants del poble de Benillup"
  • A la Diputació Provincial d'Alacant: "Que done l'adequada assistència jurídica, econòmica i tècnica en la resolució d'aquest problema, coordinant les seues actuacions amb les de la Direcció general de l'Aigua i les de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb l'objectiu de trobar una solució definitiva que evite els despreniments sobre el Barranc de Caraita i salvaguarde les edificacions que componen el nucli de Benillup ".
ESCRITS COMPLETS PRESENTATS: www.benillup.cat/noticies/documents-barranc-de-caraita/52/20170124-escritos-a-las-instituciones-rentonar-y-coordinadora-d-estudis-eolics.html
RECULL COMPLET DE PREMSA DES DE L'ANY 2004: www.benillup.cat/noticies.html