Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Penàguila. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Penàguila. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 d’agost del 2024

El mosaic mediterrani: La proposta de pagar 1.000 € als maseros per conrear els bancals i així previndre incendis


 

El mosaic és una estructura agroforestal típica del Mediterrani que combina la serra i els bancals produint una discontinuïtat en el combustible molt útil per a l’extinció d’incendis. La Coordinadora proposa que des de les administracions es pague als propietaris per mantindre eixe mosaic amb les terres conreades.


Encara no fa una setmana de l’incendi de 24 h de Benasau-Penàguila que ha calcinat aproximadament 300 hectàrees i ens han vingut a la memòria les dramàtiques escenes de fa dos estius on en l’incendi de la Vall d’Ebo es van cremar 10.000 hectàrees durant 12 dies. 
 
Moure fitxa és important i sembla que les administracions i la societat estan paralitzades amb vells eslògans i idees populistes que res tenen a veure amb la realitat a la qual ens enfrontem: incendis de 6a generació a què els serveis d’extinció no poden fer front, cada volta menys pluges, abandó del món rural.
 

La Coordinadora d’Estudis Eòlics i l’Associació el Rentonar van organitzar fa any i mig un Aplec pel Territori en Benillup on vam intentar reunir a experts i a gent de tots els sectors per a vore de proposar com revitalitzar el món rural. Vam recollir propostes que havia fet cada poble amb demandes domèstiques i vam engegar alguna iniciativa discreta.


També, des de la Generalitat, es va crear un grup de treball encapçalat per Enric Moltó i gent directament afectada per l’incendi per a veure de trobar solucions. Però el problema és latent i permanent, els pobles, la nostra joia de la corona, els garants de la vertebració del País, es moren.

Des del col·lectiu de l’Aplec volem fer una proposta ambiciosa i de gran importància per revertir la situació reactivant el mosaic mediterrani. Ja des de l’època dels moros, però en especial des de les primeries del segle XX, els abancalaments per a conreus estaven entremesclats amb pins i carrasques, alguns d’eixos bancals estan fets amb màrgens de pedra, un esforç més que meritori per poder-los treballar, generant així un mosaic amb les espècies forestals.


Molts dels bancals s’han abandonat perquè l’agricultura ja no és rendible, o perquè no hi ha relleu generacional o perquè no és atractiu treballar al bancal o per tots tres motius alhora; quan, en realitat, els bancals en particular i el mosaic en general, són la solució a tot. I, per aconseguir-ho, cal pagar als maseros per desermar-los.
 


Fem números, si les xifres oficials parlen de què extingir un incendi costa uns 10.000 €/ha (1) (que pot pujar a 19.000 €/ha, depenent de la quantitat de mitjans aeris emprats), si l’incendi de Benasau-Penàguila ha cremat al voltant de 300 hectàrees, això faria un total de 3.000.000 € que ha costat apagar-lo el dia que va estar cremant.

Continuem fent números, si la comarca del Comtat té unes 10.000 hectàrees agrícoles (la xifra depén un poc de les fonts que consultes), i una explotació agrícola mitjana té unes 10 hectàrees (de nou, la xifra varia molt, però el minifundi d’aquestes terres oscil·la entre 1 i 10 ha), podríem concloure que al Comtat hi ha 1.000 maseros (o 2.000 si considerem la mitjana de 5 ha/explotació).


Posem una xifra seductora, 1000 € a l’any per mantindre les seues 10 hectàrees treballades. I tot això amb independència de què als bancals els tragues un rendiment econòmic o no. Així, els maseros que ja les tenen treballades, rebrien els diners sense més esforç, però qui no, segur que 1000 € els suposen un incentiu interessant per rescatar les escriptures de la iaia i tornar a revitalitzar alguns bancals perduts.

Continuem amb els supòsits, si imaginem que a cada comarca li toca un incendi a l’any (un supòsit molt fantasiós, només cal pensar en Ebo), nosaltres ja tindríem el nostre. 1000 maseros x 1000 €/masero = 1.000.000 € costaria a l’any mantindre el mosaic a la comarca del Comtat, si l’incendi de Benasau ha costat 3 milions, que les administracions invertisquen una tercera part en prevenció és una proposta molt més que raonable i assumible.


Ara, cal la voluntat política. Però imagineu-vos si férem els càlculs per als 100 milions d’euros que va costar d’apagar l’incendi de la Vall d’Ebo.

 
És per aquest motiu que des del col·lectiu Aplec volem llançar aquesta campanya de difusió de cara als polítics, des de les Corts als Ajuntaments, no importa el color, a les mancomunitats, a les associacions de tota mena, però també a la gent, en especial la gent dels pobles o la gent que té arrels en els pobles, o la gent que desitja viure als pobles, perquè es comence a generar el desig de dinamitzar el món rural.

Perquè tindre uns pobles vius i actius ens beneficia a tots, també a les ciutats. Comencem per admirar el mosaic que sempre hem tingut i fem per mantindre’l des de les institucions.



Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat
Web: zona14.org
El Rentonar. Natura i Patrimoni
Web: rentonar.blogspot.com
X: x.com/AplecTerritori – Facebook: aplecpelterritori
Email: info@zona14.org Telèfon: 635082813 (Anna)


(1) Ferran Dalmau-Rovira, Domingo Miguel Molina Terrén, Mónica Parrilla de Diego, Miguel Ángel Soto Caba. Desembre de 2022. Quemas prescritas. Una oportunidad efectiva ante los nuevos incendios forestales. Revista Incendios y Riesgos Naturales.
 

Publicacions premsa

 

dimarts, 23 de juliol del 2024

Complim 30 anys. Pinars i Incendis. Un problema per resoldre


Zona afectada de l'incendi de la Rabosina 2012

L’any 2012 és un any especialment greu per la quantitat i gravetat dels incendis que es produeixen a l’estat espanyol. El País Valencià junt amb Galícia, són dues de les autonomies més castigades pel foc.

Entre tots els incendis ocorreguts al País Valencià a nosaltres ens n'afectaran dos, un en febrer i l’altre molt més greu que aquest, al mes d'agost.


Zona afectada de l'incendi de la Rabosina 2012

Al cap de poc temps d’ocórrer el primer incendi al paratge anomenat el Colomer, els propietaris vam començar a rebre cartes de l'oficina del SUMA en les quals es comunicava als propietaris l’obligació de pagar unes xifres elevades per cobrir les despeses del servei d’extinció de l’incendi forestal.
La Diputació Provincial havia aprovat una ordenança per la qual els propietaris afectats s’havien de fer càrrec d’aquestes despeses.
La societat civil particularment o per mitjà d’associacions, com la nostra, van al·legar en contra d’aquesta decisió administrativa, el que va fer que al cap de poc temps l’organisme provincial desistira d’aquesta decisió i anul·larà la normativa.

Zona afectada de l'incendi de la Rabosina 2012

Des que l’explotació del pi mediterrani ja no és d’interés a la indústria de la fusta, agreujat per l’abandonament de la terra i del sotabosc per l’evolució de la vida, i l’elevat preu de la servicultura forestal, a la que la majoria dels propietaris no poden fer front, els pinars s’han convertit en autèntics polvorins.

Un assumpte pendent de resoldre per part de les administracions.

Incendi 2012 La Torre - Benifallim - Penàguila

A Pagar Incendis
Els propietaris no pagaran per l'extinció d'incendis forestals

Bulletí Oficial de la Província d'Alacant 2 de febrer de 2012 

“Ordenanza Fiscal Reguladora de la Tasa por la prestación del servicio de extinción de incendios y salvamento” (paginas 35 i 36) 

Premsa

Incendis forestals de 2012: els més devastadors del segle XXI
Diario Información - El Consorcio de Bomberos no cobrará las intervenciones en los terrenos agrícolas y forestales

dissabte, 20 de juliol del 2024

Complim 30 anys. La planta de tractament dels fangs de Penàguila




L’any 2015 La Coordinadora i El Rentonar s’uneixen per parar un projecte promogut per l’alcalde de Penàguila consistent en una planta de tractament de fangs de depuradora que es pretenia instal·lar en Penàguila (el Comtat), i que afectaria molt directament Benifallim i Benilloba.

El projecte es va parar en tres mesos.


dissabte, 28 de març del 2015

Planta de tractament de Fangs de Penàguila. Titulars de Premsa

01-04-2015 El Punt Avui. L'assemblea celebrada a Benilloba rebutja la planta de tractament de fangs de depuradora.
31-03-2015 Diario Información. Los vecinos reiteran su rechazo a la planta de lodos de Penàguila. 
30-03-2015 Radio Élite. Assemblea a Benilloba de rebuig a la Planta de tractament de fangs de depuradora. 
30-03-2015 Banyeres Digital. L’assemblea celebrada a Benilloba rebutja la planta de tractament de fangs de depuradora 
26-03-2015 Diario Información. Los vecinos piden a la empresa en la que trabaja el alcalde que informe de la planta de lodos 
24-03-2015 Radio Alcoy. Recurren al Síndic para conseguir datos sobre la planta de lodos 
23-03-2015 Les Muntanyes. Carta dels veïns de Penàguila contra la planta de compostatge 
20-03-2015 Diario Información. La Mancomunidad del Xarpolar se opone a la planta de lodos de Penàguila
18-03-2015 Radio Alcoy. El Xarpolar se opone por unanimidad a la instalación de una planta de lodos. 
18-03-2015 Pàgina 66. La Coordinadora d'Estudis Eòlics i el Rentonar presenten queixes al Síndic per la planta de compostatge. 
17-03-2015 El Punt Avui. Tots els regidors de Penàguila, menys l'alcalde, rebutgen la planta de tractament de llots.
13-03-2015 Diario Información.El pleno de Penàguila rechaza la planta de lodos con la abstención del alcalde.
12-03-2015 El Punt Avui. Penàguila aprova la moció contra la planta de residus.
12-03-2015 Radio Alcoy.Penàguila rechaza la planta de lodos con la abstención del alcalde.
11-03-2015 El Periodic.Penàguila aprova la moció de Compromís contra la planta de residus.
11-03-2015 Diario Información. Los opositores a la planta de lodos reclaman explicaciones a Bonig.
11-03-2015 Pàgina 66. L'Ajuntament aproba una moció contra la planta de compostatge de fangs
10-03-2015 Pàgina 66.Les Associacions li demanen explicacions a Bonig per la planta de compostatge en Penàguila
10-03-2015 Pàgina 66.Les Associacions li demanen explicacions a Bonig per la planta de compostatge en Penàguila
04-03-2015 Comarcal.Los vecinos de Penàguila preocupados por la Planta de lodos.
25-02-2015 Pàgina 66.Compromís per Penàguila posa en dubte la bona fe de l’alcalde.
24-02-2015 Diario Información.Los vecinos de Penáguila mantendrán las movilizaciones contra la planta de compostaje.
23-02-2015 Diario Información. Los vecinos mantienen la movilización contra la planta de lodos.
23-02-2015 Radio Alcoy. Compromís recoge las dudas de los vecinos por la planta de lodos.
22-02-2015 El Punt Avui. Hi ha dubtes sobre la «bona fe» del PP en la planta de compostatge de Penàguila.
20-02-2015 Radio Alcoy. El Consell duda de la viabilidad de una planta de lodos en Penàguila.
19-02-2015 Diario Información. El Consell desconoce el proyecto de la planta de lodos y ve muy complicado que pueda prosperar.
17-02-2015 Radio Alcoy. Una empresa promueve una planta para almacenar lodo fecal en Penàguila
17-02-2015 Diario Información.Penàguila se suma al rechazo a la planta de compostaje.
El alcalde reitera que el Ayuntamiento está «totalmente en contra» del proyecto.
13-02-2015 Diario Información. En torno al conflicto de los lodos.
13-02-2015 Ara Multimedia.El PSOE trasllada a la Diputació la preocupació dels veïns del Comtat per la instal·lació d'una planta de tractament de fangs a Penàguila.
11-02-2015 Diario Información.El PSOE llama a crear un frente común contra la planta de lodos de Penàguila
11-02-2015 Pàgina 66. El PSOE comarcal mostra la seua preocupació per la planta de compostatge
10-02-2015 Les Muntanyes. PSOE trasllada a Diputació la preocupació per la planta compostatge
09-02-2015 Pàgina 66.El Rentonar i la Coordinadora d'Estudis Eòlics mostren el seu malestar a Císcar.
08-02-2015 Banyeres Digital. Exigeixen explicacions a Ciscar per la planta de residus de Penàguila.
08-02-2015 El Punt Avui. Exigeixen explicacions a Ciscar per la planta de residus de Penàguila.
07-02-2015 Diario Información. Estudis Eòlics y El Rentonar exigen explicaciones a José Císcar sobre la planta de lodos
07-02-2015 La Veu del PV.Assemblea a Benifallim contra laplanta de compostatge.
06-02-2015 Diario Información.Exigen explicaciones al Consell y la Diputación sobre la planta de lodos de Penàguila.
03-02-2015 Cope Alcoy.Preocupación vecinal por la planta de compostaje de Penáguila
03-02-2015 El Punt Avui.Els veïns de Penàguila exigixen que es clarifique si es construirà una planta de tractament de fangs fecals.
03-02-2015 Diario Información. Estudis Eòlics y el Rentonar se suman a la movilización
03-02-2015 Diario Información. Los vecinos exigen al alcalde de Penàguila que rechace la planta de compostaje.
02-02-2015 Banyeres Digital.Els veïns de Penàguila exigixen que es clarifique si es construirà una planta de tractament de fangs fecals.
 27-01-2015 Diario Información. Lluís Torró preguntarà al Consell sobre la planta de compostaje de Penàguila.
26-01-2015 Pàgina 66. Torró pregunta per una futura planta de compostatge a Penàguila.
24-01-2015 Diario Información. Benifallim, Benilloba y Penàguila: 1973, 1994 y 2015.
23-01-2015 Diario Información. La Comarca se moviliza contra una planta de compostaje entre Benifallim y Benilloba.

diumenge, 15 de febrer del 2015

Farts de paraules. Mirem els fets

JA ESTEM FARTS DE PARAULES
MIREM ELS FETS
(una reflexió compartida sobre el paper del diferents agents en la lluita CONTRA  EL PROJECTE DE LA PLANTA DE COMPOSTATGE DE PENÀGUILA)

FET PRIMER:
Tenen I han tingut poder. Poder real, municipal, provincial, autonòmic i estatal. I amb el poder, que és “poder fer”, prioritzar, planificar i desenvolupar projectes… NO HAN FET RES de trellat PER DEFENSAR EL NOSTRE TERRITORI COM CAL, ESPECIALMENT LES ZONES MÉS VALUOSES DES DEL PUNT DE VISTA MEDIOAMBIENTAL I ELS LLOCS MÉS VULNERABLES, com ara els pobles petits de les nostres comarques.
El PLA DE RESIDUS, per exemple, no s’ha desenvolupat com cal i uns i d’altres (EL PP I EL PSOE, que són els qui han ostentat el poder polític als nostres pobles i al Govern Valencià) han donat “la gallina del ous d’or” de la gestió de residus a EMPRESES PRIVADES que sols miren l’interès econòmic SEU i no els interessos de la gent que vivim en aquestos pobles i defensem la nostra qualitat de vida.
S’HAN POSAT DEPURADORES D’AIGÜES FECALS A TOTS EL POBLETS I ara no saben què fer amb tant de fem i fang (de vegades tòxic). LA SEVA SOL·LUCIÓ: donar la gestió a “les seves empreses amigues” i avant. Fer-ho CAR I MALAMENT… és el seu estil.

FET SEGON:
TOT, ABSOLUTAMENT TOT, EL QUE ELS PUGA PORTAR RENDIBILITAT PARTIDISTA, ho aprofiten per als seus interessos de partit.
Per exemple: LA OPOSICIÓ CIUTADANA I DE LES ASSOCIACIONS I COL·LECTIUS CONSERVACIONISTES DE LA COMARCA, la posen al SEU SERVEI en periode preelectoral. Han tingut i tenen gent al servei seu a les institucions; assessors, tècnics, etc. PERÒ ÉS MILLOR POSAR ELS NASSOS A LES ASSEMBLEES CIUTADANES I FAGOCITAR LES ENERGIES DE LA BONA GENT QUE LLUITEM PEL TERRITORI per tal d’apuntar-se “el tanto”. Ho fan sempre, hi estem acostumats. Trencant consensos ciutadans i plataformes unitàries en contra o a favor de les coses que ens importen per tal de “polititzar” (en el mal sentit de la paraula) una energia bona i constructiva que va sempre en defensa del nostre model de vida i de relació amb l’entorn en el qual vivim.

I ARA RESULTA QUE, ELS ARGUMENTS I LA FEINA DE LA GENT DE PENÀGUILA, BENIFALLIM I BENILLOBA (zona directament afectada per la PRETENSIÓ DE L’ALCALDE DE PENÀGUILA d’afavorir que una empresa privada pose una GRAN PLANTA DE COMPOSTATGE DE FANGS DE DEPURADORES al seu terme municipal) SUMADA A L’EXPERIÈNCIA EN MULTIPLES LLUITES DE LES ASSOCIACIONS “EL RENTONAR” (de la Torre de les Maçanes) i LA COORDINADORA D’ESTUDIS EÒLICS DEL COMTAT, que ens hem sumat a la força social en contra d’aquest projecte il.legal i absurd. EIXA FEINA BEN FETA, SEGONS LA PREMSA (que no té cap problema amb freqüència de posar-se de comparsa dels mals polítics que els subvencionen) ÉS EL DIPUTAT PROVINCIAL DEL PSOE JAUME PASQUAL QUI ESTÀ PREOCUPADÍSSIM PEL PROBLEMA. Mai ha estat en cap assemblea, però COM QUE L’ALCALDE DE PANÀGUILA ÉS DEL PP i la cosa és treure rendiment polític, agafa la bandera i avant.
El seu argument principal: defensar el paisatge i el turisme rural. ARA? DESPRÈS DE TOTA UNA VIDA OSTENTANT CARRECS POLÍTICS SENSE FER RES DE TRELLAT PER la gent i els seus problemes reals?. És el CONSEGUIDOR DE LA COMARCA… bancs, jocs infantils i dinerets per les festes dels poblets… tu li demanes i ell aconsegueix: una paperera, dos fanals, tres km. de carretera asfaltada... TOT COSES FONAMENTALS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA COMARCA I PER A DONAR PERSPECTIVES DE FUTUR ALS POBLES MENUTS… “GLÒRIA DEL COMTAT I L’ALCOIÀ” només comparable als miracles de la Mare de Déu d’Agres.

BE, NOSALTRES A LA NOSTRA, QUE ÉS LA DE LA GENT, LA DE LA JUSTÍCIA SOCIAL I LA DEFENSA DEL NOSTRE PATRIMONI NATURAL I CULTURAL I DEL NOSTRE TERRITORI

I ELS ALTRES “A LA D’ELLS”… enganyar a la gent amb els seus “regalets” i deixar que els nostres pobles acaben morint-se poc a poc.

dimarts, 3 de febrer del 2015

Planta de tractament de fangs de Penàguila


  
Nota de premsa. 1 de febrero de 2015
Els veïns exigeixen a l’alcalde de Penàguila que clarifique si es construirà una planta de tractament de fangs fecals

El passat dissabte 31 de gener s’ha celebrat en la casa de la cultura de Benifallim (l’Alcoià) la segona assemblea dels pobles del Comtat i l'Alcoià per parlar de nou de la presumpta planta de tractament de fangs de depuradora que es pretén instal·lar en Penàguila (el Comtat), i que afectarà molt directament a Benifallim i Benilloba. La primera reunió es va celebrar el 3 de gener de 2015 i la Coordinadora d’Estudis
Eòlics del Comtat (www.zona14.org) junt al grup d'acció en defensa de la natura i el patrimoni "Rentonar" de La Torre de les Maçanes (facebook.com/rentonar) han estat present en ambdues convocatòries. En quest cas, una cinquantena de veïns dels pobles han assistit a l’acte.


L’objectiu d’aquesta reunió ha sigut exigir un posicionament clar de l’alcalde de Penàguila per a què es clarifique, sense cap mena de dubtes, si s’estan fent gestions o no per a instal·lar una planta de compostatge de fangs de depuradora de 30.000 tones de capacitat anual. Sembla ser que el lloc ja està triat i s’han fet estudis geotècnics per a esbrinar-ne la idoneïtat.


En la població de Calles (els Serrans), ja hi ha una planta de semblants característiques que va comptar amb nombrosa oposició veïnal i que només funciona al 26% de la seua capacitat. Quina necessitat hi ha de posar més plantes de compostatge en altres llocs si la planta que està funcionant ho està fent a un quart de la seua capacitat? La futura instal•lació en Penàguila suposarà el trànsit durant 24 hores de camions transportant els residus fecals de depuradores allunyades corresponents a una població de 600.000 habitants.


La Coordinadora d’Estudis del Comtat i El Rentonar, dues associacions caracteritzades en la defensa del territori, entren a formar part activa d’aquesta plataforma perquè consideren un atropellament cap a la població aquesta nova ocurrència que no fa més que enfonsar la nostra comarca. Pensem que les comarques de l’Alcoià i el Comtat tenen futur i no poden convertir-se en el lloc on construir totes aquelles infraestructures molestes que es rebutgen a les grans ciutats i a la costa.


El gran problema, però, és que aquest projecte naix de nou, com també el Pla Eòlic, sota l’ombra de l’especulació, on els interessos a favor del medi ambient brillen per la seua absència i on, presumptament, només interessos particulars, fora de la legislació i del planejament vigent, són el vertader motor d’un projecte tan polèmic com innecessari.


L’assemblea es reunirà per tercera volta en Penàguila en una data encara per concretar. De moment, aquesta nova reunió ha servit per analitzar les dades de què es disposa i per a coordinar les activitats i marcar les pautes futures en el cas de que el projecte de construcció de la planta de compostatge  a Penàguila no es paralitze immediatament.

Nota de premsa. 5 de febrer de 2015

Les associacions es dirigeixen al conseller Ciscar per demanar-li explicacions sobre la planta de fangs de Penàguila.


Exigeixen que es compliment del Pla Director de Sanejament de la Generalitat que no preveu cap planta de tractament de fangs en aquesta comarca.


El Rentonar i la Coordinadora d'Estudis Eòlics, que, al costat dels veïns afectats, estan lluitant activament per la no implantació de la projectada Planta de Tractament de Fangs a la localitat de Penàguila, s'han dirigit al Sr. Ciscar, Vicepresident del Govern Valencià i Conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua per a sol·licitar-li més informació sobre el projecte.

Així mateix, li expressen el malestar existent entre la població de la zona per a la ubicació de la Planta prevista i, alhora, li exigeixen el compliment del Pla Director de Sanejament de la Comunitat Valenciana, que contempla cinc noves plantes de tractament de fangs en unes ubicacions concretes, donant-se el cas que encara cap de les cinc s'ha construït mentre, d'altra banda, es pretén començar a construir la planta de llots de Penàguila, que no està contemplada en el Pla i, per tant, quedaria, irregularment , al marge de qualsevol tipus de planejament territorial.

Diario Información
Grupo Socialista Diputación de Alicante
El Punt Avui
Banyeres digital

dimecres, 10 d’octubre del 2012

El foc, una catàstrofe natural


Nota de premsa de la

Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat

L’Associació de La Torre de les Maçanes el “Rentonar, Natura i Patrimoni” va convidar la Coordinadora a impartir una conferència sobre el foc dins les seues activitats al voltant del 9 d’octubre. La conferència, d’un caràcter totalment didàctic va dur-se a terme per Anna Climent, biòloga i presidenta de la Coordinadora i per Rafel Jordà, agent forestal en actiu que va viure en primera persona l’incendi de la Torre i la tràgica mort de dos companys. La conferència va ser un èxit i l’excursió del sant demà també, en ella es va recórrer gran part de les 800 ha cremades aquest estiu.


La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat ha estat convidada a les activitats anuals que organitza una associació amb 18 anys de trajectòria de la Torre de les Maçanes, El Rentonar, Natura i Patrimoni. Enguany les activitats consistien en una conferència i una excursió.

La conferència va tindre un caire totalment diferent a les habituals de la CEEC. Basant-se en la mentalitat de què sobre el foc hi ha molts mites i falsos preconceptes, calia explicar al públic, d’una manera molt didàctica, què és el foc, perquè s’hi produeix i què hi podem fer.

Amb el títol provocatiu d’ El foc, una catàstrofe natural, es va pretendre posar de manifest que el foc existeix al planeta des que hi ha vegetació (el combustible) i per tant no és un artefacte produït per la negligència de l’ésser humà. Front a eixa agressió la vegetació fa milions d’anys que hi està adaptada (amb diferents estratègies com el rebrot, el reclutament de més descendents, la serotinia...) però no així el sòl, que en perdre la cobertura vegetal, pot ser erosionat amb molta facilitat per les típiques plogudes intenses mediterrànies.

Per tant, essent com és el foc un element inevitable, el nostre repte està en com hem de conviure amb ell, com hem de gestionar-lo, seguint els principis que arreplega al seu llibre  el científic del CSIC Juli G. Pausas, un ecòleg del foc que ens diu que el problema no és l’existència de foc sinó haver alterat el règim d’incendis que fa que ara, la freqüència i l’extensió dels incendis siga, en alguns casos, insostenible per a la vegetació i la població.

Gestionar paisatges inflamables com són els mediterranis (on s’hi dóna que quan més calor fa és quan menys pluviometria hi ha) no és una tasca fàcil i està oberta a molta controvèrsia, però hi ha principis fonamentals i científics que sovint la població desconeix i fan que es diguen coses con ara “la serra està bruta” o“cal repoblar després dels incendis”. Per això cal ensenyar a la societat què és el foc, per a què després, si es prenen decisions, tinguen sempre una base científica darrere i no populista.
En aquesta línia, es va parlar de la fal·làcia del xipresos ignífugs d’Andilla, que no es van cremar senzillament perquè perimetralment tenien un tallafocs que va impedir que les flames arribaren a una espècie que de normal crema fins i tot estant verda!

La Coordinadora va posar en escena una conferència amb uns mitjans sense precedents, d’una banda amb una presentació interactiva, però també amb una pissarra convencional. A més, es van projectar plantes típiques del mediterrani per a conèixer-les i valorar-les i troncs de pi i de ginebre per entendre perquè aquests últims són considerats espècie noble. Es va explicar un concepte bàsic en la vegetació que és aquesta evoluciona i canvia amb el temps, és l’anomenada successió que al nostre clima pot començar amb les argelagues i l’estepa i acaba amb un bosc mixt amb carrasques i caducifolis com el que hi ha a la Font Roja.

Una de les solucions aportades per la Coordinadora és no construir urbanitzacions enmig la serra que augmenten enormement la probabilitat d’ignicions, però també, i molt important, és la revitalització del món rural, de l’agricultura mediterrània on els bancals estan enmig de la massa forestal i generen discontinuïtats en la biomassa vegetal, o els pastors que eliminen l’excés de producció vegetal que si s’acumula serà una invitació al foc. Les tècniques silvícoles han de ser sostenibles (econòmicament i ecològicament) i evitar algunes barbaritats que s’han anat fent sense molta base científics.


La segona conferència, a càrrec de Rafa Jordà va ser un testimoni impagable de primera mà, de com s’apaguen incendis i quina feina es fa “en hivern” en les nostres serres. Va quedar demostrat que les repoblacions són bastant inútils i la natura sola regenera millor, i més encara si no introduïm maquinària pesant a la muntanya.

L’esdeveniment va ser de gran èxit i es va allargar fins les 3 hores de duració amb un debat final, en el què, la gent del poble sobre tot volia saber què fer amb les empreses fustaires que ara estant enretirant tots els troncs de pi semicremats. La resposta, encara que amb matisos, va ser que cal deixar la terra tranquil·la per a què regenere i no sotmetre-la a més agressions que podrien afectar irreversiblement a l’estructura edàfica (el sòl) i que retardarien la successió vegetal cap a les etapes més primerenques.

Per tant, com a conclusió dir que:
  • El foc és un element natural que ha existit sempre.
  • La vegetació està adaptada i regenerarà sola si no l’agredim.
  • El sòl és l’element més fràgil i del que més s’ha de patir.
  • La gestió dels paisatges inflamables passa per crear discontinuïtats en la biomassa (amb bancals llaurats i amb ramat que es menge l’excés), i per no construir urbanitzacions a la serra que són, molt sovint l’origen del foc i de desgràcies econòmiques i personals i irreversibles.
Radio Alcoi a partir del minuto tres del informativo intercomarcal de las 13.10. http://www.radioalcoy.com/radioalacarta.aspx#


dilluns, 8 d’octubre del 2012

9 d'octubre. El nostre entorn, és el Nostre futur.

L'ASSOCIACIÓ "EL Rentonar" de La Torre de les Maçanes HA CELEBRAT AMB ÈXIT LES SEVES JORNADES REIVINDICATIVES en defensa l'entorn natural i SOCIAL DELS POBLES DE LA NOSTRA COMARCA.

Com cada any, l'associació conservacionista i ecologista "El Rentonar" de La Torre de les Maçanes, aprofitant la festa del 9 d'octubre, dóna a conèixer les seves activitats i organitza una sortida a la muntanya per conèixer millor i valorar l'entorn natural i els valors socioculturals dels pobles de l'interior del País Valencià.

El gran incendi que va arrasar casi 800 hectàrees en els termes municipals de la Torre, Benifallim i Panàguila, ha sensibilitzat encara més als veïns i veïnes d'aquests pobles de l'interior respecte a la importància de preservar i cuidar l'entorn natural en les nostres comarques. "El nostre entorn és el Nostre futur", deia el lema de l'excursió reivindicativa que ha tingut lloc avui diumenge 7 d'octubre i que ha recorregut senderes tradicionals des del lloc on es va originar l'incendi del passat 12 d'agost a La Torre de les Maçanes, passant pel port de Benifallim, prop del lloc on dues persones van perdre la seva vida tractant de lluitar contra el foc i coronant la Serra de Penàguila, per acabar en la font d'aquest municipi, on s'ha realitzat l'acte reivindicatiu que ha reunit veïns i veïnes dels tres municipis afectats.



L'associació "El Rentonar", organitzadora d'aquest acte, va celebrar A MÉS a la vesprada de dissabte 6 d'octubre a la Casa de Cultura de la Torre, una assemblea pública oberta, el tema de la qual va ser la gestió del territori i l'afecció socioeconòmica i ecològica dels incendis a les muntanyes mediterrànies. Anna Climent, biòloga i presidenta de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, va donar una conferència des del punt de vista dels valors mediambientals. Va estar acompanyada per Rafel Jordà, agent mediambiental, que va parlar als assistents dels processos de prevenció i extinció del foc en les nostres muntanyes.

L'assemblea, que va comptar amb nombrós públic, es va tancar amb la participació de veïns i veïnes afectats pels incendis d'aquest estiu passat, que van mostrar les seves inquietuds i van fer les seves propostes per encarar el futur en els nostres pobles.

Aquests actes s'han organitzat amb l'objectiu prioritari de formar la població i donar a conèixer una riquesa mediambiental, que és el motor econòmic d'una zona molt despoblada i desprotegida des de tots els punts de vista, per crear una xarxa social activa que defense i harmonitze les diferents maneres de relacionar-nos amb el nostre entorn natural.


dijous, 20 de setembre del 2012

Assemblea Pública - Conferència. Dissabte, 6 d'octubre

Poc a poc s'encen el foc

Reinventant el futur del nostre entorn

Dins de la tasca que desenvolupa l'associació El Rentonar, la primera de les activitats programades en relació amb l'incendi d'agost, és una assemblea pública i conferència que hem titulat "Poc a poc s'encen el foc" on plantejar idees per reinventar el futur del nostre entorn.

Dissabte, 6 d'octubre de 2012
a les 18:00 h, a la Casa de Cultura
de La Torre de les Maçanes

dimarts, 18 de setembre del 2012

Excursió 7 d'octubre. La Torre - Benifallim - Penàguila

Reinventant el futur del nostre entorn

No vos poseu les espardenyes noves, anem a xafar cendra. Ja teníem prevista aquesta excursió abans de l'incendi. Ara anem a fer-la amb més ganes!

Diumenge, 7 d'octubre de 2012
a les 08:00 h, a l'olivera de La Plaça
de La Torre de les Maçanes

Aquesta és una excursió reivindicativa.
Prepara la teva pancarta!

Foto de Jaume del Campello.

El recorregut de l’excursió queda definitivament així:


Eixirem a les 8 del matí de l'olivera de La Plaça de La Torre, en direcció al mas dels Castellans per la via pecuària. Seguirem fent camí fins l’entrador de les Alcoies, i passant per les Alcoies de baix i les de dalt muntarem fins al port de Benifallim, al lloc on està la porta que baixa a les Alcoies de dalt (o de Espadas), sobre les 10h del matí.

Este és el lloc d’encontre si alguna persona de Benifallim vol incorporar-se a l’excursió.

Allí esmorzarem i sobre les 11 ens dirigirem a l’antiga porta del coto privat del Diago i entrarem en el coto. Caminarem per un camí planet fins arribar a Cabotero on eixirem de l’explotació cinegètica i baixarem per un camí que acaba sent una sendera pel mig del pinar que ens durà a la font d’Irida.

Arribats a este punt, em de muntar una bona costera fins arribar al mas de Petxo i d’allí, per altra costera igual, baixarem a Penàguila on donarem per finalitzada l’excursió.

Són uns 16 Km. d’excursió per camí còmode i ample, excepte la sendera que es un poc més abrupta i és per anar en filera.

Direm que es de dificultat mitja, per la distancia, per la sendera i per les costeres.

Tenim controlats els cotxes per tornar, però mai està de més, si tens un contacte per que ens arreplegue, per si fórem molts caminants.

Recomanacions:
  • Portar pantalons llargs, bon calçat, esmorzar, aigua i bon humor.
  • També recomanem si venen xiquets, que sigen majors de 12 anys.
  • Prepara una pancarta si vols manifestar la teua reivindicació. Farem fotos de grup i prepararem una nota de premsa

Vinga!. Vos esperem un poquet abans de les 8 i ens farem uns rollets d’aiguardent i un herberet, per eixir amb forçes.

Salut i bon camí!