El mosaic és una estructura agroforestal típica del Mediterrani que combina la serra i els bancals produint una discontinuïtat en el combustible molt útil per a l’extinció d’incendis. La Coordinadora proposa que des de les administracions es pague als propietaris per mantindre eixe mosaic amb les terres conreades.
Encara no fa una setmana de l’incendi de 24 h de Benasau-Penàguila que ha calcinat aproximadament 300 hectàrees i ens han vingut a la memòria les dramàtiques escenes de fa dos estius on en l’incendi de la Vall d’Ebo es van cremar 10.000 hectàrees durant 12 dies.
Moure fitxa és important i sembla que les administracions i la societat estan paralitzades amb vells eslògans i idees populistes que res tenen a veure amb la realitat a la qual ens enfrontem: incendis de 6a generació a què els serveis d’extinció no poden fer front, cada volta menys pluges, abandó del món rural.
La Coordinadora d’Estudis Eòlics i l’Associació el Rentonar van organitzar fa any i mig un Aplec pel Territori en Benillup on vam intentar reunir a experts i a gent de tots els sectors per a vore de proposar com revitalitzar el món rural. Vam recollir propostes que havia fet cada poble amb demandes domèstiques i vam engegar alguna iniciativa discreta.
També, des de la Generalitat, es va crear un grup de treball encapçalat per Enric Moltó i gent directament afectada per l’incendi per a veure de trobar solucions. Però el problema és latent i permanent, els pobles, la nostra joia de la corona, els garants de la vertebració del País, es moren.
Des del col·lectiu de l’Aplec volem fer una proposta ambiciosa i de gran importància per revertir la situació reactivant el mosaic mediterrani. Ja des de l’època dels moros, però en especial des de les primeries del segle XX, els abancalaments per a conreus estaven entremesclats amb pins i carrasques, alguns d’eixos bancals estan fets amb màrgens de pedra, un esforç més que meritori per poder-los treballar, generant així un mosaic amb les espècies forestals.
Molts dels bancals s’han abandonat perquè l’agricultura ja no és rendible, o perquè no hi ha relleu generacional o perquè no és atractiu treballar al bancal o per tots tres motius alhora; quan, en realitat, els bancals en particular i el mosaic en general, són la solució a tot. I, per aconseguir-ho, cal pagar als maseros per desermar-los.
Fem números, si les xifres oficials parlen de què extingir un incendi costa uns 10.000 €/ha (1) (que pot pujar a 19.000 €/ha, depenent de la quantitat de mitjans aeris emprats), si l’incendi de Benasau-Penàguila ha cremat al voltant de 300 hectàrees, això faria un total de 3.000.000 € que ha costat apagar-lo el dia que va estar cremant.
Continuem fent números, si la comarca del Comtat té unes 10.000 hectàrees agrícoles (la xifra depén un poc de les fonts que consultes), i una explotació agrícola mitjana té unes 10 hectàrees (de nou, la xifra varia molt, però el minifundi d’aquestes terres oscil·la entre 1 i 10 ha), podríem concloure que al Comtat hi ha 1.000 maseros (o 2.000 si considerem la mitjana de 5 ha/explotació).
Posem una xifra seductora, 1000 € a l’any per mantindre les seues 10 hectàrees treballades. I tot això amb independència de què als bancals els tragues un rendiment econòmic o no. Així, els maseros que ja les tenen treballades, rebrien els diners sense més esforç, però qui no, segur que 1000 € els suposen un incentiu interessant per rescatar les escriptures de la iaia i tornar a revitalitzar alguns bancals perduts.
Continuem amb els supòsits, si imaginem que a cada comarca li toca un incendi a l’any (un supòsit molt fantasiós, només cal pensar en Ebo), nosaltres ja tindríem el nostre. 1000 maseros x 1000 €/masero = 1.000.000 € costaria a l’any mantindre el mosaic a la comarca del Comtat, si l’incendi de Benasau ha costat 3 milions, que les administracions invertisquen una tercera part en prevenció és una proposta molt més que raonable i assumible.
Ara, cal la voluntat política. Però imagineu-vos si férem els càlculs per als 100 milions d’euros que va costar d’apagar l’incendi de la Vall d’Ebo.
És per aquest motiu que des del col·lectiu Aplec volem llançar aquesta campanya de difusió de cara als polítics, des de les Corts als Ajuntaments, no importa el color, a les mancomunitats, a les associacions de tota mena, però també a la gent, en especial la gent dels pobles o la gent que té arrels en els pobles, o la gent que desitja viure als pobles, perquè es comence a generar el desig de dinamitzar el món rural.
Perquè tindre uns pobles vius i actius ens beneficia a tots, també a les ciutats. Comencem per admirar el mosaic que sempre hem tingut i fem per mantindre’l des de les institucions.
(1) Ferran Dalmau-Rovira, Domingo Miguel Molina Terrén, Mónica Parrilla de Diego, Miguel Ángel Soto Caba. Desembre de 2022. Quemas prescritas. Una oportunidad efectiva ante los nuevos incendios forestales. Revista Incendios y Riesgos Naturales.
Publicacions premsa
.jpeg)
%20-%201.jpg)
