Els Camins. Vies pecuàries

Un camí és, genèricament, una franja de terreny que possibilita el trànsit o ens porta a una destinació. Legalment, segons l'article 2 de la Llei de Carreteres, un camí és tot allò que no és una carretera.

Al nostre poble utilitzem una diversitat de paraules populars per anomenar els camins: assagador, atall, calçada, camí, caminal, caminet, carretera, carril, pista, ramal, senda, sender, travessera, vereda, via…

Els Camins venen determinats per les condicions del terreny, l’orografia i el seu origen és remonta a la prehistòria i han anat evolucionant amb les diferents etapes o edats històriques. A mesura que han evolucionant les mitjans de transport també han evolucionat les característiques i usos dels camins.
Amb l’aparició i l’evolució de l’automoció s’ha produït el desús, abandó i oblit dels antics camins.

La xarxa actual de camins és el resultat de la convivència de dos models de transport clarament diferenciats, el model per vehicles motoritzats i el model preindustrial concebut per al trànsit a peu, amb animal o carro. Dins del primer model podem incloure els camins veïnals, els camins rurals o les pistes forestals. Dins del segon inclouríem entre altres els anomenats camins històrics com serien els camins de carro, els de ferradura, els senders, i els ramaders, també anomenats vies pecuàries.

A l'esquerra PR. Al centre via pecuària. A la dreta carretera

En aquest article ens centrarem primerament en aquests últims.

Ramat d'ovelles pasturant

Els camins ramaders o vies pecuàries són els camins destinats a la transhumància del bestiar, principalment d’ovelles.
Són camins públics amb la titularitat de la Generalitat i disposen d’un marc legal, la Llei 3/1995 modificada posteriorment per la Llei 3/2014 de juny de les vies pecuàries de la Generalitat Valenciana.

Aquestos camins, una realitat avalada per la tradició, a vegades poden coincidir en el seu traçat amb altres tipus de camins de naturalesa distinta, i a causa de la falta d’utilització, pateixen d’abandó, ja que actualment els ramats són transportats per carretera.
Les vies pecuàries tenien en el seu recorregut llocs on els ramats podien descansar i abeurar (abeurades, corrals, paradors…) i a les zones de muntanya solien seguir les carenes de les serres i en les zones planes el llit de les rieres.

Solien passar per llocs allunyats de les explotacions agrícoles, sent el seu traçat un acord entre ramaders i pagesos, i solien estar senyalitzades amb fites que han anat desapareixent a causa de diversos interessos.

La llei 3/2014 de juny de les vies pecuàries de la Generalitat Valenciana, diu que les vies pecuàries segons les seues denominacions tenen unes mesures d’amplària determinades:
La canyada, no més de 75 m.
El cordell no més de 37,5 m.
La vereda no més de 30 m.

Vista cartogràfica de les vies pecuàries que travessen el nostre terme

El nostre poble gaudeix de dues canyades, un cordell, i dues veredes
Canyada real de Sant Vicent a la Tasquera
Canyada real del Port
Cordell de la Grana
Vereda del Racó
Vereda de La Torre de les Maçanes.

Com es pot veure a aquest catàleg cap d’elles està deslindada, és a dir, manquen d’un acte administratiu pel qual es defineixen les seus límits de conformitat amb el que estableix la seua classificació, així com tampoc no estan determinats els seus límits amb fites i mollons.
Com podeu observar la de més longitud és l'anomenada la Canyada real del Port, també coneguda al poble com el camí d’Alcoi.

Nosaltres considerem que també devia ser inclosa dins d’aquest catàleg l’anomenat assagador del Portell, ja que segons la llei valenciana de vies pecuàries de 2014, el concepte via pecuària pot rebre diferents denominacions, entre elles la d'assagador, perquè és el nom amb què s’han anomenat típicament aquestes vies al País Valencià.

Assagador del Portell, iniciat l'ascens des del mas de Praos

Per la qual cosa vam enviar el 6 de setembre de 2011 una sol·licitud perquè s’incloguera aquest assagador en el catàleg de vies pecuàries, a fi de poder donar-li la protecció i nomenclatura que li devia correspondre.

Projecte  del Ministeri d'Agricultura en 1972

Les persones majors del poble anomenen aquest camí com “assagador del Portell” i tenen la memòria de la seua existència, traçat i dels usos pels quals la feien servir.
L'assagador del Portell, històricament, és una via pecuària que unia la Canyada reial de Sant Vicent a la Tasquera i la vereda de la Torre (camí de la costa), passant pel mig del poble.

És evident que aquest camí està molt ben dissenyat, ja que en el seu recorregut se salven 171 metres d’altura (des del punt en què es deixa la carretera asfaltada del Montagut fins al pas del Portell), sense representar massa esforç, el que fa d’aquest camí el recorregut més adequat a l’hora de muntar dalt la serra.

Excursió per l'Assagador del Portell

 Aquest escrit, adjuntava plànols cadastrals i un projecte de 1972, elaborat per un pèrit del Ministeri d’Agricultura, que es conserva a l’Ajuntament de La Torre.

Projecte  del Ministeri d'Agricultura en 1972 de classificació de vies pecuàries de la Torre de les Maçanes

La sol·licitud va ser denegada.

Vereda de La Torre de les Maçanes

Vereda de La Torre de les Maçanes

Vereda de La Torre, el camí es perd després de les argelagues i l'han llaurat

La falta d'interés per part de les administracions, tant local com autonòmica, per aquests béns patrimonials, excusant-se amb diversitat d'arguments, siga per falta de diners o deixadesa, i l'abandó  que sofrig el territori i el paisatge, unit a interessos particulars, que perpetren sobre elles diverses il·legalitats, afecten moltes vegades greument la seua conservació.

 A la Torre són molts pocs els cartells que conserven la senyalització de Via Pecuària

Al nostre terme municipal s'han produït i continuen produint-se actuacions il·legals i incíviques sobre aquest patrimoni que és de tots i del que alguns intenten aprofitar-se'n impunement.

Canyada real del Port

Canyada real del Port

 

Alguns propietaris amb cases o terrenys limítrofs amb les vies pecuàries cometen infraccions, algunes molt greus.

Fan desaparéixer indicadors dels límits i direccions de les vies pecuàries, per evitar que els senderistes travessen la seua propietat, o llauren part de la via pecuària, inclús planten arbres, amb la mateixa intenció.

Construcció il·legal al cim dels Plans en mig de la Cañada de Sant Vicent a la Tasquera. Desapareguda en 2015

Altres vegades fan construccions sobre la via pecuària, o insta-l'en una tanca o una porta amb cadenat que impedeix el pas dels ramats.
A voltes quan les vies pecuàries coincideixen amb PR's o GR's, els propietaris esborren les marques, amb la intenció d'impedir el normal gaudiment del camí.

Tanca metàlica que impedeix fer el recorregut del Camí de Bugaia.

El mateix passa amb els camins tradicionals, que gaudeixen de menys protecció que les vies pecuàries, amb el desinterés de l'administració local i autonòmica, afavorint la impunitat.

 

Aquesta tanca obliga a fer el camí per la carretera i talla definitivament l'antic traçat del camí de Bugaia