dijous, 30 d’agost del 2012

Que vinga la llum...!

Que vinga la llum...!

Si coneixeu la cançò popular ja sabeu com continúa...amb una referència al Sr. Alcalde i al seu cul (del qual, el tamany, no serà motiu d’analisi d’aquest artícle).

Com que un ja té una edat respectable i tinc “lo meu passat”, sembla just que conte una història de quan era jo mateix l’alcalde (tampoc parlarè del tamany del meu cul, no) i va vindre la llum...
Per tal de no ser romacer i que qui tinga ganes de llegir, llegesca sense massa literatura, tractarè de ser clar i telegràfic.

1. La proposta. Una granja solar a la Finca Els Arrendadors.

La finca va estar adquirida per tractar de treure un rendiment a la inversió feta (cosa que, per cert, és legítima). L’Amo és un estranger del cabells rosos al qual li han promès que la finca s’hi requalificarà en breu per poder urbanitzar. NH hotels té un projecte brutal amb llac artificial, rastreres de xalets i torres d’apartaments. El PSOE governa a La Torre i prepara el PGOU amb les millors i més mítiques finques del poble (Mitja-Orella, El Buitre, Els Arrendadors, Els Castellans, etc) preparades per a convertir-se en “urbanitzables”. Però hi ha eleccions i perden la majoria...el PGOU no està més que en fase de “concert previ”, o siga, incabat.

Les eleccions deixen al BLOC nacionalista valencià i al seu cap de llista (jo mateix) com a segona força politica al poble. En una decissió que no s’esperava, al plenari de constitució de l’Ajuntament, el PP vota BLOC perquè l’alcaldia sigui assumida per Pau Torregrossa (o siga jo mateix) i impedir que el PSOE torne a governar...nosaltres 2 Haurem de gestionar l’Ajuntament amb “minoria absoluta” front a 2 regidors del PP i tres del PSOE. I tot arranca...

Desprès de tractar, sense èxit durant més d’un any, mampendre de nou el PGOU, aconseguim modificar la disbauixa que significava el pla amanit pel PSOE i ho farem amb el suport del PP.
I “l’amo dels Arrendadors” ve a parlar amb l’alcalde i diu: i ara jo que puc fer amb la meua finca?... Bona pregunta. Uns mesos desprès ve la resposta. Es forma un grup d’inversors i es planteja la creació d’una GRANJA SOLAR als bancals lloma de la finca. No tocaran l’olivar i posaran al l’ametlerar abandonat una “mar blava” de plaques solars que produiran un megawat de potència i es veurà la possibilitat d’ampliar-lo a quatre...

Granja Solar a la Finca Els Arrendaors.
2. Dins la llei. Però polèmica.

L’ampresa de Gata de Gorgos que es farà avant amb tot presenta tots els papers a les Administracions Públiques competents. Tothom dona el vist i plau i tot sembla correcte i dins la llei, però...

a) El PSOE veu com els veïns de la finca s’han esvalotat en veure el moviment dels instal•ladors (que amb total cura pel medi i per l’entorn han fet tot sense fer cap malbè a ningú...per cert) i “aprofita la ocasió” per tractar de fer mal... dir mitges veritats i escampar pels bars sempre funciona... Però, en general, l’efecte és tradueix en que la major part de la gent no opina o li sembla be que posin les plaques... Però hi ha un grupet disposat a plantar batalla... el líder: el senyor Manuel Francisco Torregrosa (que no és parent meu encara que compartim cognom)... “No quiero levantarme, salir a la puerta de mi chalé y tener eso delante”...además son extranjeros, que se vayan a su país a poner eso... ARGUMENTS D’UNA CATEGORIA I FORÇA BRUTAL, NO?...

b) L’empresa té notícies de l’aldarull i adopta una actitud de concilició. Parlarà amb els veïns, vorà de quina manera pot arribar a acords, resoldrà un problema amb un veí per les fites a les escriptures i BUSCARÀ UNA FORMA DE QUE EL POBLE DE LA TORRE VEJA QUE LA CREACIÓ DE LA PLANTA SOLAR PODRÀ BENEFICIAR DIRECTAMENT A TOT EL POBLE.

c) L’aldarull para un poc i tot sembla ben encaminat. El portaveu del PSOE, Sr, Bertomeu,  acomboiat amb els qui no volen la granja solar i assesorat ben be, descobreix que la llei valenciana ha modificat un artícle i s’ha de demanar nous requisits als instal•ladors perquè tot estiga en ordre... l’estratègia és clara: posar-ho difícil a vore si es cansen i si qui governa queda en ridícul...

d) L’empresa i els inversors compliran la llei com està manat i ofereixen QUE L’AJUNTAMENT (SENSE POSAR UN SOL EURO) REBRÀ LA DESENA PART DELS BENEFICIS NETS PER PRODUCCIÓ D’ENERGIA SOLAR. És a dir...amb l’informe tècnic a la ma, això significava que el poble de La Torre, desprès que s’amortitzès la inversió feta perls altres nou inversors-beneficiaris, deixaria de pagar factures de la llum en tots els edificis públics i l’enllumenat del poble. ÉS A DIR...EL POBLE TINDRIA LA LLUM DEBADES MENTRE LA PLANTA SOLAR ESTIGUÈS EN FUNCIONAMENT.

e) PER UNANIMITAT S’APROVA EL PROJECTE, TOT ESTÀ CORRECTE...però la legislatura toca al seu fi... se’ls ha posat tants entrebancs que han passat quatre anys de despatx en despatx i de Conselleria en Conselleria fins que tot està correcte... TOT MENYS EL SR. MANUEL FRANCISCO i els seus amics del PP.
Convè observar com els prohoms del PSPV-PSOE, que van de progressistes i ecologistes i que es pinten de verd quan els convè, ténen clar que les energies netes són una aposta de futur sempre i quan siguen ells els qui s’omplin les butxaques... PER AIXÒ, ESCAMPEN EL RUMOR EFICAÇ DE QUÈ “quan l’alcalde del BLOC té tant interès en que es posen les plaques eixes...”por algo será”... i dient-ho així, fa el seu efecte...

Planta solar fotovoltàica de Beneixama
3. LES ELECCIONS DONEN UN PESSIGUET DE VOTS més AL PP I TOT ES CAPGIRA... tres PP, dos BLOC i 2 PSOE... ara governaràn ells en minoria, però han de buscar qui els apuntala la legislatura... Nosaltres no serem però el PSOE sempre està ben disposat...
En un dels primers plenaris de la legislatura surt el tema...solament falta el vot favorable del plenari perquè Iberdola li done al “play” i tot comence a funcionar... però...
EL SENYOR PEDRO ROMERO PONCE, paracaidista del PP que ha aterrat en aquestes muntanyes per fer més mal que una pedregada i per afonar el poble totalment, manipula l’assemblea. Ha convidat els deu o dotze dissidents contraris a la instal•lació a que estiguin presents al Plenari, ha suggerit en públic que alguna comissió haurà rebut “el anterior alcalde” quan defensa amb tant interès la planta solar i arranca els aplaudiments de “su amigo Manuel Francisco”...
Votem i el resultat és: 4 vots a favor de donar llum verd a la planta solar i tres en contra (els del PP, inclòs l’alcalde Cantó que sempre havia votat a favor la legislatura anterior) o siga que PERDEN LA VOTACIÓ ELS QUI GOVERNEN.
AIXÒ DE QUE JA NO PAGAREM LLUM EN EL POBLE I QUE OBTINDREM BENEFICIS SENSE HAVER GASTAT DINERS PÚBLICS NO SEMBLA INTERESSAR-LOS GENS...
AL PLENARI SEGÜENT, LA SENYORA CONSUELO DOMÉNECH ORTS, DEL PSOE, demana la paraula i diu que “està arrepentida” d’allò que havia votat abans i que ara votava el contrari... els secretari interí de l’Ajuntament ho dona per bo i capgira el sentit de la votació fent que PP i PSOE (amb la trànsfuga Xelo, ben ensabonada per el Sr, Romero i ben finançada per “algunos amigos” de Manuel Francisco) es casen en feliç matrimoni per tota la legislatura... Ara la oposició estarà formada pels dos regidors del BLOC i un del PSOE...
Una imatge del passat. Ara amb llinterna.

4. L’actualitat. Apagant fanals...

El senyor Sala Menargues, un dels que va esfondrar el projecte d’instal•lació de la granja solar AMB EL SEU VOT NEGATIU, és ara l’alcalde i dictamina la supressió de la meitat dels fanals del enllumenat públic perquè no ténen diners ni per a pagar el rebut de la llum.
El senyor Romero Ponce està mig desaparegut... ha buidat el pis que havia llogat i no ve ni per a les festes (ha tornat a la cova de la qual mai havia d’haver eixit).
El senyor Torregrosa Pedreño, Manuel Francisco... continua vivint en el seu mas blanc enmig d’una zona cremada i tenint al davant les estructures rovellades que sustentaven la mar blava de plaques solars...però està content perquè ell si que té llum...i manen els seus amiguets.
La senyora Consuelo Doménech, desprès d’haver penjat una gran pancarta a les passades eleccions demanant el vot per al PP (si que és socialista aquesta, si...) continua en la seua “gran empresa” i desapareguda de la vida social.
I AQUELL ALCALDE QUE VA ACONSEGUIR CANVIAR UN PROJECTE URBANÍSTIC DESTRELLATAT EN UNA SOSTENIBLE, LEGAL i modèlica GRANJA SOLAR PRODUCTORA D’ENERGIA NETA I BENEFICIOSA DIRECTAMENT PER AL POBLE...ARA ESCRIU AÇÒ EN BANYADOR sota la parra de la façana, Davall un fanal apagat al mig del carrer, en un poble mig a fosques que no té un euro desprès de la desbotifarramenta del PP i el seu paracaidista-ripollista-zaplanista...
Ara, ella... la nova líder nacional torrudana... la reina del PP (que abans estava en una llista del PSOE amb l’ex-alcalde Bertomeu)...ella passeja a les fosques, ordena clausurar contenidors, mana apagar fanals i paga (si és que pot) LES FACTURES QUE EL PP HA DEIXAT SENSE PAGAR...POR LOS SIGLOS DE LOS SIGLOS...

QUE VINGA, QUE VINGA, QUE VINGA  LA LLUM... I QUE AL SENYOR AL CALDE... ja sabeu com acaba la cançoneta...no?

Pau F. Torregrossa i Coloma
Agost de 2012

diumenge, 19 d’agost del 2012

Plany i consciència

Dimecres 15 d’agost de 2012, dia de la Mare de Déu dels fadrins a La Torre


En unes altres circumstàncies, un dia com hui i a estes hores (són les 11 del matí) els forasters i els veïns de la Torre ja estarien arribant i omplint el poble per celebrar la nostra tradicional banyà. Però enguany estem de dol. Esta volta el foc ens ha tocat a nosaltres i s’ha emportat amb ell bona part del nostre patrimoni forestal i la vida de dos hòmens que lluitaven contra el foc i en favor nostre i de la terra.

Com molta gent del poble, jo també em vaig arrimar a la Canaleta i després al dipòsit de l’aigua per ser testimoni de les flames que, no tan a poc a poc, anaven guanyant terreny. Ja en eixos moments la sensació d’impotència i de frustració m’anaven envaint i m’atreviria a dir que també a tots i totes els que estàvem allà; a més a més, el silenci sepulcral que ens envoltava es feia còmplice de la frustració, per no poder fer altre paper que el de simples espectadors d’un espectacle més que devastador.

Després d’assumir la derrota i prendre consciència de la pèrdua tan valuosa dels nostres boscs, vaig decidir, una volta obertes les carreteres, agarrar la bici per fer la volta de la Rabosina que tantes  vegades i durant tants anys he fet. La vaig començar per darrere, per la carretera que va a Relleu, per no trobar-me de cara amb la Guàrdia Civil que hi havia a l’entrada de la carretera del Pla Verd. El que primer era una oloreta a romer i a altres herbes aromàtiques, a poc a poc es va anar mesclant amb una olor de fum i de cendra que m’anava anunciant el paisatge amb el que em trobaria en girar la corba de la caseta que diem de Margarita i Pepe...

A partir d’aquell moment es van fer realitat tots els comentaris que, els que ja ho havien vist, m’havien anat dient: que em deprimiria, que feia molta pena, que al·lucinaria en veure tot el que s’havia cremat...

I així va ser.

A mesura que avançava la tristor m’envaïa fins que unes poques llàgrimes van asomar als meus ulls, no les vaig poder evitar! Quan vaig arribar al Mas de les Paraes, on tantes voltes havia parat, de la tristor vaig passar a la nostàlgia, sobretot quan més endavant, a la meua dreta, vaig veure en primera línia el Mas de les Alcoies (de baix) completament rodejat de cendra i de negror. El Mas i la terra que temps enllà havien sigut de m’ auelo Gori i que tant havíem gaudit en família i amb amics, estiu rere estiu, quan encara no hi havia piscina a la Torre (i les basses de regar ens feien el paper), també s’havien cremat i ja formaven part del passat.

Supose que en aquelles circumstàncies era normal que vingueren a la meua memòria records d’infantesa d’aquells temps en què anàvem a banyar-nos a la bassa de les Alcoies, fèiem excursions pels voltants del Mas, jugàvem a perdre’ns en el laberint, com Sílvia, Ana i jo li diem a una zona a prop de l’era plena d’argelagues més grans que nosaltres i exploràvem les fresquetes habitacions del Mas en els moments de més calor al temps que jugàvem amb aquella cuineta de fusta que tant ens agradava quan érem xiquetes...

Amb tots estos records al cap, el que primer van ser unes llagrimetes de solidaritat amb la terra que estime, van acabar en un plor desconsolat (a sobre d’una bici) ple de nostàlgia d’un temps passat, però, sobretot, d’un espai que abans veia verd i ara veig i veuré negre...


Imagine que molts i moltes som les que ens hem sentit d’esta manera: la meua solidaritat amb tots i totes des d’este escrit que no vol ser només un plany o un plor pel que hem perdut. He sentit i m’he cansat ja de sentir allò de quina pena, però ara ja no podem fer res. Doncs no, crec que si simplement ens quedem de braços creuats a lamentar el que ha passat i amb l’esperança que no torne a passar, ens estem equivocant. Els boscs continuen bruts, la sequera i la manca d’aigua així com la possibilitat que ens torne a passar, són una realitat i hem de ser conscients d’això i de que tenim un patrimoni forestal que hauríem de cuidar, perquè, tots i totes, en major o menor mesura, crec que hauríem de ser responsables. Desconec què és el que s’ha de fer, però crec necessària l’aplicació de mesures de prevenció d’incendis i també de reforestació, al temps que demanaria als nostres representants més consciència per aplicar polítiques mediambientals eficaces.

I, si algú vol liderar un grup de voluntaris per fer neteja de l’entorn o pel que siga menester, m’hi sumaré. Per consciència, sí, però també perquè estime la nostra terra, la meua terra.

Verónica Gutiérrez Espí



dimarts, 14 d’agost del 2012

Incendis. Crònica d’una mort anunciada

Primer de tot, el nostre condol per a les famílies de les dues persones que han donat la seva vida en l’extinció de l’incendi que ha assolat part dels termes de La Torre de les Maçanes, Benifallim i Penàguila.

Al que passat estos dies a La Torre de les Maçanes, se li pot donar el nom de la cèlebre novel·la de Garcia Márquez, "Crònica d'una mort anunciada".

Des de fa temps, i especialment durant aquest tòrrid i sec estiu, cada dia els veïns en aixecar-nos observàvem el nostre entorn i respiràvem alleujats en veure que anava transcorrent l'estiu sense que l'amenaça del foc posara en perill les nostres serres, perquè sabíem el desastre que ens suposaria.

Però ahir ens enfrontàvem a la crua realitat. Un accident desencadenà la desgràcia, que lamentablement pressentíem.

La manca de pluges o les conseqüències d'un accident, són coses que no depenen de nosaltres ni dels responsables públics, però sí que ho són la manca d'una seriosa política de prevenció forestal que ajude a un adequat manteniment i conservació dels nostres boscos, l'absència d'iniciatives que afavorisquen la gestió dels pinars per part dels propietaris, les retallades que afecten el voluntariat de vigilància mediambiental, la desaparició de brigades permanents en zones claus i el progressiu abandonament de les terres de cultiu per falta de rendibilitat dels productes tradicionals, que han convertit els nostres boscos en autèntics polvorins.

Mai hi va haver un pla formal de gestió del territori i mai s'han pres seriosament la importància de la massa forestal i la degradació dels terrenys agrícoles amb el que això suposa per a la malparada economia dels pobles de les nostres comarques.
Ja havíem sigut testimonis de greus incendis que han afectat les nostres muntanyes. El 2002 l'incendi a la Serra dels Plans, el 2005 el de la Serra la Grana, el febrer d'aquest mateix any el de la partida de Colomer.

Any rere any hem estat conscients de la situació en què vivíem i esperàvem una solució per part dels nostres governants, però aquesta no va arribar mai. Per contra ens sentim decebuts pels canvis legislatius i la creació d'ordenances que responsabilitzen i castiguen els ciutadans, que se senten indefensos davant uns polítics poc sensibles i allunyats de la ciutadania, i que no manifesten cap interès per protegir l'escassa riquesa forestal que queda a la nostra província.

La pèrdua de la nostra riquesa ambiental, però sobretot la de vides humanes, són danys irreparables, que ens haurien de fer reflexionar sobre el nostre futur.

Fent història...

Ecologistes en Acció denuncien negligències en l'operatiu d'extinció de l'incendi que ha arrasat 45.000 hectàrees a València i acusen als polítics que consideren responsables de les retallades i la falta d'un pla de prevenció que podria haver evitat la tragèdia.

Ecologistes en Acció, al programa de radio "Carne Cruda"

Greenpeace adverteix de l'augment de la intensitat i virulència dels incendis forestals a causa del canvi climàtic

Incendi a la Serra de La Grana. Agost 2005. Jornada de Replantació
Incendi a la Serra de La Grana. Agost 2005

dilluns, 6 d’agost del 2012

Brull Viu! 2012





Un any més hem m’amprés les tasques de manteniment, neteja i recuperació del paratge natural del Brull, per a que la gent del poble i els que ens visiten puguem gaudir d’este lloc; una illa enmig del desastre en el que es troba el riu de La Torre, víctima de l’especulació forestal i d’obscures prospeccions que han fet que la brutícia, les males herbes i els esbarzers convertisquen el paratge en una selva intransitable.
Hauran de passar molts anys i confiar en el bon judici de les persones per a que les noves generacions coneguen el riu conforme l‘hem conegut nosaltres.

Des de que vam començar la feina de recuperació en l’any 2009, hem fet dos jornades de replantació i hem baixat tots els anys per evitar que novament la zona ens transforme en un lloc inaccessible.
Les granotes, serpetes, mosquits i parotets donen fe de que el Brull s’encontra en bon estat de salut. No obstant els tolls cada volta estan més plens de fang, a pesar del esforços realitzats en darrers anys, buidant-los a cabassos i amb l’ajuda d’una bomba.

Durant les tasques de neteja d’enguany vam recordar les vivències de fa tres anys, i la compromesa col·laboració  del Grup de Caminantes d’Aigües que ens van ajudar a dur avant este projecte.

Seguirem visitant i mantenint este paratge, que un dia va ser un lloc de referència del poble amb la seua història i identitat pròpia.