La Xilella arriba al Cipreret

L'arboç del Cipreret, un dels arbres contemplats dins del catàleg d'Arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre, s'ha contagiat de la Xilella Fastijosa, igual que diversos arbres del voltant, que estan sent eleminats, el que posa en perill la seua supervivència. De moment està en tractament amb productes fitosanitaris.

 

 

Complim 30 anys. Àrbres

 

Carrasca del Moral

Afortunadament, el nostre poble té una important quantitat d’arbres i plantes, que embelleixen el seu aspecte i formen part del nostre patrimoni natural.

Camí del Calvari

Tots recordem alguns arbres emblemàtics, que han format o formen part de la nostra vida, alguns d’ells han mort o s’han hagut de tallar desgraciadament, per malalties, vellesa, remodelacions de carrers o per ocasionar problemes als veïns.

Carrasca de la Surca

Des de fa un temps aquest patrimoni natural, tan especial, està veient-se afectat per determinades plagues, fruit de la globalització, (el fong de la grafiosi als oms, el morrut roig a les palmeres, la lagarta peluda a les carrasques, la cotxinilla del carmí a les paleres, el pulgó amb la seua melassa, la xylella fastidiosa, etc.)

Oms de la placeta de l'esglèsia

Alguns dels arbres que embelleixen la nostra població es veuen afectats per alguna d’aquestes plagues i s’han de tractar preventivament regularment, ja que de no ser així sofreixen malalties que condueixen a molts d’ells a la seua mort.

És responsabilitat de tots cuidar aquests éssers que perduren generacions, aixopluguen ocells, donen oxigen al planeta, ombra al seu entorn i dignifiquen el paisatge.

Pi dela foia Boix 2004

Alborç del Xiperet
Neteja de branques seques i verdancs de l'arborç del Xipreret
Catàleg d'àrbres monumentals - actualització
Cataleg dÀrbres Monumentals i Emblematics de La Torre de les Maçanes
Benilloba diu no a la tala de sis xiprers del calvari
Els àrbres al nucli urbà de La Torre
Els Xops blancs del pont ameneçats
Una fumigació nociva
Queixa per la neteja de voreres i poda de carrasques a la carrretera

Alborç del Xipreret

Novament en 2023 hem visitat l' alborç del Cipreret.

 

Neteja de branques seques i verdancs de l'arborç del Xipreret

 Els xupons se'l beuen. Fins la pròxima.

 

Els àrbres al nucli urbà de La Torre

 

Operaris municipals acabant de tallar la platanera del pati de les escoles

Xiquests a l'ombra del pi i la platanera del pati de les escoles

Des de 2008 hem assistit en el poble a una desforestació urbana sense precedents. Hem vist com desapareixien els dos únics arbres dels quals gaudien els xiquets de l'escola durant els seus esplais, la tala d'arbres que ornamentaven l'accés principal al nostre poble, arbres que junt amb els xops blancs van ser plantats pels nostres majors i mai van ser substituïts per altres.

 

Soques d'orm al pont, junt als xops blancs, delicats de salut

 

Retirades les soques d'orm, van tapar els escocells

 

Igualment, també hem vist la falta de previsió del consistori per a la renovació d'exemplars que reemplacen en el temps àrbres antics que per la seua vellesa poden convertir-se en un perill.

27 de febrer de 2017 va caure aquest pi en l'Avinguda Constablanca

 

Gener de 2019 es va esquinçar una branca del xop del pont, mesos després d´un tractament de  l´arbre que va costar 10.000 euros

Ja en febrer de 2017, ens vam dirigir a l'ajuntament amb aquestes peticions:

"És per açò que demanem:

Se'ns informe de si l’Ordenança de Protecció i Catalogació d’Arbres i Arbredes Emblemàtiques i Monumentals continua en vigor.

Que, si les sospites són fundades, es faça un estudi seriós, per part de professionals competents, de l’estat de salut dels arbres blancs del pont i se’ns informe del resultat d’aquest estudi i sobre les futures decisions que vaja a prendre aquest consistori respecte a aquest tema.

Que es faça una actuació de reposició dels arbres morts al nucli urbà, donat que els arbres que moren no es reposen, així com un pla de renovació d’arbres joves que substitueixen alguns arbres vells, amb vista a mantenir pel futur la bona imatge del poble.

Que s’establisca una planificació temporal respecte dels tractaments anuals que necessiten els arbres, i es complisquen aquests tractaments en les dates adequades, així s’evitarien plagues molestes, incidents perillosos com els de l’últim incendi al Parc Municipal, o queixes dels veïns per fumigacions fora de temps.

Que trencant la pràctica habitual d’aquest consistori se’ns conteste a les nostres preguntes i se’ns informe d’allò que sol·licitem.

 

La Torre de les Maçanes 9 de febrer de 2017"

 

 Contestant l'Ajuntament en el més de març:

"Las actuaciones de próximos años se planificarán atendiendo al informe técnico y a la supervisión que se realize.
Respecto de la reposición de àrboles en el núcleo urbano y la planificación de tratamientos le comunico que, se adoptarán las decisiones que correspondan atendiendo a los informes técnicos que se recaben en función de las circunstáncias que concurran en cada supuesto."

Es vindre a dir, passat el temps: No anem a fer res i deixam en pau.

En octubre de 2018 també es va determinar la reforma de la plaçeta de l'església consistent en:

"La tala dels arbres plataners, que tenen més de 30 anys, perquè no alcen el sol de terra.
Llevar la pedra del sol de terra per posar formigó i deixar-ho tot planet.
Canviar la vorera que voreja la plaça per posar paviment antilliscant.
I instal·lar uns aparells de gimnàstica per a gent gran."

 

Sembla que la tala d'arbres forma part de la planificació urbanística i que no coincidim en el tipus de poble que volem dinsenyar.

 

 

També hem contemplat la plantació d'exemplars en llocs inadequats que al cap de poc temps s'han eliminat. Una política arboricida que demostra la manca d'interés en la imatge d'humanització que milloraria la qualitat de vida del nostre poble.

 

Sense paraules

Catàleg d'Arbres Monumentals de La Torre

ACTUALITZACIÓ: ABRIL 2017

Transcorreguts 10 anys des de l’elaboració del Catàleg d’Arbres Monumentals i Emblemàtics del nostre poble, ens hem proposat tornar-lo a posar en valor difonent-lo, amb un format diferent del original, presentant-lo ara en A4 i en aquesta web, més manejable i que inclou  fotos, d’aquell moment, dels  arbres catalogats que encara no s’havien difós.

A l’hora ens hem plantejat fer una actualització del catàleg, visitant, fotografiant i arreplegant informació sobre l’estat actual d’ aquests arbres. Donat que al nostre grup no comptem amb cap biòleg, no entrarem a detallar aspectes tècnics de l’evolució d’aquestos, bàsicament comentarem el que visualment podem apreciar dels canvis que s’evidencien en el seu estat i el seu entorn.

Aquesta feina, donat que estem parlant d’un patrimoni natural de tot el poble, encara que molts dels arbres estan situats dins de propietats privades, volem fer-la extensiva i integradora per a totes aquelles persones que puguen sentir-se interessades en col·laborar, ja siga amb aportacions que ens servisquen per ampliar el catàleg amb algun arbre, com aportant la seua opinió sobre aspectes dels arbres que ja estan catalogats.

Aquest és un exemple de geolocalització de recursos, que pretenem desenvolupar al Portal de Pobles Connectats per facilitar la introducció de dades d'utilitat social

Quan començarem la campanya "La Torre de les Maçanes, Espècie Protegida", ens vam proposar dos objectius: el primer i principal la conscienciació ciudatana per a posar en valor el nostre entorn privilegiat, la nostra història, tradició, i patrimoni cultural; i en segon lloc, dur a cap les mesures necessàries per a preservar i protegir realment aquell patrimoni natural o fet per ma de l 'home, que considerem d’interès.

Pedro Ferrer Rodriguez, enginyer tècnic forestal i biòleg amb la col·laboració de l'associació El Rentonar, hem elaborat un catàleg d’arbres, que per la seua grandària, antiguitat, arrels culturals o pel lloc on han crescut, es considera que són emblemàtics per al paisatge i entorn del poble.

Considerem que aquests arbres són suficientment importants, com per a ser protegits mitjançant l'Ordenança Municipal de Protecció d'Arbres d'Interès Local, en vigor des de l’any 2005, en l’Ajuntament de La Torre de les Maçanes, que els defensen de qualsevol agressió que puguen tindre.

Aquesta ordenança es un text reglamentari en el que es concreten els objectius i la funció de la protecció dels arbres d' interès local, regulant també la gestió d’aquestos arbres i el entorn en el que s’encontren.

Des d’aquesta pàgina, vos convidem a que col·laboreu amb aquesta iniciativa amb la vostra informació (ó participació) per a la millora i ampliació d’aquest catàleg.

Gràcies als propietaris dels arbres, per acollir-nos tan amablement.

FITXES DELS ARBRES

• Àlbers blancs del Pont
• Àlborç del Xipreret
• Carrasca de La Foia Blanca
• Carrasca de La Zurca
• Carrasca de Nofre
• Carrasca del Buitre (Monumental)
• Carrasca del Moral
• Fleixos del Barranc d’Horta
• Ginebre de Mitja Orella
• Llorer de Villa María
• Oms de la Plaça de l'Església
• Pi de la Foia Boix
• Pi del Mas de Pipa
• Pi del Pla Verd
• Pi dels Arrendaors (Monumental)
• Roures de Nofre
• Xiprer de la Foia
• Xiprers del Calvari
• Xiprers del Cementeri

Localització

Veure el Catàleg d'Arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre de les Maçanes en un mapa més gran.

Els xops blancs del pont amenaçats

març de 2007

La política portada endavant, aquestos últims anys, per part del nostre Ajuntament en tema arborícola deixa molt que desitjar

Des de fa un temps i fruit de la globalització, el nostre patrimoni natural està veient-se afectat per determinades plagues (el fong de la grafiosi als oms, el morrut roig a les palmeres, la lagarta peluda a les carrasques, la cotxinilla del carmí a les paleres, el pulgó amb la seua melassa, etc.).

L’estiu passat vam sofrir una invasió espectacular de cotonet de xop que provenia del pont, que va derivar dies després en un incendi en el parc municipal, que afortunadament no va tindre conseqüències greus, però que podria haver sigut ser molt perillós d'arribar al riu.

Aquesta plaga, s’haguera pogut evitar amb el degut tractament aplicat a TOTS els xops del pont, i del parc municipal, en el seu moment

febrer 2017

Sabem positivament que des de que la grafiosi va arribar a les nostres terres, qualsevol om que no reba tractament corre seriós perill de morir. 

És el que els ha passat als oms del pont, que fa cosa de dos anys s’han assecat, per falta de tractament, per abandonament.

Ara els acaben de tallar i sentim molta curiositat per saber que van a fer, ara, cara a la primavera.

Ens agradaria que l'Ajuntament es decidira a  plantar uns altres arbres per a que junt als àlbers blancs, configuraren la imatge de l’entrada al nostre poble.

febrer 2017

Però l'exemple, del que pot passar, el tenim amb el que ha passat am el plàtan del pati de les escoles i no és molt esperançador.

De matí, amb premeditació i sense dir ni pruna a ningú, es van presentar uns operaris al pati de les escoles y en menys de mig hora van tallar el plàtan, que tenia 25 anys i bona salut i van tapar l’escocell amb ciment i “si t’ha vist no me’n recorde”, fins al dia de hui, 

Esperem que la història dels oms siga una altra.

Fa poc de temps ens ha arribat la notícia que els àlbers blancs del pont poden estar malalts i que inclús algunes persones del poble han anat a l’ajuntament a demanar que els tallen ja.

La nostra associació, alarmats per la gravetat del assumpte, ha presentat un escrit en l’ajuntament donat que aquest tema ens preocupa especialment, ja que són arbres significatius del poble que estan inventariats al “Catàleg d’arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre de les Maçanes” elaborat per D. Pedro Ferrer Rodríguez, enginyer tècnic forestal i biòleg, de Diputació i presentat en aquest consistori en l’any 2007.

El catàleg esmentat, referint-se als àlbers blancs del pont, diu:
“Aquest exemplar, junt amb un altre de dimensions paregudes, se situen des de fa molts d’anys a l’entrada del poble constituint un senyal d’identitat del mateix per als seus ciutadans. Per la seua ubicació presenta un alt valor recreatiu i ornamental”

Podem dir que fa 10 anys, aquests arbres gojaven de bon estat de salut. No sabem si la seua situació actual és diferent, però l’ajuntament de La Torre, com a vetllador del nostre patrimoni, deu fer complir tant en aquest com en altres casos, l’Ordenança de Protecció i Catalogació d’Arbres i Arbredes Emblemàtiques i Monumentals, subjecta a les lleis d’àmbit municipal i supramunicipals de protecció mediambiental.

febrer 2017

En aquest escrit demanem:

Que si les sospites són fundades, es faça un estudi seriós, per part de professionals competents, de l’estat de salut dels albers blancs del pont i se’ns informe del resultat d’aquest estudi i sobre les futures decisions que vaja a prendre aquest consistori respecte a aquest tema.

Que es faça una actuació de reposició dels arbres morts al nucli urbà, donat que els arbres que moren no es reposen, així com un pla de renovació amb arbres joves que puguen substituir, en cas de necessitat, alguns arbres vells, com es va fer en el seu dia en el camí del Calvari, amb vista a mantenir una bona imatge del poble.

Que s’establisca una planificació temporal respecte dels tractaments anuals que necessiten els arbres, i es complisquen aquests tractaments en les dates adequades, així s’evitarien plagues molestes, incidents perillosos com els de l’últim incendi al Parc Municipal, o queixes dels veïns per fumigacions fora de temps.

Estarem atents i pendents de les decisions i actuacions del nostre consistori.

Benilloba diu no a la tala de sis xiprers del calvari

Diario Información
El nostre periòdic

Els veïns demanen a l’alcaldessa que exigisca una solució alternativa amb Iberdrola pel significat dels arbres per al poble.

Els veïns de Benilloba van rebutjar la iniciativa d’Ibedrola de talar sis dels ciprers del Calvari que travessa la línia elèctrica en l’assemblea oberta convocada divendres passat a la Casa de la Cultura del municipi per informar de les intencions de la companyia elèctrica.

L’alcaldessa, Ana Delia Gisbert «Taes», acompanyada pel regidor de Medi Ambient, Jordi Jiménez, van explicar als assistents -prop d’un centenar- la situació després que un tècnic d’Iberdrola demanara a l’Ajuntament permís per a talar els arbres que es troben a menys de 4 metres dels cables de la línia elèctrica.

Gisbert va explicar que el tècnic havia acudit a l’Ajuntament abans de les eleccions, però l’anterior corporació no li va donar resposta i ara ha tornat «demanant autorització per fer la tala en base a una llei que obliga que no hi haja vegetació a una distància de 4 metres de la línia elèctrica pel perill d’incendi o electrocució que comporta».

L’alcaldessa va explicar que després de negociar amb el tècnic, aquest va acceptar la possibilitat de podar els arbres, el que significaria rebaixar-los entre tres i mig i quatre metres. Una proposta que tampoc no va ser rebuda de bon grat pels veïns que consideren que tant l’impacte visual, com la possibilitat que els ciprers acabaren morin, com a no acceptable.

Les diferents intervencions que es van produir durant la reunió, que es va prolongar durant una hora i mitja, van anar adreçades a la responsabilitat de la companyia i exigint que aquesta optés per una mesura menys agressiva amb el patrimoni cultural de Benilloba, que conforma el Calvari de la localitat amb arbres centenaris.

Els assistents van demanar fermesa a l’alcaldessa davant el que van considerar una «intimidació» per part d’Iberdrola, que exigeix una resposta immediata de la seua petició d’actuar en aquests arbres.

El consistori ha decidit com a mesura preventiva aïllar els ciprers afectats amb tanques i demanar una reunió d’urgència amb el director territorial d’Iberdrola a Alacant per tractar de trobar una solució alternativa a la tala i/o poda dels arbres.

La indignació dels assistents davant la notícia va fer que molts dels veïns amenaçaren amb canviar-se de companyia elèctrica en el cas que Iberdrola faça cas omís de les demandes del poble i van exigir al Consistori que fes el mateix, a més que emprenga les mesures de pressió que considere oportunes, com la recollida de signatures o convocatòria de manifestacions.

Aramultimedia -  Benilloba i Iberdrola arriben a un principi d'acord pel que es dura a terme una poda mínima dels arbres més afectats  31/07/2015.

Cada arbre ens importa, i molt... i si sòn un símbol per a un poble, encara més...
Posted by El Rentonar on dijous, 16 / juliol / 2015

El foc, una catàstrofe natural

Nota de premsa de la

Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat

L’Associació de La Torre de les Maçanes el “Rentonar, Natura i Patrimoni” va convidar la Coordinadora a impartir una conferència sobre el foc dins les seues activitats al voltant del 9 d’octubre. La conferència, d’un caràcter totalment didàctic va dur-se a terme per Anna Climent, biòloga i presidenta de la Coordinadora i per Rafel Jordà, agent forestal en actiu que va viure en primera persona l’incendi de la Torre i la tràgica mort de dos companys. La conferència va ser un èxit i l’excursió del sant demà també, en ella es va recórrer gran part de les 800 ha cremades aquest estiu.

La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat ha estat convidada a les activitats anuals que organitza una associació amb 18 anys de trajectòria de la Torre de les Maçanes, El Rentonar, Natura i Patrimoni. Enguany les activitats consistien en una conferència i una excursió.

La conferència va tindre un caire totalment diferent a les habituals de la CEEC. Basant-se en la mentalitat de què sobre el foc hi ha molts mites i falsos preconceptes, calia explicar al públic, d’una manera molt didàctica, què és el foc, perquè s’hi produeix i què hi podem fer.

Amb el títol provocatiu d’ El foc, una catàstrofe natural, es va pretendre posar de manifest que el foc existeix al planeta des que hi ha vegetació (el combustible) i per tant no és un artefacte produït per la negligència de l’ésser humà. Front a eixa agressió la vegetació fa milions d’anys que hi està adaptada (amb diferents estratègies com el rebrot, el reclutament de més descendents, la serotinia...) però no així el sòl, que en perdre la cobertura vegetal, pot ser erosionat amb molta facilitat per les típiques plogudes intenses mediterrànies.

Per tant, essent com és el foc un element inevitable, el nostre repte està en com hem de conviure amb ell, com hem de gestionar-lo, seguint els principis que arreplega al seu llibre  el científic del CSIC Juli G. Pausas, un ecòleg del foc que ens diu que el problema no és l’existència de foc sinó haver alterat el règim d’incendis que fa que ara, la freqüència i l’extensió dels incendis siga, en alguns casos, insostenible per a la vegetació i la població.

Gestionar paisatges inflamables com són els mediterranis (on s’hi dóna que quan més calor fa és quan menys pluviometria hi ha) no és una tasca fàcil i està oberta a molta controvèrsia, però hi ha principis fonamentals i científics que sovint la població desconeix i fan que es diguen coses con ara “la serra està bruta” o“cal repoblar després dels incendis”. Per això cal ensenyar a la societat què és el foc, per a què després, si es prenen decisions, tinguen sempre una base científica darrere i no populista.

En aquesta línia, es va parlar de la fal·làcia del xipresos ignífugs d’Andilla, que no es van cremar senzillament perquè perimetralment tenien un tallafocs que va impedir que les flames arribaren a una espècie que de normal crema fins i tot estant verda!

La Coordinadora va posar en escena una conferència amb uns mitjans sense precedents, d’una banda amb una presentació interactiva, però també amb una pissarra convencional. A més, es van projectar plantes típiques del mediterrani per a conèixer-les i valorar-les i troncs de pi i de ginebre per entendre perquè aquests últims són considerats espècie noble. Es va explicar un concepte bàsic en la vegetació que és aquesta evoluciona i canvia amb el temps, és l’anomenada successió que al nostre clima pot començar amb les argelagues i l’estepa i acaba amb un bosc mixt amb carrasques i caducifolis com el que hi ha a la Font Roja.

Una de les solucions aportades per la Coordinadora és no construir urbanitzacions enmig la serra que augmenten enormement la probabilitat d’ignicions, però també, i molt important, és la revitalització del món rural, de l’agricultura mediterrània on els bancals estan enmig de la massa forestal i generen discontinuïtats en la biomassa vegetal, o els pastors que eliminen l’excés de producció vegetal que si s’acumula serà una invitació al foc. Les tècniques silvícoles han de ser sostenibles (econòmicament i ecològicament) i evitar algunes barbaritats que s’han anat fent sense molta base científics.

La segona conferència, a càrrec de Rafa Jordà va ser un testimoni impagable de primera mà, de com s’apaguen incendis i quina feina es fa “en hivern” en les nostres serres. Va quedar demostrat que les repoblacions són bastant inútils i la natura sola regenera millor, i més encara si no introduïm maquinària pesant a la muntanya.

L’esdeveniment va ser de gran èxit i es va allargar fins les 3 hores de duració amb un debat final, en el què, la gent del poble sobre tot volia saber què fer amb les empreses fustaires que ara estant enretirant tots els troncs de pi semicremats. La resposta, encara que amb matisos, va ser que cal deixar la terra tranquil·la per a què regenere i no sotmetre-la a més agressions que podrien afectar irreversiblement a l’estructura edàfica (el sòl) i que retardarien la successió vegetal cap a les etapes més primerenques.

Per tant, com a conclusió dir que:

• El foc és un element natural que ha existit sempre.
• La vegetació està adaptada i regenerarà sola si no l’agredim.
• El sòl és l’element més fràgil i del que més s’ha de patir.
• La gestió dels paisatges inflamables passa per crear discontinuïtats en la biomassa (amb bancals llaurats i amb ramat que es menge l’excés), i per no construir urbanitzacions a la serra que són, molt sovint l’origen del foc i de desgràcies econòmiques i personals i irreversibles.

Radio Alcoi a partir del minuto tres del informativo intercomarcal de las 13.10. http://www.radioalcoy.com/radioalacarta.aspx#

9 d'octubre. El nostre entorn, és el Nostre futur.

L'ASSOCIACIÓ "EL Rentonar" de La Torre de les Maçanes HA CELEBRAT AMB ÈXIT LES SEVES JORNADES REIVINDICATIVES en defensa l'entorn natural i SOCIAL DELS POBLES DE LA NOSTRA COMARCA.

Com cada any, l'associació conservacionista i ecologista "El Rentonar" de La Torre de les Maçanes, aprofitant la festa del 9 d'octubre, dóna a conèixer les seves activitats i organitza una sortida a la muntanya per conèixer millor i valorar l'entorn natural i els valors socioculturals dels pobles de l'interior del País Valencià.

El gran incendi que va arrasar casi 800 hectàrees en els termes municipals de la Torre, Benifallim i Panàguila, ha sensibilitzat encara més als veïns i veïnes d'aquests pobles de l'interior respecte a la importància de preservar i cuidar l'entorn natural en les nostres comarques. "El nostre entorn és el Nostre futur", deia el lema de l'excursió reivindicativa que ha tingut lloc avui diumenge 7 d'octubre i que ha recorregut senderes tradicionals des del lloc on es va originar l'incendi del passat 12 d'agost a La Torre de les Maçanes, passant pel port de Benifallim, prop del lloc on dues persones van perdre la seva vida tractant de lluitar contra el foc i coronant la Serra de Penàguila, per acabar en la font d'aquest municipi, on s'ha realitzat l'acte reivindicatiu que ha reunit veïns i veïnes dels tres municipis afectats.

L'associació "El Rentonar", organitzadora d'aquest acte, va celebrar A MÉS a la vesprada de dissabte 6 d'octubre a la Casa de Cultura de la Torre, una assemblea pública oberta, el tema de la qual va ser la gestió del territori i l'afecció socioeconòmica i ecològica dels incendis a les muntanyes mediterrànies. Anna Climent, biòloga i presidenta de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, va donar una conferència des del punt de vista dels valors mediambientals. Va estar acompanyada per Rafel Jordà, agent mediambiental, que va parlar als assistents dels processos de prevenció i extinció del foc en les nostres muntanyes.

L'assemblea, que va comptar amb nombrós públic, es va tancar amb la participació de veïns i veïnes afectats pels incendis d'aquest estiu passat, que van mostrar les seves inquietuds i van fer les seves propostes per encarar el futur en els nostres pobles.

Aquests actes s'han organitzat amb l'objectiu prioritari de formar la població i donar a conèixer una riquesa mediambiental, que és el motor econòmic d'una zona molt despoblada i desprotegida des de tots els punts de vista, per crear una xarxa social activa que defense i harmonitze les diferents maneres de relacionar-nos amb el nostre entorn natural.

Excursió 7 d'octubre. La Torre - Benifallim - Penàguila

Reinventant el futur del nostre entorn

No vos poseu les espardenyes noves, anem a xafar cendra. Ja teníem prevista aquesta excursió abans de l'incendi. Ara anem a fer-la amb més ganes!

Diumenge, 7 d'octubre de 2012

a les 08:00 h, a l'olivera de La Plaça

de La Torre de les Maçanes

Aquesta és una excursió reivindicativa.

Prepara la teva pancarta!

Foto de Jaume del Campello.

El recorregut de l’excursió queda definitivament així:

Eixirem a les 8 del matí de l'olivera de La Plaça de La Torre, en direcció al mas dels Castellans per la via pecuària. Seguirem fent camí fins l’entrador de les Alcoies, i passant per les Alcoies de baix i les de dalt muntarem fins al port de Benifallim, al lloc on està la porta que baixa a les Alcoies de dalt (o de Espadas), sobre les 10h del matí.

Este és el lloc d’encontre si alguna persona de Benifallim vol incorporar-se a l’excursió.

Allí esmorzarem i sobre les 11 ens dirigirem a l’antiga porta del coto privat del Diago i entrarem en el coto. Caminarem per un camí planet fins arribar a Cabotero on eixirem de l’explotació cinegètica i baixarem per un camí que acaba sent una sendera pel mig del pinar que ens durà a la font d’Irida.

Arribats a este punt, em de muntar una bona costera fins arribar al mas de Petxo i d’allí, per altra costera igual, baixarem a Penàguila on donarem per finalitzada l’excursió.

Són uns 16 Km. d’excursió per camí còmode i ample, excepte la sendera que es un poc més abrupta i és per anar en filera.

Direm que es de dificultat mitja, per la distancia, per la sendera i per les costeres.

Tenim controlats els cotxes per tornar, però mai està de més, si tens un contacte per que ens arreplegue, per si fórem molts caminants.

Recomanacions:

• Portar pantalons llargs, bon calçat, esmorzar, aigua i bon humor.
• També recomanem si venen xiquets, que sigen majors de 12 anys.
• Prepara una pancarta si vols manifestar la teua reivindicació. Farem fotos de grup i prepararem una nota de premsa

Vinga!. Vos esperem un poquet abans de les 8 i ens farem uns rollets d’aiguardent i un herberet, per eixir amb forçes.

Salut i bon camí!

Cataleg dÀrbres Monumentals i Emblematics de La Torre de les Maçanes

Ja en 2005 el Consell va anunciar l'aprovació d'un avantprojecte de llei de patrimoni arbori monumental al País Valenciana.

Anuncian un ley para proteger los árboles Monumentales 

El 19 de maig de 2006 es va publicar al BOE la lley 4/2006 de Patrimoni arbori

 Assabentats que la diputació estava interessada en la catalogació d'arbres monumentals i anava a enviar un ingenier tècnic forestal i bioleg per elaborar el catàleg d'arbres monumentals de La Torre ens vam oferir per acompanyar-lo en les seues visites i parlar-li  d'altres arbres menys coneguts, però que formen part de la memòria i les vivències de la gent del poble.

Vam acompanyar al tècnic, Pedro Ferrer Rodríguez, durant dos dies per diversos llocs del terme. La majoria dels arbres estan en finques particulars a les que vam accedir amb el permís dels propietàris o dels mitgers.

El pi dels Arrendadors i la carrasca del Buitre són els únics que es poden considerar com a monumentals a causa de les seues dimensions, però el tècnic va tindre a bé incloure aquells arbres, en el catàleg, amb la denominació d'emblemàtics, uns per ser coneguts per tot el conjunt de la societat torruana i altres per la seua raresa i singularitat.

 

Un cop elaborat el catàleg vam sol·licitar que l'ajuntament l'inclogués a l'ordenança de protecció i catalogació d'arbres i arbredes emblemàtiques i monumentals, perquè quedés subjecte a les lleis d'àmbit municipal i supramunicipal de protecció mediambiental.
El plenari de 7 de setembre del 2007 va aprovar per unanimitat la inclusió en aquesta ordenança del Catàleg.