Reunió amb el diputat Ximo Perles en Beniaia dins el cor del mosaic

Beniaia, un poble d’una quarantena d’habitants va ser la ubicació elegida per a quedar amb el diputat de Compromís Ximo Perles per vore el cor de l’incendi de fa dos anys i allà on el mosaic agroforestal va ser crucial, tan per a bé com per a malament.

La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i l’associació el Rentonar s’estan reunint amb tots els representants de la política per a transmetre’ls la proposta de què el mosaic mediterrani és un paisatge ancestral d’intervenció humana que respecta la qualitat ambiental, fomenta l’agricultura i revifa els pobles menuts. I que per mantindre’l i evitar incendis cal subvencionar-lo. Aquest cop, al seu inici del curs polític, li ha tocat a Ximo Perles, el regidor de Calp i diputat per Compromís en la Diputació d’Alacant. 

Perles va demanar que la cita fóra en algun lloc on es poguera apreciar el mosaic i des de la Coordinadora vam triar Beniaia, un poble dels més menuts, que reuneix en un recorregut curt, l’essència del que es pretén transmetre. Un dels habitants va explicar el diputat com els bancals llaurats que envolten el poble el van protegir de les flames (també als bombers), però com alguns que no ho estaven van ser justament els propagadors de les mateixes i els van fer témer el pitjor. També va ser interessant que el diputat tocarà les oliveres cremades dels bancals calcinats i com aquestes, dos anys després, havien rebrotat sense problemes evidenciant que la vegetació mediterrània (carrasques, coscolles, oliveres, ametlers... però no pins) és resilient al foc, s’hi adapta i renaix.

En la conversa es va parlar de com articular el vessant econòmic de la proposta, atenent al fet que Diputació només concedeix ajudes als municipis, no a particulars, i, un dels esculls importants, com trobar una fórmula per a què es justifiquen les tasques subvencionables. La Coordinadora va traslladar que, fins i tot sent feines en blanc, molts dels beneficiaris segurament seran jubilats, o gent que no pot presentar cap factura de la feina perquè s’ho faran ells mateixos.

El diputat va expressar el fet que les ajudes poden modular-se, i, després de vore els resultats un primer any es poden fer reajustos per controlar els esbiaxos detectats a posteriori. També, va manifestar, que la gent inicialment pot sentir desconfiança però, quan veja que el veí ha cobrat, sol produir-se un efecte contagi. La Coordinadora va quedar en buscar fórmules econòmiques que responguen a la realitat dels pobles menuts. 

El diputat va fer extensiva també la necessitat de quantificar el global de la proposta (no només en la comarca del Comtat sinó totes les que tenen semblances suficients) per a poder crear la partida en els pressupostos que es començaran a debatre a partir de finals d’octubre. “Amb vora 400 milions de pressupost, una iniciativa de 4-5 milions d’euros és perfectament assumible i ara hi ha un clima molt favorable en la Diputació a defendre l’agricultura tant pel govern com per l’oposició i la idea pot prosperar”. Amb aquests bons auguris, ens vam acomiadar convidant-nos a seguir treballant en el tema.

Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat
Web: www.zona14.org – X: x.com/AplecTerritori – Facebook: aplecpelterritori
Email: info@zona14.org
Telèfon: 635082813 (Anna)

La proposta de pagar als maseros a les Corts. Mosaic Agroforestal

 

La Coordinadora trasllada a les Corts la proposta de pagar als maseros pel mosaic agroforestal

Per revitalitzar el paisatge i els pobles rurals calen incentius, la Coordinadora i el Rentonar s’adrecen a tots els grups polítics de les Corts (excepte Vox) per traslladar la proposta de pagar 1000 euros a l’any als propietaris de les terres per a què les llauren

Arrel de l’incendi de Benasau-Penàguila però amb el record de fa dos anys del de Vall d’Ebo, les associacions en defensa del territori vam llançar una proposta que fa anys que es debat en fòrums europeus, la de pagar a les persones del món rural pels serveis ambientals que presten sobre el paisatge. Després de fer uns càlculs basats en el cost d’apagar incendis, vam proposar pagar a persones propietàries/arrendatàries 1.000 € per cada 10 ha de terreny treballat a l’any.

Ara hem enregistrat una proposta a la Mesa del Consell per a què la trasllade a la comissió de Peticions i n’estudien la viabilitat econòmica de la iniciativa. La Coordinadora considera que aquesta proposta és transversal i per tant no hi ha tint ideològic darrere.Amb eixa mentalitat s’ha adreçat als portaveus tant del govern com de l’oposició de la Comissió de Peticions: José Francisco Chulvi Español del grup Socialista, Dolores Peña Villaescusa del grup Popular i Mònica Álvaro Cerezo del grup Compromís.

Hem intentat articular una proposta viable, assumible i que no té perquè suposar incrementar cap despesa econòmica. La idea és que es destine un terç del pressupost d’extinció d’incendis en aquesta prevenció que no genera impacte ambiental negatiu. Promocionar el mosaic mediterrani és una solució per a atallar molts fronts oberts: el despoblament rural, l’abandonament agrícola, l’equilibri camp-ciutat i els incendis. Per això albirem l’esperança de què la proposta siga votada i acceptada per unanimitat.

La Coordinadora té intenció de traslladar aquesta proposta a altres estaments de la societat durant les properes setmanes per aconseguir que recuperar el mosaic siga un clam de tot el món.

Descarregar Petició a les Corts per pagar pel mosaic mediterrani (PDF)

 

Premsa:

Proposen a les Corts destinar mil euros anuals als propietaris de terrenys per a mantenir-los contra els incendis 

Polítics de les Corts reben la proposta de pagar els llauradors per a mantindre les seues terres 

El mosaic mediterrani: La proposta de pagar 1.000 € als maseros per conrear els bancals i així previndre incendis

 

El mosaic és una estructura agroforestal típica del Mediterrani que combina la serra i els bancals produint una discontinuïtat en el combustible molt útil per a l’extinció d’incendis. La Coordinadora proposa que des de les administracions es pague als propietaris per mantindre eixe mosaic amb les terres conreades.

Encara no fa una setmana de l’incendi de 24 h de Benasau-Penàguila que ha calcinat aproximadament 300 hectàrees i ens han vingut a la memòria les dramàtiques escenes de fa dos estius on en l’incendi de la Vall d’Ebo es van cremar 10.000 hectàrees durant 12 dies. 

 

Moure fitxa és important i sembla que les administracions i la societat estan paralitzades amb vells eslògans i idees populistes que res tenen a veure amb la realitat a la qual ens enfrontem: incendis de 6a generació a què els serveis d’extinció no poden fer front, cada volta menys pluges, abandó del món rural.

 

La Coordinadora d’Estudis Eòlics i l’Associació el Rentonar van organitzar fa any i mig un Aplec pel Territori en Benillup on vam intentar reunir a experts i a gent de tots els sectors per a vore de proposar com revitalitzar el món rural. Vam recollir propostes que havia fet cada poble amb demandes domèstiques i vam engegar alguna iniciativa discreta.

També, des de la Generalitat, es va crear un grup de treball encapçalat per Enric Moltó i gent directament afectada per l’incendi per a veure de trobar solucions. Però el problema és latent i permanent, els pobles, la nostra joia de la corona, els garants de la vertebració del País, es moren.

Des del col·lectiu de l’Aplec volem fer una proposta ambiciosa i de gran importància per revertir la situació reactivant el mosaic mediterrani. Ja des de l’època dels moros, però en especial des de les primeries del segle XX, els abancalaments per a conreus estaven entremesclats amb pins i carrasques, alguns d’eixos bancals estan fets amb màrgens de pedra, un esforç més que meritori per poder-los treballar, generant així un mosaic amb les espècies forestals.

Molts dels bancals s’han abandonat perquè l’agricultura ja no és rendible, o perquè no hi ha relleu generacional o perquè no és atractiu treballar al bancal o per tots tres motius alhora; quan, en realitat, els bancals en particular i el mosaic en general, són la solució a tot. I, per aconseguir-ho, cal pagar als maseros per desermar-los.

 

Fem números, si les xifres oficials parlen de què extingir un incendi costa uns 10.000 €/ha (1) (que pot pujar a 19.000 €/ha, depenent de la quantitat de mitjans aeris emprats), si l’incendi de Benasau-Penàguila ha cremat al voltant de 300 hectàrees, això faria un total de 3.000.000 € que ha costat apagar-lo el dia que va estar cremant.

Continuem fent números, si la comarca del Comtat té unes 10.000 hectàrees agrícoles (la xifra depén un poc de les fonts que consultes), i una explotació agrícola mitjana té unes 10 hectàrees (de nou, la xifra varia molt, però el minifundi d’aquestes terres oscil·la entre 1 i 10 ha), podríem concloure que al Comtat hi ha 1.000 maseros (o 2.000 si considerem la mitjana de 5 ha/explotació).

Posem una xifra seductora, 1000 € a l’any per mantindre les seues 10 hectàrees treballades. I tot això amb independència de què als bancals els tragues un rendiment econòmic o no. Així, els maseros que ja les tenen treballades, rebrien els diners sense més esforç, però qui no, segur que 1000 € els suposen un incentiu interessant per rescatar les escriptures de la iaia i tornar a revitalitzar alguns bancals perduts.

Continuem amb els supòsits, si imaginem que a cada comarca li toca un incendi a l’any (un supòsit molt fantasiós, només cal pensar en Ebo), nosaltres ja tindríem el nostre. 1000 maseros x 1000 €/masero = 1.000.000 € costaria a l’any mantindre el mosaic a la comarca del Comtat, si l’incendi de Benasau ha costat 3 milions, que les administracions invertisquen una tercera part en prevenció és una proposta molt més que raonable i assumible.

Ara, cal la voluntat política. Però imagineu-vos si férem els càlculs per als 100 milions d’euros que va costar d’apagar l’incendi de la Vall d’Ebo.

 

És per aquest motiu que des del col·lectiu Aplec volem llançar aquesta campanya de difusió de cara als polítics, des de les Corts als Ajuntaments, no importa el color, a les mancomunitats, a les associacions de tota mena, però també a la gent, en especial la gent dels pobles o la gent que té arrels en els pobles, o la gent que desitja viure als pobles, perquè es comence a generar el desig de dinamitzar el món rural.

Perquè tindre uns pobles vius i actius ens beneficia a tots, també a les ciutats. Comencem per admirar el mosaic que sempre hem tingut i fem per mantindre’l des de les institucions.

Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat
Web: zona14.org
El Rentonar. Natura i Patrimoni
Web: rentonar.blogspot.com
X: x.com/AplecTerritori – Facebook: aplecpelterritori
Email: info@zona14.org Telèfon: 635082813 (Anna)

(1) Ferran Dalmau-Rovira, Domingo Miguel Molina Terrén, Mónica Parrilla de Diego, Miguel Ángel Soto Caba. Desembre de 2022. Quemas prescritas. Una oportunidad efectiva ante los nuevos incendios forestales. Revista Incendios y Riesgos Naturales.

 

Publicacions premsa

Pàgina66 Proposen donar 1.000 euros als maseros per a previndre més incendis

Aramultimedia La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat proposa que es pague 1.000€ per llaurar bancals i així previndre incendis 

Aramultimedia Els mosaics: Un tresor agrícola de les nostres comarques

Levante Mil euros 

Aramultimedia El diputat provincial Ismael Vidal es reuneix amb la Coordinadora

 

Complim 30 anys

 

El Rentonar és una associació de caràcter civil, sense ànim de lucre i formada per gent voluntària amb unes inquietuds per la defensa del territori i del nostre patrimoni.

 

El Rentonar naix en 1994 com a grup de voluntariat contra incendis motivats per l’increment de la destrucció provocada pel foc als voltants del nostre territori.
El 22 d’octubre d’aquest any es formalitzen els estatuts del grup.
Durant els primers anys l’activitat del Rentonar, es limita a actuacions puntuals de suport als bombers en cas d’incendi al terme del poble.

A finals del segle XX, el nostre territori s’enfronta a la pressió de projectes en diferents àmbits i la tasca de suport als bombers es veu reduïda per les noves legislacions, el que fa que els objectius i interessos dels membres de la nostra associació vagen modificant-se.

Aprofitant que l’administració obliga a l’actualització dels estatus, l’any 2007, en una reunió es plantejaran els nous objectius i interessos i es modificarà el nom del grup, convertint-se en Rentonar, per la defensa de la Natura i el Patrimoni.

Convençuts que per defensar i estimar el territori primer se l'ha de conéixer iniciem la programació d’una sèrie d’excursions populars per visitar els llocs més emblemàtics del nostre entorn, a més a més, la neteja dels voltats del poble, replantacions, jornades de divulgació al carrer per donar a conéixer als veïns les nostres inquietuds i les problemàtiques ambientals que anaven presentant-se al llarg del temps i ens obrim a la col·laboració amb altres associacions del nostre entorn.

Totes les nostres activitats, experiències i idees d’aquests anys han comptat amb el suport tecnològic del projecte Sóc de Poble (portal de pobles connectats) coordinador de la nostra associació, el qual ens ha facilitat el desenvolupament, difusió i comunicació dels projectes que hem tirat endavant.

D’entre totes les nostres actuacions al llarg d’aquests anys podem fer menció de les següents:

.......
Activitat dels primers anys 1994
Activitat dels primers anys 1995
Activitat dels primers anys 1996
Activitat dels primers anys 1997
Activitat dels primers anys 1998 – 2002
Seus del Rentonar

El Radar de la Serra d’Els Plans
Explotació de la Pedrera de la Serra d’Els Plans
Carta de la Muntanya
Abocadors Il·legals
Neteja de camins
Aigüera Canta Grill
Secció Muntanya Rentonar
Campanyes de conscienciació ambiental
Replantacions
La planta de tractament dels Fangs de Penàguila
Aplecs
Arbres
Mercat
Projeccions de documentals i conferències
Excursions Rentonar. Secció Muntanya
Macrourbanitzacions
Pinars i incendis. Un problema per resoldre
Brull Viu
Llibres i música en valencià
Col·laboració amb diverses entitats
Els camins. Vies Pecuàries
Defensa patrimonial d’edificis històrics i industrials
......

No solament hem participat activament en totes aquestes lluites també hem informat i denunciat davant de les administracions corresponents els abusos de partiular i empreses i la indiferència de les nostres autoritats locals i autonòmiques respecte al nostre patrimoni arquitectònic i natural (vies pecuàries, camins tradicionals, edificis històrics, recuperació d'espais naturals emblemàtics...).

La nostra intenció és servir d'estímul a les administracions i als nostres veïns perquè prenguen consciència i valoren la importància de tot aquest patrimoni que forma part de la nostra història i identitat.

 

Com a grup de voluntariat som conscients de les nostres limitacions, sabem que no podem intervindre ni resoldre determinades situacions que depenen exclusivament de les autoritats competents o de la pressió que puga exercir la població.

A pesar d'aquest reconeixement i del cansament que suposa l'enfrontament a la incomprensió i a la indiferència, continuarem amb la nostra lluita, que a vegades ha obtingut els seus fruits i en altres ha sembrat unes llavors respecte a determinats temes, que esperem que es resolguen en un futur.