El Pou de la neu del Rentonar

En molts indrets d’aquests paratges, l’excursionista sol trobar-se amb unes construccions que criden poderosament l’atenció per les seues formidables proporcions.

Pou de Neu del Rentonar

Josep Mª Segura Martí
Museu Arqueològic Municipal “Camilo Vicedo Moltó” d’Alcoi.
Fotos:Associació Rentonar per la conservació de la Natura i el Patrimoni.

Aquests dipòsits, generalment anomenats pous, neveres, caves o clots, eren autèntics magatzems de neu amb què abastir els pobles durant l’estiu.

Hui, mig derrocats, són l’únic record d’una activitat industrial que al País Valencià es desenvolupà, almenys, des del segle XVI fins als anys vint del segle XX.

Pou de Neu del Rentonar

Els nostres avis encara recorden aquell tragí dels arriers, durant els mesos estivals, que conduïen les bèsties que portaven a les sàrries la neu dels pous, que durant l’hivern havia estat arreplegada als ventisquers. L’antic comerç de la neu gaudí de força importància a les comarques meridionals del País Valencià, més concretament a les serres com la Mariola, Benicadell, Carrascar d’Alcoi i Ibi, Carrascar de Castalla, Maigmó, Serrella, Aitana, Carrasqueta, etc... on tenim catalogats vora de vuitanta dipòsits.

Pou de Neu del Rentonar

Al terme de La Torre de les Maçanes s’hi troba un d’aquests pous de neu, que de sempre ha rebut el nom de la zona on s’hi troba: El Rontonar. D’aquest i de la resta de pous de neu que s’hi localitzen a la zona del Corbó-Carrasqueta-Plans, vam tenir ocasió de publicar un treball a la revista Eines núm. 7 i 8 (Institut de Batxillerat "P.E. Victoria", d’Alcoi, 1987), anomenat “Els pous i l’antic comerç de la neu a Xixona”, del qual extractem les dades per aquest treball.

5. POU DEL RONTONAR. El Rontonar, Rontonal o Rentonar és una partida i serra que es situa entre els municipis de Benifallim al nord, i la Torre de les Maçanes al sud, creuant el terme d’ambdues poblacions a l’altura i a l’est del cim dels Plans.

Planta

El pou de neu que es localitza al Rontonar ocupa un ampli coll que s’obri als estreps orientals dels Plans, baix del cim, i al terme de La Torre de les Maçanes fintat amb el de Benifallim. L’orientació del ventisquer és al llevant, i s’hi troba a 1.160 m s/n/m., molt apartat de qualsevol via còmoda de comunicació, distant almenys quatre quilòmetres de La Torre de les Maçanes.









El dipòsit de neu fou bastit aprofitant el desnivell que existeix a l’est i terraplenant les terres de l’excavació per a donar-li major altura, mitjançant un paredó circular que, a mode de talús, l’envolta per aquesta part.

Secció lateral

L’edifici consta del pou de 13’ 75 m de profunditat del nivell de les boques o finestres superiors i de 9,80 m de diàmetre interior, estimant la seua capacitat en 1.030 metres cúbics. A la part sud s ‘obri un túnel amb volta rebaixada de maçoneria de 9,10 m de longitud per un ample inicial de 2,35 m. 12,10 m d’altura, que va estretint-se a l’interior i finalitza a la vora del pou en forma d’ingrés d'1,35 m d’ample màxim per 1,55 m d’altura, que ens situa a 10,00 m per damunt del fons del pou.

Els tres ingressos o finestres superiors (nord, oest i est), resten parcialment derrocades i hui estan cegades amb obra a excepció de la de l’oest, que té una amplària d’1,55 m i altura màxima d'1,70 m bastida en carreus i amb volta rebaixada de maçoneria disposada en sardinell. El gruix del mur en aquest punt és de 1,50 m.

Entrada finestra lateral

Finestra lateral

A l’interior del pou, en quant al cilindre es refereix, s’aprecia la maçoneria lluïda amb morter i s’observen uns esglaons buidats a la paret sota el túnel o ingrés sud. Entre aquest nivell i el de les finestres superiors observem embotides al mur les restes de quatre estreps d’arcs de carreus, que formen dos arcs creuats de pedra amb direcció NE-SW i NW-SE únics elements de l’antiga coberta o volta que subjectaria el trespol de teula.

Detall estrep d'arc de carreu

Finestra lateral

Avui coneixem una segona coberta bastida per la successiva aproximació de filades de pedra – falsa volta-, que forma una perfecta coberta hemisfèrica, l’exterior de la qual apareix parcialment erosionada i amb molts esbornacs.

Falsa Volta

Sol del Pou

Un element poc freqüent en aquest tipus de dipòsits és el desguàs: en aquest pou el trobem a l’est on el terreny presenta major desnivell. Des del punt més baix del punt surt un estret passadís (0,50 m d’ample per 0,70 m d’altura) que amb un cert grau d’inclinació, desemboca a l’exterior després de recórrer 29, metres en línia recta, estant la major part d’ell excavat a la terra (tap) i en altres punts (principi i final) enllosat al sostre amb grans pedres planes, assemblant-se a un alcavó. A l’exterior no s’observa cap tipus de bassa o abeurador que arreplegara les aigües de desgel.

Desguàs del Pou de Neu

A trenta metres a l’oest del pou s’hi troba una petita edificació que hui escara s’utilitza com a corral i l’entorn immediat està parcialment abancalat (hui erm) i a les vessants dels cims trobem la pineda i l’alzinar.

Edificació prop del Pou de Neu

Les fonts documentals, trobades per nosaltres fins ara, que donen notícies del pou del Rontonar es remunten a 1724, any en què Alcoi era abastit de neu per Joseph Giner, de Cocentaina, que aleshores era propietari del pou del Rontonar i d’un altre o altres a la serra Aitana (Arxiu Municipal de Xixona. Cabildo de 16-IX-1924).

En 1728, Joseph Giner, que s’obligà a abastir a la ciutat de Xixona amb la neu del Rontonar i de l’Aitana, no ho va poder fer per no tindre neu en cap dels seus pous (Arxiu Municipal de Xixona. Cabildo de 2-V-1728).

En el segle XIX l’il•lustrat alacantí Manuel Rico García, fill d’un nevater de Xixona, escrigué una sèrie d’articles anomenats “Pozos de nieve. Su história y conservación”, publicats en el diari alacantí La Unión Democràtica dels dies 2, 6 i 8 de juliol de 1880, on anomena – d’entre els 23 pous de neu i 9 de gel que hi havia en explotació a la província d’Alacant – el pou del Rontonar, al qual li calculà 20.000 arroves de capacitat.

Així mateix, durant el XIX, els capítols de l’abast de la neu a Xixona arribaven mitjançant edictes a La Torre de les Maçanes, Ibi i Tibi, per tal de buscar licitadors per a la subhasta de l’arrendament de l’abast de la neu durant els mesos de maig a octubre.

Detall de la finestra principal

L’antiguitat del pou del Rontonar ha quedat sobradament documentada als arxius, que ens parlen d’ell des de 1724 i fins a 1880, encara que pensem que s’explotaria durant les dues primeres dècades del segle XX.

Així mateix la tipologia constructiva del dipòsit, pel que fa als estreps dels arcs primitius que suportaven la volta, ens confirma que el pou del Rontonar fou bastit entre els segles XVII al XVIII, ja que trobem paral·lels d’aquest tipus de construccions a Mariola i al Carrascar d’Alcoi i Ibi, documentats en aquest moment, i que també van conéixer una segona coberta bastida amb volta de maçoneria.

Arribant al Pou des de la vessant nord

La singularitat d’aquest pou, a causa del seu admirable estat de conservació, el fa mereixedor d’una atenció especial i mesures, que garantisquen la conservació d’aquest com legat cultural dels nostres avantpassats. Cal considerar aquesta obra, com patrimoni material del poble i testimoniatge de les activitats econòmiques de la muntanya.

Pou de Neu del Rentonar