Com molt bé contempla el nom de la nostra associació, Rentonar per la defensa de la Natura i el Patrimoni, a banda de l'interés que els nostres socis mostren pels temes de tipus mediambiental, també entren dins dels nostres objectius la defensa dels béns patrimonials, principalment edificis.
La Torre té catalogat com edificis patrimonials:
La Casa Alta
De titularitat municipal. Un bé públic restaurat per Conselleria i l'Ajuntament de La Torre en 2006-2007. És considerada com a bé d'interés cultural (BIC) per la Conselleria de cultura.
Villa Edelmira, mas fortificat, edifici també conegut com el mas de la Foia de Cortés.
Es desconeix l'època precisa dels seus orígens, la construcció actual és el resultat de reformes que es van haver de fer a mitjans del segle XIX, per tal d'ajustar i transformar la casa en un element defensiu, de manera que permetés l'aguait o la defensa davant la incursió de partides de bandolers.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular, gairebé quadrada, la tipologia del qual s'adscriu a la masia, els quatre cantons estan dotats de garitons.
La nova coberta a dues aigües es troba acabada en teula ceràmica corba.
L'edifici es troba molt deteriorat. Part de la coberta s'ha enfonsat i la resta presenta males condicions. Tres dels garitons estan en estat ruïnós. Tant l'Ajuntament com la Conselleria de Cultura estan assabentats de la situació de l'edifici.
La nostra associació ha mantingut amb aquestes dues administracions una llarga
correspondència durant els últims temps que es pot consultar en la nostra web en
Villa Edelmira front les administracions
El mas de la Foia en estat d'emergència
La Foia de Cortés. Villa Edelmira
Esperem que les administracions actuen i impedisquen l'enfonsament d'aquest bé patrimonial
El Pa Beneït
Respecte del ritual del Pa Beneït declarat Bé d'Interés Cultural Inmaterial, la nostra opinió és que devia recuperar-se el Patronat de Festes, el qual seria l'organisme que establira les normes per a la millora i conservació de tots els elements que formen part d'aquest ritual, que no es poden deixar ni als criteris ni als capritxos i ocurrències individuals.
L'església Parroquial de Santa Anna
del segle XVIII-XIX i estil neoclàssic amb planta de creu llatina, conserva una necròpolis en el seu interior. El temple va ser cremat el 1936 i reconstruït posteriorment. És considerat com a bé de rellevància local per la Conselleria de cultura.
El Pou de neu del Rentonar
 |
| Foto Conselleria de Patrimoni |
 |
| La Font i el safareig. 1985. Reproducció de l'antiga |
Altres Inventaris Sectorials no inclosos en l'IGPCV
Cova de la Barcella - Cova sepulcral
Cova del Pou de neu - Cova sepulcral
Covatxa sepulcral del camí real - Cova sepulcral
El Baló - Hàbitat concentrat. Poblat en altura
El Molí - Hàbitat Concentrar. Poblat en pla
El Planet - Hàbitat Concentrat. Poblat en pla
El Portell - Hàbitat concentrat. Poblat en altura
El Xipreret - Hàbitat concentrat. Poblat en pla
Els Arrendadors - Hàbitat dispers
Foia de Cortés o Villa Edelmira - Hàbitat dispers. Alqueria
Freginal de la Font Major - Hàbitat concentrat. Poblat en pla
La Cervera- Hàbitat concentrat. Poblat en pla
Mas de Corriola - Hàbitat dispers. Alqueria
Mas dels Castellans - Hàbitat concentrat. Poblat en pla
Montagut -Hàbitat concentrat. Poblat en pla. Hàbitat dispers: Alqueria
Morro de la Forca - Fosa
Penya de Caroxita o del Comanador - Hàbitat concentrat. Poblat en altura
Pla de Santana - Hàbitat concentrat. Poblat en pla
 |
| Cova sepulcral del Morro la Barcella. |
 |
| Mas del Xipreret, actualment en ruïnes. Darrere La Foia de Cortés. |
 |
| Mas del Baló. Actualment en ruïnes. |
Etnologia
Aqueducte de la Rambla de la Torre (s.XIX)
Altres pobles veïns sí que han inventariat i inclòs llocs equivalents a les de La Torre dins del seu patrimoni. Si l'administració local d'un poble que és la millor coneixedora del seu territori i dels seus edificis, no posa interés en la seua defensa i conservació segurament perdrà el seu patrimoni, la memòria històrica i, per tant, part de la seua identitat.
Tenim clars exemples de perdudes patrimonials per la falta de protecció:
El Sanatori Antituberculós de la Torre
Un edifici situat a la serra del Rentonar que data de 1919 construït per la Companyia de Jesús i utilitzat com a casa de repòs, que l'any 1931, durant la II república fou destinat a colònia infantil i en la guerra civil, com a hospital militar.
Acabada la guerra es va convertir en hospital antituberculós fins a l'any 1963 que es va tancar perquè la malaltia va ser neutralitzada a l'estat espanyol.
Des d'aquell moment va estar en mans de diversos organismes i els possibles projectes que sobrevolaven sobre el futur de l'edifici, no van fructificar. L'edifici durant uns anys va tindre una vigilància, però després va ser abandonat sofrint un progressiu deteriorament. A l'inici del segle XXI l'edifici va ser una víctima més de l'especulació urbanística i com no comptava amb cap mena de protecció va ser desmantellat i espoliat en espera d'un projecte que mai es va dur a terme ha arribat als nostres dies amb una penosa imatge d'un esquelet, restes d'aquell magnífic edifici que va ser mentre va ser d'utilitat.
El Primer Molí a la zona del Brull.
Un molí d'aigua que va ser utilitzat com a molí fariner i bataner ha anat sofrint un deteriorament progressiu fins a un estat de ruïna irrecuperable tant ell com el seu entorn del que ja hem parlat anteriorment. Un model d'indústria que va ser substituït pel molí fariner elèctric situat dins del nucli urbà.
 | |
| Ruïnes del Primer Molí any 2007 |
Mai ha estat considerat com a bé d'interés local.
Altres mostres de falta de catalogació i indiferència de l'administració local son:
El Molí Fariner elèctric
Actualment tancat no es pot visitar fàcilment. Es conserva en bones condicions a pesar del pas del temps. És un bé cultural que s'hauria de protegir i restaurar per la seua rellevància històrica i cultural.
La nostra associació que va col·laborar en donar a conéixer aquesta infraestructura industrial i va recopilar fotografies i informació entre els anys 2014 i 2016 va publicar un llibre que es pot
consultar o adquirir a les pàgines de Sóc de Poble
Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes
Les ermites privades de masos emblemàtics del nostre terme
L'ermita del Comanaor.
Dedicada a Sant Gabriel Arcàngel, està situada a la finca del mateix nom a les faldes de la penya. Zona d'interés arqueològic on es va trobar una necròpoli de l'edat del bronze i un poblament ibèric. L'ermita construïda en mamposteria, es troba molt degradada i carent de béns culturals a l'interior.
 |
| Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com |
 |
| Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com |
L'ermita de la Foia Boix
Dedicada a Sant Josep o a la Mare de Déu del Pilar, segons diferents fons consultades. Forma part d'un mas de grans dimensions d'interés històric i cultural, representant d'un model burgés d'explotació agrícola i rural. L'ermita que ocupa un dels cantons de la façana principal de la finca, està rematada per arcs.
 |
| Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com |
L'ermita de Montoro.
A la partida de Viola trobem el mas de Montoro, recentment reformat, prop del Barranc de la Zurca. Aquest mas també gaudeix d'una capella, amb una façana carent d'ornamentació, i sobre la porta una espadanya amb campana.
 |
| Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com |
El mateix es pot dir de moltes masies tradicionals i que representen una època, i ens ajuden a entendre una forma de vida al voltant de l'agricultura.
 |
| Mas del Collao |
Algunes encara conserven la seua estructura i identitat com el mas dels Arrendadors, el mas del Buitre, el Collao, la Foia Boix, Villa Maria..., altres estan en estat ruïnós com el mas del Baló, el mas Nou, les Alcoies de Baix, el Xipreret... i altes que han sigut reformats sense tindre en compte les característiques de les nostres construccions tradicionals i han perdut la seua identitat, com els Castellans, El Clèrio...
 |
| El mas Nou |
Tots aquests edificis deurien tindre un tipus de protecció per evitar la perduda d'elements fonamentals que ens donen un caràcter i formen part del nostre patrimoni i història.
 |
| El Moral. Conjunt de masies, ni catalogades ni incloses en cap Inventari |
Una menció a banda mereixen les aigüeres del Portell o de Montagut, i la del Comanaor, per les seues dimensions i estar dotades de motes, obres de terra o pedra fetes per l'home per la desviació d'aigües, que van excavar i canalitzar els nostres avantpassats mitjançant túnels de terra i de pedra des del seu naixement fins a arribar al riu de La Torre
La del Portell naix al Mas de Praos i travessa la carretera de Xixona i el túnel de Villa Maria fins a desembocar en el riu de la Torre.
 |
| Conducció artificial d'aigues al Mas de Praos. Inici de l'aigüera |
 |
| Aigüera del Portell a la vora del Poble |
 |
| Tunel de l'Aigüera del Portell que creua la carretera de Xixona |
 |
| Tunel de Villa Maria. Final de l'aigüera abans d'incorporar-se al riu de La Torre. |
En la del Comanaor la baixada del barranc ve determinada per marges de pedra que determinen la llera de l'aigüera, fins arribar a una mota situada en el camí de La Penya, travessa un túnel excavat en la terra, fins a arribar a la carretera d'Alcoi on va ser entubada als anys 90, per desembocar a la zona dels Alcavons.
 |
| Mota de l'Aigüera del Comanaor |
 |
| Mota de l'Aigüera del Comanaor |
 |
| Aigüera del Comanaor |
A banda d'aquestes consideracions l'administració local ha de tindre clar quines son al nostre terme les zones a protegir per ser aquïfers, zones d'interés arqueológic o d'especial caràcter, per blindar-les i evitar en aquestes futures especulacion.
