dimecres, 17 de juliol del 2024

Complim 30 anys. Carta de la Montanya

Penya del Comanaor. Damunt, la pedrera de la Serra Els Plans i el cim a la dreta

La Carta Espanyola de les Muntanyes té com a objectiu principal promoure la cooperació, la participació i la solidaritat entre els pobles i les institucions que treballen a les muntanyes de l'estat espanyol. El seu objectiu és que els pobladors de les muntanyes, així com les institucions i organitzacions que hi treballen, siguen conscients de les singularitats i els valors de les muntanyes i adquireixin un compromís amb la preservació d'aquests valors i el seu desenvolupament sostenible.

El Morro de la Barcella, una zona arqueològica a protegir

Tot i que la Carta Espanyola de les Muntanyes va ser elaborada l'any 2003 i va ser considerada necessària pel Congrés dels Diputats l'any 2005, encara no ha estat aprovada oficialment per l'Estat. Tot i els esforços realitzats per la plataforma RedMontañas i altres organitzacions per impulsar-ne l'aprovació, la carta segueix sense ser un document legalment aprovat.

Montagut (1.081m) i La Barcella (1.071)

Accions a favor de la protecció de les muntanyes.

Tot i això, la iniciativa per protegir les muntanyes de l'estat espanyol no ha cessat. L'any 2005, es va fundar Red Montañas, que ha dut a terme múltiples accions per defensar les muntanyes i promoure'n la gestió sostenible. La Carta Espanyola de les Muntanyes estableix recomanacions bàsiques per al disseny de polítiques de muntanya que promoguin la gestió sostenible i la preservació dels valors patrimonials de les muntanyes.
Nosaltres hem col·laborat amb la plataforma RedMontañas des de l'any 2005.


Relacionats i col·laborant amb el moviment ecologista Carta de la Muntanya, Muntanyes en Xarxa, Cims Nets, el Rentonar lluita durant anys, davant les administracions, per la neteja del cim d'Els Plans, no únicament amenaçat per la instal·lació del radar, també ocupat per una caseta il·legal amb tanca metàl·lica, construïda per l'Ajuntament de La Torre, sobre la via pecuària als anys 80.



L'eliminació definitiva de l'edificació i les seues restes va acabar en l'any 2015.

Complim 30 anys. Explotació de la Pedrera de la Serra d'Els Plans


En 2004 La Colla Ecologista La Carrasca, Ecologistes en Acció, El Rentonar i l'Ajuntament de La Torre van presentar al·legacions contra el projecte d’explotació de la pedrera. Es demanava la paralització dels treballs il·legals d'extracció de pedra calcària, la qual estava fent l'empresa Gestiona 2000, S.L., que pretenia ampliar la zona d'explotació. 


Les al·legacions estaven basades en falta d'estudis d'alternatius, el greu impacte paisatgístic, les deficiències en l'estudi d'impacte ambiental, la presència de flora endèmica i la falta de precisió en les mesures correctores que presentava el projecte.
Els informes negatius de l’Ajuntament van ser fonamentals perquè Conselleria de Territori i Habitatge admetés les alegacions, i es desestimara la legalització de la pedrera.


La pedrera no va ser restaurada. 

dimarts, 16 de juliol del 2024

Complim 30 anys. El radar d'Els Plans


Mobilització ciutadana fornt al projecte d’instal·lació d’un radar de caràcter civil per part d’Aena al cim de la Serra dels Plans.

"Proyecto de ejecución de la estación radar Torremanzanas"


El projecte es presenta a finals de 1999 a l’Ajuntament de La Torre, i afectava als municipis d'Alcoi, Benifallim i La Torre.

En 2001 després dels informes presentats per Aena y els serveis jurídics de la Diputació Provincial el projecte no compta amb l'acord del Plenari ni dels propietaris dels terrenys afectats, per futures expropiacions.
La Corporació mostra el seu malestar pel seu impacte ambiental, visual i per possibles repercussions en la salut a causa de la proximitat de la instal·lació oposant-se al projecte.
Davant de la insistència del Ministeri de Foment el tècnic municipal elabora un informe en el qual s’exposen els punts pels quals mostra la seua disconformitat.
En 2002 Aena inicia els expedients d’expropiació dels terrens al votant del futur radar.
 
En vista de l’actitud prepotent del Ministeri i de les irregularitats que presenta el projecte, l'associació El Rentonar, amb l'assessorament de La Colla Ecologista La Carrasca, Ecologistes en Acció, que portava un seguiment des de l'inici de la presentació del projecte, i havia observat les seues irregularitats, iniciem una campanya ciutadana d’informació, conscienciació i oposició a la seua instal·lació. 
 

A la campanya s’adheriren, partits polítics, centres excursionistes i federacions, grups ecologistes, entitats sindicals, culturals, esportives i de diferents caràcters d’arreu de tot l’estat a més de totes les associacions locals.

Aquest moviment culmina amb una multitudinària concentració el 30 de novembre de 2003 al cim de la serra i posteriorment al poble amb la lectura d’un manifest on s’exposaven totes les raons d’oposició al projecte.
La lluita va continuar durant anys, fins al 2013. Al llarg d’aquest període continuaran les activitats d’oposició, amb l’elaboració de samarretes, pancartes, articles de premsa, difusió de la nostra reivindicació durant la volta ciclista a Espanya en setembre de 2004 amb pintades a les carreteres i la visita als despatxos d’Aena a Madrid.
Després es produirà la incorporació de La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat que col·laborarà amb nosaltres, amb gran eficàcia, en l’elaboració de documents que ens ajudaran a recolzar les nostres reivindicacions davant de l’administració.
 
 
En abril de 2007 s’aprova el “Plan Especial del Aeropuerto de Alicante”
Entre 2007 i 2013 es produirà un procés judicial entre l’Ajuntament i Aena amb dues sentències judicials, una l'any 2009, favorable a l’Ajuntament, a la que Aena presenta recurs d’apel·lació donant lloc a altra sentència en 2013, que deixa obert el final d’aquest procés.
La instal·lació del radar no es fa efectiva, instal·lant-se aquest aparell a peu de pista a l’aeroport d’Alacant.
 


Publicacions relacionades:




dilluns, 15 de juliol del 2024

Complim 30 anys. Seus del Rentonar

Durant aquests trenta anys el Rentonar ha tingut diferents seus, a banda de direccions socials, on rebre la correspondència.

La primera seu social cedida per l’Ajuntament del poble va estar, en la dècada dels anys noranta, en l'edifici de l’antic escorxador, actualment desaparegut.

El local no reunia condicions, no obstant va ser lloc de reunió i d'elaboració d’alguns materials relacionats amb les activitats del grup.



Després d’uns anys sense seu, al voltant de l’any 2003 l’Ajuntament ens cedeix un local compartit amb l’associació de les ames de casa, dins de la Casa de Cultura, on vam poder guardar els nostres materials, relacionats amb l’extinció d’incendis, que fins al moment estaven en cases particulars, i el lloc on celebrar les nostres reunions i elaborar materials.


 L’any 2009 coincidint amb un canvi de govern ens vam convertir en un element molest per l’administració local, la qual es veia afectada per les nostres campanyes reivindicatives i no compartia la mateixa visió que nosaltres respecte al futur del poble, intentant forçar els nostres principis, sense aconseguir-ho.


Per aquest motiu ens van expulsar, de males maneres, del local que teníem assignat i al que teníem dret, com qualsevol altra associació del poble, deixant al carrer i sense previ avís tots els nostres materials.
Al mateix temps van eliminar un segur de responsabilitat civil que l’Ajuntament havia estat pagant els últims quinze anys.

 

En aquell moment vam buscar un local que fora independent i amb unió amb la gent del projecte Sóc de Poble, ens vam instal·lar en una casa del carreró de Sant Antoni, al qual vam anomenar:


 

El Carreró Centre d’Immersió Cultural i Tecnològic, on vam desenvolupar diferents activitats: Cicles de cinema, Cicles de música, Cursos formatius de diversa índole, reunions del grup i lloc d’acollida de gent de fora del poble, que venia a col·laborar en alguna de les nostres activitats.
Va ser l’última seu, i actualment únicament tenim domicili social. 


Durant els periodes que no hem tingut seu social hem elaborat i ens hem reunit en els domicilis particulars dels membres de l’associació.
Una cosa tenim clara, no estem disposats a sometre les nostres opinions ni les nostres lluites a canvi d’un local ni de càntics de sirena.

El Carreró. Curset de fotografia
El Carreró. Nits de Cinema i Música 2010
El Carreró. La Torre Jazz 2010
El Carreró. Curs de Jazz 2009
El Carreró. Jornada de formació mediambiental Brull
El Carreró. Mèxico Cineforum 2009
El Carreró. Curs de formació maquinària agrícola
El Carreró. Centre cultural El Carreró. presentació
El carreró. Nova seu del Rentonar
Rentonar. Ens quedem sense local

diumenge, 14 de juliol del 2024

Creació del Rentonar. Primers anys. Transició 1998 - 2002


Des de la creació del grup fins a l'any 1998, les activitats estan centrades en la formació per la prevenció i intervenció en incendis forestals com a voluntariat de suport als bombers forestals. Féiem cursets i xicotetes intervencions de vigilància.

Posteriorment, entre els anys 1998 i 2002, el grup busca una nova definició dels seus objectius i finalitats i les seues activitats que es veuen reduïdes estan basades en la conscienciació ciutadana i en el coneixement del territori. 


En la tardor de 2002 al voltant d'un moviment ciutadà per la declaració de les serres del Cabeçó - La Grana com a parc natural vam participar en una sèrie d'actes al voltant d'aquesta reivindicació, una concentració a la casa de cultura de La Torre i una reunió a la casa de cultura de Busot amb altres representants de diversos grups ecologistes. 

En aquestes dues celebracions vam observar un intent de manipulació i utilització política, el que va fer que ens apartarem d'aquest moviment i refermarem la nostra postura de independència ideològica.

Va ser a partir de l'any de l'any 2002 quan es produeix el primer moviment de defensa del territori amb motiu de l'intent d'instal·lació d'un parc eòlic que afectaria la serra la Grana i els Plans.

Posteriorment, l'any 2003, assabentats del projecte d'instal·lació del radar als Plans, el grup pren consciència de la necessària actuació d'una associació de caràcter civil que informe la ciutadania i s'enfronte a aquesta situació i estiga alerta davant de futurs projectes que podien amenaçar el nostre territori, com així va ser.


dissabte, 13 de juliol del 2024

Creació del Rentonar. Activitats primers anys 1997

 

En aquest any les activitats es centren bàsicament a participar l'extinció d'incendis forestals. A vegades, de manera directa i en altres es limiten a temes auxiliars com indicació de camins i accessos i col·laboració en l'avituallament.

Vam participar en l'extinció al mes de juliol en un incendi a la serra la Grana i en agost a un altre produït a Relleu en la zona anomenada El Real de l'Escrivà en una zona vedada de caça.



És el moment en el qual una sèrie de factors influiran decisivament en la deriva que va tindre el grup en els anys vinents. La majoria dels components estan en l'inici de la seua ocupació laboral que normalment desenvolupen fora del poble, el que dificulta la formació i preparació per la defensa i intervenció en tema d'incendis.

A aquestes circumstàncies s'uneix la virulència i magnitud que desgraciadament adquireixen els incendis forestals, el que fa que tant als bombers com a les autoritats civils els preocupe la intervenció de persones no professionals en la seua extinció.

Tot açò farà que el grup oriente els seus objectius a altres activitats, com poden ser la neteja de l'entorn i la repoblació forestal amb espècies autòctones, després dels incendis.



També, en aqueston moments, els membres del grup valoren la seua independència respecte dels organismes oficials i es plantejarà el seu autofinançament, el que li dona llibertat d'actuació i de pensament.

divendres, 12 de juliol del 2024

Creació del Rentonar. Activitats primers anys 1996

Durant aquest any vam plantejar la configuració d'un planter d'espècies autòctones a un bancal proper al nucli urbà, anomenat el bancal de l'escola: carrasques, aurons, fleixos i ginebres.

També vam iniciar la col·laboració amb el centre escolar centrant-nos en els planters i la repoblació de zones cremades i sobretot en la defensa d'un dels pins que donaven ombra i humanitzaven el pati de les escoles.


Les plantacions de carrasques es van fer en la zona coneguda com el mas de Culot i a les voreres de la font del Buitre

A més a més, en un any en el qual es van produir diversos incendis, vam col·laborar en la seua extinció:
- dos conats a la carretera d'Alcoleja (Port de Benifallim)
- un incendi a Abió
- altre al terme de Benifallim
- i l'altre a la serra de la Grana en el vessant de Relleu.


 

dijous, 11 de juliol del 2024

Creació del Rentonar. Activitats primers anys. 1995

Vista panoràmica des del Raco Blanc

Durant l'any 1995 continuem amb la nostra formació, impartida per l'agrupació ACIF d'Alcoi, comptem amb els primers materials i equips d'extinció, duem a terme activitats de repoblació en zones cremades i per primera vegada intervenim en l'extinció d'un xicotet incendi a la partida de Viola prop del Racó Blanc.


Part del material contra incendis del que disposava el grup










dimecres, 10 de juliol del 2024

Creació del Rentonar. Activitats dels primers anys 1994




La dècada de 1990 va ser la pitjor per a la naturalesa del País Valencià, amb pics històrics de 130.000 ha cremades al 93 i més de 140.000 al 94. Va ser en aquest últim any quan es va cremar el 14 % de la superfície forestal amb huit grans incendis (més de 500 ha) en tan sols una setmana.

Aquesta situació va crear una inquietud en un grup de joves del poble que vam decidir crear una associació de gent que estiguera preparada en cas d'incendi per defendre el nostre entorn.

Ens vam posar en contacte amb el grup ACIF d'Alcoi (Agrupació contra incendis forestals) amb la intenció de formar-nos per poder intervindre al nostre poble en cas d'incendi. Va ser el principi d'una mena de cursos de formació.






Al mateix temps vam iniciar els tràmits de legalització de l'associació davant l'administració, que va ocórrer del 22 de novembre de 1994.




Les nostres primeres activitats com associació consisteixen en la replantació a la zona del Portell que havia sofrit un incendi l'any 1993.




dilluns, 8 de juliol del 2024

Consorcio Terra responsable de la gestió de residus

"Consorcio Terra" ha comprat Pedra Negra, per la qual cosa l'abocador torna a ser públic després de ser una empresa privada des de 2015, i aquesta entitat és responsable de la gestió de residus de 37 municipis de l'Alcoià, el Comtat i l'Alacantí, entre ells La Torre de les Maçanes i Xixona.