Com altres edicions hem sigut rebuts pels militars de la base Aitana i per un abundant nombre de guàrdies civils.
La concentració d'enguany comptava amb diversos actes al peu de la base, com la lectura del manifest per la pau, la interpretació per part de tots el participants de la cançó "Aitana" acompanyats del cantautor "Atípiko Inkorfosmista".
Després d'esmorçar estaven programades una excursió a la font de l'Arbre on va haver-hi una taula redona participativa amb la temàtica "Record de la memòria de l’antimilitarisme i la no-violència al sud del País Valencià" amb l'intervenció d'un referent històric de l’Objecció de Consciència en temps de Franco, Arbre Agulló, i una caminada cap el cim de la serra, fins on les tanques de la base militar ho permeten.
Crónica y fotos del grupo tortuga
- Ateneu El Panical, Colla Ecologista la Carrasca, Mas del Potro, CSO Cals Flares i Col·lectiu 8 de Març, totes d’Alcoi i rodalíes.
- Biblioteca Social El Rebrot Bord, d’Albaida.
- Grup Antimilitarista Tortuga, d’Elx-Alacant.
- Margalló-Ecologistes en Acció, d’Elx.
- Alternativa Antimilitarista-Moc València.
- Col·lectiu Ecologista El Rentonar, de La Torre de les Maçanes.
- Plataforma Villena por la Paz.
- Grup Anarquista de La Marina, de La Marina Alta.
- Plataforma Elx per la Pau.
- Eco Xarxa L’Alacantí.
- Col·lectiu Anarquista de la Valldigna.
- Objectors de consciència de 1971.
- Ribonucléicos Teatro, Alacant.
- Grup Antimilitarista Tortuga, d’Elx-Alacant.
- Margalló-Ecologistes en Acció, d’Elx.
- Alternativa Antimilitarista-Moc València.
- Col·lectiu Ecologista El Rentonar, de La Torre de les Maçanes.
- Plataforma Villena por la Paz.
- Grup Anarquista de La Marina, de La Marina Alta.
- Plataforma Elx per la Pau.
- Eco Xarxa L’Alacantí.
- Col·lectiu Anarquista de la Valldigna.
- Objectors de consciència de 1971.
- Ribonucléicos Teatro, Alacant.
MANIFEST XX MARXA PER LA DESMILITARITZACIÓ DE LA SERRA D'AITANA
Ja han passat vint anys des d'aquell dissabte 22 de maig de 2004 en què es va celebrar la I Marxa per la Desmilitarització de la Serra d'Aitana.
En ella van participar algunes persones que avui ja no poden estar ací; en canvi, hi ha unes altres que avui escolten aquest manifest i que, aleshores, encara no havien despertat al món. I, clar, hi ha moltes altres que han assistit any rere any a la seua cita en aquesta convocatòria per la pau.
El món ha canviat des d'aleshores. Es diria que a millor si atenem els panegírics del progrés i el sistema. Segons aquests, el desenvolupament d'una mentalitat més oberta i uns espectaculars avanços tecnològics haurien de fer-nos enrojolar quan traiem el cap al passat.
Vint anys són bastants per a una fugaç biografia humana, pocs per al que abasta un manual d'Història Universal i res per a l'ocult moviment que esculpeix la roca calcària i la cobreix amb una casaca de bellesa i de vida.
Potser tots aquests processos van del no-res al no-res, però tenen el poder d'alimentar o marcir la nostra existència. Potser més amb l'argument que els dota de sentit que amb aquests canvis que no són més que girs circenses de 360 graus.
Ni com a individus ni com a espècie podem controlar tots els detalls de la nostra vida, de la nostra història o de l'evolució de l'univers. Però sí que podem teixir amb els fils conductors que uneixen present, passat i futur.
Un d'aquests fils és el sistema polític, econòmic, social i cultural que emmarca el pensament i l'acció humana. Després de vint anys d'excursions, esmorzars, reivindicacions i reflexions continua sent el mateix. Contrari a la vida i a la poesia, el capitalisme no ha parat d'inaugurar noves atraccions en aquesta Disneylandia que ha construït per a occidentals i classes adinerades, sempre a partir del dolor aliè i de l'ús de la violència.
Gaza, Ucraïna, Etiòpia, Filipines, Congo..., les gents humils posen els morts; les riques, els interessos. I, lamentablement, la nostra serra algunes de les instal·lacions necessàries per a aquesta immoralitat.
Ens conten que som cada vegada més tolerants, però, mentrestant, augmenten els pressupostos militars i de control social. L'estat espanyol va destinar en 2023, almenys, 60.000 milions d'euros a l'exercici de la violència i la imposició del poder. Més de 1.200 euros per habitant. Més que una mensualitat del salari mínim interprofessional!
I qui sap si els qui encara avui entrem al parc deixarem de fer-ho en un futur.
El nostre sistema és, en definitiva, impulsor i garant de desigualtat i mort. Però no és el nostre únic cabdell.
Un altre fil és la consciència, narradora d'aquesta barata que és la vida. La consciència ens permet identificar totes les permutes, analitzar-les i, malgrat elles, comprendre el que roman. Fins i tot més, ens capacita per a triar què muta i què persisteix, què construir, què desfer i què respectar.
Triar com viure és assumpte de la nostra consciència; canviar de sistema econòmic, polític, social i cultural també.
Tenim la ploma, la tinta, la imaginació i la prudència necessàries per a embellir la nostra biografia personal i la de la nostra espècie, i per a no acabar abans d'hora amb la del nostre planeta. Les tenim ara, les teníem fa vint anys i les tindrem dintre d'altres vint.
A la nostra mà està oposar-nos a la violència i la injustícia en totes les seues formes o continuar nodrint una màquina de matar cada vegada més perfecta.
Som fruit de 15.000 milions d’anys d'evolució: honrem aquest llegat, no l'ignorem.
Per una vida sense guerres!
Per una història sense guerres!
Per una serra sense guerres!
Per vint anys (i els que vindran) contra la guerra!
El Grup Antimilitarista Tortuga, organitzador i promotors d'aquesta activitat durant tots aquests anys, ha volgut fer una recopilació de fotos i cartells que resumeixen les 20 anys de marxa en defensa d'Aitana.
Espere gaudiu d'aquest interessant document.
