Stop Biogàs a l'Estat espanyol

El XIX Congrés internacional de Bioenergia s'ha celebrat els dies 29 i 30 de setembre a la Fira de Valladolid. Aquesta trobada aborda els principals reptes de creixement del Biometà a Espaya, la gestió de fertilitzants orgànics i el nou escenari normatiu europeu i nacional.

Organitzat de forma paral·lela al mateix recinte s'ha organitzat el VI Saló del gas renovable, punt de trobada tecnoògic i comercial que reuneix més de 300 empreses del sector.

En aquest Congrès de biogàs de Valladolid, ha intervengut Mariano Tomás del Rio, que forma part de La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, que en aquest cas intervé com a representant d'ALIENTE (Aliança per l'energia i el territori) una associació estatal que agrupa dues-centes associacions de defensa del territori de tot l'Estat espanyol.

Al curt espai de temps de que ha disposat, per a la seva exposició, ha intentat consciènciar sobre la forma de desenvolupament d'alguns d'aquests projectes, la seua ubicació, i la informació a la ciutadania

Perquè les coses es poden fer d'un altra manera. I abans d'omplir el nostre territori de macroplantes, cal pensar en la seua ubicació i escoltar els qui hauran de conviure-hi.

Espanya viu un auge de projectes de macroplantes de biogàs i biometà.

Hi ha al voltant de 30 a 75 plantes funcionant a tot el territori nacional i més de 140 instal·lacions de biogàs de diversa índole a més hi ha desenes de projectes de grans dimensions, macroplantes, en tramitació a tot el país, que afecten sobretot i en una escala desproporcionada a l'entorn rural.

Mapa de biogàs i biometà de Datadista

Hi ha alguna raó per la qual ens neguem a dir no a la implantació d'aquestes macrocentrals de biogàs a les ubicacions preteses?

L'argument que ens oposem a la transició energètica, o a la lluita contra el canvi climàtic, no ens val.

Una planta de biogàs compliria la mateixa funció a qualsevol altre lloc o situant-se més lluny del nucli dels pobles. A més, els pobles menuts som els que menys contribueixen a la contaminació. 

D'altra banda, les comarques i pobles menuts, en les quals ja s'han situat centrals eòliques i fotovoltaiques, ja no es poden immolar més per la salvació del planeta.

A més, sembla que l'interès dels promotors és més econòmic que per defensa del medi ambient. Amb freqüència, aquests promotors també són accionistes d'empreses de gas (sense bio) i d'altres indústries energètiques contaminants.

Cada planta de biogàs només crearà deu llocs de treball i els impostos que l'empresa pagarà a l'ajuntament seran mínims, en declarar-se la planta d'interès general.

I, a més, per si no n'hi hagués prou, tampoc desapareixeran els residus que es generen aquí, únicament el 5% del residu que entra es converteix en biometà i la resta roman com a residu. El digestat (amb els mateixos nitrats, més algun bacteri i algun compost químic) se seguirà abocant als camps i, a més, hi ha la certesa que vindran més residus dels que tenim i no hi ha cap garantia que les centrals no es faran més grans i no admetran residus més perillosos. A més, les macrogranges existents poden augmentar per l'efecte trucada.

Mentre nosaltres perdem els nostres estalvis i les nostres inversions, veiem com aquests projectes neixen amb un gran component especulatiu, nul arrelament territorial i on preval la rendibilitat econòmica per sobre de tot. A més, aquestes indústries només són rendibles en la mesura que se subvencionen amb fons públics. És a dir, amb els nostres impostos paguem una cosa que ens causa molèsties i ens arruïna.

200 persones es manifesten a Valladolid contra les plantes de biogàs en RTVE Play

Així doncs, sense cap mena de compensació econòmica i sense tenir cap benefici personal, ens hem d'enfrontar a riscos per a la salut, a viure amb sorolls i amb contínues olors nauseabundes, a perdre molta qualitat de vida, a veure com es deprecien els nostres habitatges i com les finques properes a la planta de biogàs perden el seu valor. El nostre paisatge deixa de ser natural. Els animals i les plantes també es veuran perjudicats. L'avaluació ambiental que es fa és molt millorable.

Es crearà risc d'incendis, fuites de gas i accidents. Els aqüífers es contaminaran, els aliments que es produeixin al poble es comercialitzaran amb dificultat, el turisme desapareixerà i també els estiuejants i els visitants de cap de setmana. Les carreteres s'ompliran de camions amb residus i amb digestat augmentant el risc d'accidents. Molts llocs de treball es perdran, les inversions futures es frenaran, i la tendència a la despoblació augmentarà. Els nostres pobles, els nostres paisatges, les nostres arrels, les nostres vivències desapareixeran…..




A més, se'ns ha deixat indefensos. Tot això se sol fer sense planificació prèvia, sense cap ordenació del territori, amb manca de transparència, amb obscurantisme i amb nul·la participació dels veïns. Per què no ens hauríem d'oposar?

La setmana passada, a Navarra, es va acordar no aprovar cap nova planta fins al 31 de desembre del 2028 fins que no hi hagi la planificació i ordenació del territori oportuna. Per nosaltres aquest és el camí.

Manifestació 2025 a Valladolid