dissabte, 1 de desembre del 2012

Els propietaris no pagaran per l’extinció dels incendis forestals

A Pagar Incendis

El Rentonar al Facebook

És mentida això de que queixar-se no serveix de res. De tant en tant quan les mesures adoptades pels nostres administradors són injustes, les reclamacions dels ciutadans són ateses.


“L’Ordenança Fiscal Reguladora de la Taxa per la prestació del servei d’extinció d’incendis i salvament”, aprovada pel Consorci del Servei d’Extinció d’Incendis de la província d’Alacant i publicada al Butlletí oficial de la Província el 2 de febrer de 2012, era a clares vista una d’eixes mesures amb les quals l’administració agredeix injustament al ciutadans.

La notificació per mig del SUMA de instruments de cobrament en concepte de taxes pels serveis d’extinció d’incendis dirigida a propietaris afectats per l’incendi forestal ocorregut al mes de febrer a La Torre de les Maçanes, va crear una forta alarma social entre una població en la que tots som propietaris de terres i pinars.

L’associació Rentonar de La Torre de les Maçanes, amb l’ajuda de la La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comptat, va presentar al·legacions davant del Consorci demanant una rectificació de l’ordenança. Desprès dels tristos esdeveniments ocorreguts estos últims mesos i de la pressió ciutadana davant una mesura impopular i clarament recaptatòria que accentuava mes la difícil situació econòmica del mon rural, han forçat a la reflexió dels membres del consorci que han posat fi a una mesura que era un malson.

Nota de prensa: Coordinadora d´Estudis Eòlics del Comtat, 25 de noviembre de 2012

La presión ciudadana acaba con el repago por la extinción de incendios forestales impuesto por la Diputación

Zona14

La asociación El Rentonar de La Torre de les Maçanes, auxiliado por la Coordinadora d´Estudis Eòlics del Comtat, ha conseguido mediante diversos recursos al Consorcio de Bomberos que éste dé marcha atrás y renuncie al cobro de tasas a los propietarios por la extinción de incendios forestales.

Esta práctica venía haciéndose desde febrero de este año, en lo que los recurrentes estiman que fue una interpretación errónea de las ordenanzas movida por el afán recaudatorio de este Consorcio dependiente de la Diputación Provincial de Alicante.


El Boletín Oficial  de la Provincia de Alicante de 19 de noviembre de 2011 modificaba la “Ordenanza Fiscal Reguladora de la Tasa por la prestación del servicio de extinción de incendios y salvamento” que a su vez se había publicado en en el Boletín oficial de la Provincia de Alicante de 2 de febrero de 2012, añadiendo unas “Exenciones subjetivas”:
“Estarán exentos del pago de la tasa por la prestación del servicio aquellas intervenciones que se realicen en terrenos de naturaleza rústica o forestal y en las viviendas rústicas o construcciones de aperos ubicadas en esos terrenos, siempre que se cumplan las siguientes condiciones:
  • a) Que los terrenos no se encuentren afectos a explotación económica de relevancia, entendiéndose como tal aquellos cuyo importe neto de la cifra de negocios anual no exceda de 22.000,- €.
  • b) Que el incendio no haya sido provocado por una quema de rastrojos o podas no autorizadas y en las que se haya apreciado negligencia grave por parte de su propietario.(...)
  • c) En el caso de viviendas rurales o construcciones de aperos que el valor catastral de las mismas sea inferior a 50.000 €.”
Los recurrentes celebran esta modificación, ya que se habían dado numerosos casos en que propietarios de terrenos quemados, sin ser los causantes del incendio y con nula responsabilidad en la propagación del mismo, habían sido obligados a costear individualmente los servicios de extinción del incendio forestal, originándose facturas individuales de varios miles de euros.

Es opinión de los recurrentes que, en realidad, no era precisa la modificación de la Ordenaza, ya que esta irregularidad no se derivaba de que la Ordenanza estuviese mal hecha, sino de su mala interpretación. Los artículos 2.1. y 2.3. ya dejaban bastante clara la no imposición de tasas si el servicio no beneficiaba de modo particular a un sujeto o si se prestaba en beneficio de la generalidad o de una parte considerable de la población
El artículo 2.1. de la citada Ordenanza establece que:
 “Constituye el hecho imponible de la Tasa la prestación de servicios de competencia local que se refiera, afecte o beneficie de modo particular al sujeto pasivo en los casos de extinción de incendios
El artículo 2.3. de la citada Ordenanza establece que:
“No estarán sujetos a esta Tasa los servicios que se presten en beneficio de la generalidad o de una parte considerable de la población…….”
Por otra parte, era totalmente irregular el cobro de tasas cuando no existía culpabilidad ni directa ni indireta, tal y como recoge la Ley Reguladora de Haciendas Locales:
El Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, en su artículo 20.2, en relación con el “hecho imponible”, establece que
“Se entenderá que la actividad administrativa o servicio afecta o se refiere al sujeto pasivo cuando haya sido motivado directa o indirectamente por éste en razón de que sus actuaciones u omisiones obliguen a las entidades locales a realizar de oficio actividades o a prestar servicios por razones de seguridad, salubridad, de abastecimiento de la población o de orden urbanístico, o cualesquiera otras”.

Los recurrentes opinan que, en realidad, desde el Consorcio se debería haber reconocido el error cometido en la interpretación de la legislación. Pues bien, no sólo no se reconoce el error, sino que ahora, se pretende presentar esta medida como un logro de la Diputación.
Fuentes de la Diputación señalan que esta medida “redunda en beneficio del sector agrícola de la provincia” y “tiene como objetivo velar por los intereses del colectivo de agricultores y horticultores de la provincia al redimirles del pago de cualquier intervención que efectúen los bomberos en incendios rústicos o forestales que se produzcan en sus áreas de cultivo”. (Diario Información de 20 de noviembre de 2012)
Lo curioso es que ese pago de tasas nunca antes se había hecho y sólo comenzó a hacerse a partir de la publicación de la Ordenanza el 2 de febrero de este año. Entonces, ahora, de alguna manera, se intenta solucionar desde la Diputación un problema que ellos mismos crearon, con lo cual no parece muy adecuado que se utilice como propaganda lo que no es sino el regreso a la interpretación correcta de la legalidad. Y menos cuando, a lo largo de estos meses de presentación de recursos,  o no se ha respondido o se ha respondido inadecuadamente y, desde la Administración, sólo han reaccionado cuando después de los últimos incendios forestales ha quedado en evidencia que los particulares no podrían hacer frente a las astronómicas facturas que se les fuesen a girar.

Desde la Coordinadora d´Estudis Eòlics del Comtat queremos hacer hincapié en el valor de las quejas y de los recursos. La sociedad civil y la colaboración entre colectivos de defensa del territorio pueden conseguir que las cosas se hagan un poco mejor y hacer corregir los “errores” que la Administración pueda cometer. Al mismo tiempo, lamentamos la falta de colaboración de la Administración y el rechazo y desprecio que siente ante las asociaciones reivindicativas, cuando, al fin y al cabo, el objetivo final de la Administración y de estas asociaciones debería ser el mismo: una Administración eficaz al servicio de los ciudadanos.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

El foc, una catàstrofe natural


Nota de premsa de la

Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat

L’Associació de La Torre de les Maçanes el “Rentonar, Natura i Patrimoni” va convidar la Coordinadora a impartir una conferència sobre el foc dins les seues activitats al voltant del 9 d’octubre. La conferència, d’un caràcter totalment didàctic va dur-se a terme per Anna Climent, biòloga i presidenta de la Coordinadora i per Rafel Jordà, agent forestal en actiu que va viure en primera persona l’incendi de la Torre i la tràgica mort de dos companys. La conferència va ser un èxit i l’excursió del sant demà també, en ella es va recórrer gran part de les 800 ha cremades aquest estiu.


La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat ha estat convidada a les activitats anuals que organitza una associació amb 18 anys de trajectòria de la Torre de les Maçanes, El Rentonar, Natura i Patrimoni. Enguany les activitats consistien en una conferència i una excursió.

La conferència va tindre un caire totalment diferent a les habituals de la CEEC. Basant-se en la mentalitat de què sobre el foc hi ha molts mites i falsos preconceptes, calia explicar al públic, d’una manera molt didàctica, què és el foc, perquè s’hi produeix i què hi podem fer.

Amb el títol provocatiu d’ El foc, una catàstrofe natural, es va pretendre posar de manifest que el foc existeix al planeta des que hi ha vegetació (el combustible) i per tant no és un artefacte produït per la negligència de l’ésser humà. Front a eixa agressió la vegetació fa milions d’anys que hi està adaptada (amb diferents estratègies com el rebrot, el reclutament de més descendents, la serotinia...) però no així el sòl, que en perdre la cobertura vegetal, pot ser erosionat amb molta facilitat per les típiques plogudes intenses mediterrànies.

Per tant, essent com és el foc un element inevitable, el nostre repte està en com hem de conviure amb ell, com hem de gestionar-lo, seguint els principis que arreplega al seu llibre  el científic del CSIC Juli G. Pausas, un ecòleg del foc que ens diu que el problema no és l’existència de foc sinó haver alterat el règim d’incendis que fa que ara, la freqüència i l’extensió dels incendis siga, en alguns casos, insostenible per a la vegetació i la població.

Gestionar paisatges inflamables com són els mediterranis (on s’hi dóna que quan més calor fa és quan menys pluviometria hi ha) no és una tasca fàcil i està oberta a molta controvèrsia, però hi ha principis fonamentals i científics que sovint la població desconeix i fan que es diguen coses con ara “la serra està bruta” o“cal repoblar després dels incendis”. Per això cal ensenyar a la societat què és el foc, per a què després, si es prenen decisions, tinguen sempre una base científica darrere i no populista.
En aquesta línia, es va parlar de la fal·làcia del xipresos ignífugs d’Andilla, que no es van cremar senzillament perquè perimetralment tenien un tallafocs que va impedir que les flames arribaren a una espècie que de normal crema fins i tot estant verda!

La Coordinadora va posar en escena una conferència amb uns mitjans sense precedents, d’una banda amb una presentació interactiva, però també amb una pissarra convencional. A més, es van projectar plantes típiques del mediterrani per a conèixer-les i valorar-les i troncs de pi i de ginebre per entendre perquè aquests últims són considerats espècie noble. Es va explicar un concepte bàsic en la vegetació que és aquesta evoluciona i canvia amb el temps, és l’anomenada successió que al nostre clima pot començar amb les argelagues i l’estepa i acaba amb un bosc mixt amb carrasques i caducifolis com el que hi ha a la Font Roja.

Una de les solucions aportades per la Coordinadora és no construir urbanitzacions enmig la serra que augmenten enormement la probabilitat d’ignicions, però també, i molt important, és la revitalització del món rural, de l’agricultura mediterrània on els bancals estan enmig de la massa forestal i generen discontinuïtats en la biomassa vegetal, o els pastors que eliminen l’excés de producció vegetal que si s’acumula serà una invitació al foc. Les tècniques silvícoles han de ser sostenibles (econòmicament i ecològicament) i evitar algunes barbaritats que s’han anat fent sense molta base científics.


La segona conferència, a càrrec de Rafa Jordà va ser un testimoni impagable de primera mà, de com s’apaguen incendis i quina feina es fa “en hivern” en les nostres serres. Va quedar demostrat que les repoblacions són bastant inútils i la natura sola regenera millor, i més encara si no introduïm maquinària pesant a la muntanya.

L’esdeveniment va ser de gran èxit i es va allargar fins les 3 hores de duració amb un debat final, en el què, la gent del poble sobre tot volia saber què fer amb les empreses fustaires que ara estant enretirant tots els troncs de pi semicremats. La resposta, encara que amb matisos, va ser que cal deixar la terra tranquil·la per a què regenere i no sotmetre-la a més agressions que podrien afectar irreversiblement a l’estructura edàfica (el sòl) i que retardarien la successió vegetal cap a les etapes més primerenques.

Per tant, com a conclusió dir que:
  • El foc és un element natural que ha existit sempre.
  • La vegetació està adaptada i regenerarà sola si no l’agredim.
  • El sòl és l’element més fràgil i del que més s’ha de patir.
  • La gestió dels paisatges inflamables passa per crear discontinuïtats en la biomassa (amb bancals llaurats i amb ramat que es menge l’excés), i per no construir urbanitzacions a la serra que són, molt sovint l’origen del foc i de desgràcies econòmiques i personals i irreversibles.
Radio Alcoi a partir del minuto tres del informativo intercomarcal de las 13.10. http://www.radioalcoy.com/radioalacarta.aspx#


dilluns, 8 d’octubre del 2012

9 d'octubre. El nostre entorn, és el Nostre futur.

L'ASSOCIACIÓ "EL Rentonar" de La Torre de les Maçanes HA CELEBRAT AMB ÈXIT LES SEVES JORNADES REIVINDICATIVES en defensa l'entorn natural i SOCIAL DELS POBLES DE LA NOSTRA COMARCA.

Com cada any, l'associació conservacionista i ecologista "El Rentonar" de La Torre de les Maçanes, aprofitant la festa del 9 d'octubre, dóna a conèixer les seves activitats i organitza una sortida a la muntanya per conèixer millor i valorar l'entorn natural i els valors socioculturals dels pobles de l'interior del País Valencià.

El gran incendi que va arrasar casi 800 hectàrees en els termes municipals de la Torre, Benifallim i Panàguila, ha sensibilitzat encara més als veïns i veïnes d'aquests pobles de l'interior respecte a la importància de preservar i cuidar l'entorn natural en les nostres comarques. "El nostre entorn és el Nostre futur", deia el lema de l'excursió reivindicativa que ha tingut lloc avui diumenge 7 d'octubre i que ha recorregut senderes tradicionals des del lloc on es va originar l'incendi del passat 12 d'agost a La Torre de les Maçanes, passant pel port de Benifallim, prop del lloc on dues persones van perdre la seva vida tractant de lluitar contra el foc i coronant la Serra de Penàguila, per acabar en la font d'aquest municipi, on s'ha realitzat l'acte reivindicatiu que ha reunit veïns i veïnes dels tres municipis afectats.



L'associació "El Rentonar", organitzadora d'aquest acte, va celebrar A MÉS a la vesprada de dissabte 6 d'octubre a la Casa de Cultura de la Torre, una assemblea pública oberta, el tema de la qual va ser la gestió del territori i l'afecció socioeconòmica i ecològica dels incendis a les muntanyes mediterrànies. Anna Climent, biòloga i presidenta de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, va donar una conferència des del punt de vista dels valors mediambientals. Va estar acompanyada per Rafel Jordà, agent mediambiental, que va parlar als assistents dels processos de prevenció i extinció del foc en les nostres muntanyes.

L'assemblea, que va comptar amb nombrós públic, es va tancar amb la participació de veïns i veïnes afectats pels incendis d'aquest estiu passat, que van mostrar les seves inquietuds i van fer les seves propostes per encarar el futur en els nostres pobles.

Aquests actes s'han organitzat amb l'objectiu prioritari de formar la població i donar a conèixer una riquesa mediambiental, que és el motor econòmic d'una zona molt despoblada i desprotegida des de tots els punts de vista, per crear una xarxa social activa que defense i harmonitze les diferents maneres de relacionar-nos amb el nostre entorn natural.


dimecres, 26 de setembre del 2012

Has estat a Carrícola? II Aplec Ecologista 2012


Nosaltres hem estat el cap de setmana del 23 i 24 de setembre, i hem pogut gaudir del II Aplec Ecologista a Carrícola 2012.

Enclavat en la serra del Benicadell, Carrícola és un poble exemple de agricultura ecològica, de desenvolupament sostenible i solidaritat comunal, que està generant beneficis econòmics i una envejable qualitat de vida als seus habitats.

En quant a l’aplec, nosaltres vam assistir a diverses xerrades interessants al voltant de la gestió del territori, d’un altre model econòmic, i de la importància de mantindre les llavors tradicionals i autòctones, com a base d’una alimentació sana i de qualitat.

Amatla de palla
Estes xerrades es van dur a terme a L’Ametla de Palla, un Centre d’educació medi ambiental situat enmig d’un bancal a les faldes del Benicadell, amb una fantàstica vista de tota la vall d’Albaida i de construcció totalment ecològica: fusta, pedra, fang, palla, tàpia i algunes pedres de vidre de color que donen una lluminositat especial a este sorprenent i peculiar edifici. No deixes de veure’l si viatges per aquells voltants.

També alguns dels nostres companys van participar en l’intercanvi de llavors que organitzava l’associació Llavors d’ací.

Hem de felicitar a la Coordinadora ecologista de la vall d’Albaida, CEVA, i a la Colla ecologista l’Arrel, la bona organització i l’ambient d’harmonia i tranquil·litat, amb que van transcórrer estes jornades. Salut i aplec!


Carrícola un lloc on es posa en valor la sostenibilitat, l’agricultura biològica, la bio construcció, la relació entre alimentació i salut, el coneixement de l’entorn, fauna, flora i patrimoni de la zona, i la integració de l’home amb la natura.

Àlbum de fotos al Facebook

dijous, 20 de setembre del 2012

Assemblea Pública - Conferència. Dissabte, 6 d'octubre

Poc a poc s'encen el foc

Reinventant el futur del nostre entorn

Dins de la tasca que desenvolupa l'associació El Rentonar, la primera de les activitats programades en relació amb l'incendi d'agost, és una assemblea pública i conferència que hem titulat "Poc a poc s'encen el foc" on plantejar idees per reinventar el futur del nostre entorn.

Dissabte, 6 d'octubre de 2012
a les 18:00 h, a la Casa de Cultura
de La Torre de les Maçanes

dimarts, 18 de setembre del 2012

Excursió 7 d'octubre. La Torre - Benifallim - Penàguila

Reinventant el futur del nostre entorn

No vos poseu les espardenyes noves, anem a xafar cendra. Ja teníem prevista aquesta excursió abans de l'incendi. Ara anem a fer-la amb més ganes!

Diumenge, 7 d'octubre de 2012
a les 08:00 h, a l'olivera de La Plaça
de La Torre de les Maçanes

Aquesta és una excursió reivindicativa.
Prepara la teva pancarta!

Foto de Jaume del Campello.


El recorregut de l’excursió queda definitivament així:


Eixirem a les 8 del matí de l'olivera de La Plaça de La Torre, en direcció al mas dels Castellans per la via pecuària. Seguirem fent camí fins l’entrador de les Alcoies, i passant per les Alcoies de baix i les de dalt muntarem fins al port de Benifallim, al lloc on està la porta que baixa a les Alcoies de dalt (o de Espadas), sobre les 10h del matí.

Este és el lloc d’encontre si alguna persona de Benifallim vol incorporar-se a l’excursió.

Allí esmorzarem i sobre les 11 ens dirigirem a l’antiga porta del coto privat del Diago i entrarem en el coto. Caminarem per un camí planet fins arribar a Cabotero on eixirem de l’explotació cinegètica i baixarem per un camí que acaba sent una sendera pel mig del pinar que ens durà a la font d’Irida.

Arribats a este punt, em de muntar una bona costera fins arribar al mas de Petxo i d’allí, per altra costera igual, baixarem a Penàguila on donarem per finalitzada l’excursió.

Són uns 16 Km. d’excursió per camí còmode i ample, excepte la sendera que es un poc més abrupta i és per anar en filera.

Direm que es de dificultat mitja, per la distancia, per la sendera i per les costeres.

Tenim controlats els cotxes per tornar, però mai està de més, si tens un contacte per que ens arreplegue, per si fórem molts caminants.

Recomanacions:
  • Portar pantalons llargs, bon calçat, esmorzar, aigua i bon humor.
  • També recomanem si venen xiquets, que sigen majors de 12 anys.
  • Prepara una pancarta si vols manifestar la teua reivindicació. Farem fotos de grup i prepararem una nota de premsa

Vinga!. Vos esperem un poquet abans de les 8 i ens farem uns rollets d’aiguardent i un herberet, per eixir amb forçes.

Salut i bon camí!

dijous, 13 de setembre del 2012

II Aplec ecologista a Carrícola 2012



Els propers 22 i 23 de setembre tindrà lloc a Carrícola el Segon Aplec Ecologista, a l'Ametlla de Palla. Podrem gaudir de xarrades a càrrec de de Christian Felber, Llavors d'ací, Jordi Domíngo, i Bernd Knöller. També hi hauràn dues taules rodones sobre Moneda Social i Gestió Forestal, intercanvi de llavors i, per amenitzar contarem amb les actuacions del Gran Jordiet i la Trocamba Matanusca.
Més informació:




dilluns, 3 de setembre del 2012

Un parc eòlic amenaça les aus de Monfragüe. Campanya de signatures.

SEO/BirdLife interpone un recurso contra el parque eólico Santa Bárbara situado a las puertas de Monfragüe


• La organización solicita la participación ciudadana en una campaña de firmas para la no autorización del parque eólico por el grave impacto que tendría para el Parque Nacional de Monfragúe, y en especial, para las aves.


• Apoya con tu firma en el blog del grupo local SEO-Caceres “Aves de Extremadura”: http://aves-extremadura.blogspot.com.es/




Extremadura ha sido hasta ahora una región libre de parques eólicos. El primero podría ser una realidad en 2013 siendo el lugar elegido, la sierra de Santa Bárbara, dentro de los límites del Área Importante para la Conservación de las Aves (IBA) de Monfragüe, a 5 km de la Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA) de Monfragüe y a 12 km del límite norte del Parque Nacional de Monfragüe. Además, el recinto monumental de Plasencia, a 3 km de distancia de los aerogeneradores está en trámites de ser declarado ZEPA por su población de cernícalo primilla. Para complicar la situación, estos cernícalos primillas utilizan durante varios meses un dormidero dentro de la ZEPA de Monfragüe, siguiendo en sus desplazamientos diarios una ruta que atraviesa la línea de aerogeneradores proyectada. 

SEO/BirdLife presentará un recurso de alzada ante el Consejero de Agricultura, Desarrollo Rural, Medio Ambiente y Energía solicitando la revisión del expediente para que no se autorice este proyecto. 


 Especies afectadas 


Los aerogeneradores autorizados quedarían a tan sólo 5 km de nidos de alimoche y cigüeña negra, a 8 km de nidos de águila real y a 12 km de importantes colonias de buitres negros y leonados y de nidos de águila imperial ibérica y águila-azor perdicera. Monfragüe es uno de los santuarios mundiales para las aves rapaces, con poblaciones muy destacadas, en algunos casos de importancia mundial, de buitre negro (340 parejas y la mayor densidad del mundo), buitre leonado (800 parejas), alimoche (35 parejas), águila imperial (12 parejas), águila real (6 parejas) y águila-azor perdicera (6 parejas). El área cobija también a la cigüeña negra (30 parejas) y un largo listado de otras aves. Además, el parque eólico estaría muy próximo a las colonias de cernícalo de primilla de Plasencia (65 parejas) y Malpartida de Plasencia (10 parejas) y a algunos nidos de cigüeña negra, alimoche y halcón peregrino del entorno de estas dos localidades. El parque eólico se situaría en territorios de cría, incluso afectando a nidos de culebrera europea, aguililla calzada, gavilán, milano negro, milano real y busardo ratonero. Y ocuparía directamente zonas de campeo de cernícalo primilla y numerosas rapaces, incluyendo águila imperial ibérica, observada recientemente sobre la zona de ubicación de los aerogeneradores. No conviene olvidar el impacto sobre la numerosa población de murciélagos de la zona y de poblaciones de orquídeas (por ejemplo Barlia robertiana) y otras especies vegetales. 


Campaña de firmas 


Por otro lado, hace unos días la asociación ARBA-Extremadura, con el apoyo de otras doce asociaciones (SEO/BirdLife, ADENEX, Ecologistas en Extremadura, AMUS, Sociedad Zoológica en Extremadura, SECEMU, ANSER, PANACEX, SALVAREX, Plataforma Ciudadana de Plasencia, Plataforma contra tendidos eléctricos Malpartida, Save the Eagles) inició la recogida de firmas por Internet para evitar la instalación de un parque eólico en la sierra de Santa Bárbara, en el término municipal de Malpartida de Plasencia, en su límite con el municipio de Plasencia. 


Impacto ambiental y socioeconómico 


Este espacio natural protegido es el mayor destino de turismo de naturaleza de Extremadura, con más de 300.000 visitantes y es obvio que si se lleva adelante este proyecto eólico afectará de manera negativa a este turismo, que en su mayoría son personas muy sensibles a la alteración de los hábitats naturales El proyecto tampoco ha tenido en cuenta los impactos sobre la población humana, ya que existen viviendas habitadas a 500 metros y amenaza al turismo que recibe la ciudad de Plasencia, la cuarta localidad extremeña por población.

http://www.seo.org/2012/08/22/seobirdlife-interpone-un-recurso-contra-el-parque-eolico-santa-barbara-situado-a-las-puertas-de-monfrague/

dissabte, 1 de setembre del 2012

Assemblea per la defensa del territori


La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat organitza la seua Assemblea anual enguany a Muro.
Vine i participa amb nosaltres en la defensa dels nostres pobles i del territori, contra les agressions que patim: centrals eòliques, pedreres, macrourbanitzacions, abocadors, incendis forestals… 
Participaran també altres col·lectius en defensa del territori de la nostra comarca. 

Una vegada més El Rentonar va estar a Muro gracies a la invitació de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comptat, compartint taula amb Ana Climent de La Coordinadora, Ximo de l’associació Farinós de Benasau, Francesc de Salvem la Valleta, Kiko Rúbio de Projecte Canyet (Projecte de recuperació del Voltor comú a la comarca de l’Alcoià), i Joan Angel de Callosa Sostenible.

Cada grup va expressar la seua problemàtica i trajectòria. Una posada en comú de persones que compartim formes afins de veure i entendre el nostre entorn.

El Rentonar va manifestar la importància de l’existència del les associacions en els nostre pobles com a mitjans d’ informació a la ciutadania, com a canal aglutinador d’opinions i esforços i com a organitzador i coordinadors de projectes.

També va recalcar, que el contacte amb associacions d’altres pobles que comparteixen interessos i experiències és molt interessant i una bona manera de fer-se sentir, de forma conjunta, davant l’administració.

Estimem la nostra terra!


No està en venda!


Defensar el territori, és cosa de tots !
9ª Assemblea de La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat

dijous, 30 d’agost del 2012

Que vinga la llum...!

Que vinga la llum...!

Si coneixeu la cançò popular ja sabeu com continúa...amb una referència al Sr. Alcalde i al seu cul (del qual, el tamany, no serà motiu d’analisi d’aquest artícle).

Com que un ja té una edat respectable i tinc “lo meu passat”, sembla just que conte una història de quan era jo mateix l’alcalde (tampoc parlarè del tamany del meu cul, no) i va vindre la llum...
Per tal de no ser romacer i que qui tinga ganes de llegir, llegesca sense massa literatura, tractarè de ser clar i telegràfic.

1. La proposta. Una granja solar a la Finca Els Arrendadors.

La finca va estar adquirida per tractar de treure un rendiment a la inversió feta (cosa que, per cert, és legítima). L’Amo és un estranger del cabells rosos al qual li han promès que la finca s’hi requalificarà en breu per poder urbanitzar. NH hotels té un projecte brutal amb llac artificial, rastreres de xalets i torres d’apartaments. El PSOE governa a La Torre i prepara el PGOU amb les millors i més mítiques finques del poble (Mitja-Orella, El Buitre, Els Arrendadors, Els Castellans, etc) preparades per a convertir-se en “urbanitzables”. Però hi ha eleccions i perden la majoria...el PGOU no està més que en fase de “concert previ”, o siga, incabat.

Les eleccions deixen al BLOC nacionalista valencià i al seu cap de llista (jo mateix) com a segona força politica al poble. En una decissió que no s’esperava, al plenari de constitució de l’Ajuntament, el PP vota BLOC perquè l’alcaldia sigui assumida per Pau Torregrossa (o siga jo mateix) i impedir que el PSOE torne a governar...nosaltres 2 Haurem de gestionar l’Ajuntament amb “minoria absoluta” front a 2 regidors del PP i tres del PSOE. I tot arranca...

Desprès de tractar, sense èxit durant més d’un any, mampendre de nou el PGOU, aconseguim modificar la disbauixa que significava el pla amanit pel PSOE i ho farem amb el suport del PP.
I “l’amo dels Arrendadors” ve a parlar amb l’alcalde i diu: i ara jo que puc fer amb la meua finca?... Bona pregunta. Uns mesos desprès ve la resposta. Es forma un grup d’inversors i es planteja la creació d’una GRANJA SOLAR als bancals lloma de la finca. No tocaran l’olivar i posaran al l’ametlerar abandonat una “mar blava” de plaques solars que produiran un megawat de potència i es veurà la possibilitat d’ampliar-lo a quatre...

Granja Solar a la Finca Els Arrendaors.
2. Dins la llei. Però polèmica.

L’ampresa de Gata de Gorgos que es farà avant amb tot presenta tots els papers a les Administracions Públiques competents. Tothom dona el vist i plau i tot sembla correcte i dins la llei, però...

a) El PSOE veu com els veïns de la finca s’han esvalotat en veure el moviment dels instal•ladors (que amb total cura pel medi i per l’entorn han fet tot sense fer cap malbè a ningú...per cert) i “aprofita la ocasió” per tractar de fer mal... dir mitges veritats i escampar pels bars sempre funciona... Però, en general, l’efecte és tradueix en que la major part de la gent no opina o li sembla be que posin les plaques... Però hi ha un grupet disposat a plantar batalla... el líder: el senyor Manuel Francisco Torregrosa (que no és parent meu encara que compartim cognom)... “No quiero levantarme, salir a la puerta de mi chalé y tener eso delante”...además son extranjeros, que se vayan a su país a poner eso... ARGUMENTS D’UNA CATEGORIA I FORÇA BRUTAL, NO?...

b) L’empresa té notícies de l’aldarull i adopta una actitud de concilició. Parlarà amb els veïns, vorà de quina manera pot arribar a acords, resoldrà un problema amb un veí per les fites a les escriptures i BUSCARÀ UNA FORMA DE QUE EL POBLE DE LA TORRE VEJA QUE LA CREACIÓ DE LA PLANTA SOLAR PODRÀ BENEFICIAR DIRECTAMENT A TOT EL POBLE.

c) L’aldarull para un poc i tot sembla ben encaminat. El portaveu del PSOE, Sr, Bertomeu,  acomboiat amb els qui no volen la granja solar i assesorat ben be, descobreix que la llei valenciana ha modificat un artícle i s’ha de demanar nous requisits als instal•ladors perquè tot estiga en ordre... l’estratègia és clara: posar-ho difícil a vore si es cansen i si qui governa queda en ridícul...

d) L’empresa i els inversors compliran la llei com està manat i ofereixen QUE L’AJUNTAMENT (SENSE POSAR UN SOL EURO) REBRÀ LA DESENA PART DELS BENEFICIS NETS PER PRODUCCIÓ D’ENERGIA SOLAR. És a dir...amb l’informe tècnic a la ma, això significava que el poble de La Torre, desprès que s’amortitzès la inversió feta perls altres nou inversors-beneficiaris, deixaria de pagar factures de la llum en tots els edificis públics i l’enllumenat del poble. ÉS A DIR...EL POBLE TINDRIA LA LLUM DEBADES MENTRE LA PLANTA SOLAR ESTIGUÈS EN FUNCIONAMENT.

e) PER UNANIMITAT S’APROVA EL PROJECTE, TOT ESTÀ CORRECTE...però la legislatura toca al seu fi... se’ls ha posat tants entrebancs que han passat quatre anys de despatx en despatx i de Conselleria en Conselleria fins que tot està correcte... TOT MENYS EL SR. MANUEL FRANCISCO i els seus amics del PP.
Convè observar com els prohoms del PSPV-PSOE, que van de progressistes i ecologistes i que es pinten de verd quan els convè, ténen clar que les energies netes són una aposta de futur sempre i quan siguen ells els qui s’omplin les butxaques... PER AIXÒ, ESCAMPEN EL RUMOR EFICAÇ DE QUÈ “quan l’alcalde del BLOC té tant interès en que es posen les plaques eixes...”por algo será”... i dient-ho així, fa el seu efecte...

Planta solar fotovoltàica de Beneixama
3. LES ELECCIONS DONEN UN PESSIGUET DE VOTS més AL PP I TOT ES CAPGIRA... tres PP, dos BLOC i 2 PSOE... ara governaràn ells en minoria, però han de buscar qui els apuntala la legislatura... Nosaltres no serem però el PSOE sempre està ben disposat...
En un dels primers plenaris de la legislatura surt el tema...solament falta el vot favorable del plenari perquè Iberdola li done al “play” i tot comence a funcionar... però...
EL SENYOR PEDRO ROMERO PONCE, paracaidista del PP que ha aterrat en aquestes muntanyes per fer més mal que una pedregada i per afonar el poble totalment, manipula l’assemblea. Ha convidat els deu o dotze dissidents contraris a la instal•lació a que estiguin presents al Plenari, ha suggerit en públic que alguna comissió haurà rebut “el anterior alcalde” quan defensa amb tant interès la planta solar i arranca els aplaudiments de “su amigo Manuel Francisco”...
Votem i el resultat és: 4 vots a favor de donar llum verd a la planta solar i tres en contra (els del PP, inclòs l’alcalde Cantó que sempre havia votat a favor la legislatura anterior) o siga que PERDEN LA VOTACIÓ ELS QUI GOVERNEN.
AIXÒ DE QUE JA NO PAGAREM LLUM EN EL POBLE I QUE OBTINDREM BENEFICIS SENSE HAVER GASTAT DINERS PÚBLICS NO SEMBLA INTERESSAR-LOS GENS...
AL PLENARI SEGÜENT, LA SENYORA CONSUELO DOMÉNECH ORTS, DEL PSOE, demana la paraula i diu que “està arrepentida” d’allò que havia votat abans i que ara votava el contrari... els secretari interí de l’Ajuntament ho dona per bo i capgira el sentit de la votació fent que PP i PSOE (amb la trànsfuga Xelo, ben ensabonada per el Sr, Romero i ben finançada per “algunos amigos” de Manuel Francisco) es casen en feliç matrimoni per tota la legislatura... Ara la oposició estarà formada pels dos regidors del BLOC i un del PSOE...
Una imatge del passat. Ara amb llinterna.

4. L’actualitat. Apagant fanals...

El senyor Sala Menargues, un dels que va esfondrar el projecte d’instal•lació de la granja solar AMB EL SEU VOT NEGATIU, és ara l’alcalde i dictamina la supressió de la meitat dels fanals del enllumenat públic perquè no ténen diners ni per a pagar el rebut de la llum.
El senyor Romero Ponce està mig desaparegut... ha buidat el pis que havia llogat i no ve ni per a les festes (ha tornat a la cova de la qual mai havia d’haver eixit).
El senyor Torregrosa Pedreño, Manuel Francisco... continua vivint en el seu mas blanc enmig d’una zona cremada i tenint al davant les estructures rovellades que sustentaven la mar blava de plaques solars...però està content perquè ell si que té llum...i manen els seus amiguets.
La senyora Consuelo Doménech, desprès d’haver penjat una gran pancarta a les passades eleccions demanant el vot per al PP (si que és socialista aquesta, si...) continua en la seua “gran empresa” i desapareguda de la vida social.
I AQUELL ALCALDE QUE VA ACONSEGUIR CANVIAR UN PROJECTE URBANÍSTIC DESTRELLATAT EN UNA SOSTENIBLE, LEGAL i modèlica GRANJA SOLAR PRODUCTORA D’ENERGIA NETA I BENEFICIOSA DIRECTAMENT PER AL POBLE...ARA ESCRIU AÇÒ EN BANYADOR sota la parra de la façana, Davall un fanal apagat al mig del carrer, en un poble mig a fosques que no té un euro desprès de la desbotifarramenta del PP i el seu paracaidista-ripollista-zaplanista...
Ara, ella... la nova líder nacional torrudana... la reina del PP (que abans estava en una llista del PSOE amb l’ex-alcalde Bertomeu)...ella passeja a les fosques, ordena clausurar contenidors, mana apagar fanals i paga (si és que pot) LES FACTURES QUE EL PP HA DEIXAT SENSE PAGAR...POR LOS SIGLOS DE LOS SIGLOS...

QUE VINGA, QUE VINGA, QUE VINGA  LA LLUM... I QUE AL SENYOR AL CALDE... ja sabeu com acaba la cançoneta...no?

Pau F. Torregrossa i Coloma
Agost de 2012

diumenge, 19 d’agost del 2012

Plany i consciència

Dimecres 15 d’agost de 2012, dia de la Mare de Déu dels fadrins a La Torre


En unes altres circumstàncies, un dia com hui i a estes hores (són les 11 del matí) els forasters i els veïns de la Torre ja estarien arribant i omplint el poble per celebrar la nostra tradicional banyà. Però enguany estem de dol. Esta volta el foc ens ha tocat a nosaltres i s’ha emportat amb ell bona part del nostre patrimoni forestal i la vida de dos hòmens que lluitaven contra el foc i en favor nostre i de la terra.

Com molta gent del poble, jo també em vaig arrimar a la Canaleta i després al dipòsit de l’aigua per ser testimoni de les flames que, no tan a poc a poc, anaven guanyant terreny. Ja en eixos moments la sensació d’impotència i de frustració m’anaven envaint i m’atreviria a dir que també a tots i totes els que estàvem allà; a més a més, el silenci sepulcral que ens envoltava es feia còmplice de la frustració, per no poder fer altre paper que el de simples espectadors d’un espectacle més que devastador.

Després d’assumir la derrota i prendre consciència de la pèrdua tan valuosa dels nostres boscs, vaig decidir, una volta obertes les carreteres, agarrar la bici per fer la volta de la Rabosina que tantes  vegades i durant tants anys he fet. La vaig començar per darrere, per la carretera que va a Relleu, per no trobar-me de cara amb la Guàrdia Civil que hi havia a l’entrada de la carretera del Pla Verd. El que primer era una oloreta a romer i a altres herbes aromàtiques, a poc a poc es va anar mesclant amb una olor de fum i de cendra que m’anava anunciant el paisatge amb el que em trobaria en girar la corba de la caseta que diem de Margarita i Pepe...

A partir d’aquell moment es van fer realitat tots els comentaris que, els que ja ho havien vist, m’havien anat dient: que em deprimiria, que feia molta pena, que al·lucinaria en veure tot el que s’havia cremat...

I així va ser.

A mesura que avançava la tristor m’envaïa fins que unes poques llàgrimes van asomar als meus ulls, no les vaig poder evitar! Quan vaig arribar al Mas de les Paraes, on tantes voltes havia parat, de la tristor vaig passar a la nostàlgia, sobretot quan més endavant, a la meua dreta, vaig veure en primera línia el Mas de les Alcoies (de baix) completament rodejat de cendra i de negror. El Mas i la terra que temps enllà havien sigut de m’ auelo Gori i que tant havíem gaudit en família i amb amics, estiu rere estiu, quan encara no hi havia piscina a la Torre (i les basses de regar ens feien el paper), també s’havien cremat i ja formaven part del passat.

Supose que en aquelles circumstàncies era normal que vingueren a la meua memòria records d’infantesa d’aquells temps en què anàvem a banyar-nos a la bassa de les Alcoies, fèiem excursions pels voltants del Mas, jugàvem a perdre’ns en el laberint, com Sílvia, Ana i jo li diem a una zona a prop de l’era plena d’argelagues més grans que nosaltres i exploràvem les fresquetes habitacions del Mas en els moments de més calor al temps que jugàvem amb aquella cuineta de fusta que tant ens agradava quan érem xiquetes...

Amb tots estos records al cap, el que primer van ser unes llagrimetes de solidaritat amb la terra que estime, van acabar en un plor desconsolat (a sobre d’una bici) ple de nostàlgia d’un temps passat, però, sobretot, d’un espai que abans veia verd i ara veig i veuré negre...


Imagine que molts i moltes som les que ens hem sentit d’esta manera: la meua solidaritat amb tots i totes des d’este escrit que no vol ser només un plany o un plor pel que hem perdut. He sentit i m’he cansat ja de sentir allò de quina pena, però ara ja no podem fer res. Doncs no, crec que si simplement ens quedem de braços creuats a lamentar el que ha passat i amb l’esperança que no torne a passar, ens estem equivocant. Els boscs continuen bruts, la sequera i la manca d’aigua així com la possibilitat que ens torne a passar, són una realitat i hem de ser conscients d’això i de que tenim un patrimoni forestal que hauríem de cuidar, perquè, tots i totes, en major o menor mesura, crec que hauríem de ser responsables. Desconec què és el que s’ha de fer, però crec necessària l’aplicació de mesures de prevenció d’incendis i també de reforestació, al temps que demanaria als nostres representants més consciència per aplicar polítiques mediambientals eficaces.

I, si algú vol liderar un grup de voluntaris per fer neteja de l’entorn o pel que siga menester, m’hi sumaré. Per consciència, sí, però també perquè estime la nostra terra, la meua terra.

Verónica Gutiérrez Espí



dimarts, 14 d’agost del 2012

Incendis. Crònica d’una mort anunciada

Primer de tot, el nostre condol per a les famílies de les dues persones que han donat la seva vida en l’extinció de l’incendi que ha assolat part dels termes de La Torre de les Maçanes, Benifallim i Penàguila.

Al que passat estos dies a La Torre de les Maçanes, se li pot donar el nom de la cèlebre novel·la de Garcia Márquez, "Crònica d'una mort anunciada".

Des de fa temps, i especialment durant aquest tòrrid i sec estiu, cada dia els veïns en aixecar-nos observàvem el nostre entorn i respiràvem alleujats en veure que anava transcorrent l'estiu sense que l'amenaça del foc posara en perill les nostres serres, perquè sabíem el desastre que ens suposaria.

Però ahir ens enfrontàvem a la crua realitat. Un accident desencadenà la desgràcia, que lamentablement pressentíem.

La manca de pluges o les conseqüències d'un accident, són coses que no depenen de nosaltres ni dels responsables públics, però sí que ho són la manca d'una seriosa política de prevenció forestal que ajude a un adequat manteniment i conservació dels nostres boscos, l'absència d'iniciatives que afavorisquen la gestió dels pinars per part dels propietaris, les retallades que afecten el voluntariat de vigilància mediambiental, la desaparició de brigades permanents en zones claus i el progressiu abandonament de les terres de cultiu per falta de rendibilitat dels productes tradicionals, que han convertit els nostres boscos en autèntics polvorins.

Mai hi va haver un pla formal de gestió del territori i mai s'han pres seriosament la importància de la massa forestal i la degradació dels terrenys agrícoles amb el que això suposa per a la malparada economia dels pobles de les nostres comarques.
Ja havíem sigut testimonis de greus incendis que han afectat les nostres muntanyes. El 2002 l'incendi a la Serra dels Plans, el 2005 el de la Serra la Grana, el febrer d'aquest mateix any el de la partida de Colomer.

Any rere any hem estat conscients de la situació en què vivíem i esperàvem una solució per part dels nostres governants, però aquesta no va arribar mai. Per contra ens sentim decebuts pels canvis legislatius i la creació d'ordenances que responsabilitzen i castiguen els ciutadans, que se senten indefensos davant uns polítics poc sensibles i allunyats de la ciutadania, i que no manifesten cap interès per protegir l'escassa riquesa forestal que queda a la nostra província.

La pèrdua de la nostra riquesa ambiental, però sobretot la de vides humanes, són danys irreparables, que ens haurien de fer reflexionar sobre el nostre futur.

Fent història...

Ecologistes en Acció denuncien negligències en l'operatiu d'extinció de l'incendi que ha arrasat 45.000 hectàrees a València i acusen als polítics que consideren responsables de les retallades i la falta d'un pla de prevenció que podria haver evitat la tragèdia.

Ecologistes en Acció, al programa de radio "Carne Cruda"

Greenpeace adverteix de l'augment de la intensitat i virulència dels incendis forestals a causa del canvi climàtic

Incendi a la Serra de La Grana. Agost 2005. Jornada de Replantació
Incendi a la Serra de La Grana. Agost 2005