Enclavat en la serra del Benicadell, Carrícola és un poble exemple de agricultura ecològica, de desenvolupament sostenible i solidaritat comunal, que està generant beneficis econòmics i una envejable qualitat de vida als seus habitats.
En quant a l’aplec, nosaltres vam assistir a diverses xerrades interessants al voltant de la gestió del territori, d’un altre model econòmic, i de la importància de mantindre les llavors tradicionals i autòctones, com a base d’una alimentació sana i de qualitat.
Estes xerrades es van dur a terme a L’Ametla de Palla, un Centre d’educació medi ambiental situat enmig d’un bancal a les faldes del Benicadell, amb una fantàstica vista de tota la vall d’Albaida i de construcció totalment ecològica: fusta, pedra, fang, palla, tàpia i algunes pedres de vidre de color que donen una lluminositat especial a este sorprenent i peculiar edifici. No deixes de veure’l si viatges per aquells voltants.
També alguns dels nostres companys van participar en l’intercanvi de llavors que organitzava l’associació Llavors d’ací.
Carrícola un lloc on es posa en valor la sostenibilitat, l’agricultura biològica, la bio construcció, la relació entre alimentació i salut, el coneixement de l’entorn, fauna, flora i patrimoni de la zona, i la integració de l’home amb la natura.
Dins de la tasca que desenvolupa l'associació El Rentonar, la primera de les activitats programades en relació amb l'incendi d'agost, és una assemblea pública i conferència que hem titulat "Poc a poc s'encen el foc" on plantejar idees per reinventar el futur del nostre entorn.
No vos poseu les espardenyes noves, anem a xafar cendra. Ja teníem prevista aquesta excursió abans de l'incendi. Ara anem a fer-la amb més ganes!
Diumenge, 7 d'octubre de 2012
a les 08:00 h, a l'olivera de La Plaça
de La Torre de les Maçanes
Aquesta és una excursió reivindicativa.
Prepara la teva pancarta!
Foto de Jaume del Campello.
El recorregut de l’excursió queda definitivament així:
Eixirem a les 8 del matí de l'olivera de La Plaça de La Torre, en direcció al mas dels Castellans per la via pecuària. Seguirem fent camí fins l’entrador de les Alcoies, i passant per les Alcoies de baix i les de dalt muntarem fins al port de Benifallim, al lloc on està la porta que baixa a les Alcoies de dalt (o de Espadas), sobre les 10h del matí.
Este és el lloc d’encontre si alguna persona de Benifallim vol incorporar-se a l’excursió.
Allí esmorzarem i sobre les 11 ens dirigirem a l’antiga porta del coto privat del Diago i entrarem en el coto. Caminarem per un camí planet fins arribar a Cabotero on eixirem de l’explotació cinegètica i baixarem per un camí que acaba sent una sendera pel mig del pinar que ens durà a la font d’Irida.
Arribats a este punt, em de muntar una bona costera fins arribar al mas de Petxo i d’allí, per altra costera igual, baixarem a Penàguila on donarem per finalitzada l’excursió.
Són uns 16 Km. d’excursió per camí còmode i ample, excepte la sendera que es un poc més abrupta i és per anar en filera.
Direm que es de dificultat mitja, per la distancia, per la sendera i per les costeres.
Tenim controlats els cotxes per tornar, però mai està de més, si tens un contacte per que ens arreplegue, per si fórem molts caminants.
Recomanacions:
Portar pantalons llargs, bon calçat, esmorzar, aigua i bon humor.
També recomanem si venen xiquets, que sigen majors de 12 anys.
Prepara una pancarta si vols manifestar la teua reivindicació. Farem fotos de grup i prepararem una nota de premsa
Vinga!. Vos esperem un poquet abans de les 8 i ens farem uns rollets d’aiguardent i un herberet, per eixir amb forçes.
Els propers 22 i 23 de setembre tindrà lloc a Carrícola el Segon Aplec Ecologista, a l'Ametlla de Palla. Podrem gaudir de xarrades a càrrec de de Christian Felber, Llavors d'ací, Jordi Domíngo, i Bernd Knöller. També hi hauràn dues taules rodones sobre Moneda Social i Gestió Forestal, intercanvi de llavors i, per amenitzar contarem amb les actuacions del Gran Jordiet i la Trocamba Matanusca.
SEO/BirdLife interpone un recurso contra el parque eólico Santa Bárbara situado a las puertas de Monfragüe
• La organización solicita la participación ciudadana en una campaña de firmas para la no autorización del parque eólico por el grave impacto que tendría para el Parque Nacional de Monfragúe, y en especial, para las aves.
Extremadura ha sido hasta ahora una región libre de parques eólicos. El primero podría ser una realidad en 2013 siendo el lugar elegido, la sierra de Santa Bárbara, dentro de los límites del Área Importante para la Conservación de las Aves (IBA) de Monfragüe, a 5 km de la Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA) de Monfragüe y a 12 km del límite norte del Parque Nacional de Monfragüe. Además, el recinto monumental de Plasencia, a 3 km de distancia de los aerogeneradores está en trámites de ser declarado ZEPA por su población de cernícalo primilla. Para complicar la situación, estos cernícalos primillas utilizan durante varios meses un dormidero dentro de la ZEPA de Monfragüe, siguiendo en sus desplazamientos diarios una ruta que atraviesa la línea de aerogeneradores proyectada.
SEO/BirdLife presentará un recurso de alzada ante el Consejero de Agricultura, Desarrollo Rural, Medio Ambiente y Energía solicitando la revisión del expediente para que no se autorice este proyecto.
Especies afectadas
Los aerogeneradores autorizados quedarían a tan sólo 5 km de nidos de alimoche y cigüeña negra, a 8 km de nidos de águila real y a 12 km de importantes colonias de buitres negros y leonados y de nidos de águila imperial ibérica y águila-azor perdicera. Monfragüe es uno de los santuarios mundiales para las aves rapaces, con poblaciones muy destacadas, en algunos casos de importancia mundial, de buitre negro (340 parejas y la mayor densidad del mundo), buitre leonado (800 parejas), alimoche (35 parejas), águila imperial (12 parejas), águila real (6 parejas) y águila-azor perdicera (6 parejas).
El área cobija también a la cigüeña negra (30 parejas) y un largo listado de otras aves. Además, el parque eólico estaría muy próximo a las colonias de cernícalo de primilla de Plasencia (65 parejas) y Malpartida de Plasencia (10 parejas) y a algunos nidos de cigüeña negra, alimoche y halcón peregrino del entorno de estas dos localidades. El parque eólico se situaría en territorios de cría, incluso afectando a nidos de culebrera europea, aguililla calzada, gavilán, milano negro, milano real y busardo ratonero. Y ocuparía directamente zonas de campeo de cernícalo primilla y numerosas rapaces, incluyendo águila imperial ibérica, observada recientemente sobre la zona de ubicación de los aerogeneradores. No conviene olvidar el impacto sobre la numerosa población de murciélagos de la zona y de poblaciones de orquídeas (por ejemplo Barlia robertiana) y otras especies vegetales.
Campaña de firmas
Por otro lado, hace unos días la asociación ARBA-Extremadura, con el apoyo de otras doce asociaciones (SEO/BirdLife, ADENEX, Ecologistas en Extremadura, AMUS, Sociedad Zoológica en Extremadura, SECEMU, ANSER, PANACEX, SALVAREX, Plataforma Ciudadana de Plasencia, Plataforma contra tendidos eléctricos Malpartida, Save the Eagles) inició la recogida de firmas por Internet para evitar la instalación de un parque eólico en la sierra de Santa Bárbara, en el término municipal de Malpartida de Plasencia, en su límite con el municipio de Plasencia.
Impacto ambiental y socioeconómico
Este espacio natural protegido es el mayor destino de turismo de naturaleza de Extremadura, con más de 300.000 visitantes y es obvio que si se lleva adelante este proyecto eólico afectará de manera negativa a este turismo, que en su mayoría son personas muy sensibles a la alteración de los hábitats naturales
El proyecto tampoco ha tenido en cuenta los impactos sobre la población humana, ya que existen viviendas habitadas a 500 metros y amenaza al turismo que recibe la ciudad de Plasencia, la cuarta localidad extremeña por población.
La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat organitza la seua Assemblea anual enguany a Muro.
Vine i participa amb nosaltres en la defensa dels nostres pobles i del territori, contra les agressions que patim: centrals eòliques, pedreres, macrourbanitzacions, abocadors, incendis forestals…
Participaran també altres col·lectius en defensa del territori de la nostra comarca.
Una vegada més El Rentonar va estar a Muro gracies a la invitació de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comptat, compartint taula amb Ana Climent de La Coordinadora, Ximo de l’associació Farinós de Benasau, Joan Domènech del Rentonar, Francesc de Salvem la Valleta, Kiko Rúbio de Projecte Canyet (Projecte de recuperació del Voltor comú a la comarca de l’Alcoià), i Joan Angel de Callosa Sostenible.
Cada grup va expressar la seua problemàtica i trajectòria. Una posada en comú de persones que compartim formes afins de veure i entendre el nostre entorn.
El Rentonar va manifestar la importància de l’existència del les associacions en els nostre pobles com a mitjans d’ informació a la ciutadania, com a canal aglutinador d’opinions i esforços i com a organitzador i coordinadors de projectes.
També va recalcar, que el contacte amb associacions d’altres pobles que comparteixen interessos i experiències és molt interessant i una bona manera de fer-se sentir, de forma conjunta, davant l’administració.
Estimem la nostra terra!
No està en venda!
Defensar el territori, és cosa de tots !
9ª Assemblea de La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat
Si coneixeu la cançò popular ja sabeu com continúa...amb una referència al Sr. Alcalde i al seu cul (del qual, el tamany, no serà motiu d’analisi d’aquest artícle).
Com que un ja té una edat respectable i tinc “lo meu passat”, sembla just que conte una història de quan era jo mateix l’alcalde (tampoc parlarè del tamany del meu cul, no) i va vindre la llum...
Per tal de no ser romacer i que qui tinga ganes de llegir, llegesca sense massa literatura, tractarè de ser clar i telegràfic.
1.La proposta. Una granja solar a la Finca Els Arrendadors.
La finca va estar adquirida per tractar de treure un rendiment a la inversió feta (cosa que, per cert, és legítima). L’Amo és un estranger del cabells rosos al qual li han promès que la finca s’hi requalificarà en breu per poder urbanitzar. NH hotels té un projecte brutal amb llac artificial, rastreres de xalets i torres d’apartaments. El PSOE governa a La Torre i prepara el PGOU amb les millors i més mítiques finques del poble (Mitja-Orella, El Buitre, Els Arrendadors, Els Castellans, etc) preparades per a convertir-se en “urbanitzables”. Però hi ha eleccions i perden la majoria...el PGOU no està més que en fase de “concert previ”, o siga, incabat.
Les eleccions deixen al BLOC nacionalista valencià i al seu cap de llista (jo mateix) com a segona força politica al poble. En una decissió que no s’esperava, al plenari de constitució de l’Ajuntament, el PP vota BLOC perquè l’alcaldia sigui assumida per Pau Torregrossa (o siga jo mateix) i impedir que el PSOE torne a governar...nosaltres 2 Haurem de gestionar l’Ajuntament amb “minoria absoluta” front a 2 regidors del PP i tres del PSOE. I tot arranca...
Desprès de tractar, sense èxit durant més d’un any, mampendre de nou el PGOU, aconseguim modificar la disbauixa que significava el pla amanit pel PSOE i ho farem amb el suport del PP.
I “l’amo dels Arrendadors” ve a parlar amb l’alcalde i diu: i ara jo que puc fer amb la meua finca?... Bona pregunta. Uns mesos desprès ve la resposta. Es forma un grup d’inversors i es planteja la creació d’una GRANJA SOLAR als bancals lloma de la finca. No tocaran l’olivar i posaran al l’ametlerar abandonat una “mar blava” de plaques solars que produiran un megawat de potència i es veurà la possibilitat d’ampliar-lo a quatre...
Granja Solar a la Finca Els Arrendaors.
2.Dins la llei. Però polèmica.
L’ampresa de Gata de Gorgos que es farà avant amb tot presenta tots els papers a les Administracions Públiques competents. Tothom dona el vist i plau i tot sembla correcte i dins la llei, però...
a)El PSOE veu com els veïns de la finca s’han esvalotat en veure el moviment dels instal•ladors (que amb total cura pel medi i per l’entorn han fet tot sense fer cap malbè a ningú...per cert) i “aprofita la ocasió” per tractar de fer mal... dir mitges veritats i escampar pels bars sempre funciona... Però, en general, l’efecte és tradueix en que la major part de la gent no opina o li sembla be que posin les plaques... Però hi ha un grupet disposat a plantar batalla... el líder: el senyor Manuel Francisco Torregrosa (que no és parent meu encara que compartim cognom)... “No quiero levantarme, salir a la puerta de mi chalé y tener eso delante”...además son extranjeros, que se vayan a su país a poner eso... ARGUMENTS D’UNA CATEGORIA I FORÇA BRUTAL, NO?...
b)L’empresa té notícies de l’aldarull i adopta una actitud de concilició. Parlarà amb els veïns, vorà de quina manera pot arribar a acords, resoldrà un problema amb un veí per les fites a les escriptures i BUSCARÀ UNA FORMA DE QUE EL POBLE DE LA TORRE VEJA QUE LA CREACIÓ DE LA PLANTA SOLAR PODRÀ BENEFICIAR DIRECTAMENT A TOT EL POBLE.
c)L’aldarull para un poc i tot sembla ben encaminat. El portaveu del PSOE, Sr, Bertomeu, acomboiat amb els qui no volen la granja solar i assesorat ben be, descobreix que la llei valenciana ha modificat un artícle i s’ha de demanar nous requisits als instal•ladors perquè tot estiga en ordre... l’estratègia és clara: posar-ho difícil a vore si es cansen i si qui governa queda en ridícul...
d)L’empresa i els inversors compliran la llei com està manat i ofereixen QUE L’AJUNTAMENT (SENSE POSAR UN SOL EURO) REBRÀ LA DESENA PART DELS BENEFICIS NETS PER PRODUCCIÓ D’ENERGIA SOLAR. És a dir...amb l’informe tècnic a la ma, això significava que el poble de La Torre, desprès que s’amortitzès la inversió feta perls altres nou inversors-beneficiaris, deixaria de pagar factures de la llum en tots els edificis públics i l’enllumenat del poble. ÉS A DIR...EL POBLE TINDRIA LA LLUM DEBADES MENTRE LA PLANTA SOLAR ESTIGUÈS EN FUNCIONAMENT.
e)PER UNANIMITAT S’APROVA EL PROJECTE, TOT ESTÀ CORRECTE...però la legislatura toca al seu fi... se’ls ha posat tants entrebancs que han passat quatre anys de despatx en despatx i de Conselleria en Conselleria fins que tot està correcte... TOT MENYS EL SR. MANUEL FRANCISCO i els seus amics del PP.
Convè observar com els prohoms del PSPV-PSOE, que van de progressistes i ecologistes i que es pinten de verd quan els convè, ténen clar que les energies netes són una aposta de futur sempre i quan siguen ells els qui s’omplin les butxaques... PER AIXÒ, ESCAMPEN EL RUMOR EFICAÇ DE QUÈ “quan l’alcalde del BLOC té tant interès en que es posen les plaques eixes...”por algo será”... i dient-ho així, fa el seu efecte...
Planta solar fotovoltàica de Beneixama
3.LES ELECCIONS DONEN UN PESSIGUET DE VOTS més AL PP I TOT ES CAPGIRA... tres PP, dos BLOC i 2 PSOE... ara governaràn ells en minoria, però han de buscar qui els apuntala la legislatura... Nosaltres no serem però el PSOE sempre està ben disposat...
En un dels primers plenaris de la legislatura surt el tema...solament falta el vot favorable del plenari perquè Iberdola li done al “play” i tot comence a funcionar... però...
EL SENYOR PEDRO ROMERO PONCE, paracaidista del PP que ha aterrat en aquestes muntanyes per fer més mal que una pedregada i per afonar el poble totalment, manipula l’assemblea. Ha convidat els deu o dotze dissidents contraris a la instal•lació a que estiguin presents al Plenari, ha suggerit en públic que alguna comissió haurà rebut “el anterior alcalde” quan defensa amb tant interès la planta solar i arranca els aplaudiments de “su amigo Manuel Francisco”...
Votem i el resultat és: 4 vots a favor de donar llum verd a la planta solar i tres en contra (els del PP, inclòs l’alcalde Cantó que sempre havia votat a favor la legislatura anterior) o siga que PERDEN LA VOTACIÓ ELS QUI GOVERNEN.
AIXÒ DE QUE JA NO PAGAREM LLUM EN EL POBLE I QUE OBTINDREM BENEFICIS SENSE HAVER GASTAT DINERS PÚBLICS NO SEMBLA INTERESSAR-LOS GENS...
AL PLENARI SEGÜENT, LA SENYORA CONSUELO DOMÉNECH ORTS, DEL PSOE, demana la paraula i diu que “està arrepentida” d’allò que havia votat abans i que ara votava el contrari... els secretari interí de l’Ajuntament ho dona per bo i capgira el sentit de la votació fent que PP i PSOE (amb la trànsfuga Xelo, ben ensabonada per el Sr, Romero i ben finançada per “algunos amigos” de Manuel Francisco) es casen en feliç matrimoni per tota la legislatura... Ara la oposició estarà formada pels dos regidors del BLOC i un del PSOE...
Una imatge del passat. Ara amb llinterna.
4.L’actualitat. Apagant fanals...
El senyor Sala Menargues, un dels que va esfondrar el projecte d’instal•lació de la granja solar AMB EL SEU VOT NEGATIU, és ara l’alcalde i dictamina la supressió de la meitat dels fanals del enllumenat públic perquè no ténen diners ni per a pagar el rebut de la llum.
El senyor Romero Ponce està mig desaparegut... ha buidat el pis que havia llogat i no ve ni per a les festes (ha tornat a la cova de la qual mai havia d’haver eixit).
El senyor Torregrosa Pedreño, Manuel Francisco... continua vivint en el seu mas blanc enmig d’una zona cremada i tenint al davant les estructures rovellades que sustentaven la mar blava de plaques solars...però està content perquè ell si que té llum...i manen els seus amiguets.
La senyora Consuelo Doménech, desprès d’haver penjat una gran pancarta a les passades eleccions demanant el vot per al PP (si que és socialista aquesta, si...) continua en la seua “gran empresa” i desapareguda de la vida social.
I AQUELL ALCALDE QUE VA ACONSEGUIR CANVIAR UN PROJECTE URBANÍSTIC DESTRELLATAT EN UNA SOSTENIBLE, LEGAL i modèlica GRANJA SOLAR PRODUCTORA D’ENERGIA NETA I BENEFICIOSA DIRECTAMENT PER AL POBLE...ARA ESCRIU AÇÒ EN BANYADOR sota la parra de la façana, Davall un fanal apagat al mig del carrer, en un poble mig a fosques que no té un euro desprès de la desbotifarramenta del PP i el seu paracaidista-ripollista-zaplanista...
Ara, ella... la nova líder nacional torrudana... la reina del PP (que abans estava en una llista del PSOE amb l’ex-alcalde Bertomeu)...ella passeja a les fosques, ordena clausurar contenidors, mana apagar fanals i paga (si és que pot) LES FACTURES QUE EL PP HA DEIXAT SENSE PAGAR...POR LOS SIGLOS DE LOS SIGLOS...
QUE VINGA, QUE VINGA, QUE VINGA LA LLUM... I QUE AL SENYOR AL CALDE... ja sabeu com acaba la cançoneta...no?
Dimecres 15 d’agost de 2012, dia de la Mare de Déu dels fadrins a La Torre
En unes altres circumstàncies, un dia com hui i a estes hores (són les 11 del matí) els forasters i els veïns de la Torre ja estarien arribant i omplint el poble per celebrar la nostra tradicional banyà. Però enguany estem de dol. Esta volta el foc ens ha tocat a nosaltres i s’ha emportat amb ell bona part del nostre patrimoni forestal i la vida de dos hòmens que lluitaven contra el foc i en favor nostre i de la terra.
Com molta gent del poble, jo també em vaig arrimar a la Canaleta i després al dipòsit de l’aigua per ser testimoni de les flames que, no tan a poc a poc, anaven guanyant terreny. Ja en eixos moments la sensació d’impotència i de frustració m’anaven envaint i m’atreviria a dir que també a tots i totes els que estàvem allà; a més a més, el silenci sepulcral que ens envoltava es feia còmplice de la frustració, per no poder fer altre paper que el de simples espectadors d’un espectacle més que devastador.
Després d’assumir la derrota i prendre consciència de la pèrdua tan valuosa dels nostres boscs, vaig decidir, una volta obertes les carreteres, agarrar la bici per fer la volta de la Rabosina que tantes vegades i durant tants anys he fet. La vaig començar per darrere, per la carretera que va a Relleu, per no trobar-me de cara amb la Guàrdia Civil que hi havia a l’entrada de la carretera del Pla Verd. El que primer era una oloreta a romer i a altres herbes aromàtiques, a poc a poc es va anar mesclant amb una olor de fum i de cendra que m’anava anunciant el paisatge amb el que em trobaria en girar la corba de la caseta que diem de Margarita i Pepe...
A partir d’aquell moment es van fer realitat tots els comentaris que, els que ja ho havien vist, m’havien anat dient: que em deprimiria, que feia molta pena, que al·lucinaria en veure tot el que s’havia cremat...
I així va ser.
A mesura que avançava la tristor m’envaïa fins que unes poques llàgrimes van asomar als meus ulls, no les vaig poder evitar! Quan vaig arribar al Mas de les Paraes, on tantes voltes havia parat, de la tristor vaig passar a la nostàlgia, sobretot quan més endavant, a la meua dreta, vaig veure en primera línia el Mas de les Alcoies (de baix) completament rodejat de cendra i de negror. El Mas i la terra que temps enllà havien sigut de m’ auelo Gori i que tant havíem gaudit en família i amb amics, estiu rere estiu, quan encara no hi havia piscina a la Torre (i les basses de regar ens feien el paper), també s’havien cremat i ja formaven part del passat.
Supose que en aquelles circumstàncies era normal que vingueren a la meua memòria records d’infantesa d’aquells temps en què anàvem a banyar-nos a la bassa de les Alcoies, fèiem excursions pels voltants del Mas, jugàvem a perdre’ns en el laberint, com Sílvia, Ana i jo li diem a una zona a prop de l’era plena d’argelagues més grans que nosaltres i exploràvem les fresquetes habitacions del Mas en els moments de més calor al temps que jugàvem amb aquella cuineta de fusta que tant ens agradava quan érem xiquetes...
Amb tots estos records al cap, el que primer van ser unes llagrimetes de solidaritat amb la terra que estime, van acabar en un plor desconsolat (a sobre d’una bici) ple de nostàlgia d’un temps passat, però, sobretot, d’un espai que abans veia verd i ara veig i veuré negre...
Imagine que molts i moltes som les que ens hem sentit d’esta manera: la meua solidaritat amb tots i totes des d’este escrit que no vol ser només un plany o un plor pel que hem perdut. He sentit i m’he cansat ja de sentir allò de quina pena, però ara ja no podem fer res. Doncs no, crec que si simplement ens quedem de braços creuats a lamentar el que ha passat i amb l’esperança que no torne a passar, ens estem equivocant. Els boscs continuen bruts, la sequera i la manca d’aigua així com la possibilitat que ens torne a passar, són una realitat i hem de ser conscients d’això i de que tenim un patrimoni forestal que hauríem de cuidar, perquè, tots i totes, en major o menor mesura, crec que hauríem de ser responsables. Desconec què és el que s’ha de fer, però crec necessària l’aplicació de mesures de prevenció d’incendis i també de reforestació, al temps que demanaria als nostres representants més consciència per aplicar polítiques mediambientals eficaces.
I, si algú vol liderar un grup de voluntaris per fer neteja de l’entorn o pel que siga menester, m’hi sumaré. Per consciència, sí, però també perquè estime la nostra terra, la meua terra.
Primer de tot, el nostre condol per a les famílies de les dues persones que han donat la seva vida en l’extinció de l’incendi que ha assolat part dels termes de La Torre de les Maçanes, Benifallim i Penàguila.
Al que passat estos dies a La Torre de les Maçanes, se li pot donar el nom de la cèlebre novel·la de Garcia Márquez, "Crònica d'una mort anunciada".
Des de fa temps, i especialment durant aquest tòrrid i sec estiu, cada dia els veïns en aixecar-nos observàvem el nostre entorn i respiràvem alleujats en veure que anava transcorrent l'estiu sense que l'amenaça del foc posara en perill les nostres serres, perquè sabíem el desastre que ens suposaria.
Però ahir ens enfrontàvem a la crua realitat. Un accident desencadenà la desgràcia, que lamentablement pressentíem.
La manca de pluges o les conseqüències d'un accident, són coses que no depenen de nosaltres ni dels responsables públics, però sí que ho són la manca d'una seriosa política de prevenció forestal que ajude a un adequat manteniment i conservació dels nostres boscos, l'absència d'iniciatives que afavorisquen la gestió dels pinars per part dels propietaris, les retallades que afecten el voluntariat de vigilància mediambiental, la desaparició de brigades permanents en zones claus i el progressiu abandonament de les terres de cultiu per falta de rendibilitat dels productes tradicionals, que han convertit els nostres boscos en autèntics polvorins.
Pinars bruts amb vegetació envellida
Bancals erms i finques abandonades
Mai hi va haver un pla formal de gestió del territori i mai s'han pres seriosament la importància de la massa forestal i la degradació dels terrenys agrícoles amb el que això suposa per a la malparada economia dels pobles de les nostres comarques.
La pèrdua de la nostra riquesa ambiental, però sobretot la de vides humanes, són danys irreparables, que ens haurien de fer reflexionar sobre el nostre futur.
Fent història...
Ecologistes en Acció denuncien negligències en l'operatiu d'extinció de l'incendi que ha arrasat 45.000 hectàrees a València i acusen als polítics que consideren responsables de les retallades i la falta d'un pla de prevenció que podria haver evitat la tragèdia.
Ecologistes en Acció, al programa de radio "Carne Cruda"
Un any més hem m’amprés les tasques de manteniment,
neteja i recuperació del paratge natural del Brull, per a que la gent del poble
i els que ens visiten puguem gaudir d’este lloc; una illa enmig del desastre en
el que es troba el riu de La Torre, víctima de l’especulació forestal i
d’obscures prospeccions que han fet que la brutícia, les males herbes i els esbarzers
convertisquen el paratge en una selva intransitable.
Hauran de passar molts anys i confiar en el
bon judici de les persones per a que les noves generacions coneguen el riu
conforme l‘hem conegut nosaltres.
Des de que vam començar la feina de
recuperació en l’any 2009, hem fet dos jornades de replantació i hem baixat
tots els anys per evitar que novament la zona ens transforme en un lloc
inaccessible.
Les granotes, serpetes, mosquits i parotets
donen fe de que el Brull s’encontra en bon estat de salut. No obstant els tolls
cada volta estan més plens de fang, a pesar del esforços realitzats en darrers
anys, buidant-los a cabassos i amb l’ajuda d’una bomba.
Durant les tasques de neteja d’enguany vam
recordar les vivències de fa tres anys, i la compromesa col·laboració del Grup de Caminantes d’Aigües que ens van
ajudar a dur avant este projecte.
Seguirem visitant i mantenint este paratge,
que un dia va ser un lloc de referència del poble amb la seua història i identitat
pròpia.
