El Fet:La Conselleria de Infraestructuras y Transportes está redactando el Proyecto Básico para la definición de las obras del “Eje Transversal Villena-Muro De Alcoy”.
El proyecto consiste básicamente en dar una solución unitaria con una vía de doble calzada y enlaces para constituir la comunicación directa entre la A-31 y la N-340 entre Villena y Muro d’Alcoy. De esta manera se dota de un itinerario acorde con el nivel de demanda a la zona noroccidental de la provincia de Alicante, conectando el Vinalopó y el Serpis a lo largo del flanco norte de la Sierra de Mariola, coincidiendo con el curso de la CV-81 hasta Bocairent y de la CV-700, en un trazado completamente nuevo, a lo largo del valle del Río Agres, entre Bocairent y Muro de Alcoy.
Estudio de integración paisajistica del eje transversal Muro-Villena
La reacció:
MANIFEST PER L'ESTIMA DE LA VALLETA
Les grans obres públiques, com les autovies, tenen un impacte enorme i fan de barreres ecològiques entre ecosistemes. El Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, i aquest fa de corredor biològic entre els dos paratges. Les nostres terres són muntanyoses, amb rius transparents i boscos mediterranis autèntics. L'agricultura minifundista és la nostra identitat. Aquesta ha sigut, i encara és, el motor econòmic i vertebrador de la Valleta.
L'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de 4 carrils buscant l'eixida a Muro seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un molt més gran, connectar Madrid amb Benidorm.
La Valleta d'Agres i els pobles que la conformen són rics per naturalesa, rics en patrimoni natural i cultural, i la prova la tenim amb el santuari de la Mare de Déu d'Agres, les Caves, les Covetes dels Moros, la via del Xitxarra, la torre d'Agres, l'Estret, la penya del Frare, i un considerable etcètera. Aquests són monuments d'importància històrica, arquitectònica i natural, monuments que els nostres avantpassats ens han deixat i que nosaltres estem obligats a tenir-ne cura i mimar perquè les nostres futures generacions puguen gaudir-los com els hem gaudit nosaltres.
Els fruits que ixen de les nostres terres són sans, bons i justos. Som unes terres reconegudes pels nostres productes, pel que aquestes terres ofereixen. Si deixem que ens lleven això, estem deixant que ens lleven la nostra identitat. Volem mirar cap al futur, sí, però de manera sostenible.
Aquests pobles que conformen la Valleta tenen un tren que dia a dia veu com hi passa el temps i cap administració fa res per millorar el seu estat, per donar-li un rendiment i per fer-lo fort i efectiu, per què? Pensem que el tren Xàtiva-Alcoi pot ser molt més beneficiós si es fan les millores que tants anys fa que es demanen. Autovia i tren formen les dues cares d'una mateixa moneda: quin model de desenvolupament i de relació amb el medi volem? Quines són les inversions que les nostres comarques i els nostres pobles necessiten?
L’agricultura amb una autovia com aquesta tendirà cap a la desaparició, l’ocupació de les millors terres de cultiu per l’autovia provocarà la fracturació del paisatge, la tendència cap al no-localisme i perdrà part de la identitat de la nostra cultura minifundista.
La plataforma SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO vol mostrar amb aquest manifest la indignació cap a les administracions que volen construir el nostre futur sense comptar amb les persones que viuen i treballen en aquestes comarques. Demanem informació correcta i suficient sobre el projecte, el seu replantejament, la retirada i/o substitució per una altra alternativa d'adequació de la carretera actual i la inversió de recursos, no en actuacions com aquesta, sinó en millorar la qualitat de vida dels nostres pobles en temes com sanitat, educació, i serveis de tot tipus.
Volem prosperar, però des de la realitat de les nostres comarques. Volem estar comunicats però no de qualsevol manera. Volem mirar cap al futur, ser punt d’arribada.
VOLEM SER PUNT D’ARRIBADA, NO UN LLOC DE PAS!!!
Els membres de la plataforma rebutgen total i expressament la construcció d’una autovia entre les poblacions de Villena i Muro, entorn d’incalculable valor natural, paisatgístic, agrícola, ramader, cultural, etc. Exigim que es facen les actuacions necessàries per millorar les comunicacions existents sense fer malbé el medi ambient i responent a la demanda real de les nostres comarques.
La propera reunió serà el dissabte 29 de novembre, a las 19 horas en la Casa de Ferro de Muro.
Huit i mitja del matí. La vara a l'olivera de la plaça.
T'has fet cafè?, pregunta Albert eixint del forn.
Anem!
Un cantahueset? Eh..! Tirali!.
Eixim del bar i ja está Llorenç tot equipat, esperat-nos.
Enseguida Rebeca molt ben acompanyada per dos amics de Xixona, Aitor i Christian.
Darrere dos Xixonencs més. Bai! que animalades.
Son Xabi i Roque que tenen ganes de compartir camí i amistat.
Ens reunim a l'olivera.
Pel Carrer Major ve Felipe i pel Carrer La Creu, Marc. Agradable sorpresa.
Sembla que ja estem.
Ens falta Pau que l'arrepleguem al castell a la porta de sa casa, i comencem el camí.
Un dia boníssim, el sol ens acompanya, els ametlers florits, l'ambient i el camp nets per la pluja dels dies passats.
Verds, grocs, blancs, rossa, blaus, contrastes de colors que ens regala el paisatge. Perfecte!.
No ho sabiem però encara no estàvem tots. En la Rabosina es va incorporar al camí un gosset molt simpàtic. Edu, el gosset de Miguel el que viu en la Rabosina. Davant i darrere, darrere i davant, el gosset fa més camí que ningú, i sembla content.
Arribem al Collao, i no ens fa gracia la costera, després d'haver-ne muntat ja alguna que altra.
Ens quedem de pedra, quant passem per mas de la Zurca i veiem la carrasca a trossos, per a fer foc. La carrasca estava inclosa en el Catàleg d'Arbres Monumentals (i d'interés) de La Torre. Si llegiu el catàleg veureu que estava predestinada a secar-se, però de tota manera ens hem quedat molt flipats.
Passem Nofre i parem a esmorzar al maset El Borreguero.
Que maravella. El Puig davant nosaltres i al nostre voltant pinar i ametlers florits.
Quant acambem d'esmorzar, dona la sensció que ja hem fet l'excursió, i estem, encara, a mitjan camí.
Seguim; ho duem bé. el camí d'ara en avant es més suau i discorris per enmig del la pinada; no es fa pesat.
La serra Aitana I El Puig Campana son l'escenari que ens acompanya tot el recorregut.
Es l'una del mig dia i ja estem en Relleu.
Edu s'amolla als primers xiquets que veu, i ens costa recuperar-lo a la nostra companya.
Tot tancat. On podem fer-se un piscolabis?
En ve al cap eixa frase que m'han dit més d'una volta: "Relleu ens a passat davant!!" referit-se a La Torre, i jo pense: (...?).
Al final al bar Sacha ens podem fer un piscolabis i enseguida arriben els cotxes per a tornar a La Torre.
Un agraïment molt gran a eixes persones que a mig dia, deixaren el que estaven fent per a vindre a arreplegar-nos. Gracies.
Després de deixar a Edu on l'aviem trobat, cuento contat, si t'ha agradat ja s'ha acabat.
Una excursió inoblidable pel paisatge i la companyia.
No tardarem en fer-ne un altra.
