El Barranc de Malafi
El barranc de Malafí desfila de Tollos a Castell de Castells per la vora de la serra d'Alfaro.Contrasta la vegetació d'interior, de teixos, argelagues, pins i aglomeracions de grava, amb la vegetació de marina que trobem al mig del barranc, aurons, fleixos, cornicabra i margalló.
Abans d'entrar al barranc, criden l'atenció la presència de moltes cases en forma de "L" amb un pati central i un aljub. Totes les cases tenen les mateixes dimensions: 14,8 m.
Més avant, entrant en la gola del barranc, trobem el cantal dels lladres, lloc de reunió de bandolers, on conta la llegenda que es va produir el repartiment del botí del robatori de Benimassot.
A 1609, Felip III va ordenar l'expulsió dels moriscos, que es va produir de manera escalonada de 1609 a 1613, sent els primers expulsats els del regne de Valencià. En aquest moment històric, els antics pobladors d'aquestes terres, que representaven el 33% de la població del regne de València, són expulsats.
Castells de Castells, va ser un lloc poblat per abundants moriscs al moment de l'expulsió. A aquesta mesura es van oposar per les armes i van ser derrotats, després de destruir l'església, a la Batalla del Pla de Petracos.
Aquesta zona el 1615 va ser repoblada per cristians mallorquins.
Pla de Petracos
És un dels millors jaciments amb art rupestre de la Comunitat Valenciana. Es troba vora 500 m sobre el nivell del mar, entre el barranc de Malafí i Benixembla, Castell de Castells i Vall d'Ebo, en la vall de Pop, Marina Alta.
Patrimoni de la Humanitat, des de 1998 declarat per la Unesco, consisteix en una manifestació artística de pintures rupestres, en un color roig fosc, en abrics poc profunds de les penyes, fàcilment visibles a certa distància per la seua grandària, representatives de l'art macroesquemàtic llevantí.
Les pintures van ser descubertes en 1980, per membres del Centre d'Estudis Contestans, i l'entorn declarat en 2005 Bé d'Interès Cultural per la Generalitat Valenciana
Els seus creadors, es pensa que van ser els primers llauradors i pastors que poblaren aquestes terres, fa vuit mil anys.
Possiblement en el temps que es van realitzar les pintures, aquest lloc era un santuari, un lloc de trobada de culte a la fertilitat i a la fecunditat. Un lloc on reforçar els vincles socials i recordar els avantpassats.
En el conjunt de Petracos, que compta amb vuit abrics, el més representatiu és la figura central, que és evident que es va fer per ser vista des de lluny, anomenada "Els orants". Una figura humana on el cos està representat per una àmplia barra vertical d'on arranquen els braços estesos cap a dalt i les cames. Es poden observar els dits de les mans i els peus i en el cap s'observen uns ralls com una relació amb el culte celeste. Rodeja a aquesta figura uns traços corbs que podrien relacionar-se amb un culte a la vegetació, i dalt una altra figura humana en una clara actitud de moviment i aguantant un objecte al braç dret.
Dins d'aquest santuari la representació de la vegetació ocupa un lloc destacat, i ho podem veure a l'abric de la vora on pareix que dels cercles de baix, com si foren llavors, sorgeix amb força un vegetal que acaba de la mateixa manera que els braços dels orants, el que suggereix des del simbolisme l'estreta relació de l'home amb el cicle agrícola.
A l'abric de la vora veiem una exaltació de la fertilitat i la fecunditat que adquireixen un valor principal d'ençà que l'home es fa agricultor i ramader. En l'abric veiem representat a la part dreta de forma molt esquemàtica un cab de bou vist de front on destaquen els ulls i les banyes, els traços del costat dret s'interpreten com el coll de l'animal. Al costat del bou s'observa una dona, de qui no es conserva el cab, vestida amb una llarga falda. La representació femenina a tota la Mediterrània es vincula com a símbol de fertilitat.
Cal mencionar que els objectes que es troben en la zona són de pedra i os, entre els quals destaquen els adorns i útils en pedra polimentada i elements tallats en sílex.
Exemples d'Art Llevantí, en el que destaquen escenes de caça, els encontrem en la Sarga i en algun abric del Barranc de Benialí (a la Vall de Gallinera).
En Petracos, d'Art Llevantí, tan sols es conserva un cérvol ferit per diverses fletxes en el llom, que es pot veure, no sense esforç, en la paret de pedra. L'arquer no devia estar molt lluny.
Si et pares allí a mirar l'entorn, el riu, les terres al voltant, veus ràpidament que és un lloc que convida a l'assentament. Gràcies al desenvolupament cultural i de noves tècniques, a poc a poc, s'adonarien dels avantatges de la domesticació dels animals i el conreu de la terra, sense oblidar que vivien de la caça i la recol·lecció.
Les pintures rupestres són úniques i constitueixen un passat irreemplaçable dels nostres avantpassats, i tenim l'obligació de respectar i conservar aquest entorn situat en un paratge esplèndid, on es pot gaudir de la natura, perquè continue sent un lloc màgic.
 |
| Gran Cova a la vora del Santuari |
 |
| Ermita Pla de Petracos |
 |
| Ermita Pla de Petracos |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada