Generalment una nevera era un pou circular. La part superior es tapava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducció i extracció de la neu o del glaç. La construcció que sobresurt a la superfície és tota de pedra seca que conserva la neu durant molt de temps i es construïen foradant el terra en les muntanyes on nevava molt durant l'hivern.
Entre aquests dos últims es pot veure un forn de calç una altra de les antigues ocupacions dels habitants del territori. 
El gel emmagatzemat als pous i distribuït per les poblacions properes arriba a ser un negoci important que sustentava l'economia d'una part de la població rural.
Encara que les geleres artificials es coneixen des dels temps dels romans, el seu gran desenvolupament es va produir entre els segles XVI i XIX i han sigut utilitzades fins a mitjan segle XX, abandonades amb l'aparició dels primers frigorífics.
A la serra del Rentonar ens trobem amb tres edificacions d'aquest tipus, una amb relatiu bon estat de conservació, ja que manté el seu sostre conegut com el pou de neu del Rentonar i dos més de grandària inferior que han perdut el sostre i s'ha convertit en dos pous circulars de pedra seca.
Entre aquests dos últims es pot veure un forn de calç una altra de les antigues ocupacions dels habitants del territori.
