Catàleg d'Arbres Monumentals de La Torre

ACTUALITZACIÓ: ABRIL 2017

Transcorreguts 10 anys des de l’elaboració del Catàleg d’Arbres Monumentals i Emblemàtics del nostre poble, ens hem proposat tornar-lo a posar en valor difonent-lo, amb un format diferent del original, presentant-lo ara en A4 i en aquesta web, més manejable i que inclou  fotos, d’aquell moment, dels  arbres catalogats que encara no s’havien difós.

A l’hora ens hem plantejat fer una actualització del catàleg, visitant, fotografiant i arreplegant informació sobre l’estat actual d’ aquests arbres. Donat que al nostre grup no comptem amb cap biòleg, no entrarem a detallar aspectes tècnics de l’evolució d’aquestos, bàsicament comentarem el que visualment podem apreciar dels canvis que s’evidencien en el seu estat i el seu entorn.

Aquesta feina, donat que estem parlant d’un patrimoni natural de tot el poble, encara que molts dels arbres estan situats dins de propietats privades, volem fer-la extensiva i integradora per a totes aquelles persones que puguen sentir-se interessades en col·laborar, ja siga amb aportacions que ens servisquen per ampliar el catàleg amb algun arbre, com aportant la seua opinió sobre aspectes dels arbres que ja estan catalogats.

Aquest és un exemple de geolocalització de recursos, que pretenem desenvolupar al Portal de Pobles Connectats per facilitar la introducció de dades d'utilitat social

Quan començarem la campanya "La Torre de les Maçanes, Espècie Protegida", ens vam proposar dos objectius: el primer i principal la conscienciació ciudatana per a posar en valor el nostre entorn privilegiat, la nostra història, tradició, i patrimoni cultural; i en segon lloc, dur a cap les mesures necessàries per a preservar i protegir realment aquell patrimoni natural o fet per ma de l 'home, que considerem d’interès.

Pedro Ferrer Rodriguez, enginyer tècnic forestal i biòleg amb la col·laboració de l'associació El Rentonar, hem elaborat un catàleg d’arbres, que per la seua grandària, antiguitat, arrels culturals o pel lloc on han crescut, es considera que són emblemàtics per al paisatge i entorn del poble.

Considerem que aquests arbres són suficientment importants, com per a ser protegits mitjançant l'Ordenança Municipal de Protecció d'Arbres d'Interès Local, en vigor des de l’any 2005, en l’Ajuntament de La Torre de les Maçanes, que els defensen de qualsevol agressió que puguen tindre.

Aquesta ordenança es un text reglamentari en el que es concreten els objectius i la funció de la protecció dels arbres d' interès local, regulant també la gestió d’aquestos arbres i el entorn en el que s’encontren.

Des d’aquesta pàgina, vos convidem a que col·laboreu amb aquesta iniciativa amb la vostra informació (ó participació) per a la millora i ampliació d’aquest catàleg.

Gràcies als propietaris dels arbres, per acollir-nos tan amablement.

FITXES DELS ARBRES

• Àlbers blancs del Pont
• Àlborç del Xipreret
• Carrasca de La Foia Blanca
• Carrasca de La Zurca
• Carrasca de Nofre
• Carrasca del Buitre (Monumental)
• Carrasca del Moral
• Fleixos del Barranc d’Horta
• Ginebre de Mitja Orella
• Llorer de Villa María
• Oms de la Plaça de l'Església
• Pi de la Foia Boix
• Pi del Mas de Pipa
• Pi del Pla Verd
• Pi dels Arrendaors (Monumental)
• Roures de Nofre
• Xiprer de la Foia
• Xiprers del Calvari
• Xiprers del Cementeri

Localització

Veure el Catàleg d'Arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre de les Maçanes en un mapa més gran.

Entrevista a La Colla Muntanyenca del Campello. Jaume Varó.

 

 

Entrevista a Jaume Varó, antiu membre i fundador de la Colla Muntanyenca de El Campello. Ens conta els inicis de l'associació, les activitats i tallers desenvolupats durant molt anys i perque no està en actiu a l'actualitat.

 El Campello informa

El Camí. Teulada - Poble Nou de Benitatxell - Xabia

El Camí organitza per al proper 25 de març la caminada Teulada - Poble Nou de Benitatxell - Xabia.
Eixida Estació de tren de Teulada a les 9h.

Pel camí visitarem l’almàssera i el riurau del Pla de Teulada, així com el nucli vell. A les 11 en passar per Poble Nou de Benitatxell, esmorzarem al poble i ens faràn una visita guiada pel poble.

Si vols més informació:

Noticia
Fitxa detallada
Full d'inscripció

Powered by Wikiloc

Cartografia de La Torre de les Maçanes

En aquest article volem compartir una recopilació de mapes del terme municipal de La Torre

Adjuntem el lloc del IGN, d'on em extret la documentació i hem penjant en el Google Drive del Rentonar per tindre-los més a mà:

• Instituto Geográfico Nacional: http://www.ign.es/web/catalogo-cartoteca/search-in-mtn.html (hi ha que punxar en el nom de la població per a que apareguen els mapes que hi han editats).

Compartit al Google Drive del Rentonar:

• Carpeta amb totes les carpetes i arxius. Formats: ecw, jpg i prj. Amb xml.
• Enllaços directes al format jpg dels plànols:
• MTN25-0847c1-1989-Torremanzanas.jpg
• MTN25-0847c1-2000-Torremanzanas_La_Torre_de_Les_Macanes.jpg
• MTN25-0847c1-2007-Torremanzanas_La_Torre_de_les_Macanes.jpg
• MTN50-0847-1938-cgn-Jijona.jpg
• MTN50-0847-1953-nnn-Villajoyosa.jpg
• MTN50-0847-2003-cns-Villajoyosa_La_Vila_Joiosa.jpg

Els xops blancs del pont amenaçats

març de 2007

La política portada endavant, aquestos últims anys, per part del nostre Ajuntament en tema arborícola deixa molt que desitjar

Des de fa un temps i fruit de la globalització, el nostre patrimoni natural està veient-se afectat per determinades plagues (el fong de la grafiosi als oms, el morrut roig a les palmeres, la lagarta peluda a les carrasques, la cotxinilla del carmí a les paleres, el pulgó amb la seua melassa, etc.).

L’estiu passat vam sofrir una invasió espectacular de cotonet de xop que provenia del pont, que va derivar dies després en un incendi en el parc municipal, que afortunadament no va tindre conseqüències greus, però que podria haver sigut ser molt perillós d'arribar al riu.

Aquesta plaga, s’haguera pogut evitar amb el degut tractament aplicat a TOTS els xops del pont, i del parc municipal, en el seu moment

febrer 2017

Sabem positivament que des de que la grafiosi va arribar a les nostres terres, qualsevol om que no reba tractament corre seriós perill de morir. 

És el que els ha passat als oms del pont, que fa cosa de dos anys s’han assecat, per falta de tractament, per abandonament.

Ara els acaben de tallar i sentim molta curiositat per saber que van a fer, ara, cara a la primavera.

Ens agradaria que l'Ajuntament es decidira a  plantar uns altres arbres per a que junt als àlbers blancs, configuraren la imatge de l’entrada al nostre poble.

febrer 2017

Però l'exemple, del que pot passar, el tenim amb el que ha passat am el plàtan del pati de les escoles i no és molt esperançador.

De matí, amb premeditació i sense dir ni pruna a ningú, es van presentar uns operaris al pati de les escoles y en menys de mig hora van tallar el plàtan, que tenia 25 anys i bona salut i van tapar l’escocell amb ciment i “si t’ha vist no me’n recorde”, fins al dia de hui, 

Esperem que la història dels oms siga una altra.

Fa poc de temps ens ha arribat la notícia que els àlbers blancs del pont poden estar malalts i que inclús algunes persones del poble han anat a l’ajuntament a demanar que els tallen ja.

La nostra associació, alarmats per la gravetat del assumpte, ha presentat un escrit en l’ajuntament donat que aquest tema ens preocupa especialment, ja que són arbres significatius del poble que estan inventariats al “Catàleg d’arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre de les Maçanes” elaborat per D. Pedro Ferrer Rodríguez, enginyer tècnic forestal i biòleg, de Diputació i presentat en aquest consistori en l’any 2007.

El catàleg esmentat, referint-se als àlbers blancs del pont, diu:
“Aquest exemplar, junt amb un altre de dimensions paregudes, se situen des de fa molts d’anys a l’entrada del poble constituint un senyal d’identitat del mateix per als seus ciutadans. Per la seua ubicació presenta un alt valor recreatiu i ornamental”

Podem dir que fa 10 anys, aquests arbres gojaven de bon estat de salut. No sabem si la seua situació actual és diferent, però l’ajuntament de La Torre, com a vetllador del nostre patrimoni, deu fer complir tant en aquest com en altres casos, l’Ordenança de Protecció i Catalogació d’Arbres i Arbredes Emblemàtiques i Monumentals, subjecta a les lleis d’àmbit municipal i supramunicipals de protecció mediambiental.

febrer 2017

En aquest escrit demanem:

Que si les sospites són fundades, es faça un estudi seriós, per part de professionals competents, de l’estat de salut dels albers blancs del pont i se’ns informe del resultat d’aquest estudi i sobre les futures decisions que vaja a prendre aquest consistori respecte a aquest tema.

Que es faça una actuació de reposició dels arbres morts al nucli urbà, donat que els arbres que moren no es reposen, així com un pla de renovació amb arbres joves que puguen substituir, en cas de necessitat, alguns arbres vells, com es va fer en el seu dia en el camí del Calvari, amb vista a mantenir una bona imatge del poble.

Que s’establisca una planificació temporal respecte dels tractaments anuals que necessiten els arbres, i es complisquen aquests tractaments en les dates adequades, així s’evitarien plagues molestes, incidents perillosos com els de l’últim incendi al Parc Municipal, o queixes dels veïns per fumigacions fora de temps.

Estarem atents i pendents de les decisions i actuacions del nostre consistori.

El Camí. Orxeta - Relleu

El Grup de Caminants d' "El Camí" organitzen aquesta caminada i hem quedat a les 8:30h. a la Plaça Major d'Orxeta.
Si vols anar és convenient que complimentes el full d'incripció, així també t'assabentaràs de l'organització de l'excursió.

El dia 11 de febrer caminarem l'etapa d'El Camí d'Orxeta a Relleu a la Marina Baixa, és la segona etapa del tram d'el Camí de la Marina Baixa i l'Alacantí.

Seguirem l'antic camí del Peix en una part del recorregut, i també visitarem el pantà de Relleu que és dels embassaments més antics d'Europa , també visitarem el castell de Relleu.

Podeu apuntar-vos a la caminada al següent full d'inscripció

Tota la informació en:

Caminada del Grup de Caminants d'Orxeta - Relleu 

Fitxa Orxeta - Relleu

El Camí. Benidorm - La Vila Joiosa

El Grup de Caminants d' "El Camí" organitzen aquesta caminada i hem quedat a les 9h. a l'Estació TRAM FGB Benidorm, en l'avinguda Beniardà.
Si vols anar és convenient que complimentes el full d'incripció, així també t'assabentaràs de l'organització de l'excursió.

El 12 de febrer farem una nova caminada per la Marina Baixa, caminarem de Benidorm a la Vila-Joiosa. El recorregut és senzill d'uns 12 km de distància per vora mar. En arribar a La Vila Joiosa dinarem i farem el recorreegut per la Vila.

A la fitxa de la caminada podeu trobar els detalls de la caminada

Podeu inscriure-vos al següent full d'inscripció

Tota la informació:

Caminada del Grup de Caminants Benidorm - La Vila Joiosa

Fitxa Benidorm - La Vila Joiosa

Powered by Wikiloc

Salvem Benillup

Nota de Premsa conjunta de les Associacions “Rentonar (Grup d'Acció en Defensa de la Natura i el Patrimoni en La Torre de les Maçanes)” i de la “Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat”
El Comtat, 2 de febrer del 2017

   

Escrits presentats a les institucions per a salvar Benillup

La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat i pel Grup en defensa de la natura i el patrimoni "Rentonar" han presentat diversos escrits a les institucions per demanar actuacions urgents encaminades a donar una solució definitiva als problemes amb els despreniments i solsides al Barranc de Caraita que posen en greu perill el futur del poble de Benillup.

Aquestes dues associacions recolzen i col·laboren amb els veïns i les veïnes de Benillup, que estan treballant en la creació de l’associació “Salvem Benillup”, que treballarà pels interessos del poble i dels seus habitants..

Els escrits estan dirigits a:

• Direcció General de l’Aigua, de la Conselleria d’Agricultura, medi ambient, canvi climàtic i desenvolupament rural.
• Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
• Diputació d’Alacant.

En els documents presentat es fa un resum exhaustiu de la problemàtica que afecta a Benillup. La població està cada vegada més a prop del Barranc de Caraita a causa dels episodis de pluges que s’han produït en els últims anys. En les pluges dels últims dos mesos (desembre 2016 i gener 2017), les solsides són molt notables i hi ha vivendes situades a només 10 metres del precipici, amb el consegüent risc per a la població.

El poble de Benillup ve demanant una solució des de l’any 2004, i a dia de hui no s’ha realitzat cap tipus d’actuació sobre el barranc, de manera que en cada episodi de pluges l’avanç del barranc és constant. La sequera dels últims anys també ha perjudicat a l’estabilitat del talús, agreujat posteriorment amb les conseqüències de les pluges intenses i continuades.

Malgrat els contactes que hi ha hagut des de 2004 i de les sol·licituds fetes per part de l'Ajuntament de Benillup tant a la Diputació d'Alacant, com a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer com a la Generalitat Valenciana (Direcció general de l'Aigua), l'única actuació realitzada durant aquests 12 anys, ha estat, per part de la Diputació Provincial, la construcció d'un col·lector al nucli urbà, per canalitzar les aigües pluvials. Els episodis de pluges de 2011, 2012, 2016 i 2017 han demostrat que aquesta actuació va ser totalment insuficient per solucionar el problema, ja que els despreniments de terres han continuat.

Als escrits, també es fa menció de l’abundant jurisprudència existent sobre l'obligació constitucional de protecció a les persones, per part de les institucions públiques, incloent dins d'aquesta obligació la presa de mesures per a evitar despreniments de terres que els posen en perill. El Tribunal Europeu dels Drets Humans també recull aquesta qüestió.

Ja que hi ha un perill real -i no resolt- de despreniment, que a mig termini, podria, fins i tot, fer desaparèixer el poble en el seu conjunt i tot això afecta la seguretat dels veïns i ja té implicacions econòmiques negatives, i, considerant que, tant el Consell, com la Diputació Provincial, com la Confederació Hidrogràfica tenien l'obligació de fer tot el possible per resoldre el problema i, fins al moment, no ho han fet, demanen:

• A la Generalitat Valenciana que, a través de la Direcció general de l'Aigua elabore el projecte i execute les obres oportunes per evitar els despreniments de terra sobre el Barranc de Caraita que posen en perill molts dels edificis del casc urbà de Benillup. Així mateix,  ja que són diverses les institucions implicades i amb responsabilitats compartides, es constituesca un "grup de treball tècnic" per a la resolució conjunta i coordinada del problema, format per personal de la Direcció general de l'Aigua, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Diputació Provincial d'Alacant.
• A la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que elabore el projecte i execute les obres necessàries per al control, defensa i protecció del Barranc de Caraita, a fi d'evitar els despreniments de terres que periòdicament es produeixen en els voltants del poble de Benillup"
• A la Diputació Provincial d'Alacant: "Que done l'adequada assistència jurídica, econòmica i tècnica en la resolució d'aquest problema, coordinant les seues actuacions amb les de la Direcció general de l'Aigua i les de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb l'objectiu de trobar una solució definitiva que evite els despreniments sobre el Barranc de Caraita i salvaguarde les edificacions que componen el nucli de Benillup ".

ESCRITS COMPLETS PRESENTATS: www.benillup.cat/noticies/documents-barranc-de-caraita/52/20170124-escritos-a-las-instituciones-rentonar-y-coordinadora-d-estudis-eolics.html
RECULL COMPLET DE PREMSA DES DE L'ANY 2004: www.benillup.cat/noticies.html

La Serra de Cantacuc des de Catamarruch

 

Excursió a la pedania de Catamarruch, que junt a Margarida, Benialfaquí formen el municipi de Planes. Visitem aquest poblat i les seues serres un dia gris i plutjós de finals d'any de 2016, junt a La Colla Muntanyenca del Campello.

Catamarruch

Corral de Cendra

Margarida

Cincle amb les restes del Castell de Margarida

Vestigis Castell de Margarida

Plataforma Salvem el Tren. Genovés - Xàtiva

 PLATAFORMA SALVEM EL TREN

El passat diumenge 13 de novembre de 2016 vam participar junt amb unes 30 persones en l’excursió amb el tren entre les poblacions del Genovés i Xàtiva, organitzada per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció.

 

Aqüeducte de les Arcaetes

 

 Els participants ens vam desplaçar amb el tren fins al punt d’eixida, a l’abaixador del Genovés, per a dirigir-se per la xopada d’Alboi al riu Albaida, seguint-lo aigües amunt fins a l’assut de Bellús i al naixement del mateix nom.

 

Després vam seguir el riu cap a Xàtiva i, a més de gaudir de la vegetació de ribera i de muntanya que voregen el camí, vam conéixer altres elements patrimonials remarcables: la conducció medieval d’aigua des del naixement de Bellús fins a Xàtiva, l’important jaciment arqueològic de la Cova Negra, el molí Guarner, l’antiga central elèctrica de la Casa de la Llum i l’aqüeducte de les Arcaetes.

 L’activitat forma part de la campanya “És l’hora del tren!”, que reclama a les administracions valenciana i espanyola que complisquen el protocol que van firmar l’any 2009 i executen les obres necessàries per a la millora de la línia Alcoi-Xàtiva-València.

 

Jaciment arqueològic La Cova Negra

Aquesta línia ferroviària és un element bàsic de comunicació de les comarques centrals valencianes, que cal modernitzar i potenciar, millorant els servicis que ofereix i incrementant la seua velocitat i freqüència.

 

Reivindiquem el tren per a l'ús excursionista 

Salvem el tren. Línia Alcoi - Xativa - València