dilluns, 6 d’octubre del 2025

Jornada de escucha i transición ecológica - Congreso de los Diputados




Planteamiento General y Contexto

El Movimiento Ciudadano Teruel Existe, junto con la Alianza Energía y Territorio (ALIENTE), la Fundación Savia y el Observatorio de la Sostenibilidad, ha presentado en el Congreso de los Diputados su preocupación por la actual transición energética en España. Aunque consideran incuestionable la necesidad de avanzar en energías renovables frente al cambio climático, denuncian que la transición se está realizando sin planificación territorial ni rigurosos análisis de impacto, facilitando la expansión especulativa de macroproyectos eólicos, fotovoltaicos, líneas eléctricas y centros de datos en áreas rurales vulnerables.

Este modelo de despliegue masivo está convirtiendo regiones poco pobladas en “territorios de sacrificio”, perpetuando el desequilibrio histórico que ha provocado la despoblación y la extracción de recursos naturales con escaso retorno económico y social para los habitantes locales.


Críticas Fundamentales al Modelo de Transición

Las quejas de Teruel Existe giran sobre varios ejes críticos:

Acumulación de Impactos Ambientales: Se denuncia que los grandes proyectos energéticos afectan al paisaje, la biodiversidad y el patrimonio natural y cultural, amenazando actividades sostenibles como el turismo rural o la agricultura ecológica.

Exclusión Social y Falta de Participación: Se reclama que las comunidades locales no están recibiendo información ni tienen verdadero poder de decisión sobre los proyectos que transforman su territorio, primando los intereses de grandes empresas y fondos de inversión.

Desigualdad en el Reparto de Beneficios: Los beneficios y empleos generados quedan, según denuncian, en manos de los promotores y en zonas urbanas o industriales, mientras las afecciones y el deterioro recaen en las áreas rurales.

Escasa Planificación y Vacíos Legales: Teruel Existe subraya la fragmentación administrativa y la modificación normativa ad hoc para facilitar la implantación de proyectos, incluso en zonas de alto valor ambiental protegidas.

“Renovables sí, pero así no”


El mensaje central es claro: Teruel Existe se declara defensora de las energías renovables y de la transición ecológica, pero exige que se lleve a cabo de manera ordenada, justa y con respeto a los territorios y sus habitantes. No se oponen a las renovables como tales, sino a la forma masiva, desordenada y especulativa que se está imponiendo. Proponen:

Reforzar el autoconsumo y las comunidades energéticas locales.

Priorizar las nuevas instalaciones en suelos antropizados o industriales, no en espacios naturales valiosos.

Asegurar que los proyectos contribuyan realmente al desarrollo local y a la lucha contra la despoblación.

Parar temporalmente la aprobación de nuevos megaparques hasta contar con una planificación territorial y ambiental adecuada.

Exigir compensaciones equitativas, planificación a largo plazo y mecanismos reales de participación pública.

Ejemplos Del Impacto Especulativo


El documento y el vídeo hacen referencia a varios casos concretos:

Se describe cómo se han modificado normativas municipales y regionales para facilitar la implantación de parques eólicos y fotovoltaicos en áreas previamente protegidas bajo el argumento del “interés general”.

Se señala que los macroproyectos de renovables apenas dejan empleo local y sí generan grandes dificultades a pequeños emprendedores del medio rural, alterando sus condiciones de vida y la economía tradicional del área.

Se alerta contra la concentración de líneas eléctricas y plantas de biogás que fragmentan hábitats y provocan daños ambientales, mientras los fondos públicos se desvían hacia empresas privadas con ánimo especulativo.
Propuestas de Alternativa

Teruel Existe y ALIENTE presentan un decálogo de propuestas básicas para una transición energética realmente justa:

Planes de exclusión para preservar los enclaves de mayor valor natural, cultural y paisajístico.

Favorecer modelos distribuidos y de pequeña escala sobre el despliegue masivo de megainstalaciones.

Participación ciudadana en la toma de decisiones y en los beneficios económicos de los proyectos energéticos.

Redirección de los fondos públicos prioritariamente a la mejora de los servicios e infraestructuras rurales y no únicamente hacia las empresas del sector.

Evaluación socioeconómica y ambiental rigurosa y aplicación del principio de “quien contamina, paga”.

Movilización y Apoyo Social

El movimiento Teruel Existe subraya que estas demandas tienen un importante respaldo social y político. Han convocado y liderado movilizaciones en Teruel y otras provincias afectadas, reclamando una moratoria a los macroproyectos y una transición respaldada por planificación y criterios científicos.

Organizaciones ecologistas nacionales y plataformas ciudadanas también se han sumado a estas reivindicaciones, defendiendo que la transición energética no puede suponer la conversión del mundo rural en un espacio de aprovechamiento extractivo de nuevos recursos bajo la apariencia de sostenibilidad.

Respuestas Institucionales y Conflictos

Exponen que la respuesta de las administraciones ha sido, en muchos casos, facilitar la implementación de renovables sin exigir la participación o el beneficio local. Destacan la oposición activa de instituciones como la Generalitat Valenciana, que ha presentado recursos ante el Gobierno central y valora acudir ante instancias europeas por la vulneración de normativas ambientales y de participación pública.

Por otro lado, se ha evidenciado un conflicto entre la urgencia por cumplir los objetivos energéticos y las reales necesidades del territorio, con ejemplos de proyectos inicialmente rechazados por impacto ambiental que posteriormente se autorizan tras presiones políticas o reformas normativas, generando un clima de desconfianza social.

Reclamo de una Planificación Responsable


Teruel Existe solicita que España diseñe y aplique, cuanto antes, un mapa de áreas de exclusión para macroinstalaciones energéticas, incorporando las redes europeas de protección ambiental (Red Natura 2000, Reservas de la Biosfera, Geoparques de la UNESCO, patrimonios culturales y zonas agrícolas sostenibles).

Exigen además mecanismos que garanticen el derecho de los pequeños municipios a decidir sobre su futuro energético y territorial, evitando que el discurso de la transición ecológica se convierta en una coartada para nuevas formas de colonialismo económico interno.

Epílogo: Hacia una Transición Justa, Rural y Global

El resumen termina enfatizando que la transición ecológica debe ser una oportunidad para revertir décadas de políticas extractivas y abandono rural. Solo una transición energéticamente justa, planificada, respetuosa y participativa podrá frenar la despoblación, proteger los valores naturales y culturales, y garantizar un futuro digno y sostenible para las zonas rurales como Teruel.

Fuentes directas y afines: 

Manifiestos y comunicados oficiales de Teruel Existe, resúmenes de prensa, sitios de ALIENTE y otras plataformas ciudadanas, además de ecos de las intervenciones en el Congreso y movilizaciones sociales recientes.




dimarts, 19 d’agost del 2025

La Fiscalia Provincial obre una investigació pel projecte fotovoltaic al Polop Alt

 


Concretament la Fiscalia ha demanat a la Generalitat que aporte la documentació necessaria per la qual va concedir l'autorització per a la instal·lació.



Premsa:


Text de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat

El 21 de gener de 2025, la Coordinadora d´Estudis Eòlics del Comtat va presentar, davant la Fiscalia Provincial d´Alacant, denúncia per delicte ambiental contra la Planta fotovoltaica de Polop, arran de la Declaració d´impacte ambiental favorable atorgada per la Direcció General d´Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental i publicada al DOGV de 20 de enero de 2025.

Les bases de la denúncia eren:

-que l'elecció de la ubicació a la partida de Polop Alt d'Alcoi s'ha realitzat de manera arbitrària, amb un estudi d'alternatives molt deficient i sense justificar que en aquesta zona hi hagi més recurs solar aprofitable que en altres zones.

-que en comptes de situar la planta fotovoltaica més a prop de la Subestació (terme municipal de Castalla), es planteja una línia subterrània de 8856 m, amb la consegüent pèrdua d'eficiència i la provocació de més dany ambiental.

-la localització inicial abastava una part del terme municipal de Banyeres i una altra del terme municipal dAlcoi, però es va modificar el projecte en no emetre lajuntament de Banyeres el Certificat de compatibilitat urbanística. L'ajuntament d'Alcoi, malgrat que el sòl estava qualificat com a Sòl no urbanitzable de protecció especial, igual que el de Banyeres, sí que va emetre Certificat de compatibilitat urbanística, cosa que va propiciar que la part de la planta rebutjada a Banyeres passés a ubicar-se a Alcoi.

-i que no s'havien respectat els valors ambientals de la zona.

Els valors ambientals i paisatgístics de lespai ocupat per la planta fotovoltaica són els següents:

-es tracta d'un sòl no urbanitzable, en gran part de protecció forestal i paisatgístic

-està situada als voltants dels Parcs Naturals de la Serra de Mariola i del Carrascar de la Font Roja

-es troba dins d'una àrea IBA, IBA 160 Serres de la Safor i Nord d'Alacant

-es troba dins del corredor terrestre que comunica el LIC/ZEPA Serres de Mariola i del Carrascar de la Font Roja amb el ZEC/ZEPA Maigmò i Serres de la Foia de Castalla

-ocupa una àrea agrària d'alt valor natural (High Nature Value Farming o HNV)

-no manté la distància mínima a una llera fluvial (barranc de Tauenga)

-afecta en part una zona de recàrrega d'aqüífers i s'ocupen zones de permeabilitat alta

-hi ha diverses espècies d'aus incloses a l'Annex I de la Directiva d'Aus

-conté dos hàbitats dinterès comunitari de caràcter prioritari

-es troba dins del Paisatge de Rellevància Regional PRR 20 Serres de l'interior d'Alacant, Mariola, Maigmó i Penya Roja.

-el corredor ambiental prioritari de les Serres Bètiques discorre a tot just un km de la planta fotovoltaica.

A més, es dóna la circumstància que la mateixa declaració d'impacte ambiental reconeix el possible impacte sobre les aus protegides i que no hi ha hagut un estudi complet d'avifauna previ, posposant part de l'estudi a la fase de construcció. I tampoc no s'ha valorat adequadament l'afecció sobre els hàbitats d'interès comunitari.

D'altra banda, la planta fotovoltaica és confrontant amb terreny forestal i la línia subterrània discorre en gran part per sòl forestal i, per tant, s'ha permès la instal·lació de la planta fotovoltaica a una zona d'influència forestal, amb el risc d'incendi consegüent.


La planta solar de Benifallim avança imparable


La Coordinadora presenta al·legacions contra la macroplanta solar de Benifallim. Febrer de 2023

El Consell no descansa i, ignorant les al·legacions que vam fer alguns grups de defensa del territori, ha declarat la utilitat pública... és a dir, ja podrien posar-se al construir.

Ens venen que les energies alternatives són bones, sense matisos, per se, i et fan sentir culpable si t'hi oposes,

No els comprem eixa mentida.

Alguns ens reiterem: energia verda sí però no així. Perquè a més, a dia de hui, les mega infraestructures energètiques estan basades en l'especulació del territori, no en el fet, de ser ecològic. 

Premsa:

Alicante plaza - El Consell autoriza la planta de Amber Solar en Benifallim: 8,1 MW, 5,4 millones de inversión y una línea por el BIC del Molinar

Ha otorgado a Amber Solar Power Once autorización administrativa previa y de construcción para la central fotovoltaica 'FV Benifallim I', y autorización a dicha mercantil y a Amber Solar Power Trece para la evacuación compartida con la central 'FV Benifallim III’' a la vez que se declara la utilidad pública de dicha infraestructura compartida.

ARAmultimedia - El projecte de la planta fotovoltaica de Benifallim I rep la declaració d’utilitat pública i l’autorització per a construir

La utilitat pública suposa que  els terrenys poden ser expropiats als propietaris, poden fer ús d’altres terreny pròxims mentre es realitzen els treballs d’instal·lació i a més tenen facilitats administratives, bonificacions i exempcions fiscals.



Text de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat

Les al·legacions que vam presentar el febrer del 2023 sobre grans deficiències trobades no han estat corregides i, malgrat això ha estat autoritzada la planta fotovoltaica i la línia

-No hi ha concordança entre lobjecte de la informació pública i lestudi dimpacte ambiental. l'objecte de la informació pública és la central fotovoltaica Benifallim 1 i la seva infraestructura d'evacuació i, tanmateix, l'estudi d'impacte fa referència a dues centrals fotovoltaiques: Benifallim 1 i Benifallim 3

-Hi va haver una fragmentació d'un projecte global (PFV Benifallim I i PFV Benifallim III), que ha estat tramitat separadament)

-No es va presentar estudi d'alternatives

-L'estudi d'avifauna només és bibliogràfic, no hi va haver estudi de camp

-La línia elèctrica s'ha projectat confrontant a dues àrees de recuperació de quiròpters

-La línia elèctrica s'ha projectat a tan sols 950 m del Parc Natural de la Font Roja

-La línia elèctrica s'ha projectat confrontant a la ZEPA Serres de Mariola i Carrascal de la Font Roja

-La línia elèctrica s'ha projectat confrontant a un lloc d'importància comunitària

-Gran part de les plantes fotovoltaiques i de la línia d'evacuació envaeixen àrees amb hàbitats d'interès comunitari, i no hi ha estudi de camp per comprovar l'afecció a aquests hàbitats

-L'estudi sobre la xarxa natura 2000 no s'ajusta gens a allò legislat. No hi ha un veritable estudi de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000

-Extraordinària proximitat de la planta fotovoltaica a restes arqueològiques

dimarts, 15 de juliol del 2025

El Camí de Sant Jaume en la Cartografia de l'Intitut Geogràfic Nacional


L'Institut Geogràfic Nacional reedita el mapa dels camins de Sant Jaume de la península Ibèrica on es poden seguir les diverses rutes de l'anomenat "Camino de Santiago en la Península Ibérica": Camí Francés, Via de la Plata, Portugués, Camí del Nord, Camí Primitiu, Camino Jacobeu de l'Ebre, Camí del Surest, camí Manxego i Camí Català.

El Camino de Santiago en la cartografía de la IGN

És molt interessant veure, també, les publicacions de l'Institut Geogràfic Nacional del Camí de Sant Jaume a Europa, què va coordinar 26 associacions, jacobees, de 28 països per recopilar un total de 286 camins catalogats i 31 rutes marítimes tradicionals.


La notícia és que "La asociación Amigos del Camino de Santiago de La Vila" el passat 14 de juliol va regalar aquest mapa a l'Ajuntament de La Torre amb la intenció de divulgar aquest interessant projecte i posar-lo en coneixement de la ciutadania.



Els membres del col·lectiu, Pepe Tonda, Juan Romero i Álvaro Lazaga, van vindre a La Torre amb aquest objectiu i després van partir direcció Relleu i Orxeta, amb el mateix objectiu de regalar el mapa, per divulgar i fer valdre els camins com a mitjans de comunicació i com a ferramenta de coneixement del territori.




dissabte, 5 de juliol del 2025

Benifallim: Un creuament de Camins

 




A les 9h la regidora de Cultura Mª Jesús Garcia Barrachina presenta l'acte i als conferenciants que van a intervindre durant el matí.




Intervé, en primer lloc Anna Garcia Barrachina, arqueòloga del MARC, amb el tema "Introducció als camins de Benifallim i voltants".

Publicacions Dialnet:

Anna Garcia Barrachina

A continuació va intervindre Miguel Ángel Pérez Serrano, amb"El Camí del Peix de La Vila a Alcoi per Benifallim, un record per a la història".



Miguel Ángel a la dreta






Publicacions a Dialnet:

Miguel Ángel Pérez Serrano



Finalment, intervé Manuel Pinto Baldó, professor de filosofia i pintor amb el tema "La situació geogràfica de Benifallim en els camins del Llevant Ibèric".



Publicacions Dialnet:

Manuel Pinto Baldó








dimecres, 28 de maig del 2025

El Mosaic Mediterrani. Recurs i necessitat en un país de muntanyes

El professor de gestió forestal Artemi Cerdà em convida dimecres que ve a fer una xerrada en Gandia, de com finançar el #MosaicMediterrani.

Artemi Cerdà és catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València i ha col·laborat en projectes de recerca sobre deserficació i desenvolupament als Estats Units, Holanda, Bolívia, Etiòpia o Israel, entre altres països.

Ha estat al programa "Hoy por Hoy de la Cadena SER Gandia", en el context de la Càtedra de Pensament Territorial "Joan Noguera" de la Universitat de València.

No estem preparats per millorar la gestió d‟un incendi forestal


Anna Climent Montllor presenta a Gandia el Mosaic Mediterrani com a solució en la gestió en zones afectades per incendis forestals.

Perquè no pagar als llauradors i gent vinculada al camp per mantindre el paisatge mediterrani que coneixem de sempre?

L'estiu ja està ací i els incendis amb ell, mentre els politics, encara estan pensant-ho.






dilluns, 26 de maig del 2025

XXI Marxa per la desmilitarització de la serra d'Aitana

La XXI Marxa per la Desmilitarització va tornar a reunir grups i persones de les comarques del sud del País Valencià.



Per la pau, la desmilitarització del territori
i la protecció dels nostres espais naturals

dissabte, 17 de maig del 2025

Jornada de recollida de brossa

L'Ajuntament organitza una jornada de recollida d'escombraries, el dissabte 17 de maig.
Si vols participar a les 9h del matí a l'olivera de la plaça.





divendres, 9 de maig del 2025

VENT, SOL,TERRITORI I MEDIAMBIENT

 


La producció d‘energies netes és la solució més natural i sostenible per a salvaguardar la vida del planeta, en un mon de consum desemfrenat de recursos naturals.


El desemvolupament de les energies eòliques i solars representen una alternativa a les energies no renovables i contaminants, que posen en perill el nostre mediambient.

Aquest desemvolupament requereix la instal·lació de molins de vent i plaques solars sobre el territori.

Una adequada planificació territorial sobre la colocació d’aquestes instal·lacions és impresindible per aconseguir els objectius que la nostra societat reclama. La falta d’aquesta planificació territorial per part de les administracions competents està convertint en un problema, el que es presentava com una esperança de futur.

El malestar creat en l’ambit rural per la instal·lació indiscriminada de macroplantes, en llocs inadequats i d’especial protecció sense repectar les normatives mediambientas i legislatives, per part d’empreses tant nacionals com extrangeres, destructores del territori en nom de les anomenades energies verdes, ha possat en peu de guerra a grups socials favorables a la utilització de les energies netes.

La instal·lació d’aquestes macroplantes produeixen la destrucció del paisatge i afecten a l’avifauna, a les zones fluvials i arboricoles i no beneficien normalment a les poblacions on s’ubiquen, ja que degut a les seues dimensions representen un fort impacte, i requereixen, a mes a mes, d’infraestructures complementaries per evacuar l’energia produida, a llocs allunyats dels territoris afectats..

El lema creat pels nostres companys de La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, «Energies netes si, però no així», ha sigut adoptat a tot l’estat espanyol per a la defensa del territori.

A més a més de la planificació territorial que les administracions competents deurien fer per una racional deistribució de les instalacions d’energies renovables és perentori un pla general de prevenció de catastrofes naturals, les quals afecten cada vegada amb més agressivitat el nostre territori: incendis, riuades....

La recuperació del Mosaic Mediterrani, consistent en la combinació de boscos i territori conread, que servisca de tallafocs, (proposta que la nostra associació haplantejat davant la Generalitat) i la neteja i protecció de rius i barrancs i les seues zones colindats, atenuarien la magnitut dels desastres que últimament ens afecten.





dimecres, 30 d’abril del 2025

28 d'abril. Dia de l'apagó

No hubo ataque exterior, el apagón es producto de la codicia de las grandes eléctricas

«El problema no son las energías renovables, quien diga eso no dice la verdad»


«El investigador experto en energía Antonio Turiel viene alertando de un apagón masivo hace tiempo por la falta de inversiones y prevención en el sistema energético. Habla de «responsabilidad criminal» por parte de las grandes empresas del sector y sugiere a Sánchez impulsar «la estabilización».»

La codicia de las grandes electricas

dissabte, 26 d’abril del 2025

Excursió al Pou de Neu del Rentonar amb Anna Garcia Barrachina




Hui, hem viscut una jornada fantàstica en l'excursió a la Serra del Rentonar!
El sol ens ha acompanyat durant tot el camí fins al Pou de Neu.



 

Ha sigut molt interessant escoltar a l'arqueòloga Anna Garcia Barrachina, que ens ha transportat al passat amb les seues magnífiques explicacions sobre el nostre patrimoni industrial. Hem aprés sobre la història d'este pou, els antics camins que es van obrir per al comerç i com tot açò va impulsar la comunicació i l'economia dels nostres pobles. Un dia excel·lent de cultura, natura i bona companyia!







diumenge, 13 d’abril del 2025

Excursió, Benifallim - La Torre, al Pou de neu

El pròxim dissabte, 26 d'abril de 2025, des de Benifallim i La Torre, pujarem a la Serra del Rentonar per a visitar el seu històric Pou de Neu. Una oportunitat única per a conéixer de prop este element del nostre patrimoni industrial, amb una interessant xerrada a càrrec de l'arqueòloga Anna Garcia Barrachina. Si voleu acompanyar-nos en esta excursió, vos esperem a les 9:30 del matí a l'esplanada del port. No oblideu l'esmorzar!



 

dimarts, 8 d’abril del 2025

El Mosaic Mediterrani a les Corts Valencianes

 


Després de difondre el projecte del Mosaic Mediterrani a associacions agrícoles i ecologistes, mitjançant conferències i encontres informals, i de mantenir reunions amb representats polítics, principalment, de la Diputació d'Alacant, vam presentar una proposició de llei davant la Diputació i les Corts Valencianes.

El 15 d'octubre, la Presidència de les Corts Valencianes, ens va informar que , a la Comissió de Peticions,  es parlaria sobre l'admissió a tràmit del projecte del Mosaic.


El 23 d'octubre ens comuniquen que s'admet a tràmit la petició i s'obri un termini en què els grups parlamentaris poden presentar propostes.


El 17 de desembre es reuneix la Comissió de Peticions per presentar i debatre propostes, i s'acorda incloure la compareixença de les nostres associacions (representades per Anna Climent, presidenta de la Coordinadora) en la Comissió.


El 27 de febrer convoquen a Anna Climent (com a representant de la Coordinadora i El Rentonar) per al 4 de març a una compareixença davant la Comissió de Peticions per poder explicar el nostre projecte.


L'avís d'una nova dana (després de la de novembre), fa que s'aplace la compareixença al 25 de març.



Després de la compareixença Anna va comentar:

25.03.25 Comissió de peticions de les Corts Valencianes, presidida per Llanos Massó (Vox):

En uns escassíssims 10 min he explicat als diputats/des que el bosc mediterrani no està brut sinó que té soto bosc, que el mosaic agroforestal és una estructura antròpica ancestral que ajuda al fet que els incendis no siguen tan virulents i que cal pagar a la gent de l'interior rural valencià perquè mantinguen les terres treballades i es genere discontinuïtat forestal.
Tots els grups molt favorables a defendre la ruralitat, l'agricultura, patint pel despoblament. Tots els grups se m'han volgut acostar a dir-me que els ha semblat molt didàctic i fins i tot els uixers han volgut que conste que ells també tenen bancalets que els tindrien treballats si els donaren un incentiu.
Ara aquesta iniciativa passarà amb prioritat (per vindre de la comissió d'on ve) al ple de Consell per fer una esmena i que vaja a pressupostos. I allí és on es votarà.
Hem posat una pica en Flandes, som el primer grup ciutadà que presenta una proposta que arriba tan lluny.



El 7 d'abril ens han comunicat que la Comissió de Peticions ha acordat considerar conclosa la tramitació i archiva l'expedient del Mosaic Mediterrani.


El futur d'aquest projecte queda en mans dels grups parlamentaris.

Nosaltres, com diu Anna, ens quedem, en haver arribat lluny amb el nostre projecte que considerem útil i necessari, i que continuarem difonent.





 

Premsa 

Pàgina 66
Diari les Muntanyes
Aramultimedia
Zona14.org