Descripció basada en l'estudi realitzat per l'arquitecte Santiago Varela
Està situada en un terreny obert i planer al cim del suau turó, en un dels accessos de la població.
Es desconeix l'època precisa dels seus orígens, la construcció actual és el resultat de reformes que es van haver de fer a mitjan segle XIX, per tal d'ajustar i transformar la casa en un element defensiu, de manera que permetés una defensa davant la incursió o aguait de partides de bandolers.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular, gairebé quadrada, la tipologia del qual s'adscriu a la masia.
Internament, es resol mitjançant diversos murs de càrrega que determinen les quatre crugies per a la resolució espacial i funcional de l'edifici. El sistema constructiu està format per murs de càrrega amb maçoneria irregular de diverses mides.
L'aspecte extern proporciona un volum on predominen les grans dimensions i la imatge compacta amb els garitons situats a la part superior de les quatre cantonades. Les quatre façanes són planes.
Inicialment, la planta baixa seria molt opaca, amb buits de reduïda superfície a excepció del buit d'accés de major dimensió, format a la part superior mitjançant una llinda de fusta que fa de carregador. Aquesta disposició encara actualment es manté si fem excepció d'algun forat engrandit
Buits de major dimensió es troben a la planta del pis, gairebé íntegrament són obertures fins al nivell de paviment, balcons en voladís els dos situats al centre de la façana meridional.
Una tercera planta serveix de cambra i magatzem. Inicialment, va ocupar les crugies situades a la franja central.
L'edifici queda rematat mitjançant coberta a dues aigües sobre aquestes crugies del centre i sobre les laterals que només constaven de dues plantes, a una aigua seguint la inclinació de les superiors.
Una reforma, perceptible a les façanes indica com la planta superior va ser ampliada de manera que ocupa la mateixa superfície de les plantes inferiors. La coberta va ser modificada, disminuint lleugerament el pendent, de manera que permetia la millor utilització de la franja situada a l'est i ponent.
Alhora van haver de construir o potser reformar-se els garitons. Es tracta d'elements volats sobre els quatre cantons. Descansen sobre voltes falses realitzades per successives filades de pedres planes preses amb morter de guix. Les parets d'aquests elements estan fetes amb maó ceràmic massís fet a mà, presenta la factura del taller de realització.
La nova coberta a dues aigües, amb el carener segueix la direcció nord-sud, aprofita la disposició original. Està acabada en teula ceràmica corba.
Davant la façana orientada a llevant hi ha l'antiga era, on es trillava el blat o s'exposaven a assecar les collites agrícoles.
Els aspectes ornamentals se centren en l'arrebossat que es va fer a les façanes sud i de ponent, amb els cercats al voltant dels buits, possiblement es tracta d'una terminació que donava homogeneïtat després de la reforma al·ludida. (S.Varela)
