dimecres, 17 de novembre del 2010

El Tio Anselmo, Mestre Sabater


En aquesta ocasió, el Tio Anselmo i Auella ens han proposat fer un Curset d’Espart. El Tio Anselmo – Mestre Sabater – té moltes ganes de transmetre la seua experiència a la gent jove, per la qual cosa demanem que els que vinguen al curset, tinguen ganes i temps disponible per realitzar algun treball en espart, amb la finalitat d’aprendre el màxim possible i ajudar el Tio Anselmo en una propera edició del Curset per ensenyar a més gent.

Aprofitant la trobada, Auella ens vol ensenyar la fórmula de l’Herbero Torruà amb una degustació que, entre corda i corda, segur que ens animarà i inspirarà l’artístic treball que anem a realitzar.

A més de fer sabates, Auella ens proposa la possibilitat d’aprendre a fer aixames, per rodar la Nit de Nadal. Intentarem trobar temps per fer-ho tot.

El curset es farà al Centre Cultural El Carreró (La Torre de les Maçanes), els dissabtes 20, 27, 11, i 18 per la vesprada, i els diumenges 21, 28, 12 i 19 pel matí al mercat de La Torre. Ens falta concretar l’horari.

Podeu deixar les vostres preguntes i comentaris al final d’aquest article. També podeu enviar un correuet a: elcarrero@socdepoble.com amb l’assumpte: Curset d’Espart.

Per als que esteu al Facebook, més info a El Carreró, i a l’esdeveniment que hem preparat.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Cementeri nuclear a la Vall d'Aiora


NOTA DE PREMSA D'ECOLOGISTES EN ACCIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ




Protesta d'Ecologistes en Acció a Alacant contra la instal·lació d'un cementeri nuclear a Zarra

Hui un grup de membres d'Ecologistes en Acció del País Valencià han realitzat un acte de protesta contra la instal·lació a Zarra (València) del Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears, en la Subdelegació del Govern (Àrea d'Indústria i Energia) en l'avinguda Federico Soto d'Alacant, on s'ha presentat un escrit

Comunicat:

És molt possible que el Ministeri d'Indústria trie en dates pròximes la localitat valenciana de Zarra (en la comarca de la Vall d'Aiora-Cofrents) per a instal·lar un cementeri nuclear (un MTC, Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears, segons el seu argot eufemístic).

Estem parlant de milers de tones de les substàncies més tòxiques que existeixen, i que ho continuaran sent durant centenars de milers d'anys. Si pensem que la nostra civilització només té uns deu mil anys, és senzillament impossible garantir que aquests residus estiguen aïllats de la biosfera durant aquest enorme període de temps, tenint en compte el perill de terratrémols o altres catàstrofes naturals, i que són un clar objectiu d'atemptats, sabotatges i robatoris.

Aquests perillosos residus han sigut generats per la indústria nuclear durant dècades a pesar de no tindre cap solució tècnica satisfactòria per a la seua gestió definitiva. Per això, el primer pas abans d'abordar qualsevol destinació per a aquest tipus de residus és deixar de produir-los i fixar un calendari per al tancament de totes les centrals nuclears espanyoles.

A més de l'emmagatzemament en si, seria especialment perillós el transport, que recorreria centenars de quilòmetres des dels emplaçaments de les centrals nuclears que actualment els emmagatzemen, i de milers de quilòmetres per a una part d'aquests residus que haurien de tornar de Gran Bretanya i França, on estan de forma provisional. Aquest transport suposaria desenes de trens i centenars de camions de gran tonatge que passarien per zones densament poblades i, en particular quasi la mitat d'aquests transports anirien pel corredor mediterrani, incloses les ciutats de València i Castelló.

D'altra banda, el cementeri nuclear també porta associat un centre tecnològic i d'investigació que inclou un reactor nuclear, amb el perill afegit que açò suposa.

És especialment escandalosa la manera en què s'ha aprovat la candidatura del municipi de Zarra, mitjançant una moció urgent, sense avís previ i furtant el debat als habitants d'aqueix municipi i la seua comarca sobre una decisió que pot condicionar el seu futur i el de les pròximes generacions.

Tampoc fomenta precisament la confiança en aquest procés el fet que l'alcalde que ha impulsat aquesta decisió, així com membres de la seua família i equip de govern, estiguen imputats per delictes relacionats amb l'urbanisme i estafa en relació a actuacions realitzades des del seu càrrec en la legislatura passada, per la qual cosa van ser expulsats del partit a què pertanyien.

El procés pel qual el Ministeri d'Indústria ha atorgat la màxima puntuació a Zarra enfront de la resta de municipis candidats tampoc ha sigut molt transparent i està infestat d'errors, com ara considerar que els terrenys triats tenen una disponibilitat immediata i una qualificació de sòl industrial, a pesar que els tribunals van anul·lar el Pla Parcial que va reclassificar els terrenys. Tampoc considera que s'han de construir els accessos per carretera i les circumval·lacions de les principals poblacions a fi d'evitar que aquests perillosos residus transiten pel centre dels seus nuclis urbans, i que els accessos a la parcel·la són per carreteres diferents de les que es van projectar en el Pla Parcial.

- aturem ja la producció de residus nuclears

- prou d'imposicions i de falta de transparència

- no al cementeri nuclear a Zarra.

diumenge, 7 de novembre del 2010

No paren...


he trobat al diari abc del dia 4 de novembre de 2010 aquesta notícia que ha passat desapercebuda al poblet en el que vivim...
llegiu amb atenció
PAU TORREGROSSA


COMUNIDAD VALENCIANA


El "conseguidor" de Ripoll planeo un "pelotazo" en Torremanzanas

Querían recalificar 80 hectáreas de la finca Los Castellanos

M.A.Ruiz Coll / Alicante
Día 04/11/2010
El empresario Rafael Gregori -imputado en el "caso Brugal" y hombre de
la máxima confianza del presidente de la Diputación de Alicante, Joaquín
Ripoll - diseñó un "pelotazo" urbanístico del que esperaba beneficiarse
junto a su familiar en el municipio alicantino de Torremanzanas.
El sumario del «caso Brugal» recoge una conversación telefónica que Gregori mantuvo el 7 de octubre de 2008 con su cuñado, José Juan Aso, quien le propuso utilizar sus contactos para lograr la recalificación de la finca «Los Castellanos», de 80 hectáreas de superficie, aprovechando la redacción del nuevo Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) de Torremanzanas.
«Ahora mismo está como rústico», explica Aso sobre la citada finca durante la conversación; «si conseguimos que el Plan General que se aprueba el día 31 incluya la manchita marrón por Los Castellanos, de ser rústico pasa a urbanizable. Entonces la finca vale el doble o el triple».
Ayudas de Pedro Romero
Según explican los interlocutores, en aquel momento los propietarios habían puesto a la venta la explotación por un precio de un millón de euros. Aso propone a su cuñado reunir el dinero para comprar la finca como suelo rústico e impulsar su recalificación. Para ello, confiaba en las gestiones de un conocido en el Ayuntamiento, al que identifica como «Tolo» y «Cristóbal». «Si hablo con Cristóbal», afirma Aso, «la manchita marrón incluye Los Castellanos. Tengo total confianza para decirle “oye, Cristóbal, la manchita que pase por aquí”». Y añade: «Yo ahora mismo, aportar no puedo aportar», dice Aso en referencia a la inversión necesaria para comprar la finca, pero por el contacto que tengo allí puedo conseguir que la finca que hoy es rústica sea urbanizable. El único activo que yo pongo es la recalificación de la zona».
«Podemos construir unos chalecitos y hacer unas casas o lo que sea... y largarla», replica su cuñado, Rafael Gregori, quien en la trama principal del «caso Brugal» actuó de intermediario entre el presidente Ripoll y los empresarios Enrique Ortiz y Ángel Fenoll para cerrar el acuerdo sobre la adjudicación del Plan Zonal de residuos.
En la misma conversación, Rafael Gregori y su cuñado barajan la posibilidad de «pedir las ayudas que Pedro Romero me dijo este verano», para acondicionar la finca. Pedro Romero es el primer teniente de alcalde de Torremanzanas y diputado de Cultura de la Diputación de Alicante.
Destituciones en Calpe
Incluso, el cuñado de Gregori propuso fijar la fecha de la compra de la finca el mismo día en el que el Pleno debía aprobar el Plan General, para no correr riesgos: «Se pone el día de la recalificación en el Pleno y por teléfono me dicen “oye, que se ha recalificado”, vale, compramos. Que se ha aplazado, pues aplazamos la compra». Por otro lado, el alcalde de Calpe, Joaquim Tur, anunció ayer que destituirá a los tres ediles del PP que aparecen implicados en el sumario del «caso Brugal» en caso de que no dimitan.

La plataforma contra el hotel de la Font Roja presenta cinco informes sobre su inviabilidad







Cerca de 50 personas asisten a la jornada en la que se exponen los estudios que argumentan la oposición al plan

M.VICEDO
La plataforma contraria al hotel en la Font Roja celebró ayer, en el salón de actos de la Cámara de Comercio de Alcoy, una jornada en la que expusieron 5 informes, realizados por diferentes especialistas con los que este colectivo argumenta "la inviabilidad económica, ambiental y social" del proyecto de contrucción de un hotel en este parque natural que impulsa el gobierno municipal del PP de Alcoy y la Diputación de Alicante.
A las diez de la mañana se inició esta jornada en la que participaron alrededor de 50 personas que siguieron con detenimiento las exposiciones realizadas por los autores de los estudios. Unos informes que "fueron entregados junto a las alegaciones que presentamos el pasado mes de mayo", según indica Carles Mansanet, representante de la plataforma, que añadió que muestran la inviabilidad de este proyecto. Asimismo, Mansanet indicó que son unos informes "poco opinables porque están basados en datos concretos y en normas de la legislación".
El programa lo iniciaba José Ignacio Sirvent, ingeniero de Caminos, Canales y Puertos, que explicó el estudio que realizó sobre la capacidad de la depuradora de la Font Roja. A continuación fue el turno de Iñaki Sáez Mentxakatorre, arquitecto técnico , que presentó el "estudio de cumplimiento del Código Técnico de Edificación-Seguridad en caso de incendios" y también participó en este turno Lluís Serra Laliga que expuso el "análisis de los impactos sobre la vegetación derivados del cumplimiento de la normativa de seguridad" que indica, entre otras cosas, que tiene que haber una franja de 25 metros alrededor del hotel "con la eliminación de vegetación que eso supone", apuntó Mansanet.
Después Carlos Couzo fue el encargado de presentar el estudio sobre el acuífero del Molinar y por último, miembros de la asamblea leyeron unas notas sobre el estudio de viabilidad del proyecto enviadas por el autor, Moisés Hidalgo, que no pudo estar en el acto.