Huit i mitja del matí. La vara a l'olivera de la plaça.
T'has fet cafè?, pregunta Albert eixint del forn.
Anem!
Un cantahueset? Eh..! Tirali!.
Eixim del bar i ja está Llorenç tot equipat, esperat-nos.
Enseguida Rebeca molt ben acompanyada per dos amics de Xixona, Aitor i Christian.
Darrere dos Xixonencs més. Bai! que animalades.
Son Xabi i Roque que tenen ganes de compartir camí i amistat.
Ens reunim a l'olivera.
Pel Carrer Major ve Felipe i pel Carrer La Creu, Marc. Agradable sorpresa.
Sembla que ja estem.
Ens falta Pau que l'arrepleguem al castell a la porta de sa casa, i comencem el camí.
Un dia boníssim, el sol ens acompanya, els ametlers florits, l'ambient i el camp nets per la pluja dels dies passats.
Verds, grocs, blancs, rossa, blaus, contrastes de colors que ens regala el paisatge. Perfecte!.
No ho sabiem però encara no estàvem tots. En la Rabosina es va incorporar al camí un gosset molt simpàtic. Edu, el gosset de Miguel el que viu en la Rabosina. Davant i darrere, darrere i davant, el gosset fa més camí que ningú, i sembla content.
Arribem al Collao, i no ens fa gracia la costera, després d'haver-ne muntat ja alguna que altra.
Ens quedem de pedra, quant passem per mas de la Zurca i veiem la carrasca a trossos, per a fer foc. La carrasca estava inclosa en el Catàleg d'Arbres Monumentals (i d'interés) de La Torre. Si llegiu el catàleg veureu que estava predestinada a secar-se, però de tota manera ens hem quedat molt flipats.
Passem Nofre i parem a esmorzar al maset El Borreguero.
Que maravella. El Puig davant nosaltres i al nostre voltant pinar i ametlers florits.
Quant acambem d'esmorzar, dona la sensció que ja hem fet l'excursió, i estem, encara, a mitjan camí.
Seguim; ho duem bé. el camí d'ara en avant es més suau i discorris per enmig del la pinada; no es fa pesat.
La serra Aitana I El Puig Campana son l'escenari que ens acompanya tot el recorregut.
Es l'una del mig dia i ja estem en Relleu.
Edu s'amolla als primers xiquets que veu, i ens costa recuperar-lo a la nostra companya.
Tot tancat. On podem fer-se un piscolabis?
En ve al cap eixa frase que m'han dit més d'una volta: "Relleu ens a passat davant!!" referit-se a La Torre, i jo pense: (...?).
Al final al bar Sacha ens podem fer un piscolabis i enseguida arriben els cotxes per a tornar a La Torre.
Un agraïment molt gran a eixes persones que a mig dia, deixaren el que estaven fent per a vindre a arreplegar-nos. Gracies.
Després de deixar a Edu on l'aviem trobat, cuento contat, si t'ha agradat ja s'ha acabat.
Una excursió inoblidable pel paisatge i la companyia.
No tardarem en fer-ne un altra.
