dimecres, 10 d’octubre del 2012

El foc, una catàstrofe natural


Nota de premsa de la

Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat

L’Associació de La Torre de les Maçanes el “Rentonar, Natura i Patrimoni” va convidar la Coordinadora a impartir una conferència sobre el foc dins les seues activitats al voltant del 9 d’octubre. La conferència, d’un caràcter totalment didàctic va dur-se a terme per Anna Climent, biòloga i presidenta de la Coordinadora i per Rafel Jordà, agent forestal en actiu que va viure en primera persona l’incendi de la Torre i la tràgica mort de dos companys. La conferència va ser un èxit i l’excursió del sant demà també, en ella es va recórrer gran part de les 800 ha cremades aquest estiu.


La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat ha estat convidada a les activitats anuals que organitza una associació amb 18 anys de trajectòria de la Torre de les Maçanes, El Rentonar, Natura i Patrimoni. Enguany les activitats consistien en una conferència i una excursió.

La conferència va tindre un caire totalment diferent a les habituals de la CEEC. Basant-se en la mentalitat de què sobre el foc hi ha molts mites i falsos preconceptes, calia explicar al públic, d’una manera molt didàctica, què és el foc, perquè s’hi produeix i què hi podem fer.

Amb el títol provocatiu d’ El foc, una catàstrofe natural, es va pretendre posar de manifest que el foc existeix al planeta des que hi ha vegetació (el combustible) i per tant no és un artefacte produït per la negligència de l’ésser humà. Front a eixa agressió la vegetació fa milions d’anys que hi està adaptada (amb diferents estratègies com el rebrot, el reclutament de més descendents, la serotinia...) però no així el sòl, que en perdre la cobertura vegetal, pot ser erosionat amb molta facilitat per les típiques plogudes intenses mediterrànies.

Per tant, essent com és el foc un element inevitable, el nostre repte està en com hem de conviure amb ell, com hem de gestionar-lo, seguint els principis que arreplega al seu llibre  el científic del CSIC Juli G. Pausas, un ecòleg del foc que ens diu que el problema no és l’existència de foc sinó haver alterat el règim d’incendis que fa que ara, la freqüència i l’extensió dels incendis siga, en alguns casos, insostenible per a la vegetació i la població.

Gestionar paisatges inflamables com són els mediterranis (on s’hi dóna que quan més calor fa és quan menys pluviometria hi ha) no és una tasca fàcil i està oberta a molta controvèrsia, però hi ha principis fonamentals i científics que sovint la població desconeix i fan que es diguen coses con ara “la serra està bruta” o“cal repoblar després dels incendis”. Per això cal ensenyar a la societat què és el foc, per a què després, si es prenen decisions, tinguen sempre una base científica darrere i no populista.
En aquesta línia, es va parlar de la fal·làcia del xipresos ignífugs d’Andilla, que no es van cremar senzillament perquè perimetralment tenien un tallafocs que va impedir que les flames arribaren a una espècie que de normal crema fins i tot estant verda!

La Coordinadora va posar en escena una conferència amb uns mitjans sense precedents, d’una banda amb una presentació interactiva, però també amb una pissarra convencional. A més, es van projectar plantes típiques del mediterrani per a conèixer-les i valorar-les i troncs de pi i de ginebre per entendre perquè aquests últims són considerats espècie noble. Es va explicar un concepte bàsic en la vegetació que és aquesta evoluciona i canvia amb el temps, és l’anomenada successió que al nostre clima pot començar amb les argelagues i l’estepa i acaba amb un bosc mixt amb carrasques i caducifolis com el que hi ha a la Font Roja.

Una de les solucions aportades per la Coordinadora és no construir urbanitzacions enmig la serra que augmenten enormement la probabilitat d’ignicions, però també, i molt important, és la revitalització del món rural, de l’agricultura mediterrània on els bancals estan enmig de la massa forestal i generen discontinuïtats en la biomassa vegetal, o els pastors que eliminen l’excés de producció vegetal que si s’acumula serà una invitació al foc. Les tècniques silvícoles han de ser sostenibles (econòmicament i ecològicament) i evitar algunes barbaritats que s’han anat fent sense molta base científics.


La segona conferència, a càrrec de Rafa Jordà va ser un testimoni impagable de primera mà, de com s’apaguen incendis i quina feina es fa “en hivern” en les nostres serres. Va quedar demostrat que les repoblacions són bastant inútils i la natura sola regenera millor, i més encara si no introduïm maquinària pesant a la muntanya.

L’esdeveniment va ser de gran èxit i es va allargar fins les 3 hores de duració amb un debat final, en el què, la gent del poble sobre tot volia saber què fer amb les empreses fustaires que ara estant enretirant tots els troncs de pi semicremats. La resposta, encara que amb matisos, va ser que cal deixar la terra tranquil·la per a què regenere i no sotmetre-la a més agressions que podrien afectar irreversiblement a l’estructura edàfica (el sòl) i que retardarien la successió vegetal cap a les etapes més primerenques.

Per tant, com a conclusió dir que:
  • El foc és un element natural que ha existit sempre.
  • La vegetació està adaptada i regenerarà sola si no l’agredim.
  • El sòl és l’element més fràgil i del que més s’ha de patir.
  • La gestió dels paisatges inflamables passa per crear discontinuïtats en la biomassa (amb bancals llaurats i amb ramat que es menge l’excés), i per no construir urbanitzacions a la serra que són, molt sovint l’origen del foc i de desgràcies econòmiques i personals i irreversibles.
Radio Alcoi a partir del minuto tres del informativo intercomarcal de las 13.10. http://www.radioalcoy.com/radioalacarta.aspx#


dilluns, 8 d’octubre del 2012

9 d'octubre. El nostre entorn, és el Nostre futur.

L'ASSOCIACIÓ "EL Rentonar" de La Torre de les Maçanes HA CELEBRAT AMB ÈXIT LES SEVES JORNADES REIVINDICATIVES en defensa l'entorn natural i SOCIAL DELS POBLES DE LA NOSTRA COMARCA.

Com cada any, l'associació conservacionista i ecologista "El Rentonar" de La Torre de les Maçanes, aprofitant la festa del 9 d'octubre, dóna a conèixer les seves activitats i organitza una sortida a la muntanya per conèixer millor i valorar l'entorn natural i els valors socioculturals dels pobles de l'interior del País Valencià.

El gran incendi que va arrasar casi 800 hectàrees en els termes municipals de la Torre, Benifallim i Panàguila, ha sensibilitzat encara més als veïns i veïnes d'aquests pobles de l'interior respecte a la importància de preservar i cuidar l'entorn natural en les nostres comarques. "El nostre entorn és el Nostre futur", deia el lema de l'excursió reivindicativa que ha tingut lloc avui diumenge 7 d'octubre i que ha recorregut senderes tradicionals des del lloc on es va originar l'incendi del passat 12 d'agost a La Torre de les Maçanes, passant pel port de Benifallim, prop del lloc on dues persones van perdre la seva vida tractant de lluitar contra el foc i coronant la Serra de Penàguila, per acabar en la font d'aquest municipi, on s'ha realitzat l'acte reivindicatiu que ha reunit veïns i veïnes dels tres municipis afectats.



L'associació "El Rentonar", organitzadora d'aquest acte, va celebrar A MÉS a la vesprada de dissabte 6 d'octubre a la Casa de Cultura de la Torre, una assemblea pública oberta, el tema de la qual va ser la gestió del territori i l'afecció socioeconòmica i ecològica dels incendis a les muntanyes mediterrànies. Anna Climent, biòloga i presidenta de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, va donar una conferència des del punt de vista dels valors mediambientals. Va estar acompanyada per Rafel Jordà, agent mediambiental, que va parlar als assistents dels processos de prevenció i extinció del foc en les nostres muntanyes.

L'assemblea, que va comptar amb nombrós públic, es va tancar amb la participació de veïns i veïnes afectats pels incendis d'aquest estiu passat, que van mostrar les seves inquietuds i van fer les seves propostes per encarar el futur en els nostres pobles.

Aquests actes s'han organitzat amb l'objectiu prioritari de formar la població i donar a conèixer una riquesa mediambiental, que és el motor econòmic d'una zona molt despoblada i desprotegida des de tots els punts de vista, per crear una xarxa social activa que defense i harmonitze les diferents maneres de relacionar-nos amb el nostre entorn natural.