dilluns, 6 de març de 2017

Cartografia de La Torre de les Maçanes


En aquest article volem compartir una recopilació de mapes del terme municipal de La Torre

Adjuntem el lloc del IGN, d'on em extret la documentació i hem penjant en el Google Drive del Rentonar per tindre-los més a mà:

Compartit al Google Drive del Rentonar:


dimarts, 28 de febrer de 2017

Els xops blancs del pont amenaçats

març de 2007

La política portada endavant, aquestos últims anys, per part del nostre Ajuntament en tema arborícola deixa molt que desitjar

Des de fa un temps i fruit de la globalització, el nostre patrimoni natural està veient-se afectat per determinades plagues (el fong de la grafiosi als oms, el morrut roig a les palmeres, la lagarta peluda a les carrasques, la cotxinilla del carmí a les paleres, el pulgó amb la seua melassa, etc.).

L’estiu passat vam sofrir una invasió espectacular de cotonet de xop que provenia del pont, que va derivar dies després en un incendi en el parc municipal, que afortunadament no va tindre conseqüències greus, però que podria haver sigut ser molt perillós d'arribar al riu.

Aquesta plaga, s’haguera pogut evitar amb el degut tractament aplicat a TOTS els xops del pont, i del parc municipal, en el seu moment

febrer 2017
Sabem positivament que des de que la grafiosi va arribar a les nostres terres, qualsevol om que no reba tractament corre seriós perill de morir. 

És el que els ha passat als oms del pont, que fa cosa de dos anys s’han assecat, per falta de tractament, per abandonament.

Ara els acaben de tallar i sentim molta curiositat per saber que van a fer, ara, cara a la primavera.

Ens agradaria que l'Ajuntament es decidira a  plantar uns altres arbres per a que junt als àlbers blancs, configuraren la imatge de l’entrada al nostre poble.

febrer 2017
Però l'exemple, del que pot passar, el tenim amb el que ha passat am el plàtan del pati de les escoles i no és molt esperançador.
De matí, amb premeditació i sense dir ni pruna a ningú, es van presentar uns operaris al pati de les escoles y en menys de mig hora van tallar el plàtan, que tenia 25 anys i bona salut i van tapar l’escocell amb ciment i “si t’ha vist no me’n recorde”, fins al dia de hui, 
Esperem que la història dels oms siga una altra.

Fa poc de temps ens ha arribat la notícia que els àlbers blancs del pont poden estar malalts i que inclús algunes persones del poble han anat a l’ajuntament a demanar que els tallen ja.

La nostra associació, alarmats per la gravetat del assumpte, ha presentat un escrit en l’ajuntament donat que aquest tema ens preocupa especialment, ja que són arbres significatius del poble que estan inventariats al “Catàleg d’arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre de les Maçanes” elaborat per D. Pedro Ferrer Rodríguez, enginyer tècnic forestal i biòleg, de Diputació i presentat en aquest consistori en l’any 2007.

El catàleg esmentat, referint-se als àlbers blancs del pont, diu:
“Aquest exemplar, junt amb un altre de dimensions paregudes, se situen des de fa molts d’anys a l’entrada del poble constituint un senyal d’identitat del mateix per als seus ciutadans. Per la seua ubicació presenta un alt valor recreatiu i ornamental”

Podem dir que fa 10 anys, aquests arbres gojaven de bon estat de salut. No sabem si la seua situació actual és diferent, però l’ajuntament de La Torre, com a vetllador del nostre patrimoni, deu fer complir tant en aquest com en altres casos, l’Ordenança de Protecció i Catalogació d’Arbres i Arbredes Emblemàtiques i Monumentals, subjecta a les lleis d’àmbit municipal i supramunicipals de protecció mediambiental.

febrer 2017

En aquest escrit demanem:

Que si les sospites són fundades, es faça un estudi seriós, per part de professionals competents, de l’estat de salut dels albers blancs del pont i se’ns informe del resultat d’aquest estudi i sobre les futures decisions que vaja a prendre aquest consistori respecte a aquest tema.

Que es faça una actuació de reposició dels arbres morts al nucli urbà
, donat que els arbres que moren no es reposen, així com un pla de renovació amb arbres joves que puguen substituir, en cas de necessitat, alguns arbres vells, com es va fer en el seu dia en el camí del Calvari, amb vista a mantenir una bona imatge del poble.

Que s’establisca una planificació temporal respecte dels tractaments anuals
que necessiten els arbres, i es complisquen aquests tractaments en les dates adequades, així s’evitarien plagues molestes, incidents perillosos com els de l’últim incendi al Parc Municipal, o queixes dels veïns per fumigacions fora de temps.

Estarem atents i pendents de les decisions i actuacions del nostre consistori.

dijous, 9 de febrer de 2017

Benidorm - La Vila Joiosa (Marina Baixa). Grup de Caminants



El Grup de Caminants d' "El Camí" organitzen aquesta caminada i hem quedat a les 9h. a l'Estació TRAM FGB Benidorm, en l'avinguda Beniardà.
Si vols anar és convenient que complimentes el full d'incripció, així també t'assabentaràs de l'organització de l'excursió.

El 12 de febrer farem una nova caminada per la Marina Baixa, caminarem de Benidorm a la Vila-Joiosa. El recorregut és senzill d'uns 12 km de distància per vora mar. En arribar a La Vila Joiosa dinarem i farem el recorreegut per la Vila.

A la fitxa de la caminada podeu trobar els detalls de la caminada

Podeu inscriure-vos al següent full d'inscripció

Tota la informació:

Orxeta - Relleu. (Marina Baixa). Grup de Caminants.



El Grup de Caminants d' "El Camí" organitzen aquesta caminada i hem quedat a les 8:30h. a la Plaça Major d'Orxeta.
Si vols anar és convenient que complimentes el full d'incripció, així també t'assabentaràs de l'organització de l'excursió.

El dia 11 de febrer caminarem l'etapa d'El Camí d'Orxeta a Relleu a la Marina Baixa, és la segona etapa del tram d'el Camí de la Marina Baixa i l'Alacantí.

Seguirem l'antic camí del Peix en una part del recorregut, i també visitarem el pantà de Relleu que és dels embassaments més antics d'Europa , també visitarem el castell de Relleu.

Podeu apuntar-vos a la caminada al següent full d'inscripció


Tota la informació en:

dijous, 2 de febrer de 2017

Salvem Benillup

Nota de Premsa conjunta de les Associacions “Rentonar (Grup d'Acció en Defensa de la Natura i el Patrimoni en La Torre de les Maçanes)” i de la “Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat”
El Comtat, 2 de febrer del 2017


   


Escrits presentats a les institucions per a salvar Benillup


La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat i pel Grup en defensa de la natura i el patrimoni "Rentonar" han presentat diversos escrits a les institucions per demanar actuacions urgents encaminades a donar una solució definitiva als problemes amb els despreniments i solsides al Barranc de Caraita que posen en greu perill el futur del poble de Benillup.

Aquestes dues associacions recolzen i col·laboren amb els veïns i les veïnes de Benillup, que estan treballant en la creació de l’associació “Salvem Benillup”, que treballarà pels interessos del poble i dels seus habitants..


Els escrits estan dirigits a:
  • Direcció General de l’Aigua, de la Conselleria d’Agricultura, medi ambient, canvi climàtic i desenvolupament rural.
  • Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
  • Diputació d’Alacant.
En els documents presentat es fa un resum exhaustiu de la problemàtica que afecta a Benillup. La població està cada vegada més a prop del Barranc de Caraita a causa dels episodis de pluges que s’han produït en els últims anys. En les pluges dels últims dos mesos (desembre 2016 i gener 2017), les solsides són molt notables i hi ha vivendes situades a només 10 metres del precipici, amb el consegüent risc per a la població.

El poble de Benillup ve demanant una solució des de l’any 2004, i a dia de hui no s’ha realitzat cap tipus d’actuació sobre el barranc, de manera que en cada episodi de pluges l’avanç del barranc és constant. La sequera dels últims anys també ha perjudicat a l’estabilitat del talús, agreujat posteriorment amb les conseqüències de les pluges intenses i continuades.

Malgrat els contactes que hi ha hagut des de 2004 i de les sol·licituds fetes per part de l'Ajuntament de Benillup tant a la Diputació d'Alacant, com a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer com a la Generalitat Valenciana (Direcció general de l'Aigua), l'única actuació realitzada durant aquests 12 anys, ha estat, per part de la Diputació Provincial, la construcció d'un col·lector al nucli urbà, per canalitzar les aigües pluvials. Els episodis de pluges de 2011, 2012, 2016 i 2017 han demostrat que aquesta actuació va ser totalment insuficient per solucionar el problema, ja que els despreniments de terres han continuat.

Als escrits, també es fa menció de l’abundant jurisprudència existent sobre l'obligació constitucional de protecció a les persones, per part de les institucions públiques, incloent dins d'aquesta obligació la presa de mesures per a evitar despreniments de terres que els posen en perill. El Tribunal Europeu dels Drets Humans també recull aquesta qüestió.

Ja que hi ha un perill real -i no resolt- de despreniment, que a mig termini, podria, fins i tot, fer desaparèixer el poble en el seu conjunt i tot això afecta la seguretat dels veïns i ja té implicacions econòmiques negatives, i, considerant que, tant el Consell, com la Diputació Provincial, com la Confederació Hidrogràfica tenien l'obligació de fer tot el possible per resoldre el problema i, fins al moment, no ho han fet, demanen:
  • A la Generalitat Valenciana que, a través de la Direcció general de l'Aigua elabore el projecte i execute les obres oportunes per evitar els despreniments de terra sobre el Barranc de Caraita que posen en perill molts dels edificis del casc urbà de Benillup. Així mateix,  ja que són diverses les institucions implicades i amb responsabilitats compartides, es constituesca un "grup de treball tècnic" per a la resolució conjunta i coordinada del problema, format per personal de la Direcció general de l'Aigua, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Diputació Provincial d'Alacant.
  • A la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que elabore el projecte i execute les obres necessàries per al control, defensa i protecció del Barranc de Caraita, a fi d'evitar els despreniments de terres que periòdicament es produeixen en els voltants del poble de Benillup"
  • A la Diputació Provincial d'Alacant: "Que done l'adequada assistència jurídica, econòmica i tècnica en la resolució d'aquest problema, coordinant les seues actuacions amb les de la Direcció general de l'Aigua i les de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb l'objectiu de trobar una solució definitiva que evite els despreniments sobre el Barranc de Caraita i salvaguarde les edificacions que componen el nucli de Benillup ".
ESCRITS COMPLETS PRESENTATS: www.benillup.cat/noticies/documents-barranc-de-caraita/52/20170124-escritos-a-las-instituciones-rentonar-y-coordinadora-d-estudis-eolics.html
RECULL COMPLET DE PREMSA DES DE L'ANY 2004: www.benillup.cat/noticies.html


dilluns, 31 d’octubre de 2016

Colònia Agrícola dels Plans, 2016

La serra dels Plans és testimoni i protagonista d’una història en les primeries del segle XX amb un fort component humà

El Ministeri de Foment va promoure una sèrie de projectes de construcció de colònies agrícoles arreu de tota la península. Una d’elles va ser la Colònia Agrícola de la serra Els Plans.

En el cicle: “10 excursions voltant Alcoi i el seu patrimoni històric i arqueològic”, organitzat per l’Area de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, juntament amb el Museu Arqueològic Camil Visedo Moltó i el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, vam visitar les casetes dels colons i vam conéixer la singularitat d’aquest projecte de repoblació agrícola.

Una visita guiada de la mà de Jordi Borrell Gosalbez i Gabriel Sanchis Guerra en la que ens han contat la història viscuda per les persones que van poblar aquest territori i van formar part d’aquesta Colònia.

I arrodonida per l’inestimable testimoni final de D. Virgilio Jacarilla Calabuig, fill d’un dels colons residents en l’anomenada caseta nº 1, en la que va viure fins a l’edat de 15 anys. Un passat recent i no prou conegut, d’una serra compartida per diversos pobles, com és Els Plans.

Més fotos, al Facebook.
Video de la volta


Lletra tema: "Hèctor, l'estigma de la por"
Pel·lícula rodada al paratge de La Colònia en 1984.
Ovidi Montllor (veu, lletra i música)
Toti Soler (guitarra)

Un mal vent baixava als Plans.
Serra avall s'ho menja tot.
Als Plans creix amb la desgracia.
Herbes, carrasques i un tort
i un xiquet que en ells fa vida,
i que amb ells menja la mort.

Ai, ai, ai
carrasca baixa.
Que poca fruita faràs
fuig de la carrasca alta
perquè d'ella 
et penjaràs.
Ai, ai, ai.
Xiquet dels Plans.

diumenge, 16 d’octubre de 2016

4t Aplec de la Mariola


Un any més hem gaudit de l'Aplec de la Mariola que aquest any s'ha celebrat a Ibi amb el lema "Identitats Migrants". Un tema molt apropiat per a la població en la qual s'ha desenvolupat l'Aplec i el moment que estem vivint. Fins a la pròxima trobada.

MANIFEST
Identitats migrants 
Casualitat o no, les icones de la indústria del joguet d'Ibi són la tartana i l'home de llanda amb maletes. Durant tot el segle XX el poble ha estat lligat a aquest sector amb grans conseqüències urbanístiques, econòmiques, socials i culturals, en part produïdes per la important immigracióque va rebre de diferents regions de l'Estat espanyol. Encara que no és l'únic flux migratori que ha conegut. Al llarg de diverses dècades van ser molts els iberuts que comerciaven amb gel i amb gelats i abandonaven la seua llar. Amb la Guerra Civil espanyola hi van arribar refugiats i hi va haver gent que va fugir a l'exili. Finalment, en les últimes dècades, Ibi ha sigut la destinació de persones vingudes de països americans, europeus, africans, asiàtics... i també ha vist marxarmolts dels seus joves davant la manca d'oportunitats laborals. Moviments molt semblants han tingut lloc en la majoria de pobles de les contrades mariolenques, siga per la indústria joguetera, tèxtil, paperera o a causa de l'abandó de pobles menuts per anar a viure a les ciutats més grans.La nostra és i ha sigut una terra d'anades, de tornades, d'exilis, d'acollides, d'oportunitats, de desesperació, de gent que passa i de gent que passarà.

La quarta edició de l'Aplec de la Mariola posa el punt de mira en totes aquestes migracions des del punt de vista de la identitat, tant la col·lectiva com la individual, la de la societat que acull i la de la persona que marxa o arriba. El 15 d'octubre Ibi serà el centre d'aquest debat amb una sèrie d'activitats que giraran en torn al lema «Identitats migrants». Aquest Aplec vol encetar la reflexió sobre com han influït els nouvinguts en els pobles on han arribat, què han significat per a la identitat col·lectiva de les societats d'acollida els diferents fluxos migratoris o com han evolucionat en aquest aspecte els pobles de la Mariola en els darrers 150 anys. Però també vol analitzar què implica per a un individu la marxa de la seua terra i l'arribada a una nova llar, què suposa per a la seua pròpia identitat cultural o com és aquest encaix en la societat d'acollida.

No només ens ocuparem de tot això. Com ja és habitual, la festa i la cultura popular seran el fil conductor d'aquesta edició. Les danses, la música, l'associacionisme i els nostres productes tindran el seu lloc destacat. Gaudirem d'una fantàstica excursió per a conèixer l'evolució de la vila d'Ibi. Tindrem activitats per als més menuts i concerts nocturns. Rodejats sempre de bon ambient i bona gent.

En darrer terme, deixarem clara la determinació de l'Assemblea dels Pobles de la Mariola de defendre el dret de les persones a circular lliurement i de lluitar per construir societats més justes, diverses i acollidores, amb respecte i convivència, on tothom tinga dret a treballar dignament en la terra on viu. Valorem l'origen divers de tots els qui vivim en aquest raconet del món i recordem tots aquells que en algun moment el van abandonar. Una maleta plena d'esperances és el principal equipatge d'una persona que parteix d'un lloc per anar a viure a un altre.


dimarts, 27 de setembre de 2016

8 d'octubre. Agres - Cava Gran - Montcabrer - Agres



Excursió 8 d'octubre per celebrar el 9 d'ocubre, dia dels Valencians

Agres - Cava Gran - Montcabrer - Agres



1 etapa.- Agres - Cava Gran (1270m).
Eixida desde la plaça de l'esglesia d'Agres a la 9,00h.
Muntada al Convent i d'allí a la Cava Gran. Esmorzar.

2 etapa - Cava Gran - Montcabrer (1.390m)
Després d'esmorzar fem camí, els que vulguen, al cim del Montcabrer. 

Portar: Aigua, bon calçat, esmorzar, dinar (si vens al cim del Montcabrer) i bon humor...el camí és costerut.

Dificultat: moderà.

Recorregut: 13km les 2 etapes. 

Duració 5,30 hores les 2 etapes.



Els de La Torre ens veiem  a les 8 en l'olivera de la plaça.

dimecres, 21 de setembre de 2016

Les Colonies de la Serra els Plans



El diumenge 30 d'octubre el Museu Camil Visedo d'Alcoi organitza una visita guiada a La Colònia Agrícola dels Plans, en la que Jordi Borrell i Gabriel Sanchis ens contaran la història viscuda per les persones que van poblar aquests territori de la serra Els Plans i altres històries relacionades.



Darrere d'aquesta foto hi ha una història real, interessant i sorprenent de fa no molts anys.




Una excursió molt recomanable.




Si vols vindre, ens veiem el diumenge 30 d'octubre a les 8:00h a l'olivera de la Plaça. Eixirem de La Torre cap a l'Estepar d'Alcoi on començarà l'excursió.


divendres, 12 d’agost de 2016

Homenatge als qui han donat la vida en la lluita contra els Incendis Forestals


Un any més s’ha rendit sentit homenatge al Bomber Forestal Emilio Abargues Bataller i a l’Agent Medi Ambiental Ernesto Aparicio Esteve, que van deixar la seva vida en la lluita contra l’incendi forestal ocorregut el 12 d’agost de 2012, als termes de La Torre de les Maçanes, Benifallim i Penàguila.


L’homenatge ha tingut lloc en el monòlit dedicat a la seva memòria en la serra de Penàguila, on va ocórrer la desgràcia, i s’ha fet extensiu a la resta de la brigada, als companys que van resultar greument ferits en aquest macabre accident i en general a totes aquelles persones que han deixat la vida i als que continuen lluitant contra el foc, per la defensa del nostre entorn, dels nostres boscos i pinars.
Solta d'un aguila



L’emotiu acte ha consistit en un minut de silenci, la solta d’un aguila i una ofrena de flors per part dels familiars, dels companys de feina i de les autoritats presents.
Acabat l’acte, part dels assistents, hem baixat al parc municipal de La Torre per visitar el monòlit, allí erigit en el seu record i fer ofrena de flors.

Homenatge al parc municipal de La Torre

Lamentem la falta d’informació pública respecte d'aquest acte, ja que moltes persones del nostre poble hagueren assistit d’haver-ho sabut.

Espai cremat des del monòlit