dijous, 9 de febrer de 2017

Benidorm - La Vila Joiosa (Marina Baixa). Grup de Caminants



El Grup de Caminants d' "El Camí" organitzen aquesta caminada i hem quedat a les 9h. a l'Estació TRAM FGB Benidorm, en l'avinguda Beniardà.
Si vols anar és convenient que complimentes el full d'incripció, així també t'assabentaràs de l'organització de l'excursió.

El 12 de febrer farem una nova caminada per la Marina Baixa, caminarem de Benidorm a la Vila-Joiosa. El recorregut és senzill d'uns 12 km de distància per vora mar. En arribar a La Vila Joiosa dinarem i farem el recorreegut per la Vila.

A la fitxa de la caminada podeu trobar els detalls de la caminada

Podeu inscriure-vos al següent full d'inscripció

Tota la informació:

Orxeta - Relleu. (Marina Baixa). Grup de Caminants.



El Grup de Caminants d' "El Camí" organitzen aquesta caminada i hem quedat a les 8:30h. a la Plaça Major d'Orxeta.
Si vols anar és convenient que complimentes el full d'incripció, així també t'assabentaràs de l'organització de l'excursió.

El dia 11 de febrer caminarem l'etapa d'El Camí d'Orxeta a Relleu a la Marina Baixa, és la segona etapa del tram d'el Camí de la Marina Baixa i l'Alacantí.

Seguirem l'antic camí del Peix en una part del recorregut, i també visitarem el pantà de Relleu que és dels embassaments més antics d'Europa , també visitarem el castell de Relleu.

Podeu apuntar-vos a la caminada al següent full d'inscripció


Tota la informació en:

dijous, 2 de febrer de 2017

Salvem Benillup

Nota de Premsa conjunta de les Associacions “Rentonar (Grup d'Acció en Defensa de la Natura i el Patrimoni en La Torre de les Maçanes)” i de la “Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat”
El Comtat, 2 de febrer del 2017


   


Escrits presentats a les institucions per a salvar Benillup


La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat i pel Grup en defensa de la natura i el patrimoni "Rentonar" han presentat diversos escrits a les institucions per demanar actuacions urgents encaminades a donar una solució definitiva als problemes amb els despreniments i solsides al Barranc de Caraita que posen en greu perill el futur del poble de Benillup.

Aquestes dues associacions recolzen i col·laboren amb els veïns i les veïnes de Benillup, que estan treballant en la creació de l’associació “Salvem Benillup”, que treballarà pels interessos del poble i dels seus habitants..


Els escrits estan dirigits a:
  • Direcció General de l’Aigua, de la Conselleria d’Agricultura, medi ambient, canvi climàtic i desenvolupament rural.
  • Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
  • Diputació d’Alacant.
En els documents presentat es fa un resum exhaustiu de la problemàtica que afecta a Benillup. La població està cada vegada més a prop del Barranc de Caraita a causa dels episodis de pluges que s’han produït en els últims anys. En les pluges dels últims dos mesos (desembre 2016 i gener 2017), les solsides són molt notables i hi ha vivendes situades a només 10 metres del precipici, amb el consegüent risc per a la població.

El poble de Benillup ve demanant una solució des de l’any 2004, i a dia de hui no s’ha realitzat cap tipus d’actuació sobre el barranc, de manera que en cada episodi de pluges l’avanç del barranc és constant. La sequera dels últims anys també ha perjudicat a l’estabilitat del talús, agreujat posteriorment amb les conseqüències de les pluges intenses i continuades.

Malgrat els contactes que hi ha hagut des de 2004 i de les sol·licituds fetes per part de l'Ajuntament de Benillup tant a la Diputació d'Alacant, com a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer com a la Generalitat Valenciana (Direcció general de l'Aigua), l'única actuació realitzada durant aquests 12 anys, ha estat, per part de la Diputació Provincial, la construcció d'un col·lector al nucli urbà, per canalitzar les aigües pluvials. Els episodis de pluges de 2011, 2012, 2016 i 2017 han demostrat que aquesta actuació va ser totalment insuficient per solucionar el problema, ja que els despreniments de terres han continuat.

Als escrits, també es fa menció de l’abundant jurisprudència existent sobre l'obligació constitucional de protecció a les persones, per part de les institucions públiques, incloent dins d'aquesta obligació la presa de mesures per a evitar despreniments de terres que els posen en perill. El Tribunal Europeu dels Drets Humans també recull aquesta qüestió.

Ja que hi ha un perill real -i no resolt- de despreniment, que a mig termini, podria, fins i tot, fer desaparèixer el poble en el seu conjunt i tot això afecta la seguretat dels veïns i ja té implicacions econòmiques negatives, i, considerant que, tant el Consell, com la Diputació Provincial, com la Confederació Hidrogràfica tenien l'obligació de fer tot el possible per resoldre el problema i, fins al moment, no ho han fet, demanen:
  • A la Generalitat Valenciana que, a través de la Direcció general de l'Aigua elabore el projecte i execute les obres oportunes per evitar els despreniments de terra sobre el Barranc de Caraita que posen en perill molts dels edificis del casc urbà de Benillup. Així mateix,  ja que són diverses les institucions implicades i amb responsabilitats compartides, es constituesca un "grup de treball tècnic" per a la resolució conjunta i coordinada del problema, format per personal de la Direcció general de l'Aigua, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Diputació Provincial d'Alacant.
  • A la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que elabore el projecte i execute les obres necessàries per al control, defensa i protecció del Barranc de Caraita, a fi d'evitar els despreniments de terres que periòdicament es produeixen en els voltants del poble de Benillup"
  • A la Diputació Provincial d'Alacant: "Que done l'adequada assistència jurídica, econòmica i tècnica en la resolució d'aquest problema, coordinant les seues actuacions amb les de la Direcció general de l'Aigua i les de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb l'objectiu de trobar una solució definitiva que evite els despreniments sobre el Barranc de Caraita i salvaguarde les edificacions que componen el nucli de Benillup ".
ESCRITS COMPLETS PRESENTATS: www.benillup.cat/noticies/documents-barranc-de-caraita/52/20170124-escritos-a-las-instituciones-rentonar-y-coordinadora-d-estudis-eolics.html
RECULL COMPLET DE PREMSA DES DE L'ANY 2004: www.benillup.cat/noticies.html


dilluns, 31 d’octubre de 2016

Colònia Agrícola dels Plans, 2016

La serra dels Plans és testimoni i protagonista d’una història en les primeries del segle XX amb un fort component humà

El Ministeri de Foment va promoure una sèrie de projectes de construcció de colònies agrícoles arreu de tota la península. Una d’elles va ser la Colònia Agrícola de la serra Els Plans.

En el cicle: “10 excursions voltant Alcoi i el seu patrimoni històric i arqueològic”, organitzat per l’Area de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, juntament amb el Museu Arqueològic Camil Visedo Moltó i el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, vam visitar les casetes dels colons i vam conéixer la singularitat d’aquest projecte de repoblació agrícola.

Una visita guiada de la mà de Jordi Borrell Gosalbez i Gabriel Sanchis Guerra en la que ens han contat la història viscuda per les persones que van poblar aquest territori i van formar part d’aquesta Colònia.

I arrodonida per l’inestimable testimoni final de D. Virgilio Jacarilla Calabuig, fill d’un dels colons residents en l’anomenada caseta nº 1, en la que va viure fins a l’edat de 15 anys. Un passat recent i no prou conegut, d’una serra compartida per diversos pobles, com és Els Plans.

Més fotos, al Facebook.
Video de la volta


Lletra tema: "Hèctor, l'estigma de la por"
Pel·lícula rodada al paratge de La Colònia en 1984.
Ovidi Montllor (veu, lletra i música)
Toti Soler (guitarra)

Un mal vent baixava als Plans.
Serra avall s'ho menja tot.
Als Plans creix amb la desgracia.
Herbes, carrasques i un tort
i un xiquet que en ells fa vida,
i que amb ells menja la mort.

Ai, ai, ai
carrasca baixa.
Que poca fruita faràs
fuig de la carrasca alta
perquè d'ella 
et penjaràs.
Ai, ai, ai.
Xiquet dels Plans.

diumenge, 16 d’octubre de 2016

4t Aplec de la Mariola


Un any més hem gaudit de l'Aplec de la Mariola que aquest any s'ha celebrat a Ibi amb el lema "Identitats Migrants". Un tema molt apropiat per a la població en la qual s'ha desenvolupat l'Aplec i el moment que estem vivint. Fins a la pròxima trobada.

MANIFEST
Identitats migrants 
Casualitat o no, les icones de la indústria del joguet d'Ibi són la tartana i l'home de llanda amb maletes. Durant tot el segle XX el poble ha estat lligat a aquest sector amb grans conseqüències urbanístiques, econòmiques, socials i culturals, en part produïdes per la important immigracióque va rebre de diferents regions de l'Estat espanyol. Encara que no és l'únic flux migratori que ha conegut. Al llarg de diverses dècades van ser molts els iberuts que comerciaven amb gel i amb gelats i abandonaven la seua llar. Amb la Guerra Civil espanyola hi van arribar refugiats i hi va haver gent que va fugir a l'exili. Finalment, en les últimes dècades, Ibi ha sigut la destinació de persones vingudes de països americans, europeus, africans, asiàtics... i també ha vist marxarmolts dels seus joves davant la manca d'oportunitats laborals. Moviments molt semblants han tingut lloc en la majoria de pobles de les contrades mariolenques, siga per la indústria joguetera, tèxtil, paperera o a causa de l'abandó de pobles menuts per anar a viure a les ciutats més grans.La nostra és i ha sigut una terra d'anades, de tornades, d'exilis, d'acollides, d'oportunitats, de desesperació, de gent que passa i de gent que passarà.

La quarta edició de l'Aplec de la Mariola posa el punt de mira en totes aquestes migracions des del punt de vista de la identitat, tant la col·lectiva com la individual, la de la societat que acull i la de la persona que marxa o arriba. El 15 d'octubre Ibi serà el centre d'aquest debat amb una sèrie d'activitats que giraran en torn al lema «Identitats migrants». Aquest Aplec vol encetar la reflexió sobre com han influït els nouvinguts en els pobles on han arribat, què han significat per a la identitat col·lectiva de les societats d'acollida els diferents fluxos migratoris o com han evolucionat en aquest aspecte els pobles de la Mariola en els darrers 150 anys. Però també vol analitzar què implica per a un individu la marxa de la seua terra i l'arribada a una nova llar, què suposa per a la seua pròpia identitat cultural o com és aquest encaix en la societat d'acollida.

No només ens ocuparem de tot això. Com ja és habitual, la festa i la cultura popular seran el fil conductor d'aquesta edició. Les danses, la música, l'associacionisme i els nostres productes tindran el seu lloc destacat. Gaudirem d'una fantàstica excursió per a conèixer l'evolució de la vila d'Ibi. Tindrem activitats per als més menuts i concerts nocturns. Rodejats sempre de bon ambient i bona gent.

En darrer terme, deixarem clara la determinació de l'Assemblea dels Pobles de la Mariola de defendre el dret de les persones a circular lliurement i de lluitar per construir societats més justes, diverses i acollidores, amb respecte i convivència, on tothom tinga dret a treballar dignament en la terra on viu. Valorem l'origen divers de tots els qui vivim en aquest raconet del món i recordem tots aquells que en algun moment el van abandonar. Una maleta plena d'esperances és el principal equipatge d'una persona que parteix d'un lloc per anar a viure a un altre.


dimarts, 27 de setembre de 2016

8 d'octubre. Agres - Cava Gran - Montcabrer - Agres



Excursió 8 d'octubre per celebrar el 9 d'ocubre, dia dels Valencians

Agres - Cava Gran - Montcabrer - Agres



1 etapa.- Agres - Cava Gran (1270m).
Eixida desde la plaça de l'esglesia d'Agres a la 9,00h.
Muntada al Convent i d'allí a la Cava Gran. Esmorzar.

2 etapa - Cava Gran - Montcabrer (1.390m)
Després d'esmorzar fem camí, els que vulguen, al cim del Montcabrer. 

Portar: Aigua, bon calçat, esmorzar, dinar (si vens al cim del Montcabrer) i bon humor...el camí és costerut.

Dificultat: moderà.

Recorregut: 13km les 2 etapes. 

Duració 5,30 hores les 2 etapes.



Els de La Torre ens veiem  a les 8 en l'olivera de la plaça.

dimecres, 21 de setembre de 2016

Les Colonies de la Serra els Plans



El diumenge 30 d'octubre el Museu Camil Visedo d'Alcoi organitza una visita guiada a La Colònia Agrícola dels Plans, en la que Jordi Borrell i Gabriel Sanchis ens contaran la història viscuda per les persones que van poblar aquests territori de la serra Els Plans i altres històries relacionades.



Darrere d'aquesta foto hi ha una història real, interessant i sorprenent de fa no molts anys.




Una excursió molt recomanable.




Si vols vindre, ens veiem el diumenge 30 d'octubre a les 8:00h a l'olivera de la Plaça. Eixirem de La Torre cap a l'Estepar d'Alcoi on començarà l'excursió.


divendres, 12 d’agost de 2016

Homenatge als qui han donat la vida en la lluita contra els Incendis Forestals


Un any més s’ha rendit sentit homenatge al Bomber Forestal Emilio Abargues Bataller i a l’Agent Medi Ambiental Ernesto Aparicio Esteve, que van deixar la seva vida en la lluita contra l’incendi forestal ocorregut el 12 d’agost de 2012, als termes de La Torre de les Maçanes, Benifallim i Penàguila.


L’homenatge ha tingut lloc en el monòlit dedicat a la seva memòria en la serra de Penàguila, on va ocórrer la desgràcia, i s’ha fet extensiu a la resta de la brigada, als companys que van resultar greument ferits en aquest macabre accident i en general a totes aquelles persones que han deixat la vida i als que continuen lluitant contra el foc, per la defensa del nostre entorn, dels nostres boscos i pinars.
Solta d'un aguila



L’emotiu acte ha consistit en un minut de silenci, la solta d’un aguila i una ofrena de flors per part dels familiars, dels companys de feina i de les autoritats presents.
Acabat l’acte, part dels assistents, hem baixat al parc municipal de La Torre per visitar el monòlit, allí erigit en el seu record i fer ofrena de flors.

Homenatge al parc municipal de La Torre

Lamentem la falta d’informació pública respecte d'aquest acte, ja que moltes persones del nostre poble hagueren assistit d’haver-ho sabut.

Espai cremat des del monòlit

dilluns, 8 d’agost de 2016

Incendi al mas del Xipreret



Passades les 12 del migdia es declarava un incendi a un kilòmetre del poble, en la finca del Xipreret.

La ràpida intervenció dels serveis d’extinció han evitat que el foc no anés a més, a diferència dels incendis ocorreguts en l’any 2012, al nostre poble (el 26 de febrer i 12 d’agost) on van tardar més d’una hora en arribar, amb greus conseqüències a nivell medi ambiental i amb la lamentable pèrdua de vides humanes.

És necessari, d’una vegada per totes, canviar la política de medi ambient amb la creació d’uns serveis de prevenció permanents que netegen els nostres boscos durant tot l’any, una política que done suport a l’agricultura i la ramaderia locals, que contribueixen a la creació de tallafocs naturals, i que incremente els operatius d’intervenció ràpida, com ha ocorregut hui, a fi d’evitar els desastres que hem sofrit i seguim sofrint en molts llocs del nostre territori.

Un canvi de política que no permeta a la indústria de la fusta, ficar-se amb maquinària pesada en pinars cremats de menys d’un any, per traure fusta per al seu benefici privat, erosionant greument les zones d’actuació, com ha ocorregut al nostre poble i a la serra Mariola. Empreses de les que no sabem res dels seus beneficis i de si tenen l’obligació de donar part dels seus guanys per regenerar i reforestar els espais explotats.

Som conscients de que aquest canvi de polítiques no és fàcil i que ha de ser fruit d’una planificació territorial profunda, que esperem es produïsca en el menor temps possible, ja que el foc no entén de temps, planificacións ni diners.

Hui hem vist una diferència, respecte d’altres incendis ocorreguts en temps passats, pel que fa a la rapidesa i el desplegament de mitjans d’intervenció.

El nostre agraïment als serveis d’extinció que demostren ser grans professionals.

dimarts, 12 de juliol de 2016

Presentació del llibre: El robatori de Benimassot


El divendres dia 15 de juliol, Manel Arcos, escriptor, ens presentarà la seva obra: 
El robatori de Benimassot.
https://www.facebook.com/groups/239578392918528/?fref=ts
Un esdeveniment ocorregut al segle XIX, sense precedents al País Valencià. Mai més ha tornat a passar una cosa semblant.
Després Soca en Arrel ens delectarà amb música d'ací.