divendres, 1 d’abril de 2011

ELS AGRAVIS COMPARATIUS


Portar avant un projecte privat en les nostres propietats,( fer una caseta, modificar un abancalament, posar una tanca, arreglar una fonteta o un camí veïnal) comporta una sèrie d’il•lusions i de despeses oneroses per a la nostra economia, (projectes, permisos, impostos, comprar terrenys per a poder arribar als metres necessaris...)

La majoria de les persones acaten les normes marcades per les administracions i metòdicament donen els passos necessaris per tindre els seus assumptes legalitzats, però alguns espavilats, que pensen que eixa majoria són imbècils, decideixen saltar-se les normes i tirar-li morro a la vida, fent en les seves propietats el que els dona la gana i incomplint les normes davant del pasme i el silenci de la resta de la ciutadania, que veuen com floreixen les activitats il•legals sense que passe res.

S’apropen unes eleccions locals i els polítics es posen nerviosos. Els rumors s’escampen pel poble, i la gent diu que aquestos o els altres quan arriben al poder legalitzaran, d’alguna manera, obres il•legals d’eixes persones espavilades, perquè clar, com es podrien arreglar tantes disbauxes en un poblet que no te màquina de bola i en el que tots som com una família.

En la meua opinió, l’administració està per a fer complir la llei i no per agraviar a les persones que amb molt d’esforç la respecten, ja que si s’obri molt la màniga, la bona gent pot pensar que als espavilats els ha eixit a compte, i que les lleis estan escrites per saltar-se-les, tal qual fan ells, el que és una invitació a que s’escampe la insolidaritat i la corrupció, un model, que per cert, té prou predicament en la nostra societat actual.