L'angoixa d'un BIC

El setembre de 2021 vam posar en coneixement de l’Ajuntament de La Torre i de la Conselleria de Cultura i Patrimoni, el deteriorament que estava sofrint l’edifici conegut com a Villa Edelmira situat a la Foia de Cortés, declarat BIC (bé d’interés cultural material).

 

 

     

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Hui en dia aquest deteriorament s’ha agreujat notablement, des de la finestra de la vora del camí de la façana principal s’observa l’enfonsament de l’embigat de la teulada sobre el primer pis. 

A més a més, en l’única garita que conservava la seua estructura ha aparegut un badall vertical que amenaça enderrocament, la qual cosa seria un perill per a caminants i vehicles.
També han empijorat els badalls en la façana principal a les dues voreres dels balcons.

L’entorn de l’edifici presenta una forta degradació, a conseqüència del fem i materials que s’acumulen al seu voltant, escampats per les eres que conformen el seu conjunt paisatgístic, en el qual s’enclava l’antic corral de ramats, també en avançat estat de ruïna.

 

 

Les condicions de deteriorament que presenta externament l’edifici posen en perill la conservació del seu interior que podria veure's greument afectat si les condicions climatològiques foren desfavorables.

L’aspecte, tant de l’edifici, com del seu entorn criden l’atenció de les persones que ens visiten degut a la peculiaritat de l’edifici i a la seua ubicació, integrada al nucli urbà.

 

 

 

La Xilella arriba al Cipreret

L'arboç del Cipreret, un dels arbres contemplats dins del catàleg d'Arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre, s'ha contagiat de la Xilella Fastijosa, igual que diversos arbres del voltant, que estan sent eleminats, el que posa en perill la seua supervivència. De moment està en tractament amb productes fitosanitaris.

 

 

El mosaic agroforestal guanya terreny a l'agenda política

Nota de premsa

Reunions amb representants del PP per impulsar ajudes als llauradors i millorar la gestió del territori davant els incendis

La Coordinadora s’ha reunit darrerament amb dos representants del PP, d’una banda, Javier Sendra, el nou secretari autonòmic d’infraestructures i transport, i que abans era diputat d’emergències, recursos humans i repte demogràfic; i, d'altra banda, Carlos Pastor, regidor d’Alcoi i diputat de desenvolupament econòmic i projectes europeus. No va poder ser però la intenció de la Coordinadora també era la de reunir-se amb Magdalena Martínez, alcaldessa de Biar i diputada de medi ambient, residus i energia.

Des que s’engegara la campanya de pagar als llauradors per mantindre les terres treballades i així generar discontinuïtat en el combustible, la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i el Rentonar, han volgut donar-li un caràcter transversal, tant pel que fa a grups polítics (s’ha parlat amb tots) i pel que fa a sectors de la societat. La defensa de la revitalització del mosaic agroforestal és una idea de consens que agrada a tothom i això és un punt fort.

 

Javier Sendra va comentar que ell va estar en primera línia quan l’incendi de Vall d’Ebo i que va viure amb drama com al camp de tir de Margarida el foc va acaçar els bombers que van haver-se d’amagar sota del camió si no n’haurien mort una quinzena. I com és d'important que els bancals que estan pel mig de la serra puguen treballar-se no només per als incendis sinó també perquè els caçadors tinguen possibilitat de fer sembradura. Sendra considerava que la 
modificació de la llei de monts no ajudava a eixa recuperació del mosaic.
La Coordinadora va quedar en revisar si vertaderament hi ha llacunes legals per a recuperar bancals abandonats.

Carlos Pastor, per la seua part, es va mostrar molt receptiu a la idea del mosaic i va estar fent propostes més aplicades, com que potser seria interessant començar amb una experiència pilot en les nostres comarques i després expandir-ho a d’altres que tinguen la mateixa tipologia agrícola (paisatge muntanyenc, amb petits bancals intercalats). Pastor va mostrar pegues al fet que la proposta de la Coordinadora fora que aquestes ajudes als llauradors no tributaren a l’IRPF, perquè, segons va dir, és un assumpte consubstancial a una subvenció. La Coordinadora va quedar amb cercar exemples d’altre tipus d’ajudes que tampoc tributen.
Siga com fora, el nou conseller del PP d’Agricultura, aigua, ramaderia i pesca, Miguel Barrachina, darrerament en una entrevista, va anunciar la importància de preservar el mosaic com a mètode de prevenció d’incendis, cosa de la qual es congratula la Coordinadora perquè entronca en el nucli de la seua petició.

Amb aquestes entrevistes al PP es tanca la ronda de contactes als diputats. Amb tots ells ens hem emplaçat a continuar treballant perquè l’objectiu de la Coordinadora és continuar vetllant per a què la idea prospere en les institucions.

Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat
Web: www.zona14.org – X: x.com/AplecTerritori – 

Facebook: aplecpelterritori
Email: info@zona14.orgTelèfon: 635082813 (Anna)

Premsa

El PP s’interessa per la iniciativa de pagar als llauradors per mantindre les terres treballades

 La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat i l'Associació Rentonar, treballen per noves ajudes per als llauradors

Reunió amb el director de la IGP Cireres de Muntanya per explicar el projecte Mosaic

 

Nota de premsa

Explicació al director de la IGP Cireres de Muntanya del projecte Mosaic Mediterrani

La política és una de les esferes de la societat però cal posar el focus també en les associacions. En aquest cas s’han produït converses amb Hilari Calabuig, el president de la Indicació Geogràfica Protegida Cireres de Muntanya que també està molt implicat en la dinamització de l’agricultura.

La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i l’associació el Rentonar en el seu afany de prodigar per tota la societat la iniciativa de què cal pagar per mantindre el mosaic agroforestal, ara s’ha adreçat en persona a una associació agrícola que defensa les cireres de muntanya. El president de la Indicació Geogràfica Protegida, Hilari Calabuig ha estat rebent la iniciativa des del moment que va sorgir i ens ha explicat que ja des de l’inici de la legislatura, van estar mantenint contactes amb la conselleria d’agricultura per tal de fer un pla de reactivació i potenciació del sector agrari. També va contar, que ara, amb una reestructuració de la conselleria, han d’engegar de nou.

Per la nostra part, la Coordinadora va traslladar al president que s’està fent didàctica per intentar explicar a tota la societat què és el mosaic, una paraula que és específica, però que representa una realitat molt quotidiana en la que hem viscut i estem vivint tots els que estem als pobles rurals, i és una imbricació de la serra amb els bancals. I que tindre el mosaic actiu és una garantia per a evitar grans incendis forestals i que cal subvencionar-lo per a poder mantindre’l.

En un plànol més tècnic, el president de la IGP ens va explicar que hui en dia, la manera de validar les tasques quan demanes una subvenció, és que faces fotos goereferenciades de l’abans i després de la feina (per exemple l’esguerdat de la poda) que poden ser verificades per l’organisme emissor de l’ajuda. I que aquesta manera potser la via perfecta per a rebre aquest suport econòmic que proposa la Coordinadora de 1000 € per 10 hectàrees treballades a l’any pot ser també validada per aquest mecanisme.

Reunió amb el diputat Ximo Perles en Beniaia dins el cor del mosaic

Beniaia, un poble d’una quarantena d’habitants va ser la ubicació elegida per a quedar amb el diputat de Compromís Ximo Perles per vore el cor de l’incendi de fa dos anys i allà on el mosaic agroforestal va ser crucial, tan per a bé com per a malament.

La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat i l’associació el Rentonar s’estan reunint amb tots els representants de la política per a transmetre’ls la proposta de què el mosaic mediterrani és un paisatge ancestral d’intervenció humana que respecta la qualitat ambiental, fomenta l’agricultura i revifa els pobles menuts. I que per mantindre’l i evitar incendis cal subvencionar-lo. Aquest cop, al seu inici del curs polític, li ha tocat a Ximo Perles, el regidor de Calp i diputat per Compromís en la Diputació d’Alacant. 

Perles va demanar que la cita fóra en algun lloc on es poguera apreciar el mosaic i des de la Coordinadora vam triar Beniaia, un poble dels més menuts, que reuneix en un recorregut curt, l’essència del que es pretén transmetre. Un dels habitants va explicar el diputat com els bancals llaurats que envolten el poble el van protegir de les flames (també als bombers), però com alguns que no ho estaven van ser justament els propagadors de les mateixes i els van fer témer el pitjor. També va ser interessant que el diputat tocarà les oliveres cremades dels bancals calcinats i com aquestes, dos anys després, havien rebrotat sense problemes evidenciant que la vegetació mediterrània (carrasques, coscolles, oliveres, ametlers... però no pins) és resilient al foc, s’hi adapta i renaix.

En la conversa es va parlar de com articular el vessant econòmic de la proposta, atenent al fet que Diputació només concedeix ajudes als municipis, no a particulars, i, un dels esculls importants, com trobar una fórmula per a què es justifiquen les tasques subvencionables. La Coordinadora va traslladar que, fins i tot sent feines en blanc, molts dels beneficiaris segurament seran jubilats, o gent que no pot presentar cap factura de la feina perquè s’ho faran ells mateixos.

El diputat va expressar el fet que les ajudes poden modular-se, i, després de vore els resultats un primer any es poden fer reajustos per controlar els esbiaxos detectats a posteriori. També, va manifestar, que la gent inicialment pot sentir desconfiança però, quan veja que el veí ha cobrat, sol produir-se un efecte contagi. La Coordinadora va quedar en buscar fórmules econòmiques que responguen a la realitat dels pobles menuts. 

El diputat va fer extensiva també la necessitat de quantificar el global de la proposta (no només en la comarca del Comtat sinó totes les que tenen semblances suficients) per a poder crear la partida en els pressupostos que es començaran a debatre a partir de finals d’octubre. “Amb vora 400 milions de pressupost, una iniciativa de 4-5 milions d’euros és perfectament assumible i ara hi ha un clima molt favorable en la Diputació a defendre l’agricultura tant pel govern com per l’oposició i la idea pot prosperar”. Amb aquests bons auguris, ens vam acomiadar convidant-nos a seguir treballant en el tema.

Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat
Web: www.zona14.org – X: x.com/AplecTerritori – Facebook: aplecpelterritori
Email: info@zona14.org
Telèfon: 635082813 (Anna)

La proposta de pagar als maseros a les Corts. Mosaic Agroforestal

 

La Coordinadora trasllada a les Corts la proposta de pagar als maseros pel mosaic agroforestal

Per revitalitzar el paisatge i els pobles rurals calen incentius, la Coordinadora i el Rentonar s’adrecen a tots els grups polítics de les Corts (excepte Vox) per traslladar la proposta de pagar 1000 euros a l’any als propietaris de les terres per a què les llauren

Arrel de l’incendi de Benasau-Penàguila però amb el record de fa dos anys del de Vall d’Ebo, les associacions en defensa del territori vam llançar una proposta que fa anys que es debat en fòrums europeus, la de pagar a les persones del món rural pels serveis ambientals que presten sobre el paisatge. Després de fer uns càlculs basats en el cost d’apagar incendis, vam proposar pagar a persones propietàries/arrendatàries 1.000 € per cada 10 ha de terreny treballat a l’any.

Ara hem enregistrat una proposta a la Mesa del Consell per a què la trasllade a la comissió de Peticions i n’estudien la viabilitat econòmica de la iniciativa. La Coordinadora considera que aquesta proposta és transversal i per tant no hi ha tint ideològic darrere.Amb eixa mentalitat s’ha adreçat als portaveus tant del govern com de l’oposició de la Comissió de Peticions: José Francisco Chulvi Español del grup Socialista, Dolores Peña Villaescusa del grup Popular i Mònica Álvaro Cerezo del grup Compromís.

Hem intentat articular una proposta viable, assumible i que no té perquè suposar incrementar cap despesa econòmica. La idea és que es destine un terç del pressupost d’extinció d’incendis en aquesta prevenció que no genera impacte ambiental negatiu. Promocionar el mosaic mediterrani és una solució per a atallar molts fronts oberts: el despoblament rural, l’abandonament agrícola, l’equilibri camp-ciutat i els incendis. Per això albirem l’esperança de què la proposta siga votada i acceptada per unanimitat.

La Coordinadora té intenció de traslladar aquesta proposta a altres estaments de la societat durant les properes setmanes per aconseguir que recuperar el mosaic siga un clam de tot el món.

Descarregar Petició a les Corts per pagar pel mosaic mediterrani (PDF)

 

Premsa:

Proposen a les Corts destinar mil euros anuals als propietaris de terrenys per a mantenir-los contra els incendis 

Polítics de les Corts reben la proposta de pagar els llauradors per a mantindre les seues terres 

La Coordinadora s’ha reunit amb un diputat provincial per traslladar-li la idea de pagar per mantindre el mosaic mediterrani

 

Arrel de les publicacions als mitjans de comunicació, diverses personalitats ens han sol·licitat entrevistes per a interessar-se de primera mà de la iniciativa que estan duent a terme les associacions que vam organitzar l’Aplec pel Territori de Benillup (arran de l’incendi de La Vall d’Ebo de fa 2 estius). Aquest cop ha sigut amb el diputat provincial Ismael Vidal.

L’alcalde de Fageca i també diputat provincial pel PSPV i portaveu d’esports, emergències i despoblament, Ismael Vidal, ens ha demanat una entrevista que s’ha realitzat a l’Ajuntament de Fageca aquest dilluns. Sabedor dels moviments de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, ha volgut explicar-nos les iniciatives que ell ha portat endavant en la Diputació d’Alacant fins ara i s’ha interessat de com podia ajudar en aquesta.

Li hem traslladat que estem iniciant una campanya per fer coneixedora a la gent dels pobles i a tots els representants polítics de què és el mosaic mediterrani, quina importància té per a evitar que es produïsquen grans incendis i com, per a mantindre’l, cal pagar per incentivar a la gent a què treballe els bancals que té abandonats (i compensar a aquells que no han abandonat l’agricultura minifundista i gens rentable d’aquestes comarques). I, de retruc, revitalitzar els pobles menuts.

El diputat ens ha explicat que la idea té possibilitats d’eixir com a declaració institucional aprovada per tots els partits. En un context d’emergència per sequera com l’actual, és totalment versemblant que s’aproven unes ajudes com les del COVID, sense tributar. Ens ha explicat que Fageca està portant l’aigua en cubes i que l’escenari no preveu millora i cal actuar a mitjà i llarg termini. Nosaltres hem reiterat que aquesta mesura ha de tindre una continuïtat en el temps per a què la gent es motive a treballar bancals erms.

Per últim, li hem traslladat la nostra voluntat de reunir-nos amb qui siga necessari per a què tothom, en especial els habitants dels pobles, senten la idea de mantindre el mosaic com a pròpia i en facen un clam per a què els polítics, de tots els colors, ho defensen també.

El mosaic mediterrani: La proposta de pagar 1.000 € als maseros per conrear els bancals i així previndre incendis

 

El mosaic és una estructura agroforestal típica del Mediterrani que combina la serra i els bancals produint una discontinuïtat en el combustible molt útil per a l’extinció d’incendis. La Coordinadora proposa que des de les administracions es pague als propietaris per mantindre eixe mosaic amb les terres conreades.

Encara no fa una setmana de l’incendi de 24 h de Benasau-Penàguila que ha calcinat aproximadament 300 hectàrees i ens han vingut a la memòria les dramàtiques escenes de fa dos estius on en l’incendi de la Vall d’Ebo es van cremar 10.000 hectàrees durant 12 dies. 

 

Moure fitxa és important i sembla que les administracions i la societat estan paralitzades amb vells eslògans i idees populistes que res tenen a veure amb la realitat a la qual ens enfrontem: incendis de 6a generació a què els serveis d’extinció no poden fer front, cada volta menys pluges, abandó del món rural.

 

La Coordinadora d’Estudis Eòlics i l’Associació el Rentonar van organitzar fa any i mig un Aplec pel Territori en Benillup on vam intentar reunir a experts i a gent de tots els sectors per a vore de proposar com revitalitzar el món rural. Vam recollir propostes que havia fet cada poble amb demandes domèstiques i vam engegar alguna iniciativa discreta.

També, des de la Generalitat, es va crear un grup de treball encapçalat per Enric Moltó i gent directament afectada per l’incendi per a veure de trobar solucions. Però el problema és latent i permanent, els pobles, la nostra joia de la corona, els garants de la vertebració del País, es moren.

Des del col·lectiu de l’Aplec volem fer una proposta ambiciosa i de gran importància per revertir la situació reactivant el mosaic mediterrani. Ja des de l’època dels moros, però en especial des de les primeries del segle XX, els abancalaments per a conreus estaven entremesclats amb pins i carrasques, alguns d’eixos bancals estan fets amb màrgens de pedra, un esforç més que meritori per poder-los treballar, generant així un mosaic amb les espècies forestals.

Molts dels bancals s’han abandonat perquè l’agricultura ja no és rendible, o perquè no hi ha relleu generacional o perquè no és atractiu treballar al bancal o per tots tres motius alhora; quan, en realitat, els bancals en particular i el mosaic en general, són la solució a tot. I, per aconseguir-ho, cal pagar als maseros per desermar-los.

 

Fem números, si les xifres oficials parlen de què extingir un incendi costa uns 10.000 €/ha (1) (que pot pujar a 19.000 €/ha, depenent de la quantitat de mitjans aeris emprats), si l’incendi de Benasau-Penàguila ha cremat al voltant de 300 hectàrees, això faria un total de 3.000.000 € que ha costat apagar-lo el dia que va estar cremant.

Continuem fent números, si la comarca del Comtat té unes 10.000 hectàrees agrícoles (la xifra depén un poc de les fonts que consultes), i una explotació agrícola mitjana té unes 10 hectàrees (de nou, la xifra varia molt, però el minifundi d’aquestes terres oscil·la entre 1 i 10 ha), podríem concloure que al Comtat hi ha 1.000 maseros (o 2.000 si considerem la mitjana de 5 ha/explotació).

Posem una xifra seductora, 1000 € a l’any per mantindre les seues 10 hectàrees treballades. I tot això amb independència de què als bancals els tragues un rendiment econòmic o no. Així, els maseros que ja les tenen treballades, rebrien els diners sense més esforç, però qui no, segur que 1000 € els suposen un incentiu interessant per rescatar les escriptures de la iaia i tornar a revitalitzar alguns bancals perduts.

Continuem amb els supòsits, si imaginem que a cada comarca li toca un incendi a l’any (un supòsit molt fantasiós, només cal pensar en Ebo), nosaltres ja tindríem el nostre. 1000 maseros x 1000 €/masero = 1.000.000 € costaria a l’any mantindre el mosaic a la comarca del Comtat, si l’incendi de Benasau ha costat 3 milions, que les administracions invertisquen una tercera part en prevenció és una proposta molt més que raonable i assumible.

Ara, cal la voluntat política. Però imagineu-vos si férem els càlculs per als 100 milions d’euros que va costar d’apagar l’incendi de la Vall d’Ebo.

 

És per aquest motiu que des del col·lectiu Aplec volem llançar aquesta campanya de difusió de cara als polítics, des de les Corts als Ajuntaments, no importa el color, a les mancomunitats, a les associacions de tota mena, però també a la gent, en especial la gent dels pobles o la gent que té arrels en els pobles, o la gent que desitja viure als pobles, perquè es comence a generar el desig de dinamitzar el món rural.

Perquè tindre uns pobles vius i actius ens beneficia a tots, també a les ciutats. Comencem per admirar el mosaic que sempre hem tingut i fem per mantindre’l des de les institucions.

Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat
Web: zona14.org
El Rentonar. Natura i Patrimoni
Web: rentonar.blogspot.com
X: x.com/AplecTerritori – Facebook: aplecpelterritori
Email: info@zona14.org Telèfon: 635082813 (Anna)

(1) Ferran Dalmau-Rovira, Domingo Miguel Molina Terrén, Mónica Parrilla de Diego, Miguel Ángel Soto Caba. Desembre de 2022. Quemas prescritas. Una oportunidad efectiva ante los nuevos incendios forestales. Revista Incendios y Riesgos Naturales.

 

Publicacions premsa

Pàgina66 Proposen donar 1.000 euros als maseros per a previndre més incendis

Aramultimedia La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat proposa que es pague 1.000€ per llaurar bancals i així previndre incendis 

Aramultimedia Els mosaics: Un tresor agrícola de les nostres comarques

Levante Mil euros 

Aramultimedia El diputat provincial Ismael Vidal es reuneix amb la Coordinadora

 

Complim 30 anys

 

El Rentonar és una associació de caràcter civil, sense ànim de lucre i formada per gent voluntària amb unes inquietuds per la defensa del territori i del nostre patrimoni.

 

El Rentonar naix en 1994 com a grup de voluntariat contra incendis motivats per l’increment de la destrucció provocada pel foc als voltants del nostre territori.
El 22 d’octubre d’aquest any es formalitzen els estatuts del grup.
Durant els primers anys l’activitat del Rentonar, es limita a actuacions puntuals de suport als bombers en cas d’incendi al terme del poble.

A finals del segle XX, el nostre territori s’enfronta a la pressió de projectes en diferents àmbits i la tasca de suport als bombers es veu reduïda per les noves legislacions, el que fa que els objectius i interessos dels membres de la nostra associació vagen modificant-se.

Aprofitant que l’administració obliga a l’actualització dels estatus, l’any 2007, en una reunió es plantejaran els nous objectius i interessos i es modificarà el nom del grup, convertint-se en Rentonar, per la defensa de la Natura i el Patrimoni.

Convençuts que per defensar i estimar el territori primer se l'ha de conéixer iniciem la programació d’una sèrie d’excursions populars per visitar els llocs més emblemàtics del nostre entorn, a més a més, la neteja dels voltats del poble, replantacions, jornades de divulgació al carrer per donar a conéixer als veïns les nostres inquietuds i les problemàtiques ambientals que anaven presentant-se al llarg del temps i ens obrim a la col·laboració amb altres associacions del nostre entorn.

Totes les nostres activitats, experiències i idees d’aquests anys han comptat amb el suport tecnològic del projecte Sóc de Poble (portal de pobles connectats) coordinador de la nostra associació, el qual ens ha facilitat el desenvolupament, difusió i comunicació dels projectes que hem tirat endavant.

D’entre totes les nostres actuacions al llarg d’aquests anys podem fer menció de les següents:

.......
Activitat dels primers anys 1994
Activitat dels primers anys 1995
Activitat dels primers anys 1996
Activitat dels primers anys 1997
Activitat dels primers anys 1998 – 2002
Seus del Rentonar

El Radar de la Serra d’Els Plans
Explotació de la Pedrera de la Serra d’Els Plans
Carta de la Muntanya
Abocadors Il·legals
Neteja de camins
Aigüera Canta Grill
Secció Muntanya Rentonar
Campanyes de conscienciació ambiental
Replantacions
La planta de tractament dels Fangs de Penàguila
Aplecs
Arbres
Mercat
Projeccions de documentals i conferències
Excursions Rentonar. Secció Muntanya
Macrourbanitzacions
Pinars i incendis. Un problema per resoldre
Brull Viu
Llibres i música en valencià
Col·laboració amb diverses entitats
Els camins. Vies Pecuàries
Defensa patrimonial d’edificis històrics i industrials
......

No solament hem participat activament en totes aquestes lluites també hem informat i denunciat davant de les administracions corresponents els abusos de partiular i empreses i la indiferència de les nostres autoritats locals i autonòmiques respecte al nostre patrimoni arquitectònic i natural (vies pecuàries, camins tradicionals, edificis històrics, recuperació d'espais naturals emblemàtics...).

La nostra intenció és servir d'estímul a les administracions i als nostres veïns perquè prenguen consciència i valoren la importància de tot aquest patrimoni que forma part de la nostra història i identitat.

 

Com a grup de voluntariat som conscients de les nostres limitacions, sabem que no podem intervindre ni resoldre determinades situacions que depenen exclusivament de les autoritats competents o de la pressió que puga exercir la població.

A pesar d'aquest reconeixement i del cansament que suposa l'enfrontament a la incomprensió i a la indiferència, continuarem amb la nostra lluita, que a vegades ha obtingut els seus fruits i en altres ha sembrat unes llavors respecte a determinats temes, que esperem que es resolguen en un futur.

Defensa patrimonial dels edificis històrics i industrials

 

Com molt bé contempla el nom de la nostra associació, Rentonar per la defensa de la Natura i el Patrimoni, a banda de l'interés que els nostres socis mostren pels temes de tipus mediambiental, també entren dins dels nostres objectius la defensa dels béns patrimonials, principalment edificis.

La Torre té catalogat com edificis patrimonials:

La Casa Alta

De titularitat municipal. Un bé públic restaurat per Conselleria i l'Ajuntament de La Torre en 2006-2007. És considerada com a bé d'interés cultural (BIC)  per la Conselleria de cultura.

Villa Edelmira, mas fortificat, edifici també conegut com el mas de la Foia de Cortés.

Es desconeix l'època precisa dels seus orígens, la construcció actual és el resultat de reformes que es van haver de fer a mitjans del segle XIX, per tal d'ajustar i transformar la casa en un element defensiu, de manera que permetés l'aguait o la defensa davant la incursió de partides de bandolers.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, gairebé quadrada, la tipologia del qual s'adscriu a la masia, els quatre cantons estan dotats de garitons.
La nova coberta a dues aigües es troba acabada en teula ceràmica corba. 

L'edifici es troba molt deteriorat. Part de la coberta s'ha enfonsat i la resta presenta males condicions. Tres dels garitons estan en estat ruïnós. Tant l'Ajuntament com la Conselleria de Cultura estan assabentats de la situació de l'edifici. 

La nostra associació ha mantingut amb aquestes dues administracions una llarga 
correspondència durant els últims temps que es pot consultar en la nostra web en
Villa Edelmira front les administracions
El mas de la Foia en estat d'emergència
La Foia de Cortés. Villa Edelmira

És un edifici de propietat privada, considerat com a bé d'interés cultural (BIC)  per la Conselleria de cultura.

Esperem que les administracions actuen i impedisquen l'enfonsament d'aquest bé patrimonial

El Pa Beneït

Respecte del ritual del Pa Beneït declarat Bé d'Interés Cultural Inmaterial, la nostra opinió és que devia recuperar-se el Patronat de Festes, el qual seria l'organisme que establira les normes per a la millora i conservació de tots els elements que formen part d'aquest ritual, que no es poden deixar ni als criteris ni als capritxos i ocurrències individuals.

 

L'església Parroquial de Santa Anna 

del segle XVIII-XIX i estil neoclàssic amb planta de creu llatina, conserva una necròpolis en el seu interior. El temple va ser cremat el 1936 i reconstruït posteriorment. És considerat com a bé de rellevància local per la Conselleria de cultura.

 

El Pou de neu del Rentonar 

Situat a la serra del Rentonar a 1.160 m, és un edifici industrial del qual hi ha referències respecte del seu funcionament des de l'any 1724, és de propietat privada i és considerat com a un Bé de Rellevància Local (BRL).

Aquest edifici està complimentat per un altre de xicotetes dimensions que serviria com a refugi dels treballadors i dels animals que treballaven en tot el procés d'elaboració i transport del gel.

Foto Conselleria de Patrimoni

Aquest edifici complementari està actualment en ruïnes. 

El pou, a causa de la seua situació de desprotecció, sofreix un deteriorament progressiu. Ha de ser l'administració local la que promoga la seua salvaguarda i recuperació a fi d'evitar el seu enfonsament.

 

La nostra associació hem informat en diverses ocasions sobre l'estat de conservació d'aquest edifici i també, des de l'any 2020, sobre l'error administratiu que situa el pou a la comarca de l'Alcoià dins dels Béns de Rellevància Local de Benifallim, assumpte que segueix sense resoldre's.

 

Sobre aquests temes, hem mantingut correspondència amb l'Ajuntament i la Conselleria perquè es facen els passos necessaris, tant per a la solució d'aquest error com per a la protecció de l'edifici.

El Pou de Neu del Rentonar front a l'Administració 

La fissura del sostre del pou de neu 

Un Patrimoni desprotegit i abandonat a la seua sort

El Pou de la neu del Rentonar 

Junt amb aquests béns d'interés cultural i de rellevància local, considerem que devien estar inclosos com a tals La Font del Bassi, el safareig i la bassa de regants com un conjunt a protegir, així com La Font Major i l'antiga Font de l'Om.

La Font i el safareig. 1985. Reproducció de l'antiga

Altres Inventaris Sectorials no inclosos en l'IGPCV

Alguns bens patrimonials i algunes zones del nostre terme no estan incloses dins de l'Inventari General Patrimonial del País Valencià, però sí que ho estan dins d'un inventari sectorial amb diferents categories: Arqueologia, Etnologia, Arquitectura, Campanes, i per tant deuen ser considerades dins de l'administració local com a béns patrimonials a protegir.
 

Arqueologia

Cova de la Barcella - Cova sepulcral
Cova del Pou de neu - Cova sepulcral
Covatxa sepulcral del camí real - Cova sepulcral
El Baló - Hàbitat concentrat. Poblat en altura
El Molí - Hàbitat Concentrar. Poblat en pla
El Planet - Hàbitat Concentrat. Poblat en pla
El Portell - Hàbitat concentrat. Poblat en altura
El Xipreret - Hàbitat concentrat. Poblat en pla
Els Arrendadors - Hàbitat dispers
Foia de Cortés o Villa Edelmira - Hàbitat dispers. Alqueria
Freginal de la Font Major - Hàbitat concentrat. Poblat en pla
La Cervera- Hàbitat concentrat. Poblat en pla
Mas de Corriola - Hàbitat dispers. Alqueria
Mas dels Castellans - Hàbitat concentrat. Poblat en pla
Montagut -Hàbitat concentrat. Poblat en pla. Hàbitat dispers: Alqueria
Morro de la Forca - Fosa
Penya de Caroxita o del Comanador - Hàbitat concentrat. Poblat en altura
Pla de Santana - Hàbitat concentrat. Poblat en pla

Cova sepulcral del Morro la Barcella.

Mas del Xipreret, actualment en ruïnes. Darrere La Foia de Cortés.

Mas del Baló. Actualment en ruïnes.

 Etnologia

Aqueducte de la Rambla de la Torre (s.XIX)

Altres pobles veïns sí que han inventariat i inclòs llocs equivalents a les de La Torre dins del seu patrimoni. Si l'administració local d'un poble que és la millor coneixedora del seu territori i dels seus edificis, no posa interés en la seua defensa i conservació segurament perdrà el seu patrimoni, la memòria històrica i, per tant, part de la seua identitat.

Tenim clars exemples de perdudes patrimonials per la falta de protecció:

El Sanatori Antituberculós de la Torre

Un edifici situat a la serra del Rentonar que data de 1919 construït per la Companyia de Jesús i utilitzat com a casa de repòs, que l'any 1931, durant la II república fou destinat a colònia infantil i en la guerra civil, com a hospital militar.

 Acabada la guerra es va convertir en hospital antituberculós fins a l'any 1963 que es va tancar perquè la malaltia va ser neutralitzada a l'estat espanyol.

Des d'aquell moment va estar en mans de diversos organismes i els possibles projectes que sobrevolaven sobre el futur de l'edifici, no van fructificar. L'edifici durant uns anys va tindre una vigilància, però després va ser abandonat sofrint un progressiu deteriorament. A l'inici del segle XXI l'edifici va ser una víctima més de l'especulació urbanística i com no comptava amb cap mena de protecció va ser desmantellat i espoliat en espera d'un projecte que mai es va dur a terme ha arribat als nostres dies amb una penosa imatge d'un esquelet, restes d'aquell magnífic edifici que va ser mentre va ser d'utilitat.

El Primer Molí a la zona del Brull.

Un molí d'aigua que va ser utilitzat com a molí fariner i bataner ha anat sofrint un deteriorament progressiu fins a un estat de ruïna irrecuperable tant ell com el seu entorn del que ja hem parlat anteriorment. Un model d'indústria que va ser substituït pel molí fariner elèctric situat dins del nucli urbà.

 Ruïnes del Primer Molí any 2007

Mai ha estat considerat com a bé d'interés local.

Altres mostres de falta de catalogació i indiferència de l'administració local son:

El Molí Fariner elèctric

Actualment tancat no es pot visitar fàcilment. Es conserva en bones condicions a pesar del pas del temps. És un bé cultural que s'hauria de protegir i restaurar per la seua rellevància històrica i cultural.

La nostra associació que va col·laborar en donar a conéixer aquesta infraestructura industrial i va recopilar fotografies i informació entre els anys 2014 i 2016 va publicar un llibre que es pot 
consultar o adquirir a les pàgines de Sóc de Poble
Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes

Les ermites privades de masos emblemàtics del nostre terme

L'ermita del Comanaor.

Dedicada a Sant Gabriel Arcàngel, està situada a la finca del mateix nom a les faldes de la penya. Zona d'interés arqueològic on es va trobar una necròpoli de l'edat del bronze i un poblament ibèric. L'ermita construïda en mamposteria, es troba molt degradada i carent de béns culturals a l'interior.

Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com

Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com

L'ermita de la Foia Boix

Dedicada a Sant Josep o a la Mare de Déu del Pilar, segons diferents fons consultades. Forma part d'un mas de grans dimensions d'interés històric i cultural, representant d'un model burgés d'explotació agrícola i rural. L'ermita que ocupa un dels cantons de la façana principal de la finca, està rematada per arcs.

Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com

L'ermita de Montoro.

A la partida de Viola trobem el mas de Montoro, recentment reformat, prop del Barranc de la Zurca. Aquest mas també gaudeix d'una capella, amb una façana carent d'ornamentació, i sobre la porta una espadanya amb campana.

Foto Manuel Serrano. www.manuserran.com

El mateix es pot dir de moltes masies tradicionals i que representen una època, i ens ajuden a entendre una forma de vida al voltant de l'agricultura. 

Mas del Collao

Algunes encara conserven la seua estructura i identitat com el mas dels Arrendadors, el mas del Buitre, el Collao, la Foia Boix, Villa Maria..., altres estan en estat ruïnós com el mas del Baló, el mas Nou, les Alcoies de Baix, el Xipreret... i altes que han sigut reformats sense tindre en compte les característiques de les nostres construccions tradicionals i han perdut la seua identitat, com els Castellans, El Clèrio...

El mas Nou

Tots aquests edificis deurien tindre un tipus de protecció per evitar la perduda d'elements fonamentals que ens donen un caràcter i formen part del nostre patrimoni i història. 

 

El Moral. Conjunt de masies, ni catalogades ni incloses en cap Inventari

Una menció a banda mereixen les aigüeres del Portell o de Montagut, i la del Comanaor, per les seues dimensions i estar dotades de motes, obres de terra o pedra fetes per l'home per la desviació d'aigües, que van excavar i canalitzar els nostres avantpassats mitjançant túnels de terra i de pedra des del seu naixement fins a arribar al riu de La Torre

La del Portell naix al Mas de Praos i travessa la carretera de Xixona i el túnel de Villa Maria fins a desembocar en el riu de la Torre.

Conducció artificial d'aigues al Mas de Praos. Inici de l'aigüera

Aigüera del Portell a la vora del Poble

Tunel de l'Aigüera del Portell que creua la carretera de Xixona

Tunel de Villa Maria. Final de l'aigüera abans d'incorporar-se al riu de La Torre.

En la del Comanaor la baixada del barranc ve determinada per marges de pedra que determinen la llera de l'aigüera, fins arribar a una mota situada en el camí de La Penya, travessa un túnel excavat en la terra, fins a arribar a la carretera d'Alcoi on va ser entubada als anys 90, per desembocar a la zona dels Alcavons.

Mota de l'Aigüera del Comanaor

Mota de l'Aigüera del Comanaor

Aigüera del Comanaor

A banda d'aquestes consideracions l'administració local ha de tindre clar quines son al nostre terme les zones a protegir per ser aquïfers, zones d'interés arqueológic o d'especial caràcter, per blindar-les i evitar en aquestes futures especulacion.