La ruta va començar amb la visita a les pintures rupestres de Petracos, un lloc màgic que mai et deixa indiferent i continuà travessant el Barranc de Malafí,
Aljup de Barranc de Malafí
un territoti evocador amb històries diverses, el tràgic destí dels milers de moriscos que van trobar la mort en aquestes muntanyes el novembre de 1609,
o l’escapada del roder Josep de la Tona i la seua banda fugint pel barranc amb els diners dels senyorets de Benimassot,
i tot açò caminant entre una vegetació de riu i contemplant les abruptes runeres i escarpats penyals que rodejen les dues voreres del canyó.
A l'eixir del barranc vam pasar pel costat de diversos corrals, magnífics exponents d'arquitectura rural tradicional que ara estan abandonats.
Ens va cridar especialment l'atenció un d’ells, amb aljub i abeurador al costat.
Per fi després de pujar una senda tradicional vam arribar al Pla de les Penyetes i per fi a Tollos.
Un bon dinar al restaurant de Millena i la vista a la seua almassera van posar fi a la jornada.
El passat dissabte 27 de novembre de 2021 vam fer amb l'associació El Camí al País Valencià una caminada pel Brancal del Camp d'Alacant.
Caminàrem d'Agost fins a Sant Vicent del Raspeig. En total una distància 14,97 quilòmetres i una dificultat moderada. Una etapa amb un desnivell acumulat positiu de 8 metres i un desnivell acumulat negatiu de 244 metres.
La jornada es va iniciar amb la visita al taller del ceramista Roque Martínez, que molt amablement va elaborar diverses peces de ceràmica tradicional mentre ens parlava del seu treball artístic d'autor, de les seues participacions en fires internacionals i contestava a les nostres preguntes.
Després vam visitar la seua tenda on vam gaudir de moltes de les seues creacions.
A continuació vam visitar el Museu de Cantereria d'Agost. Una visita mot recomanable on un guia ens va mostrar l'evolució i història del museu, de la ceràmica d'Agost i les característiques de la creació de la ceràmica.
Forn de cocció
Exterior del museu. Escultura homenatge a les peones
Després vam visitar el forn de Rosalia per degustar la "coca a la pala" i altres productes tradicionals de la rebosteria agostera.
Guiats per Anna Baeza i Emi iniciàrem a continuació el camí fins a Sant Vicent del Raspeig per la via verda, travessant partides rurals del Camp d'Alacant com el Verdegàs.
…I A LES COMARQUES VEÏNES, COM ARA L’ALACANTÍ, L’ALCOIÀ, LA MARINA, EL VINALOPÓ…
EL VI, UNA CULTURA CENTENÀRIA
L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes té el plaer de presentar-vos El lèxic de raïm i del vi al Comtat …I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó… deJosep Vicent Cascant i Jordà.
Aquest llibre és un estudi d’antropologia lingüística sobre el món del raïm i del vi a la comarca del Comtat i, per extensió, a la resta dels territoris de parla catalana que en produeix. L’autor descriu tot el procés del cicle vital del cep des que mou, brota a la primavera fins que perd el pàmpol, a la tardor; en recull les variats conreades, tant les de menjar com també les de fer vi, blanc i negre (valencí, moscatell, arcos, etc.); ens parla de la verema i de la premsada del raïm; en buida el lèxic específic; és a dir, de la planta (cep, mallol, vinya, etc.), i de la formació del vi (xafar, xafigar, bota, cuiro, dolla, trastombar, cup, etc.); en recull expressions, refranys i frases fetes de tots els territoris de parla catalana; i finalment, n’extrau conclusions.
L’autor té la necessitat de recollir tot aquest lèxic i donar-lo a conèixer a la societat en general, i als estudiosos en particular, perquè a la comarca del Comtat en concret es troba en perill d’extinció; però no només aquest lèxic específic, sinó també el raïm mateix: varietats, com ara planta nova, mamella de vaca, gateta, grumet, raïm de clotet, verdil, veremeta o el vermell no han pogut ser documentades gràficament per l’autor o no apareixen a internet i no han pogut ser presentades en aquesta publicació. Per això, demanem la col·laboració del lector i si en disposeu de fotografies, i les voleu compartir, envieu un correu electrònic a socdepoblecom@gmail.com o pepcascant@mail.com.
Sortosament, en els darrers anys, hi ha una revifalla del conreu del raïm i de la producció de vi al Comtat, mitjançant empreses privades que promouen aquesta activitat econòmica i tal vegada el futur no estiga perdut ni la llengua, tampoc…
En fi: l’autor descriu una percepció de la realitat, una manera d’entendre el món que pot desaparèixer o no, en funció de les generacions actuals i que vol donar un valor afegit a les zones rurals que reivindiquen una forma de viure: ser de poble…
Amb El lèxic de raïm i del vi al Comtat …I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó…, presentem el segon volum sobre la trilogia mediterrània al Comtat i, per extensió, a la resta dels territoris de parla catalana. El primer és El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat …I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó…, publicat també per la nostra associació.
Aquesta és la imatge idíl·lica que apareix a internet en la web de l'Ajuntament de La Torre de les Maçanes, del mas de la Foia, també conegut com a Villa Edelmira.
En els últims mesos alguns veïns dels carrers que fiten amb aquest edifici, en els seus passejos diaris havien observat que a través d’una finestra del tercer pis, propera a la cantonada, que dóna a la façana principal, es veia el cel, el que donava a entendre que part de la coberta estava danyada o s’havia enfonsat.
Des de la placeta situada al final del carrer del Jutge Hernáez es pot observar clarament que la teulada de l’angle dret, des d’aquesta posició, coincidint amb l’única garita de les quatre que queda en unes condicions acceptables s’ha enfonsat.
A banda d’aquest greu deteriorament, també és evident el mal estat en el qual es troben tres de les garites situades en la part superior dels quatre cantons del mas, una d’elles totalment derruïda.
Aquest indret constituït per l'edifici i les eres obertes des del cim, en el suau pendent del tossal sobre el qual està construït, és un lloc emblemàtic per al poble que s'utilitza en actes festius com el de la romeria de Sant Isidre, des d'on es beneeixen els camps donada la seua espectacular panoràmica.
S’ha de tindre en compte la importància patrimonial d’aquest monument, que aquest poble ha de conservar i cuidar, amb el suport del nostre Ajuntament i de la Conselleria de Cultura i Patrimoni.
L'estat de l'edifici requereix una ràpida intervenció.
L'enfonsament de part de la teulada i el mal estat en el qual es troba el reste de la mateixa és una greu amenaça per al monument, que queda desprotegit enfront dels agents meteorològics.
Presentarem un escrit a l'Ajuntament, informant sobre l'estat del monument en la confiança que davant d'aquesta evidència es posen en contacte el més ràpid possible amb la Conselleria per veure de resoldre aquest problema.
L'Ajuntament representa al poble de La Torre i deu ser el garant del seu patrimoni, paisatge i tradicions.
Descripció basada en l'estudi realitzat per l'arquitecte Santiago Varela
Està situada en un terreny obert i planer al cim del suau turó, en un dels accessos de la població. Es desconeix l'època precisa dels seus orígens, la construcció actual és el resultat de reformes que es van haver de fer a mitjan segle XIX, per tal d'ajustar i transformar la casa en un element defensiu, de manera que permetés una defensa davant la incursió o aguait de partides de bandolers.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular, gairebé quadrada, la tipologia del qual s'adscriu a la masia. Internament, es resol mitjançant diversos murs de càrrega que determinen les quatre crugies per a la resolució espacial i funcional de l'edifici. El sistema constructiu està format per murs de càrrega amb maçoneria irregular de diverses mides.
L'aspecte extern proporciona un volum on predominen les grans dimensions i la imatge compacta amb els garitons situats a la part superior de les quatre cantonades. Les quatre façanes són planes.
Inicialment, la planta baixa seria molt opaca, amb buits de reduïda superfície a excepció del buit d'accés de major dimensió, format a la part superior mitjançant una llinda de fusta que fa de carregador. Aquesta disposició encara actualment es manté si fem excepció d'algun forat engrandit Buits de major dimensió es troben a la planta del pis, gairebé íntegrament són obertures fins al nivell de paviment, balcons en voladís els dos situats al centre de la façana meridional.
Una tercera planta serveix de cambra i magatzem. Inicialment, va ocupar les crugies situades a la franja central.
L'edifici queda rematat mitjançant coberta a dues aigües sobre aquestes crugies del centre i sobre les laterals que només constaven de dues plantes, a una aigua seguint la inclinació de les superiors.
Una reforma, perceptible a les façanes indica com la planta superior va ser ampliada de manera que ocupa la mateixa superfície de les plantes inferiors. La coberta va ser modificada, disminuint lleugerament el pendent, de manera que permetia la millor utilització de la franja situada a l'est i ponent.
Alhora van haver de construir o potser reformar-se els garitons. Es tracta d'elements volats sobre els quatre cantons. Descansen sobre voltes falses realitzades per successives filades de pedres planes preses amb morter de guix. Les parets d'aquests elements estan fetes amb maó ceràmic massís fet a mà, presenta la factura del taller de realització.
La nova coberta a dues aigües, amb el carener segueix la direcció nord-sud, aprofita la disposició original. Està acabada en teula ceràmica corba.
Davant la façana orientada a llevant hi ha l'antiga era, on es trillava el blat o s'exposaven a assecar les collites agrícoles.
Els aspectes ornamentals se centren en l'arrebossat que es va fer a les façanes sud i de ponent, amb els cercats al voltant dels buits, possiblement es tracta d'una terminació que donava homogeneïtat després de la reforma al·ludida. (S.Varela)
Neteja de la vegetació que dificultava el
pas en part del camí de pujada al Pou de neu
A
causa de l'incendi sofrit l'any 2002 s'ha produït un creixement
descontrolat de pinatells i vegetació que dificulta el pas i amenaça
envair el camí d'accés al Pou de Neu en un dels seus trams.
L'any
2021 vam decidir fer una jornada de poda de branques per facilitar el
nostre pas i el dels excursionistes que pugen cap a la serra d'Els
Plans.
El dissabte 22/5/2021 farem la caminada per la Marina Baixa; de Callosa d'en Sarrià al Castell de Guadalest. Té una distància de 11,43 quilòmetres i una dificultat moderada.
…I A LES COMARQUES VEÏNES, COM ARA L’ALACANTÍ, L’ALCOIÀ, LA MARINA, EL VINALOPÓ…
L’OLIVERA, NATURA I PATRIMONI
L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes té el plaer de presentar-vos El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat …I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó… de Josep Vicent Cascant i Jordà.
Aquest llibre és un estudi antropològic lingüístic sobre el món de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat i, per extensió, de la resta de territoris on se’n produeix. L’autor descriu la forma de treballar les oliveres (llaurant, colgant soques, descimalant…); la forma d’obtindre oli a l’antiguitat i a l’actualitat (les almàsseres de sang, les indústries actuals…); les varietats d’olives de tots els territoris de parla catalana (arbequina, blanqueta, mançanell, farga, mallorquina…); en fa un glossari d’aquest camp semàntic… En fi: es descriu de manera integral tota una forma d’entendre el món; de percebre la realitat i que dona un valor afegit a les zones rurals on encara es manté aquesta forma de viure.
Per poder donar a conèixer els nostres productes, en el context dels nostres pobles, i valorar el cultiu de l’olivera com una activitat fonamental en el manteniment del territori i de la nostra cultura, presentem el projecte Essències, per a promoure l’economia social en el medi rural, en la cerca del valor afegit de les nostres produccions i de la diversificació productiva que permeta sostindre els pobles de zones rurals.
Aquesta iniciativa vincula l’activitat econòmica de cinc productors d’oli d’oliva amb les seues comunitats i territoris, a través d’itineraris culturals, i oferint als visitants vivències en els llocs de producció.
