Colònia Agrícola dels Plans, 2016

La serra dels Plans és testimoni i protagonista d’una història en les primeries del segle XX amb un fort component humà

El Ministeri de Foment va promoure una sèrie de projectes de construcció de colònies agrícoles arreu de tota la península. Una d’elles va ser la Colònia Agrícola de la serra Els Plans.

En el cicle: “10 excursions voltant Alcoi i el seu patrimoni històric i arqueològic”, organitzat per l’Area de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, juntament amb el Museu Arqueològic Camil Visedo Moltó i el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, vam visitar les casetes dels colons i vam conéixer la singularitat d’aquest projecte de repoblació agrícola.

Una visita guiada de la mà de Jordi Borrell Gosalbez i Gabriel Sanchis Guerra en la que ens han contat la història viscuda per les persones que van poblar aquest territori i van formar part d’aquesta Colònia.

I arrodonida per l’inestimable testimoni final de D. Virgilio Jacarilla Calabuig, fill d’un dels colons residents en l’anomenada caseta nº 1, en la que va viure fins a l’edat de 15 anys. Un passat recent i no prou conegut, d’una serra compartida per diversos pobles, com és Els Plans.

Més fotos, al Facebook.
Video de la volta

Lletra tema: "Hèctor, l'estigma de la por"

Pel·lícula rodada al paratge de La Colònia en 1984.

Ovidi Montllor (veu, lletra i música)

Toti Soler (guitarra)

Un mal vent baixava als Plans.

Serra avall s'ho menja tot.

Als Plans creix amb la desgracia.

Herbes, carrasques i un tort

i un xiquet que en ells fa vida,

i que amb ells menja la mort.

Ai, ai, ai

carrasca baixa.

Que poca fruita faràs

fuig de la carrasca alta

perquè d'ella 

et penjaràs.

Ai, ai, ai.

Xiquet dels Plans.

4t Aplec de la Mariola. Ibi

Un any més hem gaudit de l'Aplec de la Mariola que aquest any s'ha celebrat a Ibi amb el lema "Identitats Migrants". Un tema molt apropiat per a la població en la qual s'ha desenvolupat l'Aplec i el moment que estem vivint. Fins a la pròxima trobada.

MANIFEST

Identitats migrants 

Casualitat o no, les icones de la indústria del joguet d'Ibi són la tartana i l'home de llanda amb maletes. Durant tot el segle XX el poble ha estat lligat a aquest sector amb grans conseqüències urbanístiques, econòmiques, socials i culturals, en part produïdes per la important immigracióque va rebre de diferents regions de l'Estat espanyol. Encara que no és l'únic flux migratori que ha conegut. Al llarg de diverses dècades van ser molts els iberuts que comerciaven amb gel i amb gelats i abandonaven la seua llar. Amb la Guerra Civil espanyola hi van arribar refugiats i hi va haver gent que va fugir a l'exili. Finalment, en les últimes dècades, Ibi ha sigut la destinació de persones vingudes de països americans, europeus, africans, asiàtics... i també ha vist marxarmolts dels seus joves davant la manca d'oportunitats laborals. Moviments molt semblants han tingut lloc en la majoria de pobles de les contrades mariolenques, siga per la indústria joguetera, tèxtil, paperera o a causa de l'abandó de pobles menuts per anar a viure a les ciutats més grans.La nostra és i ha sigut una terra d'anades, de tornades, d'exilis, d'acollides, d'oportunitats, de desesperació, de gent que passa i de gent que passarà.

La quarta edició de l'Aplec de la Mariola posa el punt de mira en totes aquestes migracions des del punt de vista de la identitat, tant la col·lectiva com la individual, la de la societat que acull i la de la persona que marxa o arriba. El 15 d'octubre Ibi serà el centre d'aquest debat amb una sèrie d'activitats que giraran en torn al lema «Identitats migrants». Aquest Aplec vol encetar la reflexió sobre com han influït els nouvinguts en els pobles on han arribat, què han significat per a la identitat col·lectiva de les societats d'acollida els diferents fluxos migratoris o com han evolucionat en aquest aspecte els pobles de la Mariola en els darrers 150 anys. Però també vol analitzar què implica per a un individu la marxa de la seua terra i l'arribada a una nova llar, què suposa per a la seua pròpia identitat cultural o com és aquest encaix en la societat d'acollida.

No només ens ocuparem de tot això. Com ja és habitual, la festa i la cultura popular seran el fil conductor d'aquesta edició. Les danses, la música, l'associacionisme i els nostres productes tindran el seu lloc destacat. Gaudirem d'una fantàstica excursió per a conèixer l'evolució de la vila d'Ibi. Tindrem activitats per als més menuts i concerts nocturns. Rodejats sempre de bon ambient i bona gent.

En darrer terme, deixarem clara la determinació de l'Assemblea dels Pobles de la Mariola de defendre el dret de les persones a circular lliurement i de lluitar per construir societats més justes, diverses i acollidores, amb respecte i convivència, on tothom tinga dret a treballar dignament en la terra on viu. Valorem l'origen divers de tots els qui vivim en aquest raconet del món i recordem tots aquells que en algun moment el van abandonar. Una maleta plena d'esperances és el principal equipatge d'una persona que parteix d'un lloc per anar a viure a un altre.

 Blog Aplec de la Mariola

Agres - Cava Gran - Montcabrer - Agres

Excursió 8 d'octubre per celebrar el 9 d'ocubre, dia dels Valencians

Agres - Cava Gran - Montcabrer - Agres

1 etapa.- Agres - Cava Gran (1270m).

Eixida desde la plaça de l'esglesia d'Agres a la 9,00h.

Muntada al Convent i d'allí a la Cava Gran. Esmorzar.

2 etapa - Cava Gran - Montcabrer (1.390m)

Després d'esmorzar fem camí, els que vulguen, al cim del Montcabrer. 

Portar: Aigua, bon calçat, esmorzar, dinar (si vens al cim del Montcabrer) i bon humor...el camí és costerut.

Dificultat: moderà.

Recorregut: 13km les 2 etapes. 

Duració 5,30 hores les 2 etapes.

Els de La Torre ens veiem  a les 8 en l'olivera de la plaça.

Powered by Wikiloc

Les Colonies de la Serra els Plans

El diumenge 30 d'octubre el Museu Camil Visedo d'Alcoi organitza una visita guiada a La Colònia Agrícola dels Plans, en la que Jordi Borrell i Gabriel Sanchis ens contaran la història viscuda per les persones que van poblar aquests territori de la serra Els Plans i altres històries relacionades.

Darrere d'aquesta foto hi ha una història real, interessant i sorprenent de fa no molts anys.

Una excursió molt recomanable.

Si vols vindre, ens veiem el diumenge 30 d'octubre a les 8:00h a l'olivera de la Plaça. Eixirem de La Torre cap a l'Estepar d'Alcoi on començarà l'excursió.

Homenatge als qui han donat la vida en la lluita contra els Incendis Forestals

Un any més s’ha rendit sentit homenatge al Bomber Forestal Emilio Abargues Bataller i a l’Agent Medi Ambiental Ernesto Aparicio Esteve, que van deixar la seva vida en la lluita contra l’incendi forestal ocorregut el 12 d’agost de 2012, als termes de La Torre de les Maçanes, Benifallim i Penàguila.

L’homenatge ha tingut lloc en el monòlit dedicat a la seva memòria en la serra de Penàguila, on va ocórrer la desgràcia, i s’ha fet extensiu a la resta de la brigada, als companys que van resultar greument ferits en aquest macabre accident i en general a totes aquelles persones que han deixat la vida i als que continuen lluitant contra el foc, per la defensa del nostre entorn, dels nostres boscos i pinars.

Solta d'un aguila

L’emotiu acte ha consistit en un minut de silenci, la solta d’un aguila i una ofrena de flors per part dels familiars, dels companys de feina i de les autoritats presents.

Acabat l’acte, part dels assistents, hem baixat al parc municipal de La Torre per visitar el monòlit, allí erigit en el seu record i fer ofrena de flors.

Homenatge al parc municipal de La Torre

Lamentem la falta d’informació pública respecte d'aquest acte, ja que moltes persones del nostre poble hagueren assistit d’haver-ho sabut.

Espai cremat des del monòlit

Incendi al mas del Xipreret

Passades les 12 del migdia es declarava un incendi a un kilòmetre del poble, en la finca del Xipreret.

La ràpida intervenció dels serveis d’extinció han evitat que el foc no anés a més, a diferència dels incendis ocorreguts en l’any 2012, al nostre poble (el 26 de febrer i 12 d’agost) on van tardar més d’una hora en arribar, amb greus conseqüències a nivell medi ambiental i amb la lamentable pèrdua de vides humanes.

És necessari, d’una vegada per totes, canviar la política de medi ambient amb la creació d’uns serveis de prevenció permanents que netegen els nostres boscos durant tot l’any, una política que done suport a l’agricultura i la ramaderia locals, que contribueixen a la creació de tallafocs naturals, i que incremente els operatius d’intervenció ràpida, com ha ocorregut hui, a fi d’evitar els desastres que hem sofrit i seguim sofrint en molts llocs del nostre territori.

Un canvi de política que no permeta a la indústria de la fusta, ficar-se amb maquinària pesada en pinars cremats de menys d’un any, per traure fusta per al seu benefici privat, erosionant greument les zones d’actuació, com ha ocorregut al nostre poble i a la serra Mariola. Empreses de les que no sabem res dels seus beneficis i de si tenen l’obligació de donar part dels seus guanys per regenerar i reforestar els espais explotats.

Som conscients de que aquest canvi de polítiques no és fàcil i que ha de ser fruit d’una planificació territorial profunda, que esperem es produïsca en el menor temps possible, ja que el foc no entén de temps, planificacións ni diners.

Hui hem vist una diferència, respecte d’altres incendis ocorreguts en temps passats, pel que fa a la rapidesa i el desplegament de mitjans d’intervenció.

El nostre agraïment als serveis d’extinció que demostren ser grans professionals.

Presentació del llibre: El robatori de Benimassot

El divendres dia 15 de juliol, Manel Arcos, escriptor, ens presentarà la seva obra:

El robatori de Benimassot.

Un esdeveniment ocorregut al segle XIX, sense precedents al País Valencià. Mai més ha tornat a passar una cosa semblant.

 

Després 

Soca en Arrel 

ens delectarà amb música d'ací.

 

Trobada de pobles per la diversitat. Tibi

El dissabte 11 de juny vam tindre el plaer de compartir a Tibi, la primera jornada per la diversitat sexual i la identitat de gènere, que se celebra als nostres pobles d’interior i de muntanya.

Fotocol al tractor de la diversitat. Molt divertit.

Una jornada memorable organitzada, pel col·lectiu MARIola, amb intenció clarament festiva, en la que van haver moments reivindicatius i seriosos com l’exposició dels Drets Humans, que va ser colpidora i esborronadora.

Exposició dels Drets Humans

Després del dinar de germanor, va arrancar una intensa vesprada plena d’actes amb la participació de molta gent, de Tibi i de molts pobles de les nostres comarques, vinguda per commemorar un dia tan singular.

Així, la cercavila amb una batucada, amb molta marxa, va donar pas a l’acte del col·lectiu MARIola, en el que es va fer una reflexió sobre la diversitat, de tot tipus, posant en èmfasis la pluralitat i diferència que existeix entre els essers humans i les seves circumstàncies.
Un crit a la solidaritat i al respecte.

Acte del col·lectiu MARIola

El mag Rubén Aparici

El mag, Rubén Aparici, ens va fer gaudir d’una estona molt divertida i no va ser menys el final de festa, amb l’actuació, tipo cabaret, de la ma de Mantequilla de colores.

Un dia històric, en el que la participació de gent, va desbordar, pensem, les expectatives dels organitzadors i que tindrà continuïtat en el temps, celebrant-se, en altres pobles de les nostres comarques d’interior.

Cartell de la trobada

Vist que, atrocitats com les que vam veure en l’exposició dels Drets Humans de Tibi, o l’ocorreguda a Orlando en els EUA (hores després d’aquest aplec), estan a l’ordre del dia, arreu del mon, jornades com aquestes són molt necessàries per conscienciar i inculcar la cultura del respecte.


L’estima del territori, de l’entorn i la natura tan sol s’entén amb l’estima i el respecte a les persones que l’ocupen.


Enhorabona LGTBI MARIola, allí on esteu, el Rentonar us donarà suport.

Benilloba La tierra de mis antepasados

 

 

La història de Benilloba, un xicotet poble de la muntanya alacantina, gràcies a la investigació i la memòria familiar de Camelia Doménech d'O’Connor. L'autora, espanyola i estatunidenca, va concebre aquesta obra perquè els seus descendents als EUA no oblidaren les seues arrels *benillobenses i europees. En 2016 la seua neboda materna, Mercedes Camps Herrero, va fer realitat la seua traducció i publicació en castellà.

El llibre recull retalls de la història, anècdotes costumistes i records familiars en l'estil pròxim i d'agradable lectura d'una mestra d'escola de Califòrnia. Està il·lustrat amb multitud d'imatges històriques de Benilloba que ens porten des de la ciutat de *Batrûsha del s. X fins als temps moderns.

El magnífic disseny gràfic ha sigut obra de Javi Llinares, Sóc de Poble, i l'excel·lent impressió, d'UN editorial. 

Video de la presentació a Benilloba

Video de Camelia Doménech d'O’Connor, autora del llibre

Wordpress, Una Herrero de Benilloba

Campanya d'ajuda als refugiats de guerra

Des de l'associació "EL RENTONAR" de La Torre de les Maçanes hem coordinat LA CAMPANYA D'AJUDA URGENT ALS REFUGIATS DE GUERRA. Hem posat tres punts d'arreplegada: el bar Ca Kiko del nostre poble i els Col.legis Eloi Coloma i Sgda. Familia de Xixona. Els voluntaries i voluntaris de SOS REFUGIATS-ONIL ens esperaven per agafar les barbaritats de coses que hem portat en set vehicles plens. Ara els queda una gran tasca de classificació i empaquetat per enviar-ho al Port de Barcelona i, des d'ahi als camps de refugiats. EL PODER DE LA GENT SOLIDÀRIA I LA FORÇA DE LA COL.LABORACIÓ. Gràcies a totes i tots.