Marxa en defensa del Cabeçó d'Or

No més línies elèctriques!

Dissabte 23/juliol, 11 h

Eixida: mirador de les coves de Canelobre

Marxa en protesta pel negatiu impacte ambiental i paisatgístic del línia elèctrica d'alta tensió Alacant-Polop de la Marina i en defensa d'un dels espais naturals de muntanya més notables de la comarca de l'Alacantí, compartit amb la veïna comarca de la Marina Baixa: la Serra del Cabeçó d'Or.

La línia de 34,8 km de longitud travessaria 4,5 km de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus "Serra del Cabeçó d'Or-La Grana" i 6,5 km de l'Àrea Prioritària de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local d'aus catalogades, denominada Monnegre-Cabeçó.

El Tribunal Suprem encara ha de dictar sentència sobre la legalitat de l'aprovació de la línia elèctrica per part del Consell de Ministres, contra la qual es va interposar un recurs contenciós administratiu per part d'Ecologistes en Acció i Esquerra Unida, atesa la gran oposició existent en diverses comarques i ajuntaments.

La marxa s'iniciarà a les 11 hores des del mirador de les coves del Canelobre, des d'on es gaudeix d'un magnífic paisatge que es veuria negativament alterat per la nova línia elèctrica projectada, per a des d'allí descendir per un senda de muntanya fins una de les torres elèctriques del traçat ja construïda.

Convoquen: Ecologistes en Acció del País Valencià, Esquerra Unida i veïns de Busot.

Hotel fora del Parc Natural. La Font Roja també és nostra!.

Los Sioux

José Joaquín Ripoll y Jorge Sedano han visto sus carreras perjudicadas tras intentar meterle mano a la montaña sagrada de los alcoyanos con el hotel de la Font Roja.

JAVIER LLOPIS De vez en cuando, la vida te ofrece la oportunidad de ver a los indios sioux corriendo a gorrazos al Séptimo de Caballería. Se trata de ocasiones excepcionales, en las que el argumento tradicional de la película cambia abruptamente de dirección y nos conduce a un final inesperado, en el que el pez chico se come al grande.

Los que hemos seguido la actualidad alcoyana a lo largo de los últimos once años hemos tenido el privilegio de asistir a uno de esos momentos irrepetibles, que les podremos contar a nuestros nietos. Hemos visto como un grupo muy reducido de ciudadanos, sin más medios que la convicción de que se iba a cometer una injusticia, ha logrado paralizar el descabellado proyecto para

construir un hotel de lujo en el corazón de la Font Roja. Ha sido una batalla muy desigual. En un lado del ring, estaban el Ayuntamiento y la Diputación con un inagotable caudal de fondos públicos y de medios para presionar a la opinión pública. En el otro, una coordinadora cívica, que solo podía oponer su voluntarismo y el rigor de sus denuncias.Ahora, cuando la llegada del tripartito al Ayuntamiento ha paralizado definitivamente el polémico proyecto del hotel, es un buen momento para reflexionar sobre una campaña ciudadana, que nos retrotrae a aquellos añorados tiempos en los que Alcoy era una sociedad concienciada y con una legendaria capacidad para la movilización popular. La primera conclusión que se extrae de estos acontecimientos es la evidencia de que cuando la gente se decide a defender sus derechos, es posible derrotar a la poderosa maquinaria del poder. Los cerebros pensantes de las concentraciones del 15-M, que estos días llenan nuestras plazas, deberían estudiar en profundidad esta movilización alcoyana, que ha conseguido alcanzar sus objetivos con éxito y que se ha desarrollado de una forma absolutamente transversal y al margen de las estructuras de los partidos políticos.En estos momentos de balance, también es inevitable referirse al acierto estratégico con que se ha pilotado esta operación. El PP, como máximo y solitario defensor del hotel, ha utilizado el insulto, la amenaza y la presión como únicos argumentos. La coordinadora ciudadana ha respondido siempre desde la mesura y el razonamiento, en una actitud que le ha permitido captar apoyos en sectores muy alejados del ecologismo radical. Nos hallamos ante la paradoja de que los políticos profesionales han defendido el proyecto desde la visceralidad y el amateurismo, mientras que los amateurs (los miembros de la coordinadora ciudadana son, al fin y a cabo, personas que se dedican a estas cosas en su tiempo libre) han actuado con una ajustadísima visión política. Hasta la fecha, los políticos alcoyanos tenían un único tema intocable en sus agendas: las Fiestas de Moros y Cristianos. El final del contencioso del hotel añade un nuevo capítulo a este catálogo de materiales altamente peligrosos: la Font Roja. En los corrillos politiqueros de los bares ya hace semanas que se habla de la Maldición del Carrascal. Se señala que los dos principales defensores de la polémica infraestructura hostelera -Jorge Sedano y José Joaquín Ripoll- han acabado con sus carreras políticas seriamente perjudicadas, tras intentar meterle mano a la montaña sagrada de los alcoyanos.

Dissabte 2 de juliol, a Ontinyent: manifestació contra la línia d'alta tensió

http://crematsensefils.blogspot.com/

La Vall de la Murta

La vall de La Murta fou declarada Paratge Natural Municipal en l’any 2004.

En un principi volíem visitar el monestir Jerònim, Nostra Senyora de la Murta, que data del 1376, però l’entorn era tant acollidor que desprès de visitar-lo i gaudir de la font de la Murta, decidírem muntar per una senda estreta i empinada, al cim mes proper, on es troba la Creu del Cardenal (545m).

Ens va sorprendre l’exuberant vegetació mediterrània i la gran varietat d’espècies autòctones acostumades a la humitat de la zona, que proporciona a aquest entorn un microclima especial.

La vall tota envoltada de serres, amb noms de conte, ens ofereix molts i atractius itineraris que podem escollir segons el temps y grau de dificultat que vulguem.: Cavall Bernat, ruta dels Monestirs, la Casella, el Pic de la Ratlla...

Amenaçats en tot moment per la pluja, vam gaudir de un dia fantàstic en el que vam suar més que passar fred.

Tornarem. Hi ha molt que conèixer en aquest territori.

Si vols veure més fotos:

Rentonar

Sóc de Poble

Montgó, Parc Natural

Som enamorats de les serres i ens agrada visitar-les sempre que podem.

El Montgó, en primavera, és una explosió de vida.

La serra ens va rebre, en un dia meravellós, vestida de colors i amb un tènue soroll d'insectes treballadors i excitats, i vam gaudir de les millors ofrenes possibles: sol, un agradable airet muntanyenc, vistes de la costa i de la seua bogeria urbanística i floretes...floretes molt boniquetes damunt d’un mantó verd que ens van acompanyar tota la sendera.

La resta per quadrar un dia perfecte, van ser els companys de camí.

Quan les coses ixen tan bé, t’entren ganes de repetir l'experiència.

Prompte ens veurem de nou en una altra serra.

Si vols veure més fotos:

Rentonar

Sóc de Poble

ELS AGRAVIS COMPARATIUS

El Poble Maçanes nº 4

Portar avant un projecte privat en les nostres propietats,( fer una caseta, modificar un abancalament, posar una tanca, arreglar una fonteta o un camí veïnal) comporta una sèrie d’il·lusions i de despeses oneroses per a la nostra economia, (projectes, permisos, impostos, comprar terrenys per a poder arribar als metres necessaris...)

La majoria de les persones acaten les normes marcades per les administracions i metòdicament donen els passos necessaris per tindre els seus assumptes legalitzats, però alguns espavilats, que pensen que eixa majoria són imbècils, decideixen saltar-se les normes i tirar-li morro a la vida, fent en les seves propietats el que els dona la gana i incomplint les normes davant del pasme i el silenci de la resta de la ciutadania, que veuen com floreixen les activitats il·legals sense que passe res.

S’apropen unes eleccions locals i els polítics es posen nerviosos. Els rumors s’escampen pel poble, i la gent diu que aquestos o els altres quan arriben al poder legalitzaran, d’alguna manera, obres il·legals d’eixes persones espavilades, perquè clar, com es podrien arreglar tantes disbauxes en un poblet que no te màquina de bola i en el que tots som com una família.

En la meua opinió, l’administració està per a fer complir la llei i no per agraviar a les persones que amb molt d’esforç la respecten, ja que si s’obri molt la màniga, la bona gent pot pensar que als espavilats els ha eixit a compte, i que les lleis estan escrites per saltar-se-les, tal qual fan ells, el que és una invitació a que s’escampe la insolidaritat i la corrupció, un model, que per cert, té prou predicament en la nostra societat actual.

SALVEM LA VALLETA: 3ª MARXA REIVINDICATIVA

Agres

Salvem la Valleta realiza su tercera marcha contra el vial

Los excursionistas reivindican el uso del tren Alcoy-Xàtiva y rechazan la línea eléctrica en la Vall d'Albaida.

M. VICEDO

En torno a unas 250 personas participaron ayer en la tercera marcha que organiza la Plataforma Salvem la Valleta, colectivo que rechaza la construcción de una carretera entre Muro y Villena por la Valleta de Agres, tal y como lo tiene previsto el Consell. Aunque a la convocatoria de este año se sumaron dos reivindicaciones más, "el uso del tren Alcoy-Xàtiva y la protesta por la instalación de la línea de alta tensión en la Vall d'Albaida", así lo significó el presidente de este colectivo, Francesc Valls.

La marcha se inició en torno a las 9:10 horas de ayer cuando la gran mayoría de los excursionistas tomaron el ferrocarril en dirección a Ontinyent. Bajaron en esta terminal y antes de comenzar la marcha, los excursionistas tomaron timonet, herbero y coca dulce. Tras tomar fuerzas, se dio el pistoletazo de salida de esta ruta a pie con destino a Agres. Un trayecto por la senda de los Ingenieros, el Torrater (donde los asistentes pararon a desayunar al tiempo que podían disfrutar de una panorámica de la valleta), continuaron por el mas de Vicedo, la ermita de la Mare de Déu de la Llum (en Alfafara), para seguir por la vía verde hasta llegar a la remodelada estación del tren de Agres.

Era cerca de la una de la tarde cuando terminaron el camino los primeros excursionistas que se sumaron a esta marcha reivindicativa.

En las anteriores ediciones, (en 2009 el camino fue desde Bocairent hasta Agres y el año pasado la marcha transcurrió por el Estrecho de Agres hasta llegar a Muro) el motivo del evento era rechazar el proyecto de la Generalitat de construir una carretera entre Muro y Villena con paso por la zona natural de la valleta que cruza tanto por el término municipal de Agres como por el de Alfafara. En este 2011 la protesta seguía la misma línea, aunque en esta ocasión se sumaron dos reivindicaciones, la primera "para que se utilice más el ferrocarril de Alcoy a Xàtiva" y la otra para "rechazar la instalación de la alta tensión por la Vall d'Albaida", así lo explicó Valls quien añadió que había sido muy impactante, durante el camino, ver toda el área quemada a raíz del incendio del pasado mes de septiembre.

El presidente de Salvem la Valleta señaló que desde la plataforma "vamos a seguir luchando para que el Consell elimine del plan de Infraestructuras el vial por esta valleta", expresando, además, que le sorprendía que el director general de Obras Públicas anunciara la redacción del proyecto "cuando hace tres meses dio prioridad a planes del Bajo Vinalopó y además no está en los presupuestos".

La marcha culminó con la lectura de un manifiesto, una comida y música en directo.

Prop de quatre-centes persones en la marxa pel tancament de la nuclear de Cofrents

Aquest matí ha tingut lloc una marxa antinuclear a la central nuclear de Cofrents, organitzada per la plataforma "Tanquem Cofrents". Amb aquesta activitat s'ha reclamat que no es renove la llicència d'explotació de la central, que finalitza el dia 20 d'aquest mes.

En la marxa han participat unes quatre-centes persones procedents de diverses comarques valencianes, i també de les comarques veïnes de Castella-La Manxa. Desenes de manifestants s'han desplaçat des de l'Alcoià i el Comtat en un autobús organitzat per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció.

Els participants han caminat des de la població de Jalance fins al pont d'accés a la central nuclear, on la Guàrdia Civil havia establit una barrera per impedir l'aproximació a l'entrada de les instal•lacions nuclears. Així, han hagut de concentrar-se en la carretera, davant del pont, per llegir un manifest que denunciava el perill de mantindre en funcionament aquesta central, que ja ha complit 25 anys. Aquesta mateixa setmana es va fer públic un informe que revelava que Cofrents ha patit en l'última dècada un total de 102 successos de seguretat, nombroses davallades de potència imprevistes i fins a 25 parades no programades. Així mateix, segons el Consell de Seguretat Nuclear, organisme estatal que ha de vetlar per controlar la seguretat de les instal•lacions nuclears, Cofrents és la central on els treballadors reben dosis radioactives més altes en el procés de recàrrega del combustible.

Les portaveus de "Tanquem Cofrents" han destacat que aquestos seriosos problemes de seguretat evidencien l'envelliment i l'esgotament de la vida útil de la central nuclear i, en definitiva, l'existència d'un perill cada volta més gran d'un accident nuclear.

També han subratllat que la producció d'energia de Cofrents és prescindible, ja que és equivalent a l'exportació neta d'electricitat per part de l'Estat espanyol.

Les persones assistents a la marxa han finalitzat l'acte guardant un minut de silenci per les víctimes del terratrèmol i el tsunami patit pel Japó, i han expressat la seua preocupació per la situació límit de diversos reactors nuclears d'aquell país.

El 11 de març es va presentar a Valencia un informe elaborat per Tanquem Cofrents i Greenpeace titolat: "Razones para cerrar la Central Nuclear de Cofrentes" on es destaquen les problemes d'envelliment de la central i la segua seguritat deficient.

Podeu descarregar-vos l'informe: cofrentes.pdf

Recollida de firmes en Defensa del Assuts

La Plataforma de Defensa dels Assuts ha estat creada per a salvar de la destrucció aquestes estructures centenàries del patrimoni arquitectònic de Banyeres de Mariola i de Bocairent que ara es troben amenaçades per l’Administració.

El Ministeri de Medi Ambient està desenvolupant la «Estrategia Nacional de Restauración de Ríos». El projecte inclou la «eliminación de barreras transversales infranqueables en desuso (5 azudes)», és a dir, volen demolir els assuts següents del riu Vinalopó: els Brulls, font de la Coveta, la Borrera, font del Sapo (molí l’Ombria) i el del Camp de l’Or.

Els assuts es troben associats a la història dels molins fariners i paperers del curs alt del riu Vinalopó. Aquestes estructures servien per a captar l’aigua del riu i elevar-la fins els molins on era utilitzada com a força motriu. Tot seguit l’aigua retornava al riu amb la mateixa qualitat que abans de ser captada.

Alguns molins i les seues estructures vénen de molt antic,com el molí l’Ombria que data del 1779.

L’Ajuntament de Banyeres treballa des de fa més de deu anys en un projecte de restauració integral del sistema hidràulic de tot el complex que va des del molí l’Ombria fins el molí Pont, passant pel molí Sol, per a crear el Parc Cultural dels Molins de Banyeres de Mariola.

Els cinc assuts que el Ministeri de Medi Ambient vol enderrocar no consumeixen l'aigua que passa per ells, no la contaminen i, per contra, l'oxigenen en generar la força motriu i serveixen de refugi estival a la poca fauna piscícola que s’hi troba a la zona. Són, per tant, ecològics i han servit per a la millora de les condicions de vida de la població de la Mariola fins a fa molt pocs anys.

SALVEM LA VALLETA: NO A L'AUTOVIA VILLENA - MURO

NO A L'AUTOVIA VILLENA MURO

DIUMENGE 27 DE MARÇ DE 2011

EIXIDA: a les 9 del matí a l’estació d’Agres, on agafarem el tren fins Ontinyent.

La ruta a peu començarà a les 9.45h. des de l’estació d’Ontinyent, des d’on pujarem pel camí del cementeri, la senda dels enginyers, camí del Torrater, on hi haurà una parada per esmorzar, amb amples vistes de la Valleta, entre la serra Mariola i la serra d’Agullent. Després continuarem planejant pel camí del Torrater, mas de Vicedo, ermita de la Llum i seguint la via verda de nou a l’estació d’Agres on conclourà la marxa, cap a mig dia. Cal dur esmorzar, aigua, calcer i roba apropiada.

Recorregut a peu: 11 kilòmetres

Temps previst: 3h i mitja.

(Tothom haurà d’adquirir el seu bitllet al mateix tren, 1,60 €)

Horaris tren.

anada direcció Ontinyent: Alcoi: 08:57 Cocentaina: 09:03 Agres: 09:13

tornada des d’Agres: direcció Alcoi-Cocentaina: 14:40 direcció Ontinyent: 15:36

Aquest any l’itinerari escollit ens acostarà a la Valleta, per les serres que varem ser arrasades per l’incendi de setembre de l’any passat, i per on a més ara es pretén construir una línia elèctrica d’alta tensió.

També promouren l’us del tren i reivindiquem més i millors serveis diaris en aquesta línia Alcoi-València, que arrossega 26 anys d’abandonament i amenaces de tancament.

Esdeveniment al facebook