Carta de la Muntanya. 2006

En un dia molt lluminos del mes de maig de 2006, el Rentonar acompanyat per un grup de gent del poble, després de parar al pou de neu per esmorzar, despleguem una pancarta al cim d'Els Plans reivindicat La Carta de la Muntanya, i gaudim dels paisatges que ens envolten.

Una fumigació nociva

 

Amb data 26 de maig de 2004 la nostra associació va presentar un escrit, en el qual sol·licitàvem responsabilitats a l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant pel que fa a la neteja de les voreres de les carreteres comarcals que donen accés al nostre poble (CV-780 i CV-782), fent referència a la poda realitzada a pins i carrasques i a la utilització d’herbicides i altre tipus de productes químics per a l’eliminació de les herbes de les cunetes.

 Mai vam rebre resposta per part d’aquest organisme.

En vista la poca sensibilitat mediambiental per part de la Diputació, i instats per un nombrós nombre d’agricultors del nostre poble que havien vist socarrades plantes de cultiu de les seues terres per la utilització d’aquests herbicides i productes químics, vam fer un segon escrit recolzat amb les signatures d’alguns d’aquests agricultors, que vam presentar el 27 de setembre de 2004 a L’Ajuntament de la Torre de les Maçanes, perquè fora aquest qui trametés la nostra queixa.

Amb data 25 de maig de 2005 l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant contesta a l’Ajuntament de la Torre de les Maçanes, dient: 

"que la eliminación de hierbas se realiza en las carreteras de Diputación por los procedimientos complementarios de segado y de tratamiento con herbicidas, dependiendo de las circunstancias de la campaña realizada, sin que haya planificado por el momento la modificación de estos procedimientos.’

El 15 de juliol de 2005 ens dirigim novament a l'àrea de vies i obres de la Diputació Provincial exposant que s’han trobat nombrosos animals morts (conills, perdius, etc.) i ens preocupa especialment la mort de dues ovelles enverinades, perquè han menjat herba de les voreres de la carretera.el que estan creant alarma social entre els veïns afectats, i per tot açò sol·licitem:

1. Es corregisca immediatament aquest tipus d’eliminació d’herbes de les voreres amb la utilització d’herbicides i que es realitzen aquestes d’activitats amb maquinaries i mitjans naturals més respectuosos amb el medi ambient.

2. Se’ns done relació i informació detallada del tipus de productes que s'utilitzen actualment per a fer aquestes neteges.

3. Que l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant actue en aquest tema amb major sensibilitat mediambiental i no amb criteris de pura rendibilitat i estalvi econòmic.

El 7 d'abril de 2006 ens contesta la Diputació adjuntant un certificat expedit per l'empresa fumigadora  informant-nos de les característiques dels herbicides utilitzats.

Denuncian riesgos para la fauna por el uso de herbicidas para limpiar cunetas

Aquesta informació la vam trasladar als agricultors i persones afectades.

Des d'aquest moment no tenim constància de cap queixa més per part dels afectats.

Barranc de Malafi a Pla de Petracos

El Barranc de Malafi

El barranc de Malafí desfila de Tollos a Castell de Castells per la vora de la serra d'Alfaro.
Contrasta la vegetació d'interior, de teixos, argelagues, pins i aglomeracions de grava, amb la vegetació de marina que trobem al mig del barranc, aurons, fleixos, cornicabra i margalló.

Abans d'entrar al barranc, criden l'atenció la presència de moltes cases en forma de "L" amb un pati central i un aljub. Totes les cases tenen les mateixes dimensions: 14,8 m.

Més avant, entrant en la gola del barranc, trobem el cantal dels lladres, lloc de reunió de bandolers, on conta la llegenda que es va produir el repartiment del botí del robatori de Benimassot.

A 1609, Felip III va ordenar l'expulsió dels moriscos, que es va produir de manera escalonada de 1609 a 1613, sent els primers expulsats els del regne de Valencià. En aquest moment històric, els antics pobladors d'aquestes terres, que representaven el 33% de la població del regne de València, són expulsats.

El barranc va ser el camí de retirada dels moros de Benilloba, Gorga... cap a la marina (port de Dénia, Xàbia, Gandia o de València) i en aquest èxode es van produir matances indiscriminades. Es pensa que el nom del barranc és per aquest fet.

Castells de Castells, va ser un lloc poblat per abundants moriscs al moment de l'expulsió. A aquesta mesura es van oposar per les armes i van ser derrotats, després de destruir l'església, a la Batalla del Pla de Petracos.

Aquesta zona el 1615 va ser repoblada per cristians mallorquins.

Rodejats d'aurons i fleixos, eixim del Barranc i ens dirigim a Pla de Petracos.

Pla de Petracos

És un dels millors jaciments amb art rupestre de la Comunitat Valenciana. Es troba vora 500 m sobre el nivell del mar, entre el barranc de Malafí i Benixembla, Castell de Castells i Vall d'Ebo, en la vall de Pop, Marina Alta.

Patrimoni de la Humanitat, des de 1998 declarat per la Unesco, consisteix en una manifestació artística  de pintures rupestres, en un color roig fosc, en abrics poc profunds de les penyes, fàcilment visibles a certa distància per la seua grandària, representatives de l'art macroesquemàtic llevantí. 

Les pintures van ser descubertes en 1980, per membres del Centre d'Estudis Contestans, i l'entorn declarat en 2005 Bé d'Interès Cultural per la Generalitat Valenciana

Els seus creadors, es pensa que van ser els primers llauradors i pastors que poblaren aquestes terres, fa vuit mil anys.

Possiblement en el temps que es van realitzar les pintures, aquest lloc era un santuari, un lloc de trobada de culte a la fertilitat i a la fecunditat. Un lloc on reforçar els vincles socials i recordar els avantpassats.

En el conjunt de Petracos, que compta amb vuit abrics, el més representatiu és la figura central, que és evident que es va fer per ser vista des de lluny, anomenada "Els orants". Una figura humana on el cos està representat per una àmplia barra vertical d'on arranquen els braços estesos cap a dalt i les cames. Es poden observar els dits de les mans i els peus i en el cap s'observen uns ralls com una relació amb el culte celeste. Rodeja a aquesta figura uns traços corbs que podrien relacionar-se amb un culte a la vegetació, i dalt una altra figura humana en una clara actitud de moviment i aguantant un objecte al braç dret.

Dins d'aquest santuari la representació de la vegetació ocupa un lloc destacat, i ho podem veure a l'abric de la vora on pareix que dels cercles de baix, com si foren llavors, sorgeix amb força un vegetal que acaba de la mateixa manera que els braços dels orants, el que suggereix des del simbolisme l'estreta relació de l'home amb el cicle agrícola.

A l'abric de la vora veiem una exaltació de la fertilitat i la fecunditat que adquireixen un valor principal d'ençà que l'home es fa agricultor i ramader. En l'abric veiem representat a la part dreta de forma molt esquemàtica un cab de bou vist de front on destaquen els ulls i les banyes, els traços del costat dret s'interpreten com el coll de l'animal. Al costat del bou s'observa una dona, de qui no es conserva el cab, vestida amb una llarga falda. La representació femenina a tota la Mediterrània es vincula com a símbol de fertilitat.

Cal mencionar que els objectes que es troben en la zona són de pedra i os, entre els quals destaquen els adorns i útils en pedra polimentada i elements tallats en sílex.

Exemples d'Art Llevantí, en el que destaquen escenes de caça, els encontrem en la Sarga i en algun abric del Barranc de Benialí (a la Vall de Gallinera).

En Petracos, d'Art Llevantí, tan sols es conserva un cérvol ferit per diverses fletxes en el llom, que es pot veure, no sense esforç, en la paret de pedra. L'arquer no devia estar molt lluny.

Si et pares allí a mirar l'entorn, el riu, les terres al voltant, veus ràpidament que és un lloc que convida a l'assentament. Gràcies al desenvolupament cultural i de noves tècniques, a poc a poc, s'adonarien dels avantatges de la domesticació dels animals i el conreu de la terra, sense oblidar que vivien de la caça i la recol·lecció.

Les pintures rupestres són úniques i constitueixen un passat irreemplaçable dels nostres avantpassats, i tenim l'obligació de respectar i conservar aquest entorn situat en un paratge esplèndid, on es pot gaudir de la natura, perquè continue sent un lloc màgic.

Gran Cova a la vora del Santuari

Ermita Pla de Petracos

Ermita Pla de Petracos

Replantació a la Font del Carrascar. Serra La Grana

 

Després de l'incendi ocorregut el 17 d'agost de 2005 a la Serra de la Grana, vista la sensibilització popular, fem una convocatòria a tots el representant de la societat civil de La Torre en la qual demanem el seu suport i col·laboració per fer una replantació amb més de mil plançons de diferents espècies a la zona cremada de La Font del Carrascar. 

La jornada va comptar amb la participació de molta gent i va concloure amb una paella obsequi de l'Hotel El Sester.

La pressió urbanística l'any 2005

Dins del panorama de corrupció i especulació que ens rodeja no és d'estranyar que nosaltres siguem una peça més dins del negoci de la requalificació i destrucció del nostre sol.

Esgotada i quasi asfixiada la primera línia de costa, els ulls dels promotors es giren cap a l'interior en aquesta ona expansiva d'ànsia i ambició d'enriquiment, que sembla no tindre fi.

Aquesta pressió urbanística i especulativa fa que apareguen moviments ciutadans en defensa del territori i de la nostra forma de vida.