dilluns, 27 de maig del 2024

XX Marxa per la desmilitarització de la serra d'Aitana




El passat diumenge 26 de maig va tindre lloc la XX marxa per la desmilitarització de la serra d'Aitana. Aquesta edició va comptar amb un important nombre de participants pertanyents la gran majoria a col·lectius vinguts de diferents comarques amb la voluntat de compartir aquest espai natural i difondre un missatge de pau i de defensa de la natura.
Com altres edicions hem sigut rebuts pels militars de la base Aitana i per un abundant nombre de  guàrdies civils.

La concentració d'enguany comptava amb diversos actes al peu de la base, com la lectura del manifest per la pau, la interpretació per part de tots el participants de la cançó "Aitana" acompanyats del cantautor "Atípiko Inkorfosmista".






Després d'esmorçar estaven programades una excursió a la font de l'Arbre on va haver-hi una taula redona participativa amb la temàtica "Record de la memòria de l’antimilitarisme i la no-violència al sud del País Valencià" amb l'intervenció d'un referent històric de l’Objecció de Consciència en temps de Franco, Arbre Agulló, i una caminada cap el cim de la serra, fins on les tanques de la base militar ho permeten. 

Crónica y fotos del grupo tortuga


Les organitzacions convocants d’aquesta edició de la Marxa han sigut les següents:
- Ateneu El Panical, Colla Ecologista la Carrasca, Mas del Potro, CSO Cals Flares i Col·lectiu 8 de Març, totes d’Alcoi i rodalíes.
- Biblioteca Social El Rebrot Bord, d’Albaida.
- Grup Antimilitarista Tortuga, d’Elx-Alacant.
- Margalló-Ecologistes en Acció, d’Elx.
- Alternativa Antimilitarista-Moc València.
- Col·lectiu Ecologista El Rentonar, de La Torre de les Maçanes.
- Plataforma Villena por la Paz.
- Grup Anarquista de La Marina, de La Marina Alta.
- Plataforma Elx per la Pau.
- Eco Xarxa L’Alacantí.
- Col·lectiu Anarquista de la Valldigna.
- Objectors de consciència de 1971.
- Ribonucléicos Teatro, Alacant.



MANIFEST XX MARXA PER LA DESMILITARITZACIÓ DE LA SERRA D'AITANA


Vint anys de consciència contra la guerra.

Ja han passat vint anys des d'aquell dissabte 22 de maig de 2004 en què es va celebrar la I Marxa per la Desmilitarització de la Serra d'Aitana.

En ella van participar algunes persones que avui ja no poden estar ací; en canvi, hi ha unes altres que avui escolten aquest manifest i que, aleshores, encara no havien despertat al món. I, clar, hi ha moltes altres que han assistit any rere any a la seua cita en aquesta convocatòria per la pau.

El món ha canviat des d'aleshores. Es diria que a millor si atenem els panegírics del progrés i el sistema. Segons aquests, el desenvolupament d'una mentalitat més oberta i uns espectaculars avanços tecnològics haurien de fer-nos enrojolar quan traiem el cap al passat.

Vint anys són bastants per a una fugaç biografia humana, pocs per al que abasta un manual d'Història Universal i res per a l'ocult moviment que esculpeix la roca calcària i la cobreix amb una casaca de bellesa i de vida.

Potser tots aquests processos van del no-res al no-res, però tenen el poder d'alimentar o marcir la nostra existència. Potser més amb l'argument que els dota de sentit que amb aquests canvis que no són més que girs circenses de 360 graus.

Ni com a individus ni com a espècie podem controlar tots els detalls de la nostra vida, de la nostra història o de l'evolució de l'univers. Però sí que podem teixir amb els fils conductors que uneixen present, passat i futur.

Un d'aquests fils és el sistema polític, econòmic, social i cultural que emmarca el pensament i l'acció humana. Després de vint anys d'excursions, esmorzars, reivindicacions i reflexions continua sent el mateix. Contrari a la vida i a la poesia, el capitalisme no ha parat d'inaugurar noves atraccions en aquesta Disneylandia que ha construït per a occidentals i classes adinerades, sempre a partir del dolor aliè i de l'ús de la violència.

Gaza, Ucraïna, Etiòpia, Filipines, Congo..., les gents humils posen els morts; les riques, els interessos. I, lamentablement, la nostra serra algunes de les instal·lacions necessàries per a aquesta immoralitat.

Ens conten que som cada vegada més tolerants, però, mentrestant, augmenten els pressupostos militars i de control social. L'estat espanyol va destinar en 2023, almenys, 60.000 milions d'euros a l'exercici de la violència i la imposició del poder. Més de 1.200 euros per habitant. Més que una mensualitat del salari mínim interprofessional!

I qui sap si els qui encara avui entrem al parc deixarem de fer-ho en un futur.

El nostre sistema és, en definitiva, impulsor i garant de desigualtat i mort. Però no és el nostre únic cabdell.

Un altre fil és la consciència, narradora d'aquesta barata que és la vida. La consciència ens permet identificar totes les permutes, analitzar-les i, malgrat elles, comprendre el que roman. Fins i tot més, ens capacita per a triar què muta i què persisteix, què construir, què desfer i què respectar.

Triar com viure és assumpte de la nostra consciència; canviar de sistema econòmic, polític, social i cultural també.

Tenim la ploma, la tinta, la imaginació i la prudència necessàries per a embellir la nostra biografia personal i la de la nostra espècie, i per a no acabar abans d'hora amb la del nostre planeta. Les tenim ara, les teníem fa vint anys i les tindrem dintre d'altres vint.

A la nostra mà està oposar-nos a la violència i la injustícia en totes les seues formes o continuar nodrint una màquina de matar cada vegada més perfecta.

Som fruit de 15.000 milions d’anys d'evolució: honrem aquest llegat, no l'ignorem.

Per una vida sense guerres!
Per una història sense guerres!
Per una serra sense guerres!
Per vint anys (i els que vindran) contra la guerra!


El Grup Antimilitarista Tortuga, organitzador i promotors d'aquesta activitat durant tots aquests anys, ha volgut fer una recopilació de fotos i cartells que resumeixen les 20 anys de marxa en defensa d'Aitana.
Espere gaudiu d'aquest interessant document.

Dues dècades de marxes per la pau



dimarts, 21 de maig del 2024

Un lluitador incansable


És important conéixer la tasca i l’èxit de La Coordinadora Eòlica del Comtat (Centre d'Estudis Eòlics del Comtat) amb la qual col·laborem i hem compartit anys de lluita per la defensa del territori i especialment d’un dels seus membres, el nostre company i amic Mariano Tomás, col·laborador amb altres associacions arreu de l’estat i lluitador incansable.



Lider del moviment ciutadà que s’ha produït a Aragó i en col·laboració amb Teruel Existe, ha aconseguit entre altres objectius que s’hagen desestimat tots els parcs eòlics d’Albarracín i s’haja anul·lat la línea de transport d’Alta Tensió a l’Eliana, el que impedeix que altres 100 parcs puguen construir-se.




Recreant les seues paraules: 

“A vegades es perd a vegades es guanya. Ara ens ha tocat guanyar. No sé fins a quin punt hem sigut determinants en la desestimació dels projectes i si alguns dels mil obstacles que els hem posat els han endarrerit i han excedit els terminis, però el cas és que s’han desestimat tots els parcs d’Albarracín

Gaudim una vegada més de véncer a Goliat.”


Teruel Existe:

Eco Teruel:

Huffpost:

Europapress:



diumenge, 19 de maig del 2024

El Camí. Benifallim La Sarga

El passat  19 de maig vam compartir amb El Camí al País Valencià, la caminada de Benifallim a la Sarga. 


Aquesta caminada, que va iniciar el seu recorregut a Benifallim,  va estar complementada amb la visita guiada a les pintures rupestres de Sarga, el Poblat Ibèric del Puig i va finalitzar a Alcoi, sota el monument a Ovidi Montllor.


Eixida de Benifallim

De camí

Recinte pintures rupestres

Visita guiada

Vista del Puig i la Serreta (poblats íbers)

La Sarga
Mas de La Cova


Fi de la caminada

Video a Youtube de l'Excursió Benifallim - Alcoi de Palmeriste

dissabte, 18 de maig del 2024

Els Pobles que Volem


El passat dissabte 18 de maig va tindre lloc al saló d'actes de l'Espai Veïnal de Pego la I Jornada divulgativa sobre models territorials, en forma de debat sota el títol "Els pobles que volem".



La xerrada amb el títol "Ruralitat SOStenible" va estar a carrec del geògraf i professor en la Universitat de València, José Vicente Sánchez Cabrera, amb introducció a la problemàtica actual en els Pobles. A càrrec de Pego Viu i la presentació de la Plataforma "Salvem La Vall".




Aquest acte forma part de la mobilització ciutadana en contra de les macrourbanitzacions i camps de golf, en defensa d'una gestió hídrica i territorial racional i a favor de "un nou model social i econòmic als pobles", que va rebre el suport de les seguentes entitats: 

ABAI, Acció Ecologista Agró Marina Baixa, CAECV, Colla la Carrasca Alcoi, Rentonar, Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, Callosa Sostenible, Espai Veïnal, Ebo Viu, Plataforma NO a la MAT Comarques de Castelló, La Unió Llauradora i Ramadera, Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera y Adensva.

Si estàs interessat a veure la conferència pots trobar-la en aquest enllaç:

1ª Jornada Divulgativa dels Models Territorials


dijous, 9 de maig del 2024

Els gegants de la natura




Existeixen en el nostre entorn uns altres habitants que han conegut els nostres avantpassats i coneixeran les noves generacions.

Alguns viuen en finques privades on únicament els seus propietaris i masovers poden gaudir de la seua companyia, altres viuen a la vora dels camins o en les placetes del poble i conviuen amb nosaltres de diari alegrant la nostra existència al contemplar-los durant els nostres passejos i caminades per fer les feines de diari o exercitar els nostres cossos, mentre alguns, majestuosos i esvelts acompanyen i cuiden, en silenci, les restes i la memòria dels nostres familiars.

Dos d’ells ostenten el títol de monumentals: el pi dels Arrendadors i la carrasca del Buitre, degut a les seues dimensions i magnificència.

Pi dels Arrendadors

Carrasca del Buitre


La resta catalogats com a emblemàtics, ho són per el que signifiquen per a nosaltres: dignifiquen el nostre entorn, i reflecteixen la cultura i el respecte per la natura del nostre poble.

Els reconeixem individualment amb els seus noms i cognoms, formen part de nosaltres, com a membres de la nostra gran família de poble i com a tals els hem de cuidar i respectar.

Alguns, ja han desaparegut, víctimes de malalties o vellesa al igual que els nostres pares, avis , besavis i rebesavis, com els oms de Villa Maria i de la Font Major o la carrasca de la Zurca.

Altres han sigut arrasats pel foc o maltractats pels temporals, però continuen en la nostra memòria col·lectiva, com els que actualment viuen amb nosaltres i formen part de les nostres vivències i seran recordats per les noves generacions quan desapareguen.

Al nostre poble es va elaborar, l’any 2007, un catàleg d’arbres monumentals i emblemàtics que es conserva a l’Ajuntament en el que s’especifica la seua localització, informació de l’espècie, el nom popular, i altres paràmetres, com la seua grandària, antiguitat, arrels culturals... que determinen la seua singularitat.


El catàleg està obert per a la seua millora i ampliació amb altres arbres que mereixen la nostra atenció i custòdia.

Una ordenança municipal de protecció d’arbres d’interès local, vigent des de l’any 2005 és responsable de vigilar i regular la seua gestió i conservació.


Aquests tresors, els podem visitar d’una manera física, o de forma virtual a les pàgines