Amb motiu de l’excursió de Cims per la Llengua a la Serra Els Plans, vam fer una visita prèvia a la zona per observar que tot estava correcte per al dia de l’activitat. En aquesta visita vam observar que els accessos al túnel que condueixen a la finestra de la part sud del pou, estaven parcialment impedits per esbarzers. També vam observar que el camí tradicional d’accés a la dita finestra s’havia modificat degut a que pel creixement de la vegetació estava quasi desaparegut, i els visitants accedeixen a aquest lloc caminant per damunt del túnel, posant en perill aquesta estructura.
Dies després vam tornar amb ferraments i vam netejar l’entrada i part del camí per facilitar la visita i reconduir l’accés.
L’estructura del pou es veu amenaçada, per la fragilitat del sostre i el creixement d’alguns arbres que van fent-se grans al seu voltant.
Sorprenentment, el pou de neu del Rentonar no està contemplat, per la Conselleria de Cultura com a bé patrimonial de La Torre de les Maçanes, dins de l’inventari general del Patrimoni Cultural Valencià, si no que està inventariat com un bé de rellevància local de Benifallim.
Ja tenim amb nosaltres la segona de les excursions dels Cims per la llengua!
En aquesta ocasió pujarem al cim dels Plans, en una excursió de dificultat moderada i amb durada d'entre 4 i 5 hores, per visitar també el pou de neu del Rentonar i la pedrera. Us recordem que el límit màxim de places és de 30 persones i que per realitzar correctament les inscripcions és imprescindible que figure el nom, l'edat de les persones assistents i si formeu part de cap col·lectiu dels organitzadors o de muntanya.
Us esperem diumenge 22 de novembre a les 09.00h a l'esplanada del Port de Benifallim.
En l'última visita al pou de neu del Rentonar del dia 28 d'octubre hem apreciat una fissura al sostre de la Cava per la qual entra la llum, la qual cosa implica que possiblement a curt termini puga caure el sostre, una autèntica meravella arquitectònica.
Podeu apreciar-ho al centre de la fotografia que adjuntem a aquest comentari. Per aquest motiu posarem demà mateix en coneixement de l'administració local aquest fet per veure com podria resoldre's aquest assumpte. Recordar que el pou no és de titularitat pública, però és de lliure accés i forma part del nostre patrimoni arquitectònic.
Per a conéixer el nostre patrimoni natural, la nostra toponímia, els nostres indrets. Per a redescobrir les nostres serres. Per a defensar i fer ús de la nostra llengua. Per a posar en valor la nostra comarca com a centre des del qual construir un País de llibertat.
Per tot això i més des de La Cívica-Escola Valenciana, Rentonar, Aiguadut, El Camí al País Valencià, ACPV, Mirem per Agost i el Casal Popular Tio Cuc ens hem organitzat per a posar en marxa una nova edició dels Cims per la Llengua i conéixer l'Alacantí des de les altures. Us convidem a sumar-vos a una activitat on proposem un oci diferent i compatible amb la cura col·lectiva de la nostra salut. Des del pròxim 25 d'octubre i fins al maig, un diumenge de cada mes, pujarem un nou cim de la nostra comarca. I ho farem amb mascareta, amb distància, amb roba còmoda i per descomptat amb una bona planificació de les rutes!
És per això que amb cadascuna de les pujades haureu de fer una reserva a info@casalpopulartiocuc.cat indicant el nombre d'assistents, l'edat i si formeu part d'algun dels col·lectius convocants o de grups excursionistes o de muntanya. I també perquè per a l'organització dels grups si fora necessari hem establert el límit d'assistents en 30 persones.
De moment, vos deixem el calendari amb la programació de l'any perquè pugueu reservar dates i la informació de la primera pujada a la Carrasqueta el pròxim diumenge 25 d'octubre. Ens trobarem a les 09.00 h a l'aparcament de dalt de la Carrasqueta, emplaçat a la següent ubicació: https://goo.gl/maps/JzkUgY53jopdfjEa6 i descobrirem durant el trajecte que transcorre en tot moment per PR alguns llocs d'interés com el Pou del Surdo, el Mas de Sant Ignasi o el refugi Esbarzerets. La durada aproximada serà d'entre 3 i 4 hores i l'activitat és de dificultat baixa, però no oblideu fer cas a les indicacions del cartell.
Sumeu-vos a conéixer l'Alacantí des de les altures!
El proper dissabte 17/10/2020 farem la caminada pel Comtat, de Benilloba a Penàguila, Benasau i Gorga. Té una distància de 15,65 quilòmetres i una dificultat moderada. L'etapa té un desnivell acumulat positiu de 473 metres i un desnivell acumulat negatiu de 446 metres.
MIG SEGLE D’HISTÒRIA D’UNA INDÚSTRIA ESTRATÈGICA PER AL MÓN RURAL
Des de l’Associació El Rentonar ens hem proposat documentar el procés de producció del Molí Fariner del nostre poble amb totes les fotos d’arxiu que tenim (realitzades en 2004 i 2016) i amb la informació que hem pogut aconseguir. Aquest és el resultat, que es pot veure en diversos formats:
Ara necessitem i, des d’ací demanem col·laboració, a persones que ens puguen ajudar a millorar i ampliar aquesta informació.
LA TORRE DE LES MAÇANES, ESPÈCIE PROTEGIDA
Quan començàrem la campanya “La Torre de les Maçanes, Espècie Protegida“, ens vam proposar dos objectius: el primer i principal la conscienciació ciudatana per a posar en valor el nostre entorn privilegiat, la nostra història, tradició, i patrimoni cultural; i en segon lloc, dur a cap les mesures necessàries per a preservar i protegir realment aquell patrimoni natural o fet per mà de l‘home, que considerem d’interès.
El Molí Fariner Elèctric de La Torre, actualment està tancat i és complicat concertar una visita. Encara que sabem que es conserva en bones condicions, tot i el pas de el temps. Des de la nostra associació, considerem que aquest molí és un recurs que ha de ser protegit i, amb el temps, restaurat, per la seua rellevància històrica i cultural.
Aquest és un exemple de geolocalització de recursos, que, des de El Rentonar, pretenem desenvolupar al Projecte Sóc de Poble per crear una xarxa d’utilitat social on compartir informació dels nostres pobles.
RESSENYA SOBRE EL MOLÍ FARINER ELÈCTRIC DE LA TORRE
MIG SEGLE D’UNA INDÚSTRIA ESTRATÈGICA AL MÓN RURAL
Any d’instal·lació: 1932. Anys de decadència i tancament: dècada dels 80. El calendari, encara penjat a l’oficina, ens dóna una pista de la data de tancament del molí.
Nom dels propietaris fundadors: Antonio Verdú Coloma (Toni l’Estanc) i María Espí Bernabeu (pares de Francisco Verdú Espí, conegut com a Quico de María Espí o, a Xixona, com Quico del Molí).
Per dur avant l’instal·lació inicial de maquinària, van establir conveni amb la família de la seua cunyada Leonor Espí, sent fiadors Antonio Gisbert Llinares (de l’Ermita), Valeriano Llinares Espí (Curro) i Antonio Llinares Espí (Curro).
La maquinària va ser subministrada per “José Mª Verdú y Compañia Sucesor”, d’Alcoi.
En 1934 va requerir una segona reforma, l’ampliació d’un cilindre, adquirit a “Francés y Berenguer Hermanos”, d’Alacant.
El molí es troba en bon estat de conservació, a pesar del temps que porta sense funcionament.
PROCÉS PRODUCTIU DE TRANSFORMACIÓ DEL BLAT
DESCRIPCIÓ GENERAL
El molí fariner elèctric de La Torre de les Maçanes es troba a l’entrada del poble i és un edifici de dues plantes.
En la primera planta era descarregada i pesada la collita i enregistrada la seua entrada, abans d’introduir-la en un dipòsit, la tolva, moment en el qual començava el procés de producció de la farina.
Aquest procés de transformació era un procediment que no permetia cap manipulació directa. No es podia tocar la matèria primera. El blat entrava en les instal·lacions i circulava fins a esdevenir farina per les diferents màquines que configuren tot l’organigrama fariner, mentre recorria les diferents plantes de l’edifici.
La circulació continuada del blat era factible per l’existència de:
Els elevadors (sénies i catúfols), culleres que pujaven el cereal i possibilitaven el transit del blat d’una màquina a una altra.
Els comunicadors, funcionaven per la força de la gravetat.
El transportador sense fi, que transportava el producte en horitzontal entre diferents màquines.
Les impureses i la pols produïda per les màquines de neteja no es projectava a l’exterior, sinó que era recollida i enviada per uns conductes d’aire a un gran sifó anomenat Cicló, per ser empaquetades en el recol·lector de residus.
El viatge de transformació del gra en farina era llarg i laberíntic. Aquest procés productiu, feia que el gra i la farina es mogués de forma contínua per les dues plantes de la fàbrica.
El blat, en el seu procés de transformació dins el molí, cobria diversos trajectes: pujava per a la neteja, baixava per a la mòlta, tornava a pujar per ser cernut i classificat, i baixava, finalment, per a l’envasament.
1. RECEPCIÓ DEL GRA
EL BLAT ARRIBA AL MOLÍ
El procés de producció de la farina començava amb la recepció de la matèria primera (el blat) a granel, que era transportada del camp al molí.
Un cop pesada en bàscula i registrada l’entrada, aquesta era buidada a la tolva de recepció de la fàbrica, des d’on es feia una primera preneteja del gra, gràcies a una malla que retenia els residus més grans.
LA TOLVA
La boca d’aquest dipòsit està situada a la planta primera de l’edifici.
El blat queia pel seu propi pes fins a una tolva situada al soterrani on s’emmagatzemava i des d’allí era transportat emprant els elevadors de catúfols a la planta segona, en la que es duia a terme la neteja.
2. NETEJA DEL GRA
PREPARANT EL BLAT PER A LA MOLTURACIÓ
La transformació del blat en farina s’havia de fer amb molta cura, garantint, abans de moldre, el seu perfecte estat de neteja, a fi que la farina guardara la blancor immaculada que tot moliner perseguia.
Aquesta neteja del gra es feia en dos passos:
S’eliminaven del blat les impureses o cossos estranys que pogueren acompanyar al gra, com ara palles, pedres, partícules metàl·liques, llavors d’altres plantes…
Es pelava i s’espellofava el gra.
PRIMER PAS:
TARARA O DESTERRADORA
Inicialment el blat era traslladat, emprant els elevadors, des de la planta baixa fins a la tarara o desterradora, que estava situada en la segona planta de l’edifici. Aquesta màquina consisteix en un ventilador aspirador.
El ventilador produïa un corrent d’aire que feia que el blat en gra caigués per una tolva a unes xapes obliqües amb diferents perforacions. Aquestes xapes eren aspirades, de manera que les impureses lleugeres com palla, herbes o pols eren transportades per una banda i les més pesades com terra o grans estranys, per una altra. D’aquesta manera eren separats els grans del blat.
DESPEDREGADORA
Posteriorment, el blat sense impureses, obtingut per la tarara, era conduït a la despedregadora. Aquesta màquina separava la sorra i la terreta gràcies al moviment de vaivé i la diferència de densitat de pes específic entre el gra i aquests residus. Aquests residus eren dipositats en un recipient acumulador que era buidat amb regularitat.
TRIARVEJÓN
De la despedregadora passava a una màquina per extraure les llavors redones, negres i grans partits: el triarvejón.
DESPUNTADORA
Del triarvejón, el gra anava a la despuntadora, que separava el germen del blat i la pols produïda per l’arrossegament del gra.
RENTADORA-ASSECADORA
A continuació el blat passava pel ruixador que li afegia l’aigua necessària per al bon condicionament. S’humitejava el gra amb l’objectiu de fer la closca més flexible per facilitar la separació de la closca del gra.
DIPÒSITS DE REPÒS
D’ací queia als dipòsits de repòs per aconseguir que tot el gra tinguera la mateixa humitat, romanent en ells entre setze i divuit hores segons la seua duresa.
DIPÒSIT DE VOLTEIG
Els dosificadors de blat net de la planta baixa, recollien el gra dels dipòsits de repòs i l’enviaven al dipòsit de volteig, annex a ells.
L’aspirador de volteig, a més de recollir la pols que s’origina en el moviment del gra, servia perquè es refrescara el gra si és que s’escalfava per la humitat.
SEGON PAS:
SEPARADOR MAGNÈTIC I SATINADORA
Posteriorment es procedia a la segona neteja, amb el separador magnètic i la satinadora.
El separador magnètic, instal·lat a l’interior de la satinadora, eliminava les partícules metàl·liques que s’hagueren pogut barrejar amb el gra.
La satinadora conté un mantell d’esmeril (o pedra de llima) perquè el blat siga raspat sobre ell mateix per a la seua millor neteja.
SEDÀS DE REPÀS
Passava després el blat a un sedàs de repàs, per separar les puntes de gra trencades i la pols que no havia separat la satiandora. D’aquí va al polvoritzador.
POLVORITZADOR
El polvoritzador, incorporava humitat a l’exterior del gra perquè quedara corretjós i no es disgregara en la trituració, així les farines serien més blanques i netes.
DIPÒSIT D’ESPERA
D’ací el gra queia a un dipòsit d’espera abans de la primera trituració, on s’eixugava per produir un blat sense excessiva humitat.
DIPÒSIT D’OREIG
Des d’aquí era transportat fins al dipòsit d’oreig, on era emmagatzemat fins a aconseguir una humitat adequada, moment en el qual estava preparat per a moldre.
3. MOLTA DEL GRA
DE BLAT A SÉMOLES
Un cop net el blat i adquirida la humitat adequada, l’objectiu d’aquesta fase era estripar, triturar i transformar aquest blat net en la quantitat més gran possible de farina.
TRES MOLINS DE CILINDRES
El sistema de trituració i mòlta era el denominat de cilindres. Aquest consistia en una successió de parells de rodets estriats amb diferents gruixos i cilindres llisos que giraven enfrontats, i que a poc a poc, trituraven, completament, el gra per cisallament.
Cada parell s’encarregava de fer una mòlta selectiva i constituïen un pas del procés de mòlta.
El molí elèctric de La Torre de les Maçanes té tres molins situats a la primera planta amb quatre parells de cilindres de trituració i un parell de cilindres compressors.
La velocitat de rotació dels cilindres, la profunditat de les seues estries, així com la distància entre ells és diferent per a cada parell. Les característiques de cadascun d’aquests quatre parells depén del pas que li correspon dins del procés.
Així, els cilindres del primer pas compten amb les estries més profundes i els cilindres compressors de l’últim pas són completament llisos per obtenir una farina de la millor qualitat possible.
SEDÀS O “PLANSICHTER”
A la sortida del molí, com a resultat del procés de molta s’obtenen una diversitat de productes que s’havien de separar i seleccionar. Aquesta operació la feia el sedàs o “plansichter”, que seleccionava el producte triturat de manera que, els trossos grans anirien al següent cilindre o molí de trituració de rodets estriats i les sémoles anirien a una altra màquina, el sasor.
SASOR
El sasor classificava sémoles i semolines i alimentava amb sémola pura de granulació homogènia el cilindre compressor (l’últim de la cadena de molins). El procés es repetia fins a obtenir farines de qualitat.
Els cilindres de compressió esclafaven i polvoritzaven les sèmoles o semolines fins a convertir-les en farina. Aquesta farina tornava a pujar i passar pel “plansichter” i pel sasor per tal de fer una selecció definitiva en farina de primera, farina baixa, de tercera i segó.
4. TAMISAT I CLASSIFICACIÓ
DE SÉMOLES A FARINA
Les màquines de l’operació de tamisat que estan a la segona planta, són màquines que mitjançant moviments vibratoris realitzaven un cribratge emprant tamisos de teles de seda per a la separació de la sèmola (farina), del segó (cobertes llenyoses del gra).
Aquesta operació es realitzava amb el producte resultant de cada pas de mòlta quatre vegades.
La sortida d’aquesta operació és enviada al sasor, per a la selecció de les sèmoles.
SEDÀS O “PLANSICHTER”
El producte resultant del pas de mòlta era enviat per canonades d’aspiració al sedàs o “plansichter” situat a la planta segona, que separava i seleccionava la diversitat de productes, distribuint-los a diferents màquines, conforme a la seua densitat.
Cada caixa del sedàs està composta de diversos compartiments on es troben els tamisos.
El sedàs, que és una màquina doble, està formada per caixes o calaixos de fusta superposats amb un fons de roba (seda o niló) que fa de tamís i classifica. La classificació que fa pot variar en funció de la roba que es col·loca en el fons dels calaixos i de la velocitat a què fan moure el sedàs.
Aquesta màquina té un moviment característic de sacsejada, circular, sense vibracions apreciables ni soroll. Imita el moviment d’un sedàs a mà.
SASOR
Les sémoles obtingudes pel sedàs passaven al sasor (màquina que purificava les sèmoles per tamisat i aspiració simultània). El sasor classificava el producte segons grandària i pes.
El procediment que emprava consistia en una succió d’aire, de baix a dalt, a través d’una sèrie de tamisos que feien un moviment de vaivé amb un mecanisme automàtic de balanceig, pel qual s’obtenia finalment una capa de producte net.
La sortida del sasor, és a dir la sèmola pura, era enviada als cilindres compressors (els últims de la cadena de molins).
CERNEDOR
Obtingudes sémoles i semolines en l’operació de tamisat, l’objectiu era separar el segó de la farina. Aquesta operació la realitzava el cernedor, màquina destinada a classificar els productes de la mòlta segons la mida de les partícules. Estava composta per un bastidor que sostenia un sedàs.
Els productes a tamisar eren conduïts per diferents canonades al cernedor centrífug, que tenia la funció de separar la farina del segó. Per fer-ho emprava una sèrie de batedors sotmesos a moltes revolucions que projectaven la farina enèrgicament contra les teles de guarnició.
Del producte que s’obtenia del tamisat, la farina de qualitat era enviada a l’embaladora, i la resta d’elements rebutjats pel cernedor, el segó i altres partícules, eren arrossegats cap a l’obertura d’evacuació.
El segó que es produïa en aquesta fase era enviat a la raspalladora, que s’encarregava de realitzar una neteja metòdica sobre el producte amb l’objectiu de recuperar les últimes partícules de farina i separar el segó gruixut del fi.
TRANSPORTADOR SENSE FI
Les farines que és produïen en cada passada queien en una transportadora sense fi, que els enviava als dipòsits d’ensacar.
RECOL·LECTOR DE MÀNIGUES MÚLTIPLES
Durant tot aquest procés de tamisat i classificació es generava una sèrie de residus (partícules lleugeres) que eren recollides pel recol·lector de mànigues múltiples.
Aquesta màquina feia un treball similar al del cicló de neteja, però amb els residus procedents de la fase de mòlta.
L’aire de les conduccions es filtrava per les mànigues de tela, que de tant en tant eren oprimides per facilitar la caiguda de la pols de farina a una caixa amb la intenció d’incorporar els residus una altra vegada al sistema de fabricació.
5. EMPAQUETAT I ENVASAT
ELS PRODUCTES FINALS
Del gra del blat, el moliner, podia treure el màxim de profit.
Així ja en el procés de neteja, el germen i la pellorfa exterior eren aprofitats per a ser comercialitzats com a producte animal. Aquestes parts anomenades subproductes eren ensacades, pesades i venudes. Únicament es llançaven les pedres, la pols, el ferro i altres productes estranys.
ENSACADORA
La farina, el segó, i altres subproductes eren ensacats i pesats, i entraven en el circuit de comercialització o eren arreplegats pels llauradors de l’entorn.
