dissabte, 13 de setembre del 2014

El Pa Beneït, a La Torre de les Maçanes

Matí del dissabte dia 27 de setembre, celebració extraordinària del ritual del Pa Beneït a La Torre de les Maçanes

Conselleria d’Educació, Cultura i Esport
RESOLUCIÓ de 7 de maig de 2014, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’incoa l’expedient de declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial a favor del ritual del Pa Beneït de la Torre de les Maçanes.
[2014/4075]


...Dins de les festes de pans místics a Espanya, el ritual del Pa Beneït de la Torre de les Maçanes té un lloc destacat, ja que és la tradició més antiga que atresora la província d’Alacant i una de les poques manifestacions que queden en el conjunt de l’estat espanyol d’aquells rituals medievals d’ofrenes de pans místics. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana 13 de maig de 2014.

Patrimoni Valencià. Patrimoni d'Europa

En el matí del dissabte dia 27 de setembre, una celebració extraordinària del ritual del *Pa Beneït a La Torre de les Maçanes, coincidint amb la declaració com Bé d’Interès Cultural Immaterial, vindrà precedida per una interpretació del paisatge cultural de La Torre des d’un punt proper a la vila que domina la població i la vall.

La tradició explica que, quan en 1658 la plaga de llagosta va impactar sobre La Torre de les Maçanes, la població va buscar la intercessió de Sant Gregori. Les terres van ser ruixades amb aigua beneïda passada pel relicari del cap del sant, custodiat en la basílica del sant, situada en Sorlada, Navarra.

La plaga va desaparèixer. El fet va ser interpretat pels habitants com un miracle obrat pel sant. Sant Gregori va ser proclamat sant patró de la vila. La festa principal de La Torre de les Maçanes se celebra des de llavors el 9 de maig, dia del sant. La festa té com a eix simbòlic la benedicció i ofrena de grans pans d’uns 5 quilograms en forma de tonya que les joves de la localitat porten en festeig sobre els seus caps.

Els pans, beneïts, ofrenats i distribuïts entre la població a l’església parroquial de Santa Anna, simbolitzen l’agraïment del poble a la protecció del sant, al mateix temps que la celebració del cicle agrícola i la fecunditat femenina. La identitat local es renova així any rere any en paral·lel a la ructificació de la collita de cereals. Els pans representen la comunió del poble amb el seu paisatge cultural.

En el matí del dissabte dia 27 de setembre, una celebració extraordinària del ritual del Pa Beneït, coincidint amb la declaració com Bé d’Interès Cultural Immaterial, vindrà precedida per una interpretació del paisatge cultural de La Torre des d’un punt proper a la vila que domina la població i la vall.

Durant els dies 27 i 28 s’obriran al públic immobles singulars del patrimoni cultural local, els restaurants adherits oferiran plats típics de la gastronomia autòctona, i s’organitzaran
itineraris patrimonials amb la finalitat de facilitar el coneixement i el gaudi directe del paisatge agrícola de muntanya característic de la localitat.

Dissabte 27 de setembre.

  • 11:00 Morret de la Forca (juntal dipòsit de l’aigua). Interpretació del paissatge de La Torre de les Maçanes.
  • 12:00 Desfilada del Pa Beneït.
  • 12:30 Misa amb benedicció, ofrena i distribució del Pa Beneït.

Dies 27 i 28 de setembre.

De de 12:30 a 14:00 i de 16:00 a 19:00 romandran les portes obertes en els següents immobles del patrimoni cultural local:
  • Casa Alta. Carrer del Castell, 27.
  • Molí elèctric. Avinguda d’Espanya, 32.
  • Safareig públic. Avinguda d’Espanya, 15.

*Salvem la ï

divendres, 12 de setembre del 2014

L'home blanc planta molins


Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco
Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat


Una comunitat indígena de Mèxic, la ASAMBLEA POPULAR DEL PUEBLO JUCHITECO, ha sol·licitat la col·laboració de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat per frenar la construcció de 6.000 aerogeneradors, part d'ells en terres considerades "sagrades" i de gran valor ecològic. El col·lectiu ha denunciat extorsions a les persones que s'oposen al projecte, avalat també per les administracions locals. Fotos Facebook - Asamblea Juchitán


Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco al FacebookEls indígenes zapoteques, localitzats a l'istme de Tehuantapec, han demanat ajuda a la Coordinadora per evitar un projecte del qual participen diferents empreses europees, entre elles les espanyoles Gamesa, Endesa i Gas Natural. La comunitat denúncia l'impacte que tindrà sobre el medi natural la construcció de 6.000 molins sobre una superfície de 15.000 quilòmetres quadrats. Part del sòl afectat són terres comunals protegides, considerades sagrades pels indígenes.

Un dels líders del moviment contra la construcció de molins, Carlos Sánchez, un dels pocs indígenes que parla castellà, denuncia les pràctiques que està patint la comunitat. "Ens amenacen i fins i tot un company nostre ha estat assassinat", alerta Sánchez, qui detalla que les grans empreses embriaguen als indígenes perquè signen contractes que no entenen, ja que desconeixen el castellà.




L’home blanc planta molins. El negoci brut de les eóliques.


Anna Climent, presidenta de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, considera important que el col·lectiu pugua difondre la causa dels indígenes i destaca que la lluita de la Coordinadora haga traspassat fronteres. "Ens va sorprendre que contactessin amb nosaltres i ara treballarem per evidenciar que el negoci brut de les eòliques es produeix en altres llocs del món i fins i tot atempta contra els drets humans", manifesta.

L’home blanc planta molins. El negoci brut de les eóliques.


L’home blanc planta molins. El negoci brut de les eóliques.
 

Somos Viento. Blog del Documental



Que se suspenda la construcción del parque eólico Bii Hioxho en nuestras tierras comunales Binnizá.La terra, el mar i el vent no es venen, s'estimen i es defenen!

Aquesta comunitat ha creat una queixa en la plataforma change.org a la que convidem a tothom a adherir-s’hi.

Més info:

  • Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco.
  • Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat.
  • El Rentonar. L'home blanc planta molins.
  • Diario Información. Indígenas mexicanos piden ayuda a la Coordinadora de El Comtat en su lucha contra 28 parques eólicos.
  • Malos vientos. Apoya al pueblo Juchiteco en su lucha por la vida y por la tierra comunal.
  • Somos Viento. Blog oficial del documental “Somos Viento”.
  • Ràdio Alcoi, a partir del minut 14;22. Molt interessant!: La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat s'ha convertit en un exemple de resistència, de lluita i d'organització d'una comunitat de municipis enfront dels interessos de les grans empreses i no només en el territori valencià o en el territori espanyol sinó que també ha estat exemple per a una comunitat indígena de Mèxic que té un problema semblant, però per dir-ho d'alguna manera, “a lo bèstia”.